dimecres, 30 de març de 2016

Te amb cítrics {bona música i un moment màgic}



Encara que l'hivern no ha sigut gens fred, la primavera ha arribat i sí: voldrem entrar en contacte amb la natura i fer vida a l'aire lliure. Ens agrada prendre'ns temps i assaborir els petits moments que podem gaudir de quietud al nostre entorn. Així que ens prepararem un te amb cítrics que resulta d'allò més. Per a sis persones,

Necessitarem:
 - 3/4 de litre d'aigua
 - 2 taronges sanguines
 - 1/2 llimona
 - 6 cullerades (cafè) del te que més us agradi
 - claus d'olor
 - sucre al gust

Farem:
Infusionem el te.
Un cop llest, traiem les fulles del te i afegim el suc d'una taronja, el suc de la llimona i la ratlladura de la seva pell.
Endolcim amb sucre al gust de cadascú.
Seguidament tallem l'altra taronja a rodanxes i les guarnim amb els claus d'olor.
Servim les copes ornades amb les rodanxes. 
Ens quedaven uns quants bunyols de vent que han acompanyat el te així servit.

A casa nostra ens agrada la bona música i avui compartim amb vosaltres un dels nostres últims descobriments: Albert Bello i Oriol Saña. Si us agrada el jazz manouche heu d'escoltar el seu magnífic treball discogràfic Boston Bridges. Un bon aliment per a l'ànima. L'Albert a la guitarra i l'Oriol al violí. Serviu-vos una copa de te, seieu mirant la natura, escolteu tranquil·lament  R.C. Swing.  i gaudireu d'un intens moment màgic d'indescriptibles sensacions.



dilluns, 21 de març de 2016

Pastís caramel·litzat de melmelada {anem a Paris}



Per a celebrar el primer any de blog vàrem organitzar un concurs amb receptes que portessin melmelada com un ingredient més. I ha passat el temps i d'això ja en fa quatre anys. La qüestió és que volíem tenir unes quantes idees per al llibre que portaven en ment les nenes d'Els fruits saborosos i que posteriorment varen publicar amb il·lustracions nostres. Entre tots els blogs que hi participaren hi havia una recepta de la Palmira, del blog Come conmigo el blog de Palmira, que ens va agradar força i que volíem fer des d'aquell moment: és un pastís que es fa sense forn i que queda molt bo. Ella el va fer amb melmelada de cireres. Nosaltres les hem canviat per figues seques i melmelada de figues amb un resultat excel·lent. Per a sis racions en una paella de 20 cm,

Necessitarem:
 - figues seques
 - 175 g de melmelada de figues
 - una copa del licor que ens agrada
 - 2 ous
 - 20 g de mantega fosa
 -100 ml de llet desnatada
 - 85 g de farina
 - 1 cullerada (cafè) de llevat Royal
 - 1 cullerada sopera de sucre
 - un xic de sal
 - una cullerada sopera d'oli de gira-sol
 - sucre de llustre per a empolvorar

Farem:
Tallem les figues que necessitem per a cobrir la paella i les posem a estovar amb un licor que ens agradi, jo ho he fet amb Cointreau mitja hora abans de preparar la pasta.
Reservem.
En un gran bol barregem la farina, la sal, el sucre i el llevat.
Fem un forat al mig i hi afegim els ous, la llet i la mantega fosa.
Remenem bé fins a obtenir una pasta llisa i sense grumolls, que quedi lleugera.
Escalfem una paella antiadherent amb l'oli i repartim les figues i la melmelada per tota la superfície.
Seguidament hi aboquem la pasta per sobre, baixem el foc al mínim i tapem.
Deixem coure uns 15 minuts aproximadament fins que qualli i li donem el tomb amb un plat o tapa, com si fos una truita de patates.
Deixem caramel·litzar per l'altra cara uns cinc minuts més.
Servim calenta o tèbia, empolvorada amb sucre de llustre i, si voleu, l'acompanyeu amb una bola de gelat de vainilla. 
Oh la la...
La Palmira ara viu a París i nosaltres, la Violeta i jo, li desitgem una primavera ben florida junt amb la seva rosseta, la Polyanna.
Un bisou.

Comment te dire adieu, Françoise Hardy.



dilluns, 14 de març de 2016

Creps americanes de pera {amb xarop de remolatxa}



L'última vegada que vaig fer aquestes creps americanes encara les vaig nomenar com a panqueques i les servia amb una melmelada de luxe. Ara, quan havia d'escriure el post, he trobat un article de la Societat Catalana de Terminologia on especifiquen que s'han de dir creps americanes. És interessant llegir-lo perquè diferencien molt bé què és una crep i què s'entén per pancake. Avui les preparo amb pera cuita caramel·litzada i regades amb un xarop de remolatxa que m'agrada força. Per a 10 creps,

Necessitarem:
 - 1 ou
 - 120 g de farina
 - 35 g de mantega fosa
 - 60 g de sucre
 - 50 ml de llet sencera
 - 120 ml de nata líquida
 - 1 cullerada (postres) de bicarbonat
 - 1 xic de sal
 - 1 pera pelada i tallada a làmines fines
 - 25 g de sucre morè
 - 30 g de mantega 
 - mantega per a coure les creps
 - 1 pot de xarop de remolatxa o si preferiu qualsevol melmelada

Farem:
Barregem la farina amb el sucre, el bicarbonat i la sal.
Hi afegim el rovell de l'ou i seguidament la llet, la nata i la mantega fosa, tot remenant.
Incorporem la clara d'ou muntada a punt de neu i barregem delicadament.
Deixem que reposi un quart d'hora mentre caramel·litzem la pera en una paella amb mantega i el sucre morè.
Les afegim a la pasta.
Courem les creps en una paella amb mantega on les deixarem fer un parell de minuts per cada costat.
Servim regades amb un fil de xarop.

Hi ha una cantant brasilera que m'agrada força, Mart'nália. I la seva cançó Cabide, amb una percussió molt bona, és adient per a les fotografies d'avui que ens porten uns flors primaverals del meu jardí. Cabide en portuguès és un penja-robes o penjador.



dilluns, 7 de març de 2016

Suflé de xocolata {moltes felicitats Violeta!}



La Sílvia Pérez Cruz canta una cançó que a la Violeta i a mi ens agrada força, Ai, Ai, Ai. I jo dic que ai, ai, ai que la Violeta es fa gran per moments. Aquesta setmana complirà vuit anys i sembla ahir que compartíem amb vosaltres el pastís dels quatre. Felices hem preparat el suflé de xocolata que a ella li agrada tant i després la sessió de fotografies. Com sempre que fem juntes els suflés, acaben baixant, anem tan lentes, però no passa res: és igual de bo. Ella també ha volgut guardar la imatge per a la seva tablet, domina Pinterest i Instagram millor que jo. Els seus comptes, que són privats, resulten molt divertits i em diu que no em preocupi: -Vovà, quan tu no puguis jo continuaré el blog, eh! Bé, em quedo tranquil·la...
Per molts anys delicada Cuca de llum!
Per a sis persones,

Necessitarem:
 - 50 g de mantega en pomada
 - 90 g de xocolata CREO ratllada
 - 125 g de sucre
 - 85 g de fècula de patata
 - 400 ml de llet calenta
 - 3 rovells d'ou
 - 4 clares d'ou muntades
 - 10 g de pipes de carabassa
 - 2 cullerades soperes de ratafia
 - mantega per a untar el motlle
 - un motlle 

Farem:
Posem el forn a escalfar a 200º C.
En un cassó que posem al foc fondrem la mantega i quan sigui fosa afegim la xocolata.
Seguidament incorporem la fècula de patata i anem abocant la llet a poc a poc, tot remenant.
És recomanable que la fècula de patata s'incorpori amb un sedàs o un colador perquè no es facin grumolls.
Afegim el sucre i continuem barrejant-ho tot molt bé, fins que quedi una massa homogènia i fina.
Traiem del foc i deixem refredar.
Ara ja podem afegir els rovells d'ou, les pipes de carabassa (en posem unes quantes per sobre), la ratafia i les clares muntades a punt de neu.
Remenem delicadament i ho aboquem al motlle que haurem untat amb mantega.
Enfornem durant 45/50 minuts, segons el forn, fins que s'unfli.
Servir tot seguit, encara calent.

Ai, Ai, Ai. Sílvia Pérez Cruz



dimarts, 1 de març de 2016

Crema catalana de mango {enguany tradició exòtica}



S'acosta el dia de fer crema, Sant Josep. Seguim la tradició pel paladar un cop més. Un any us vàrem fer la crema de la meva mare, l'any passat una de molt original amb tòfona i aquest la fem amb una recepta del xef de postres del Celler de Can Roca, Jordi Roca, que va aparèixer en el número 122 de la revista Cuina. Exquisidesa i exotisme a taula. Diferent. Us animo a fer-la. Només caldrà que tingueu paciència per a treure l'os sense que se us trenqui el fruit. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 4 mangos madurs (300 g de la seva polpa)
 - 200 g de nata del 32% MG
 - 50 g de sucre
 - la pell d'una llimona
 - 1 branca de canyella
 - 3 rovells d'ou
 - 40 g de Maizena
 - sucre morè per a empolvorar i cremar

Farem:
Tallem els mangos per la meitat, vorejant l'os i buidant-los amb molta cura per tal que la pell ens quedi intacta. 
Reservem els mangos i la polpa.
En un cassó infusionem la nata amb la canyella i la pell de la llimona, posant-lo al foc i just que arrenqui a bullir el retirem i deixem reposar cinc minuts.
Colem i la barregem amb la polpa del mango, passem per la batedora i ho deixem ben fi.
En aquest punt, com que m'agrada molt el fruit, l'he deixat un punt per a trobar-me'l.
Ho aboquem altre cop al cassó perquè torni a bullir.
Barregem els rovells, el sucre i la maizena amb la batedora.
Hi aboquem una part de la nata i la polpa, barregem i ho tornem a abocar a la crema. 
Ho courem tot remenant, sense parar perquè no s'enganxi, fins a obtenir la textura de crema catalana.
Retirem del foc, omplim les pells de mango i refrigerem.
Empolvorem amb sucre quan ho hàgim de servir i ho cremem amb un cremador per a caramel·litzar. 
Sé que l'hauré de tornar a fer perquè la meva germana Beti es deleix pels mangos i no em perdonarà que no li prepari aquesta crema...

J'attendrai, Jill Barber.