diumenge, 29 de gener de 2017

Crema de carabassa i ortigues {amb ou i tòfona}


Sembla que la temporada de la tòfona no ha sigut massa bona, però això no és obstacle que en puguem trobar-ne al mercat. Jo li compro les tòfones al Dídac de Tòfona de la Conca i de qui us vàrem ensenyar l'experiència d'anar a buscar-les amb els seus gossos al post de Xips de Vida. Una visita molt didàctica i aconsellable 100%. Som fans de la tòfona Tuber melanosporum i dins el blog tenim moltes receptes: un pollastró tofonat, la salsa puré de ceba a la Soubise, la crema de Sant Josep (recepta d'en Xavi del Quintaforca), un bacallà amb tòfona (peix i perquè no amb tòfona), una crema de patata i bacallà (recepta de l'enyorat Santi Santamaria), un carpaccio de ceps i vedella, una velouté de castanyes que ens van cuinar l'Albert Boronat i la Mélina Allair (del Restaurant L'Ambassade de Llívia), una torrada de carxofa, cansalada ibèrica i tòfona i un trinxat amb tòfona negra i cansalada ibèrica. Ja veieu que la nostra passió per la tòfona no té límits. Avui hem volgut preparar una crema amb carabassa i ortigues (en tenim a l'hort i les fem servir per a evitar les plagues d'insectes). Podem dir que aquesta crema és Km0 perquè tots els productes són nostres, excepte la tòfona i la sal de tòfona (un producte nou també de la Tòfona de la Conca). Resulta fina i deliciosa. I si us ve de gust agafar ortigues, penseu que caldrà emprar uns guants ben dobles, les seves punxes produeixen urticària. Aquest consell ja us el vam donar a la recepta de la quiche d'ortigues i formatge camembert, que resulta boníssima. Després d'aquest repàs anem per feina. Per a quatre persones,

Necessitarem,
 - 40 fulles d'ortigues netes (200 g de tiges)
 - 600 g de carabassa pelada i neta
 - 1 patata mitjana
 - 700 ml d'aigua
 - 1 pastilla de brou concentrat
 - 200 ml de nata per a cuinar
 - 2 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
 - sal i pebre
 - 1 tòfona Tuber melanosporum
 - 1 ou per persona
 - vinagre blanc de vi
 - sal de tòfona

Farem:
En una cassola amb l'oli d'oliva estovarem la carabassa i la patata sense cremar-les.
Salpebrem.
Hi afegim les fulles d'ortiga, donem un parell de tombs amb la cullera, afegim l'aigua amb la pastilla de brou i deixem coure durant uns vint minuts a foc mitjà o fins que punxant la carabassa amb un ganivet sigui tova.
Afegim la nata, remenem, tapem la cassola i deixem reposar mentre preparem els ous escalfats.
Els coem un per un en una cassola amb l'aigua suficient perquè hi càpiga l'ou.
Quan bulli l'aigua, on hi haurem afegit una cullerada sopera de vinagre, trenquem la closca i el deixem anar.
L'apartem del foc i deixem reposar durant quatre minuts.
El traiem de la cassola amb una escumadora i el posem en un bol amb aigua calenta perquè es mantingui calent i on anirem posant els altres fins a tenir-los tots fets.
Abans de posar-los a la crema els deixarem reposar en un paper de cuina perquè no tinguin aigua.
Seguidament passem la crema per un robot de cuina i la deixem ben fina.
Tallem la tòfona a làmines.
Muntem el plat amb la crema, l'ou, les làmines de tòfona i posem una mica de sal de tòfona.
Servim.
Plaer de plaers...

La Foule, Duo Gadjo And Their Hot Friends.



dilluns, 23 de gener de 2017

Amor per l'autèntic: Xocolates CREO...


El destí et creua amb moltes persones. I també fa que unes et marquin més que d'altres. I unes d'aquestes són la Cinta i el Xavi de Xocolates CREO. També fa, que sense que hi tinguis massa contacte perquè són lluny, saps que en el moment que et tornis a trobar amb ells serà com si no hagués passat més de cinc minuts. I que qualsevol conversa serà agradable i molt de la nostra manera de pensar: persones naturals, amb una gran estima per la terra i per tot allò que fan. Tot això us ho explico perquè fa uns dies em varen nomenar Ambaixadora dels seus productes. Ho escric amb majúscules perquè passar a pertànyer al Cos Diplomàtic del Món de la Xocolata no passa cada dia i és un títol que portaré amb molt d'orgull i estima. Fidelitat, amor per l'autèntic i paladar de bon gust fan que hagi acceptat de bon grat participar en la nova etapa comercial de la marca. Quan els vaig conèixer em van convidar a fer una visita familiar amb la Violeta i des d'aquell moment no hem perdut el contacte. Tampoc he tornat a coure xocolata desfeta que no sigui la seva. Tanmateix hem de congratular-nos perquè han aconseguit, després de molts tràmits, poder portar a les etiquetes dels envasos de xocolata que són sense lactosa, sense fruits secs i apte per a celíacs.  I avui faig aquest post d'agraïment i admiració per aquestes persones que han pensat en mi en aquests moments de renovació de l'estratègia de màrqueting i venda. Ells saben que sempre podran comptar amb mi per tot allò que calgui. Així que us animo a comprar aquesta deliciosa xocolata, i també cafè, ja que a partir d'ara ho podreu fer via internet a la seva botiga digital. Una empresa que funciona a Tortosa des de 1941 es posa al dia i permetrà que des de qualsevol part del món es pugui gaudir dels seus productes. Nosaltres per a celebrar-ho, ahir diumenge, ens vàrem preparar la xocolata ratllada amb vainilla. I què voleu que us digui, la flaire em va inspirar posar-vos aquestes ratlles i em quedo curta. Però no patiu, visiteu la nova web o la fàbrica i tindreu tota la informació que calgui. Per a preparar una bona xocolata CREO a la tassa,

Necessitareu:
 - 1 litre de llet
 - 250 g de Xocolata CREO
 - 1 cullerada petita de mantega

Farem:
Un cop calenta la llet s'hi tira la xocolata.
Es barreja durant 10 minuts i és molt important no deixar de remenar per evitar que es cremi la part que està en contacte en l'olla.
Un cop cuita la xocolata s'hi pot incorporar la mantega, sense parar de remenar.
Per l'últim, es deixa refredar uns minuts a temperatura ambient.
La mantega es pot afegir per donar una textura més fina.
El passat dia 20 va tenir lloc la festa d'inauguració on hi va ser convidat tothom. 
Els que hi vàrem assistir gaudirem en directe de l'actuació del Cor La Binota, amb la cançó que us posem avui, un dels participants de la primera edició del programa Oh Happy Day, i on per cert hi canta la Cinta, la filla d'en Xavi i la Cinta, que també és una de les ànimes d'aquest canvi. Enhorabona família Benet, això només és el principi d'un llarg camí que repreneu amb molta il·lusió. I jo també!




dimarts, 17 de gener de 2017

Una visita a Espelette {fem un plat de pasta}


Diuen que una de les coses que s'han de fer cada any per a tenir un bon viure és visitar un lloc on no hagis estat mai abans. I jo hi afegeixo que no cal que sigui lluny. I això procurem fer i gaudir d'allò que no coneixem, obrint la nostra ment a les coses desconegudes. L'any passat vàrem visitar l'Île de Ré, un petit paradís de França que feia temps que volíem conèixer. I un en un post, Le vin chaud de l'Île de Ré {recordant paisatges}, us ensenyàrem petits però preciosos racons. Però també vàrem preparar l'escapada per a visitar de tornada La Festa del pebrot d'Espelette, al País Basc francès, que cada any té lloc l'últim cap de setmana del mes d'octubre. Aquest pebrot, que és molt utilitzat a la cuina internacional, és el protagonista de la fira, on també es poden trobar formatges de tots tipus, patés i altres productes relacionats amb la gastronomia. El poble sencer es decora amb pebrots penjats a les façanes. I com no, sent a prop del País Basc ens vàrem trobar amb la meva amiga bloguera Virgínia, de Sweet&Sour, i vam aprofitar per fer-hi un bon tomb. Us he de dir que les fotografies d'avui, excepte la primera i l'última, estan fetes per la Violeta. Li vaig posar la càmera penjada al coll i en mode automàtic: ella va ser feliç disparant a tort i a dret. Us deixem un enllaç perquè conegueu més sobre la festa: lamaisondupiment.com. El plat que hem preparat avui no té cap secret: es tracta de pasta feta amb pebrot d'Espelette que vàrem comprar allà. La preparem com ens agrada fer, d'una manera senzilla i que no hi barregem gaires ingredients, com més simple millor per a gaudir del gust que ens aporta cada component. En aquest cas la pasta pica una mica i no cal més. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 paquet de pasta, en aquest cas la meva és de pebrot d'Espelette
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - 100 g de formatge roquefort
 - 2 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
 - 1 grapat de pinyons torrats a la paella

Farem:
Bullim la pasta segons instruccions i temps que ens aconsella el fabricant.
Un cop cuita l'escorrem, la posem en un bol i hi posem l'oli d'oliva i barregem bé, reservem.
En una paella hi posem la mantega i quan s'hagi desfet hi afegim el formatge roquefort, deixant que s'estovi.
Aboquem la pasta i li donem un parell de tombs perquè agafi el gust.
Afegim els pinyons.
Servim ben calent.
Si ho feu amb una pasta normal, empolvoreu amb orenga  o l'herba que més us agradi.

Sous le ciel de Paris, Zaz & Pablo Alborán.



dimecres, 11 de gener de 2017

Pa de llimona {amb llavors de rosella}



...
     Catalina les aclaró que Lola era una mujer metódica y ordenada en la vida y, por supuesto, en su oficio de panadera, y que si eran cien gramos de azúcar eran cien, ni un gramo más ni un gramo menos. Debían ser fieles a la receta escrita por ella. Marina se puso en guardia.
      - ¿Lola era una mujer ordenada?
      Catalina asintió.
     - Demasiado ordenada. Antes de amasar el pan o batir el bizcocho alineaba todos los ingredientes frente a ella en la mesa. Los miraba unos segundos. No se podía tocar nada ni tampoco se me estaba permitido hablar. -Catalina hizo una mueca simpática-. Per coure pa se necessita temps, amor i silenci. Esa era su frase preferida. Yo me reía de ella a veces. De cinco a siete de la mañana se pasaba esas dos horas en absoluto silencio con las manos en la harina... Para Lola, amasar era como -Catalina pensó un segundo-, como una religión.
                                                                                                                  ...

Text extret de la pàgina 248 del meravellós llibre Pan de limón con semillas de amapola, de Cristina Campos i editat per Planeta.

Ja us he comentat unes quantes vegades la fe que tinc en la meva llibrera Anna. Que jo recordi mai ha fallat en les seves recomanacions. Coneix molt bé els meus gustos. I que de tant en tant em truqui o m'enviï un whatsapp dient que passi perquè ha arribat un llibre que segur que m'agradarà és tot un luxe. Quan això succeeix se'm fa llarga l'espera. Una d'aquestes recomanacions va ser el llibre que teniu avui al blog. Us puc dir que és un dels millors llibres que he llegit últimament, i no exagero, si dic que mai. I tinc ganes de rellegir-lo, en poques ocasions ho faig, perquè és tan bonica la història i un final inesperat i emocionant que em fa por oblidar els dolços passatges de la novel·la. No dubteu de llegir-lo. Avui jo seré la vostra Anna particular: aneu a comprar-lo. No us en penedireu. Ah, i el cóc resulta una delícia.

Ingredients:
 - 2 llimones ratllades de l'arbre de l'àvia Nerea (les meves són pispades del veí)
 - 30 g de llavors de rosella
 - 350 g de farina integral
 - 200 g de sucre morè
 - 250 ml de llet sencera
 - 200 g de mantega
 - 3 ous
 - 1 sobre de llevat en pols
 - 1 culleradeta de sal

Farem:
Barregem la farina, el llevat i la sal.
Batem els ous per separat, el sucre morè i la ratlladura de llimona.
Quan estigui ben batut, afegim la llet.
Fonem la mantega a foc lent i l'incorporem a la barreja humida a poc a poc mentre batem.
Un cop hàgim aconseguit una massa uniforme, afegim el contingut del bol amb la barreja seca.
Finalment, barregem les llavors de rosella amb la massa, entretenint-nos sense presses...
Enfornem el pa de llimona, amb el forn preescalfat a 180ºC, durant una hora.

Vull agrair molt especialment a Cristina Campos, l'autora del llibre, que m'ha autoritzat expressament la publicació de la recepta i també la cortesia de Planeta pel mateix motiu. La il·lustració de la portada és de Mateja Kovac i la fotografia de l'autora de Jaume Balagueró.
Aquí teniu el Booktrailer, també cortesia de l'autora. Quin encant de persona!

I a nosaltres no ens toca la música, com al llibre, l'escarransit i tristíssim pianista del piano bar, sinó que ens canta el mateix Frank Sinatra acompanyat per l'orquestra de Count Basie Fly me to the moon.

                                   ... fly me to the moon,
                                                  let me lay among the stars...


diumenge, 1 de gener de 2017

Brownie de fruits secs {fet amb farina de teff}


Coneixeu la farina de teff? Jo fins fa molt poc no, però ara em sembla que em convertiré en una addicta. Em recorda molt, en olor i textura, a una farina amb la qual la meva mare ens feia les farinetes a mi i als meus germans més petits allà al Brasil. Això ho hauré d'esbrinar. El teff és un cereal que es cultiva i es consumeix des de l'antiguitat, més de 5.000 anys, al Corn d'Àfrica. Es cultiva principalment a Eritrea i Etiòpia. Es tracta d'una farina sencera sense refinar i que està exempta de gluten. De color marfil es presenta en forma de pols molt fina. Indicada per a persones celíaques, veganes, diabètiques, vegetarianes i per a dietes de control de pes. Aquesta farina es pot fer servir en receptes com a espessidor en tot classe de guisats, sopes, salses i cremes. Ideal per a donar un gust diferent als pans, magdalenes, bescuits, galetes, creps i també, per descomptat, al brownie que preparem avui. Que triomfarà segur quan el tregui a taula. Va, que comencerem l'any d'una manera sana i dolça. 

Necessitarem:
 - 70 g de xocolata per a fondre Creo
 - 120 g de mantega 
 - 200 g de sucre
 - 2 ous
 - 2 cullerades soperes d'aroma de tarongina
 - 120 g de farina de teff
 - 25 g de pinyons
 - 25 g de panses
 - 10 dàtils esmicolats
 - sucre de llustre per a empolvorar (opcional)

Farem:
Posem el forn a escalfar a 180º C.
Fondrem la xocolata i la mantega en un bol de vidre posat al bany de maria.
Quan hàgim aconseguit la barreja cremosa la deixem refredar.
Seguidament hi afegim el sucre tot remenant i també els ous, un de cada vegada i continuant remenant. 
Ho perfumem amb l'aroma de tarongina i ara ja podem abocar la farina de teff.
Remenem fins a aconseguir que la barreja sigui ben cremosa.
Afegim els fruits secs i donem un tomb de cullera perquè es reparteixin ben bé.
Folrem el motlle que usarem amb una capa de paper d'alumini i per sobre un full de paper de forn.
Hi aboquem la massa del brownie i l'aplanem amb l'ajut d'una cullera, o d'una espàtula, que ompli bé el motlle. 
Enfornem durant uns 25/30/35 minuts, segons el forn, que no cal que estigui cuit del tot perquè ha de quedar humit.
El servirem tebi o fred i empolvorat amb sucre de llustre.
Si l'acompanyem amb una copeta de vi dolç encara ens agradarà més, o amb un bon te a les cinc també.
I comencem l'any amb moltes ganes de què tot vagi bé a tothom, que tinguem salut i ens cuidem amb molta tranquil·litat i gaudint dels moments bons que l'any nou ens portarà. 
Us desitgem un molt feliç 2017!

Jardin d'hiver, Duo Gadjo and their hot friends

                                 ... je veux changer d'atmosphère
                                                      dans mon jardin d'hiver...