dissabte, 18 de març de 2017

Crema de Sant Josep de safrà {fragància natural}


Això de seguir les festes amb el paladar és un gust. Demà serà Sant Josep i per a la meva mare aquesta festivitat era tot l'any, perquè les postres favorites de casa eren una bona crema catalana i que ella feia com ningú. Jo no hi tinc tant la mà trencada, però em defenso. Un any, quan vaig posar la seva crema, ja us vaig explicar que ella no treia la pela de la llimona i a qui li tocava havia de rentar els plats (ara ho faria el rentavaixella). I és que una bona crema sempre ve de gust. Al blog en tenim  de diverses maneres: la de mango de l'any passat, la que porta tòfona i especial la de la meva mare. Així que podem triar. I perquè l'he fet amb safrà? M'agrada el seu gust. Fa uns anys vaig cultivar uns quants bulbs de safrà al meu hort urbà. Plantar-los, veure com surten i obtenir seguidament el regal de la feble i bonica flor, uns brins de color preciós, no té preu. Una experiència a la qual us convido viure: serà suficient una torreta. Com a molt donarà per a fer una paella, però tant se val! Ara anem per la crema que, si sou dos, podeu convidar dos amics més i ja sereu quatre, just la quantitat que sortirà amb els ingredients que us dono.

Necessitarem:
 - 750 ml de llet
 - un xic de sal
 - uns brins de safrà 
 - un tros de pela de llimona
 - 6 rovells d'ou 
 - 250 g de sucre
 - 1 cullerada gran de maizena
 - avellanes garapinyades per a acompanyar (les podeu comprar o fer-les a casa)

Farem:
Desfem la maizena en un gotet de llet freda i reservem.
Bullim la resta de llet amb el xic de sal, la pela de la llimona i els brins de safrà (el meu és de la Conca de Barberà).
Retirem del foc i deixem infusionar una estona.
Batem els rovells d'ou amb el sucre, en un bol, fins que quedin ben espumosos.
Us he de dir que els ous són de les nostre gallines i també ajuden a donar el color groc pujat i intens.
Colem la llet i l'anem incorporant a poc a poc als rovells, tot remenant per a evitar que quallin.
Un cop l'hàgim barrejat posem el cassó al foc com jo faig, o al bany maria si ho preferiu, i aboquem el got que hem reservat amb la maizena, tot remenant sense parar perquè es vagi espessint i no s'aferri.
Hem d'evitar que bulli i esperem que desapareixi l'espuma que es forma.
Un cop tinguem la textura de crema, ho apartem del foc i deixem refredar.
Servim posant unes quantes avellanes garapinyades al fons d'una copa o per sobre de la crema i uns brins de safrà com a ornament.
Ummmmmmmmm... com us estimaran!

L.O.V.E.Andrea Motis i tota la tropa que l'acompanya. I quin gust sentir-los.





2 comentaris:

  1. Ara mateix arribo a casa amb els ulls plens de safrà i flors, i les bosses també :o) He conegut agent fantàstica productora i sentir-los parlar del seu safrà és poesia...
    A veure si la propera primavera en podem plantar al balcó quan terminin les obres!
    Petons i bona setmana
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola mare de la rosseta!
      Avui, en el Dia Mundial de la Poesia, tal com dius podem quedar-nos amb les flors i la flaire del preciós safrà. I sí, és poesia. Quan el cultivis veuràs com és gratificant veure'l sortir per moments.
      Una abraçada primaveral,
      Nani

      Elimina