dijous, 22 de desembre de 2016

Kedgeree {surt al primer capítol de Downton Abbey}


M'agraden les sèries angleses de televisió. Una d'elles és Downton Abbey, que encara estic seguint. Sí, vaig endarrerida però tinc l'avantatge que me la miro tranquil·lament i quan puc. Em va cridar l'atenció en el primer capítol que havien de servir un kedgeree i ho fan de manera exquisida com ho demana l'alt nivell dels comensals aristòcrates. Jo em vaig quedar amb ganes de preparar-lo i avui em venia de gust fer-ho. Es tracta d'una recepta d'origen indi i el van portar al Regne Unit sobre el segle XVIII. Nosaltres l'hem adaptat al nostre gust convertint-lo en una amanida calenta, cuinant-lo sense la nata i sense el vi que porta l'original. Es pot fer amb peix fumat i amb peix fresc. A la nostra versió en posem de les dues maneres. I la flaire que ha deixat l'arròs basmati a la cuina és perfumada. No cal dir que repetiré però en la seva recepta original, perquè si així ens ha agradat, l'altre ha de ser encara més bona. A més, trobo que resulta un plat ideal per a aquests dies: pot ser un plat únic que no pesa i el podem acompanyar amb enciam amanit. Va, que a la cuina falta gent amb poques ganes de treballar però de menjar bé. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 2 talls de salmó fresc 
 - 1 sobre de salmó fumat
 - 1 dotzena d'ous de guatlla
 - 4 cebes fresques
 - cebollí
 - sal i pebre
 - oli d'oliva verge extra
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - 1 llimona
 - 400 g d'arròs basmati 

Farem:
Bullim l'arròs en aigua i quan estigui cuit l'escorrem i reservem.
He de dir que el vaig comprar de fàcil cocció, que va en unes bosses i és aromàtic, amb un molt bo resultat.
Fem el mateix amb els ous de guatlla: els bullim durant uns set minuts, escorrem, pelem i reservem.
En una paella amb dues cullerades soperes d'oli d'oliva hi ofeguem la ceba tallada a tires.
Quan sigui transparent hi afegim el salmó fresc, sense pell i tallat a daus. 
Salpebrem.
Seguidament hi aboquem l'arròs perquè s'escalfi i ho reguem amb el suc de la llimona.
Afegim la mantega i els ous de guatlla tallats per la meitat.
Remenem per a barrejar els gustos.
Presentem el kedgeree en una safata guarnit amb cebollí tallat a trossets i el salmó fumat per les vores.
Us desitgem un bon Nadal junt amb els vostres.

El Nadal més tropical, Gertrudis & Joan Garriga



dissabte, 17 de desembre de 2016

Bagels {fent pa un dissabte matí entre flors}


A casa som panarres. Sempre comprem el pa en fleques de qualitat i per sort anem ben servits. Però fer experiments també és gratificant. Ahir la Violeta es va quedar a dormir i  avui ens hem llevat amb ganes d'engegar el forn. Des de fa uns dies tenim uns nous motllos de la casa Lékué per a fer bagels,  pans nord-americans, i van acompanyats d'un llibret amb receptes per a preparar-los. Com sabeu, ens agrada provar allò que ens recomana el fabricant. I dit i fet, dels passos indicadors a seguir jo he pastat la massa a la panera Lékué i els he bullit, la Violeta ha fet la resta. Per a ser els primers bagels casolans que hem preparat no han quedat gens malament i ens hem animat a tornar a fer-los per a esmorzar demà, amb millores incloses per part nostre. Esbrinarem com fer-los llisos. Això se li diu aprendre. Apa, per a sis bagels, teniu la recepta aquí. Us he de dir que a diferència de la recepta de Lékué els he tingut al forn 20 minuts (conec bé el meu forn i això és un avantatge, sempre he de tenir en compte que els temps són diferents de les indicacions en altres receptes, però crec que amb el temps indicat en el llibre és suficient, sigui el forn que sigui). Els he de fet de farina integral, però la resta tot és igual. Resulten uns motlles fàcils i ben pràctics (ideals per a regalar). Aquests bagels els podeu servir sols o es poden omplir segons el vostre gust. M'han fet pensar que anirien molt bé per al nostre Gravlax de remolatxa. A la Violeta li han servit per a aprendre com són els bagels i aquests resulten ben tendres i bons. I com ho hem passat de bé... 

Burbujas de amor, Niña Pastori



diumenge, 11 de desembre de 2016

Torna la família Gingebre {creps amb xocolata}


Un dels primers posts del blog que vaig fer amb la Violeta va ser el de les Galetes de la família Gingebre. I han passat cinc anys i m'emociona veure com ha crescut i que les dues continuem fent coses juntes. Els motlles de la família Gingebre viuen amb nosaltres i de tant en tant els utilitzem, però avui fem unes creps amb un motlle divertit amb la mateixa forma. Si els feu, els podeu acompanyar amb xocolata, melmelada o d'allò que més us agradi. Nosaltres hem preparat xocolata desfeta que tant ens agrada de Xocolates Creo, amb gust de vainilla. Que n'arriba a ser de bona! No ens distraguem i anem per feina, és diumenge matí i esmorzarem mentre llegim el diari. Per a set gingebrets, 

Necessitarem:
 - 1 iogurt natural (més o menys 125 g)
 - 1 ou
 - 1 cullerada (cafè) de gingebre en pols
 - 95 g de farina
 - 90 ml de llet
 - 1 polsim de llevat químic
 - 1 xic de sal
 - mantega per a untar el motlle
 - xocolata desfeta per a acompanyar

Farem:
En bol gran hi posem la farina, el gingebre, el llevat, la sal i remenem.
Seguidament hi afegim l'ou batut i el iogurt.
Anirem remenant  i afegirem la llet fins a tenir una pasta homogènia.
La passem per un colador de reixa per a treure els possibles grumolls.
Deixem que reposi mitja hora tapada amb un drap.
Untem una paella amb la mantega i anem fent les creps una per una, movent la paella perquè cobreixi i s'escampi bé la massa.
Quan comencen a fer bombolletes li donem el tomb i la fem coure per l'altre costat.
Les anirem posant en un plat i el mantenim  damunt d'una olla amb aigua calenta perquè mantinguin la temperatura i les puguem servir calentes.
A l'hora de treure-les a taula les acompanyem, tal com hem dit, d'allò que més ens agradi.
Fins i tot, per als adults no està de més afegir-hi un raig del licor preferit.

Buona vita (Jazz version), Ornella Vanoni, Teofilo Chantre, Kaiti Garbi & Paolo Fresu



diumenge, 4 de desembre de 2016

Dolces flors de pasta de full {i una flor més, la Violeta}


No hi ha res com tenir-la a prop i el dia s'il·lumina. Una dolça flor, la Violeta. I amb ella hem fet aquestes de pasta full. Més fàcils no poden ser i la mousse que acompanyen també. Un cop vaig sentir en Ferran Adrià que donava idees, en un programa de ràdio, per a fer coses ràpides, de qualitat i econòmiques. Una d'elles ja la tenim el blog de fa temps: Sopa de torró amb galets de xocolata, una sopa dolça. Adrià va explicar que quan vulguem una mousse només cal deixar el gelat al frigorífic d'un dia per a l'altre i remenar-lo en el moment de servir. Us puc garantir que el resultat és sorprenent. Així que avui us hem preparat una mousse de vainilla acompanyada d'unes flors que farem en un tres i no res. La quantitat que us sortiran en un paquet de pasta full dependrà de la mida de les flors. Amb un paquet n'hem fet set. Apa, som-hi.

Necessitarem:
 - 1 paquet de pasta de full rectangular
 - sucre per a empolvorar
 - 1 rovell d'ou
 - 1 full de paper encerat de forn

Farem:
Posem el forn a escalfar a 180º C.
Obrim el paquet de pasta, l'estenem sobre la taula, mantenint el paper que l'embolcalla per sota.
L'empolvorem amb força sucre per sobre i cobrim amb el paper de forn.
Passem el corró perquè el sucre penetri a la massa.
Caragolem la massa per un costat i per l'altre fent que es trobin els dos costats al mig.
Tallem en trossos d'un centímetre i muntem les flors de la manera que vulguem.
Les posem en una safata amb paper de forn  molt separades entre elles.
Les pintem amb el rovell d'ou i enfornem a 180º C uns 15/20 minuts, com sempre diem dependrà del forn, o fins que les veiem daurades.
Servim amb el gelat de vainilla.
Volaran...

Borboleta cega, malandro, Jorge Aragão