dijous, 25 de febrer de 2016

Tagín de xai amb cuscús {viatgem amb els sentits}


Tinc una amiga, la Soraya, que prepara un tagín del seu país -el Marroc- molt bo. M'ha passat la recepta, encara que jo crec que deu amagar algun secret perquè el seu té aquell toc diferent que el fa superb. El meu també ha quedat excel·lent i el vull compartir amb vosaltres perquè us animeu a fer el xai d'una manera diferent. L'he cuinat amb el tagín que em va regalar ella i en tinc un altre, igualment portat del seu país, que és preciós i que ja sortirà un altre dia. Per a quatre persones amb gana,

Necessitarem:
 - 800 g de carn de xai tallada a trossos
 - 1 ceba gran tallada en juliana
 - 2 pastanagues mitjanes tallades també en juliana
 - 3 alls esmicolats
 - 1 cullerada (postres) de ras el ahnout
 - 1 cullerada (postres) de coriandre esmicolat
 - 1 cullerada (cafè) de canyella en pols
 - 1 cullerada (cafè) de gingebre en pols
 - brins de safrà
 - 2 llimones
 - sal i pebre
 - oli d'oliva verge extra
 - brou de carn
 - 100 g de dàtils al natural
 - 100 g de panses sultana
l'acompanyament:
 - 250 g de cuscús
 - la mateixa quantitat d'aigua o de brou de verdures
 - 2 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - sal

Farem:
En un bol gran hi posem la carn, la ceba, les pastanagues, els alls, les espècies, el coriandre i el suc de les llimones.
Salpebrem, ho remenem i tapem amb film transparent per a deixar-ho reposar al frigorífic d'un dia per l'altre.
En una cassola amb oli d'oliva ho sofregim, deixant que la carn quedi rossa.
Ho cobrim amb el brou i deixem que es vagi coent fins que la carn sigui ben tendre.
Afegim els dàtils i les panses i deixem coure els últims 10 minuts.
Tapem i deixem reposar mentre preparem el cuscús.
Per a hidratar el cuscús posarem l'aigua a escalfar, amb l'oli d'oliva i sal.
Quan bulli l'apartem del foc i hi aboquem el cuscús tot remenant perquè quedi desgranat.
Hi posem la mantega, remenem i tapem, just a punt de servir després d'haver reposat uns cinc minuts.

I amb les fotografies de Marràqueix reto un petit homenatge a la meva antiga càmera fotogràfica  analògica Canon AT-1, ja que van ser les últimes que vaig fer amb ella fa 10 anys i li agraeixo la seva companyia durant molts anys i viatges. Sí, aquelles fotos que no vèiem fins que tornàvem.
Olors i colors magribins.

The story of the impossible, Peter von Poehl



dilluns, 22 de febrer de 2016

Bunyols de l'Empordà {tradicions gastronòmiques}



Ens agrada seguir el calendari gastronòmic per les festes pertinents. Podem donar fe que a casa seguim les tradicions amb el paladar. I ara toca fer bunyols. No tenia una recepta concreta i fa uns dies visitant el blog de la Teresa, Com a casa res, els vaig veure. Feien tan bona pinta que no m'he pogut estar de preparar-los. Ella fa tota una explicació ben interessant: que si poden ser rodons quan són de vent o amb forat al mig típics de l'Empordà anomenats brunyols. La diferència entre uns i altres és la textura, els rodons són flonjos i es poden farcir, i els altres més consistents, però esponjosos i humits. Ella ens animava a fer-los i aquí els teniu. En surten bastants, no els he pogut comptar perquè anaven sortint i desapareixent... Misteri a la cuina: tothom parlava amb la boca tancada.

Necessitarem:
 - 500 g de farina fluixa 
 - 125 g de mantega en pomada
 - 150 g de sucre
 - 30 g de llevat de forner
 - 5 g de sal
 - 2 ous
 - 150 g d'aigua tèbia
 - pell de llimona ratllada
 - 1/2 copa d'anís
 - sucre i canyella en pols per a empolvorar-los
 - oli de gira-sol per a fregir

Farem:
En un bol gran posem la farina, la mantega, el sucre, la sal, el llevat, la pell de la llimona, l'anís i ho barregem tot anant afegint l'aigua tanta com la massa admeti, podria ser que no calgués tota perquè dependrà del tipus de farina que utilitzeu o de la mida dels ous.
Ha de quedar una massa fina, ben tova i que no s'enganxi a les mans.
La deixem reposar en el bol enfarinat, tapat amb un drap, fins que dobli el seu volum.
Nosaltres la vàrem fer el dissabte a la nit i vam fregir els bunyols diumenge al matí.
Fem una boleta, no massa gran perquè creix en coure's, i fem un forat al mig amb el dit.
Els fregim en un cassó amb l'oli ben calent i els deixem sobre paper absorbent de cuina.
No queden gens greixosos.
Els ruixem amb anís i arrebossem amb el sucre i la canyella.
Us puc garantir que no en menjareu un de sol.

Mi verdad, Manà & Shakira.



dilluns, 15 de febrer de 2016

Pa de pessic de mantega {i farina de garrofa}



Fa uns dies em varen regalar un nou motlle per a fer pastissos individuals. Moltes gràcies Gemma! La veritat és que el vaig trobar molt bonic i el volia estrenar com més aviat millor. L'envoltori portava una recepta de pa de pessic de mantega i jo li he afegit farina de garrofa que li dóna un gust de xocolata sense embafar (m'agrada aquesta farina: aquí teniu una clotxa feta amb ella). Com que li queda un buit a dalt per a omplir, li posem xocolata desfeta on suquem les primeres maduixes que hem comprat enguany. Bo, fàcil i que pot complaure el paladar més exigent. Per a sis unitats, 

Necessitarem:
 - 100 g de farina
 - 40 g de farina de garrofa
 - 110 g de sucre
 - 1 1/2 cullerada (cafè) de llevat químic
 - 1/4 de cullerada (cafè) de sal
 - 1/2 de cullerada (cafè) de canyella
 - 60 g de mantega en pomada
 - 1/2 tassa de llet
 - 1 ou
 - 50 g de peta crispies xoco (optatiu)
 - maduixots
 - xocolata desfeta

Farem:
Posem el forn a escalfar a 175º C.
Untem el motlle amb mantega i l'enfarinem. 
La veritat és que jo he usat l'esprai antiadherent que tinc, perquè no volia que la farina embrutés els pastissos.
En un bol gran barregem els ingredients, excepte els maduixots i la xocolata desfeta, i batem durant uns tres minuts.
Repartim la pasta uniformement en els motlles, tractant de no fer-ho més de 3/4 per a evitar que vessin.
Enfornem i deixem coure entre 18 i 20 minuts.
Un cop cuits deixem refredar uns deu minuts encara dins el motlle i després els tombem damunt d'una reixa fins que es refredin del tot.
Els podem omplir amb crema o amb xocolata desfeta com ho hem fet nosaltres.
Suquem amb els maduixots. 

Muriel, Seguirem somniantSopa de Cabra.



dilluns, 8 de febrer de 2016

Lemon meringue pie {recordant Mildred Pierce}



M'agraden les sèries de televisió americanes. No és la primera vegada que ho dic. I fa uns anys vaig seguir una que em va agradar força: Mildred Pierce. Una minisèrie interpretada per Kate Winslet, en una adaptació d'una novel·la de James M. Cain, on una dona separada del seu marit lluita per tirar endavant les seves dues filles a l'època de la Gran Depressió. Em va quedar gravada la imatge del pastís que feia només començar el primer capítol i que avui cuinarem: el lemon meringue pie. La recepta la trec del llibre La melmelada a la cuina, de Cossetània Edicions, de la Mireia Jordana, la Bet Carbonell i jo (les fotografies són meves). Aquest llibre parla de la utilitat de la melmelada en diverses receptes. Així que avui fem el Pastís de llima merengada de la pàg. 171. El resultat el podreu comprovar fent-lo. Molt bo.

Necessitarem:
 - 250 g de melmelada de llima
 - 4 ous a temperatura ambient
 - 300 g de mantega a daus
 - 250 de sucre
 - 1 làmina de pasta brisa
Farem:
Folrem amb la pasta un motlle de pastís de 26 centímetres.
Hi posem paper sulfurat al damunt i uns quants cigrons secs perquè facin pes i no s'infli.
Preescalfem el forn a 180º C i coem la pasta 18 minuts.
La traiem del forn i retirem el paper i els cigrons.
La tornem a posar al forn 7 minuts més, la retirem i la deixem refredar.
Separem les clares dels rovells.
En un cassó, posem els rovells i la melmelada, dau a dau, remenant amb unes varetes fins a obtenir una crema homogènia i espessa.
Omplim amb la crema de llima la base del pastís i el posem a la nevera.
Muntem les clares, amb les varetes elèctriques, a mitja potència, i hi anem afegint la meitat del sucre. I després, a potència màxima, la resta del sucre.
Posem la merenga en una mànega pastissera i la repartim de forma decorativa sobre el pastís.
El gratinem fins que es dauri.

Preparem un te floral i el servim amb un tros de pastís.

She, She & Him.



dilluns, 1 de febrer de 2016

Rostit de costella de porc amb peres {increïble!}



Encetem el mes amb una fantàstica recepta de la Carme Ruscalleda que és al núm. 34 de la revista Cuina. Nosaltres l'hem fet seguint els passos al peu de la lletra. Unes costelles que són bones no, boníssimes. Cruixents i que es poden menjar amb els dits. I què dir de les peres! Aquí sí que hem fet un petit canvi: no teníem aiguardent de pera i l'hem substituït per una ratafia que vàrem comprar a la jornada que del passat dia 23 al Born, amb la col·laboració de la revista Descobrir, dedicada a l'Alta Ribargorça. Un plat deliciós que no us decebrà. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 800 g de costella de porc
 - 800 g de peres conference
 - 200 g de sucre
 - 50 ml de vi ranci o brandi
 - 50 ml de ratafia  (o de licor de pera)
 - oli d'oliva verge extra, sal, pebre i una llimona

Farem: 
Un consell: quan aneu a comprar les costelles demaneu que siguin de la part més polida, molsuda i descarregada d'os, és la part ideal per a cuinar aquest rostit.
Comencem:
Posem la costella tallada en una plàtera de forn on càpiguen tots els talls plans.
Els amanim amb un raig d'oli d'oliva, salpebrem i cap al forn preescalfat a 190º C, durant 30 minuts.
Retirem la plàtera del forn, la ruixem amb el brandi, tombem els talls de costella i continuem coent a 150º C durant 45 minuts més.
Mentrestant preparem les peres, fent unes boles grosses amb l'ajut de l'estri especial per a formar-les.
Les tindrem en aigua amb el suc d'una llimona, l'àcid les mantindrà amb un bonic color blanc, fins que les posem a l'almívar que preparem.
Posem al foc un litre d'aigua, els 200 g de sucre i la pell de la llimona, i quan arrenqui el bull, hi tirem les boles de pera, que deixarem coure durant uns 5 minuts.
Tot seguit les traiem del foc i hi incorporem la ratafia.
Per a acabar el rostit, saltem lleugerament les boles de pera ben escorregudes en una paella amb un raig d'oli, salpebrades i les deixem fins que aconsegueixin un color daurat.
Les incorporem a la plàtera de costelles rostides, hi tirem cinc cullerades del suc de la cocció de les peres, que desfarà la gelatina enganxada al fons de la plàtera i es convertirà en una salsa ben perfumada i olorosa.
Ho deixem coure al forn 150º C cinc minuts més. 

Casualment, a la mateixa revista hi trobem una entrevista a Carme Ferrer, del Celler Bàrbara Forés de la Terra Alta. Em fa feliç fer el maridatge amb el nostre plat perquè m'agraden els seus vins. Us proposo una varietat de morenillo, el Templari Bàrbara Forès 2013, de color cirera intens i aromes de fruita roja madura i fruits de sota bosc. 
Abans ens havíem menjat uns quants calçots, tendríssims, del nostre hort. 
Dinar rodó!

El nostre pensament se'n va a Brasil tot el mes de febrer com cada any... fevereiro é Rio de Janeiro. O meu guri, Chico Buarque