divendres, 24 de febrer de 2017

Peres Nashi al forn {anem a comprar al mercat}


Tal com he dit d'altres vegades, sóc gent de mercat. M'agrada anar-hi a comprar i sempre predisposada i atenta a les recomanacions que em fan les parades de les quals sóc clienta. En una de les últimes visites em varen regalar tres peres Nashi. Confesso que no les havía tastat mai i havía d'empescar-me alguna manera de cuinar-les o menjar-les al natural. Com que enguany continuo amb la manera de menjar de forma sana i fàcil, vaig pensar que preparar-les cuites seria una bona idea. I així fiu: com si fossin pomes al forn que ens agraden tant a casa. Engegar-lo ara que encara fa fred dóna ambient a la cuina i la perfuma si a la cocció hi afegim un raig de Chartreuse, com és el cas. Indago per la xarxa les propietats d'aquest fruit i aprenc: que també és conegut com a pera asiàtica, que és un encreuament entre poma (té la seva forma) i pera (el seu gust), que encara que es cogui la seva carn es manté ferma i no es desfà, cosa que la fa ideal per a fer pastissos o daus per a broquetes o amanides. Que també porta nutrients que beneficien la nostra salut i que consumida en cru o en sucs pot prevenir la ressaca. Us en podria enumerar moltes més propietats però les podreu cercar vosaltres mateixos si navegueu una mica. Tanmateix, les coc amb concentrat de suc de canya de sucre que aporta, també, molts beneficis per a la nostra salut i és tot un descobriment que fa temps que utilitzo en moltes receptes. Total que, engegarem el forn a 180ºC, ens posarem la música que us recomano avui (deliciosa) i prepararem les tres Pyrus pyrífolia que tenim al cistell. Som-hi!



Necessitarem:
 - 3 peres Nashi
 - tres branquetes de canyella
 - sucre per a empolvorar-les
 - dues cullerades soperes de concentrat de suc de canya de sucre
 - una cullerada de mantega
 - un raig de Chartreuse
 - una mica d'aigua

Farem:
Les rentem ben rentades i en traiem els cors amb l'estri adient.
Les posem en una safata de forn amb la mantega i les reguem amb el concentrat de canya de sucre.
Empolvorem amb sucre i clavem les branques de canyella al centre de cada una.
Perfumem amb el Chartreuse i posem una mica d'aigua perquè no es cremi el concentrat, acabarà fent un suc per a regar-les.
Deixem entre 40 i 45 minuts al forn.
Podem acompanyar amb una bola de gelat al gust.
Ja em direu...




Mais perfumado, Adriana Calcanhotto.




diumenge, 19 de febrer de 2017

Ordi a la cassola {cuinant amb cereals i Aneto}


Moltes vegades en el dia a dia de la cuina et trobes que no saps si cuinar arròs o pasta, ingredients que mai falten al rebost i que en consumim tot sovint. No fa gaire vaig comprar un paquet d'ordi per a tastar-lo perquè vaig llegir en una revista que justament aquest cereal era una altra opció a triar. Un dels plats preferits a casa són els fideus a la cassola i en ells em vaig inspirar a l'hora de preparar el plat d'avui. L'ordi és un cereal que s'utilitza principalment per a l'alimentació de bestiar, però també té més aplicacions: per a elaborar cerveses, whisky i per a consum humà, entre altres. És conreat i consumit des de la Prehistòria. Té moltes propietats nutritives i aporta una gran quantitat de fibra, cosa que afavoreix el trànsit intestinal. Nosaltres, que continuem amb la nostra dèria de menjar senzill, sa i fàcil, hem cregut que compartir la recepta amb vosaltres seria una bona causa per a agafar un nou i bon costum alimentari. Què us puc dir: que resulta deliciós, d'aquells plats que es quedaran entre nosaltres tant per a les seves propietats com pel seu gust que s'assembla a la pasta. Cuineu-lo i ja em direu, veureu que és un bon consell. I com que aquesta cassola ha de portar aigua o caldo, nosaltres com sempre, fem servir el Caldo Aneto de pollastre que no falta entre les nostres provisions d'aliments. Podria afegir que en lloc del de pollastre també podríem emprar el de puchero o el de carn. I si féssim l'opció vegana, sense costella, s'hi escauria el caldo de verdures. Més opcions, impossible. Aneto ens estalvia feina i és natural 100%.


Necessitarem, per a quatre persones:
 - 250 g d'ordi pelat
 - 2 costelles grans de porc tallades a trossos
 - 1 ceba gran tallada a daus
 - 1 pebrot verd tallat a daus
 - 1 carxofa neta i tallada a grills
 - 2 alls esmicolats
 - 3 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
 - sal i pebre
 - 1 bric de Caldo Aneto de pollastre o un litre d'aigua

Farem:
Al vespre posem l'ordi en remull amb aigua.
En una cassola enrossim la costella i un cop cuita, reservem.
Al mateix oli estovem la ceba, el pebrot i la carxofa.
Salpebrem.
Hi afegim la costella i barregem amb un parell de voltes.
Ara ja podem posar-hi l'ordi colat, sense aigua.
Remenem i hi aboquem el Caldo Aneto, que haurem escalfat prèviament.
Quan comenci a bullir abaixem el foc i deixem coure a foc tranquil entre 45/55 minuts.
Controleu per si calgués afegir-hi una mica més de caldo o d'aigua, perquè no s'aferri a la cassola i quedi sucós.
Tasteu-ho per si ja està cuit i li doneu el punt de sal, si cal.
Serviu ben calent.
Ens agrada, i de manera opcional per a vosaltres, ratllar formatge parmesà per sobre.






dilluns, 13 de febrer de 2017

Gadagangs i escopinyes {amb galetes de pebre}


En realitat la recepta porta per títol Galeta de pebre amb mantega de tòfona tèbia amb escopinyes i escamarlans però nosaltres li hem canviat el nom perquè no hi cabia tot, i no per això li traiem importància a les galetes de la Mercè. Ans el contrari, elles són les protagonistes. L'any passat, quan vàrem assistir al curs de la tòfona ens van agradar, i molt, les galetes. I aquest any hem volgut compartir la seva recepta i la de l'entrant que acompanyen. Ja us hem parlat altres vegades dels cursos/sopars que organitzen en Xavi i la Mercè, els  xefs del restaurant Quintaforca. Acostumen a fer-los els dimarts i dijous de la segona setmana de cada mes. I ens agrada anar-hi perquè és un lloc on ens hi sentim bé i sempre acabem aprenent alguna cosa interessant. Així que avui teniu la recepta de les senzilles i bones galetes, que acompanyades de la mantega de tòfona, aquestes són de Tòfona de la Conca, van preparar per a servir els escamarlans i escopinyes. Una delicadesa que van maridar amb el Blanc 2015 de Bàrbara Forés, un magnífic celler de la Terra Alta, que va ser l'encarregat del vi. Total, que va ser un gran sopar entre la resta de plats que portaven tòfona i els diversos vins presentats. Ens va agradar que els gadagangs fossin preparats amb mantega, perquè en un llibre de cuina que tenim molt antic diuen que la millor manera de servir-los són bullits en la seva closca i servits amb mantega fosa. I així els varen fer, però la mantega amb tòfona que hi cantaven els àngels. Som-hi, que les galetes de la Mercè ens esperen i veureu que també resulten exquisides per a qualsevol aperitiu. Nosaltres hem intentat fer el més semblant possible el plat que ens varen servir.

Necessitarem:
per a la mantega de tòfona,
 - una pastilla de 250 g de mantega fresca
 - un pessic de sal marina 
 - 10 g de tòfona 
Observació: aquesta mantega no la gastareu tota ni de molt. La podreu tenir al frigorífic, o congelar-la, i usar-la per a altres plats, com per exemple posar un tros sobre un bistec de carn acabat de fer o allò que la imaginació us aconselli.

per a les galetes,
 - 3 mesures de farina
 - 1 mesura d'aigua
 - 1/2 mesura d'oli
 - sal al gust
 - pebre al gust
 - herbes (opcional)

per a muntar el plat,
 - 1 barra de mantega de tòfona
 - 2 galetes per persona
 - 2 o 3 gadagangs 
 - 6 escopinyes per persona

Farem:
Trossegem la tòfona ben petita (nosaltres l'hem ratllat), deixem la mantega a temperatura ambient fins que s'estovi i amb una forquilla ho barregem tot plegat salpebrant al gust.
Ho emmotllem i deixem reposar 24 hores, com a mínim, al frigorífic.
Per a fer les galetes, barregem tots els ingredients, pastem, estirem la massa molt fina (no cal enfarinar la taula) i marquem les formes de les galetes tallant la massa i posant-les en una safata de forn sobre paper encerat.
Escalfem el forn a 180ºC, amanim amb oli, sal i pebre de nou les galetes i enfornem durant 7 minuts d'un costat i 7 de l'altre.
Podem empolvorar, opcionalment, alguna herba que ens agradi: nosaltres ho hem fet amb farigola.
Pelem els escamarlans i reservem (es couran amb la mantega fosa).
Posem un tros de mantega en un cassó al bany maria perquè es fongui.
Col·loquem a sobre de la galeta els tres escamarlans i les escopinyes.
Ho amanim tot amb la mantega i servim.

Mais um na multidão (ao vivo), Erasmo Carlos & Marisa Monte



dimarts, 7 de febrer de 2017

Croquetes de gall rostit i tòfona {l'any del Gall de foc}


Per les festes de Nadal vàrem fer un gall rostit i congelàrem els trossos sobrers expressament per a fer unes croquetes. Sabíem que enguany, concretament el 28 de gener, començaria l'any del gall xinès i volíem aprofitar per a fer algun àpat per a celebrar-ho, som globals i la qüestió és tenir un motiu per  a celebrar qualsevol cosa i obrir un bon cava o un vi, no podem deixar-ho per a un altre moment. I parlant de galls, la nostra terra té dues IGP (Indicacions Geogràfiques Protegides) d'aquesta espècie d'ocell: una és el gall del Penedès i l'altre el pota blava del Prat de Llobregat. I prou interessants són les dues fires que s'organitzen a mitjans de desembre a Vilafranca del Penedès i al Prat de Llobregat on es pot comprar l'aviram net i polit, a punt de coure'l. Tingueu-ho en compte  per les pròximes edicions següents, només falten deu mesos. Però penseu que de gall se'n pot menjar tot l'any i és una carn que ben cuinada resulta d'allò més. La revista Cuina, núm. 197 del passat mes de desembre,  portava bones idees per a celebrar el Nanyefan -que és com es diu la nit de Cap d'Any a la Xina- amb unes interessants receptes de la Kira Chen, una xinesa que ha vingut a estudiar cuina a Barcelona. Però ens havíem fet la idea de les croquetes i aquí les presentem. Com que també és temporada de tòfona hem aprofitat que al congelador en teníem mitja i l'hem ratllat sobre la pasta que ha acabat arrodonint el seu gust. Amb una de fresca hem fet unes crestes... Unes verdures passades pel wok  han servit per a acompanyar-les. I uns clavells de color de te, el pom que ens alegra la vista aquesta setmana, han servit per a alimentar-nos l'ànima que sempre va bé. Ens acompanyeu en aquesta aventura croquetera? Apa som-hi.

Necessitarem:
 - 150 g de ceba tallada finament (una ceba mitjana)
 - 100 g de mantega
 - 100 g de farina
 - 700 ml de llet bullent
 - 190 g de gall rostit esmicolat ben fi (o pernil, o pollastre, o qualsevol altre rostit)
 - 1/2 tòfona ratllada (opcional)
 - sal i pebre
 - nou moscada
 - 1 ou
 - farina
 - farina de pa ratllat
 - oli d'oliva verge extra 

Farem:
Sofregim, en una paella amb mantega, la ceba per a estovar-la.
Seguidament hi afegim la farina, tot remenant, i la deixem coure una estona.
Sense deixar de remenar, anirem tirant la llet per anar fent la beixamel.
Salpebrem i ratllem nou moscada al gust.
Afegim la carn, en aquest cas el gall, i deixem coure uns 10 minuts perquè quedi una pasta espessa.
Ratllem la tòfona, la nostra és de Tòfona de la Conca, per sobre i remenem bé.
Posem la pasta sobre una plata i la deixem que es refredi al frigorífic.
Nosaltres ho acostumem a fer d'un dia per a l'altre, que la pasta queda més ferma.
L'endemà fem les croquetes, allargades o rodones com les nostres.
Les passem per farina, després per ou batut i el pa ratllat.
Les fregirem en força oli -la meva àvia Sisqueta sempre deia que l'oli no s'ha d'estalviar-, procurant que quedin cruixents però ben tendres per dins.
Aquestes croquetes poden sevir per a un aperitiu o per a un sopar informal davant del televisor.
Amb les quantitats que us donem n'han sortit 30, tot dependrà de la mida.
Nosaltres les hem servit amb verdures passades pel wok.
El gust de la tòfona ha fet unes croquetes de nivell i la cresta afegida ha perfumat el paladar.
Feliç any del Gall de Foc Vermell !!!

Hurt, Elvis Presley.



dijous, 2 de febrer de 2017

Amanida tèbia de calçots {Ottolenghi inspira}


Llibres. M'agraden de qualsevol temàtica: novel·la, novel·la negra, autobiogràfica, fotografia, guies de viatges, art... i de cuina. Ai, els de cuina. En tinc uns quants i fins i tot algun de capçalera, per a dies que les ganes de llegir s'ajunten amb les de fer alguna extraordinària per a un àpat especial. Evidentment que no cuinem de manera excepcional cada dia: mengem senzill i sa. I els plats del blog moltes vegades poden donar una imatge errònia. No som vegetarians, però limitem cuinar carn vermella sovint, no fem salses amb greix, poques fregitel·les, sempre un bon oli d'oliva verge extra i innombrable quantitat de bons gestos adquirits, tan apresos en el dia a dia com en l'àmbit familiar. Tot això us ho explico perquè, i sóc repetitiva, m'agrada anar a la llibreria i que l'Anna em recomani les últimes novetats. Així, avui he rebut un whatsapp, que m'estan esperant dos: una novel·la negra d'un autor clàssic i una altra de suspens que acaba de sortir i del que us en parlaré més endavant. Però la gran recomanació i posterior adquisició ha sigut el llibre Exuberancia, la vibrante cocina vegetariana de Yotam Ottolenghi, per a felicitat de la meva filla Zoe que és vegana. Com que va venir a dinar el diumenge, i el menjar o se'l porta ella o li preparo especial, inspirant-me en una recepta del llibre (puerros agridulces con requesón de cabra y grosellas) vaig fer-li una amanida tèbia amb uns calçots que havien sobrat del dia abans amb la seva salsa. I d'una cosa estic segura: si el menjar entra per la vista, en aquest cas et menjaries el llibre sencer. Els colors es veuen, les olors les imagines. Una amanida que es pot improvisar amb tot allò que ens vingui de gust i com més acolorida millor. Us dic com la vàrem preparar nosaltres.

Necessitarem:
 - Calçots cuits al foc
 - ceba vermella
 - mató
 - fruits vermells (sempre en tinc al congelador)
 - salsa de calçots
 - oli d'oliva verge extra
 - vinagre de sidra
 - sal i pebre

Farem:
Pelem la ceba, la tallem a dauets i l'amanim amb oli, vinagre i salpebrem.
Reservem.
Netegem els calçots com si els haguéssim de menjar.
Els escalfem en una paella en el moment de servir.
Els guarnim amb la ceba, els fruits vermells, la salsa de calçots, el mató i un toc d'oli d'oliva.
Si cal, tornem a salpebrar.
Servim.
La Zoe, com a vegana no es va menjar el mató, però aquesta amanida va resultar ben bona.
Altres receptes amb calçots que us recomanem les trobareu aquí.

Mulata, Raul Paz.