dijous, 30 de juny de 2016

Fruita al forn {amb gelat de iogurt La Fageda}


Un cop més hem arribat a l'estiu i la Violeta torna a ser per casa moltes estones. I ella, a l'hora de menjar gelat no té problema però segons quina fruita arronsa el nas. Ara, si la preparem rostida al forn, espera amb delit que surti i se la menja sense problema. Així, que si voleu que els nanos se la mengin en un tres i no res, la prepareu així i llestos. 

Necessitarem:
 - la fruita que ens vingui de gust. Jo hi he posat albercocs, fruits vermells, figues, préssecs, nectarines i prunes.
 - herbes: farigola, menta, alfàbrega, romaní, espígol o qualsevol altre, però no n'abuseu que li trauria el perfum natural de la fruita
 - un bon oli d'oliva verge extra
 - sucre morè
 - gelat de iogurt natural La Fageda

Farem:
Escalfem el forn a 190º C.
Rentem i netegem la fruita i la partim per la meitat, posant-la en una safata de forn.
Posem les herbes per sobre, amanim amb l'oli i empolvorem sucre morè.
Enfornem i deixem uns 45 minuts o fins que la veiem marcida.
Servim amb un bon gelat que en aquest cas és el de La Fageda, de iogurt natural.
Mireu la cara de felicitat de qui s'ho menja.
Ara us toca a vosaltres, amb la vostra imaginació posant els fruits que més us agradin, a fer una bona safata i enfornar-la.
Bon estiu!




dimecres, 22 de juny de 2016

Lassi de mango {un batut de l'Índia}



Som a l'estiu. Viurem a l'aire lliure i menjarem bé, però d'una manera més informal segons els dies per si volem anar a la platja, d'excursió a la muntanya o a la piscina. Una de les formes més fresques d'arrodonir els àpats serà fent-ho com els indis: preparant-nos un lassi, que és un batut o smoothie refrescant, que beuen per a acompanyar les menges. No és massa dolç, però el podrem fer com ens vingui més de gust. Hi posem imaginació i fem la combinació més adient. I com que porta fruita, no caldrà que pensem en les postres. O sigui, fa calor i ens podem relaxar quan ens convingui. Aquest lassi de mango el posarem en un termos si volem anar de pícnic. L'entrepà que hem preparat és de pa de pita farcit amb un fricandó de gall dindi amb curri. Us hi apunteu? Per a dues persones,

Necessitarem:
 - un mango ben madur
 - 2 iogurts grecs
 - 1 cullerada (cafè) de curri o de canyella, o de l'espècie que més us agradi, que també pot ser garam masala o cardamom
 - 150 g d'aigua fresca (si aneu d'excursió la podeu substituir per glaçons de gel triturats)
 - 1 cullerada sopera rasa de sucre
 - uns brins de safrà

Farem:
Pelem el mango i el trossegem, deixant-lo al congelador un parell d'hores.
Posem els glaçons al got de la batedora el mango, els iogurts, l'aigua o glaçons, el sucre i les espècies.
Triturem ben fi.
El beurem mentre mengem.
Un costum de la cultura índia que ara s'escau molt bé.
Bon estiu!

La bicicleta, Shakira & Carlos Vives




dimarts, 14 de juny de 2016

Dorayakis de Sakura {Una pastisseria a Tòquio}


Fa uns dies vaig veure la pel·lícula de Naomí Kawase Una pastisseria a Tòquio. Per a mi una deliciosa i poètica mirada sobre la vida. El protagonista, Sentaro, té una pastisseria on fa els pastissets de pa de pessic dorayakis farcits d'an, una mena de confitura feta amb uns fesols dolços. Jo em vaig quedar amb ganes de fer-los i vaig recordar que la nova revista Cuina portava, en el seu número 188 i el primer del nou format, una recepta del pastisser Jordi Bordas de Dorayakis de Sakura (cireres). Ara n'és el temps i vaig aprofitar que havia guanyat una caixeta d'aquests deliciosos fruits vermells en un concurs d'Instagram de Turisme de Bràfim. I ara no rigueu: era la primera vegada que els feia i ja m'hauria agradat que quedessin com els de les fotos de la revista. Bons sí, bonics com els del Jordi no. Però preparant-los vaig recordar molt el Sr. Arimany que deia: amb les receptes de pastisseria s'han de respectar les mesures indicades, ja que qualsevol canvi pot resultar nefast. La meva bàscula, tot i ser de precisió, no arriba a afinar el pes i crec que a la pasta li faltava una mica més d'aigua perquè fos més suau o potser la farina no era l'adequada. I com dic sempre: a la segona sortirà bé i a la tercera hi haurà premi! Amb tot van sortir bons. Els vaig fer més petits dels que recomana l'autor de la recepta. Comencem.

Necessitarem:
per al pa de pessic:
 - 86 g de sucre
 - 208 g d'ou (uns quatre)
 - 17 g de mel
 - 130 g d'aigua
 - 346 g de farina fluixa
 - 1,6 g de sal
 - 11 g d'impulsor
 - una màniga de pastisseria
per a la compota de cirera:
 - 60 g de sucre 
 - 435 g de cireres
 - 6 g de pectina (en botigues de rebosteria)
 - un termòmetre de cuina

Farem:
Primer preparem el pa de pessic muntant els ous amb el sucre i la mel a mitja velocitat fins a aconseguir un batut esponjós i sense deixar de batre, anirem afegint l'aigua i la sal i quan estigui ben barrejat parem.
Seguidament afegirem la farina i l'impulsor, tot tamisat.
Ho mesclem amb cura i deixem reposar 30 min. al frigorífic.
Posem, amb una màniga pastissera que és el meu suplici, 40 g de massa en una paella a foc mig (100ºC), coent-ho per ambdues cares.
S'han de fer dos discos per cada dorayaki.
La compota, després de fer els dorayakis, resulta d'una facilitat entendridora i boníssima.
Despinyolem les cireres, les triturem fent un puré i ho colem.
Jo n'hi he afegit unes quantes a trossos.
Posem el puré en un cassó i ho escalfem a foc lent fins a arribar a uns 40ºC.
Hi afegim el sucre i la pectina, tot remenant-ho contínuament amb unes varetes.
Deixem que la barreja arribi a 80ºC, fins que comenci a bullir i a espessir-se.
Retirem del foc i ho reservem a la nevera.
Entre dos discos de pa de pessic dorayaki hi posem 50 g de compota.
Refrigerem fins al moment de servir-ho.
Originals i bons.
Poseu-vos la pel·lícula mentre bereneu amb un te de fruits rojos: us sentireu els protagonistes.

Big in Japan, Alphaville.



dilluns, 6 de juny de 2016

Petxines de bacallà amb rossinyols {i un bon vi}



Fa un temps ens van portar un paquet de pasta de Nàpols. Eren quatre caccavelle, petxines, de pasta. No sabíem com preparar-les i l'altre dia mirant un llibre antic de bacallà vam veure una beixamel que havia d'estar força bé. Mans a la cuina, ens hi vam posar i aquí la teniu. Senzilla i sense complicacions. L'única diferència serà que si no teniu la pasta, la podreu posar en quatre petxines de closca o de ceràmica. Per a quatre racions,

Necessitarem:
 - 4 petxines de closca gran o de ceràmica
 - 150 g de bacallà sense pell ni espines i dessalat
 - 2 cullerades soperes de farina
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - 500 ml de llet
 - 20 g de rossinyols deshidratats
 - sal, pebre, nou moscada
 - 2 cullerades soperes de julivert
 - formatge parmesà ratllat
 - pa ratllat

Farem:
Remullem els bolets en llet unes cinc hores aproximadament.
Passat el temps, colem els bolets però reservant la llet per a fer una beixamel.
Per a fer la beixamel posem la mantega en una paella i afegim la farina, fent una pasta i anem abocant la llet fins que quedi espessa.
Salpebrem, ratllem nou moscada per sobre, afegim el julivert, una cullerada de parmesà i els rossinyols, tot donant una última remenada. 
També hi posem el bacallà que haurem bullit en aigua un parell de minuts, colat i esmicolat amb una forquilla.
Repartim la beixamel a les petxines i empolvorem amb formatge i pa ratllat.
Ho posem a gratinar al forn fins que quedi una mica daurat.
Servim amb el vi que ens acompanyarà: un rosat que ens agrada molt, Les Sorts del Celler Masroig, de la DO Montsant. Delicat, suau i brillant color rosat. 

I avui us proposo una música que segurament ha inspirat l'obra de Michael Nyman. Escolteu-la i ja em direu què us sembla. És una peça de l'any 1691 del compositor anglès Henry Purcell i interpretada pel contratenor alemany Andreas Scholl. Una meravella.



dijous, 2 de juny de 2016

Pappardelle amb sobrassada i mel {ummmm}



Feia temps que volia fer el plat que us porto avui: pasta amb sobrassada i mel. Sembla que la combinació ve de temps remots i resulta una barreja deliciosa. Contrastos de dolç i salat que el paladar agraeix. Així que sense més parlament ens hi posem i us donem la recepta. Per a quatre racions,

Necessitarem:
 - 280 g de pappardelle
 - 1 ceba
 - 1 pebrot vermell
 - 200 g de sobrassada 
 - sal i pebre
 - pebre vermell picant
 - mel
 - 50 g de parmesà en làmines
 - 50 g de dauets de pernil salat
 - oli d'oliva verge extra
 - 200 ml d'aigua 

Farem:
En una paella amb oli d'oliva ofeguem la ceba i el pebrot, ambdós tallats finament, durant un quart d'hora a foc baix.
Seguidament hi afegim la sobrassada i hi aboquem l'aigua, deixant-ho coure uns deu minuts més, també a foc sense ànima.
Salpebrem i hi posem un polsim de pebre vermell, al gust, i ho triturem amb la batedora deixant que quedi una mica espessa, no massa fina.
Bullim la pasta amb força aigua i sal i escorrem.
La servim amb la salsa per sobre, guarnint amb dauets de pernil salat, mel i làmines de parmesà.
Hem aprofitat l'ocasió per a maridar el plat amb un vi blanc ben sorprenent: Fragància de Marta, del Celler Ramon Canals de la DO Penedès i que resulta un vi delicat. 
La bona companyia feia la resta.

Throw it away, Abbey Lincoln.