dilluns, 25 de gener de 2016

El perquè d'un blog de cuina {el meu post 400 ❤︎}



Avui arribem a l'entrada 400 del blog. Des d'aquí us vull donar les gràcies a tots els que em seguiu, dia rere dia, en qualsevol mitjà de la xarxa: Twitter, Facebook, Instagram, Google i d'altres. Estem contents de tot el recorregut que hem fet junts i encara que suposa un esforç sabem que sempre hi sou. Parlo en plural perquè tant a casa com rere la pantalla sempre estic acompanyada. Cuino i fotografio, els de casa ho tasten, la Violeta que m'inspira i m'ajuda fent de model i vosaltres que ho mireu.
Algun cop m'han preguntat el perquè d'un blog de cuina i això ho contesto ara mateix: és la meva  afició. La fotografia m'ha agradat des de sempre, influenciada pel meu pare que em va regalar la primera càmera quan vaig fer catorze anys i anys després em va donar la seva de gran format. Les guardo com un tresor. Gràcies papa. Vinc del món analògic i m'he hagut de passar al digital. Un gran salt molt gratificant. 
Perquè de cuina? Per a posar en pràctica tot el que vaig aprendre estudiant fotografia i perquè gaudia molt quan plasmàvem el menjar. De sempre ens ha agradat la bona taula i per a tenir-la cal fer-la. Cuinar i fotografiar són les nostres aficions. Tenim una taula senzilla, de verdures del nostre propi hort i amb productes de proximitat. Som de cuina pobra i quan diem  això volem dir que fem els plats amb pocs ingredients per a no treure el gust uns als altres. Trepitgem el nostre territori per a conèixer tot allò que tenim aquí. Cuinem amb oli d'oliva verge extra de la nostra terra, amb peixos de la nostra mar Mediterrània i amb productes de temporada tot seguint el temps. Mengem un poc de molt i un molt de res. I cuinem sense cap pretensió que la de compartir. N'hem après molt dels llibres i revistes que tenim. Només cal practicar i si no surt a la primera, segur que a la segona serà millor. La tercera ja serà de premi. El nostre únic objectiu és fer-vos partícips d'allò que fem i veure que a la cuina s'hi està molt bé. I ho he d'agrair a la meva mare de qui vaig aprendre molt. Gràcies mama. El seu fricandó era insuperable. L'heu fet mai tot sentint Bach? Jo sí i no el sé fer d'una altra manera. Proveu-ho. La sinestèsia que es produeix entre música i flaire és sublim. 
I què seria el nostre blog sense la música. No concebo viure sense ella. Em ve de família i per a mi, orna i omple l'espai, hi posa color. De fet, recordo les cançons que m'han acompanyat en els moments especials de la meva vida. Tots tenim la nostra banda sonora. I ens agrada acompanyar les receptes amb la seva pròpia música. De vegades tenen a veure amb el plat, d'altres senzillament l'escoltem en el moment que estem escrivint. Crec que quan vius intensament la vida t'ho agraeix per això avui ens acompanyarà una gran compositora i sambista brasilera, de Rio de Janeiro, Dona Ivone Lara que té 95 anys. I perquè crec que és un exemple que quan estimes allò que fas, i ho comparteixes, vius d'una altra manera. Escolteu-la a Sonho Meu -somni meu- cantant junt amb els millors sambistes de Brasil. El meu Brasil. És una de les cançons que em conec la lletra sencera, que per cert és preciosa.
I recordar finalment, sobretot, que sense vosaltres, sense els que em visiteu i que m'ho feu saber, aquest blog no seria res. I que estic molt contenta d'haver conegut persones extraordinàries, afegides als amics de sempre, amb aficions comunes i que també segueixo des del silenci: el meu temps no dóna per a més.
Gràcies a tots per ser-hi,
Nani 


dilluns, 18 de gener de 2016

Brownie amb peres {per a un dolç berenar}



Hi ha coses tan bones i tan fàcils que no sé per quin motiu no les fem més sovint. Clar, volem anar variant i tastant d'altres gustos que no tenim temps per a tot. Un dels pastissos més senzills i podríem dir que universal, és el brownie de Nutella que amb només tres ingredients triomfes segur a taula. No recordo des que no el preparava i l'altre dia en veure'l al blog de la meva veïna vaig creure que tocava. Sí, tinc una veïna bloguera, vivim a tocar, i que és molt coneguda en el món  d'al·lèrgies i d'intoleràncies alimentàries, la Mònica de Glutoniana. Si teniu problemes amb l'alimentació, Glutoniana és el vostre blog. Ella el va fer amb farina especial i jo amb farina de blat normal. A més, hi afegeixo unes peres bullides amb vi i amb espècies que l'arrodoneixen. Per a sis, set o vuit persones,

Necessitarem:
 - 4 peres conference
 - 35 cl de vi negre
 - 6 cullerades soperes de sucre
 - 2 claus d'olor
 - 1 branca de canyella
 - 1 culleradeta de gingebre
per al brownie,
 - 400 g  de Nutella
 - 8 cullerades de farina
 - 2 ous grans

Farem:
Bullim les peres pelades i senceres en el vi, junt amb les espècies i el sucre durant uns 30 minuts.
Un cop cuites les colem i deixem que s'escorri el vi.
Preparem el brownie o pastís humit barrejant tots els ingredients. 
L'aboquem en un motlle folrat amb paper de forn o untat amb mantega i posem les peres per sobre (cobrirem les cuetes amb paper d'alumini perquè no es cremin).
Tindrem el forn escalfat a 180º.
Enfornem durant uns 35/40 minuts, segons el forn que tingueu.
Deixeu-lo humit que ja se assecarà quan es refredi.
Com que us quedarà molt bonic li feu una foto i me l'envieu.
Serviu amb una mica de xarop de les peres bullides.
I ara toca berenar amb els que haurem convidat per a fer tertúlia...

Everybody's got to learn sometime, Zucchero.



dilluns, 11 de gener de 2016

Manjar branco com calda de ameixas {i visca el Tió!}



Tenir bons amics vol dir que som rics. Som rics perquè tenim bons amics. I aquesta riquesa no en té res de material, sinó que és un sentiment que omple l'ànima. I tot això ho dic perquè fa uns dies una  amiga em va regalar un llibre -ella diu que me'l va deixar el Tió a casa seva i m'ho crec- que m'ha fet molta il·lusió. Sou dels que dieu botana, gorfa, menjafestucs, pataca o vellana? Sí? Doncs, o sou de Reus o sou de la zona d'influència del Baix Camp com jo. Feia temps que no m'emocionava llegint i veient imatges que m'han tornat a la memòria després de molts anys. Us parlo del llibre L'ABZ de Reus, de M. Àngels Ollé Romeu i de Pere Prats Sobrepere, d'Arola Editors. I us pregunteu què té a veure amb una recepta de cuina tot això que us explico. Té a veure que en una de les pàgines es parla del Menjablanc de Reus, un producte local que es fa amb llet d'ametlles, midó, sucre, canyella, llimona i farina d'arròs. És una marca registrada que s'elabora des de 1917 en sobres que faciliten l'elaboració d'aquestes postres a casa. Llavors el pensament me'n va portar unes del Brasil que feia la meva mare quan vivíem allà i que són a la seva llibreta de recull de receptes: el manjar branco com calda de ameixas. És diferent del menjablanc però no tant: la consistència i el color són iguals, el gust canvia una mica. De totes maneres tant el llibre com la recepta m'han transportat en el temps i d'una manera molt agradable. Per a vuit racions,

Necessitarem:
 - 1 pot de llet condensada de 370 g
 - 2 mesures del pot de llet
 - 300 ml de llet de coco
 - 6 cullerades soperes de maizena
per a la calda,
 - 1 tassa (llet) de sucre
 - 1 tassa (llet) d'aigua
 - 1 branca de canyella
 - 120 g de prunes seques sense pinyol

Farem:
Comencem diluint la maizena en la llet freda en una cassola, hi afegim la llet de coco, la llet condensada i la canyella.
Ho posem al foc, que sigui amorós, i remenem fins que es torni una crema espessa.
L'aboquem en un motlle, preferentment metàl·lic i mullat, i el posem al frigorífic unes quatre hores.
Fem la calda amb l'aigua, el sucre, les prunes i la canyella, coent-ho a foc també amorós durant uns deu minuts.
La podem deixar al frigorífic o a temperatura natural.
Si voleu que les prunes siguin més toves les deixeu en remull, en la mesura d'aigua necessària i després ho aboquem tot junt.
Servim desemmotllant la crema i posant la calda per sobre.
Hi ha una nota de la meva mare que diu que molts cops no li quedava la forma del motlle, que no era prou fort. No patiu, es pot servir igualment sense cap forma.
Jo l'he servit en copes perquè no l'he tingut prou temps al frigorífic: les mans que necessitava per a les fotografies, les de la meva filla Bibi, havien de marxar...

It's been a long, long time, Louis Armstrong.



dilluns, 4 de gener de 2016

Escabetx amb vinagre de poma {i verats ben barats}



Tal com he explicat d'altres vegades, tenim l'honor de formar part del Club de bloguers Oleum Flumen i de tant en tant, en Martí Terés, gerent i fundador, ens convoca per a participar del repte que ens proposa amb els seus productes. Aquest cop es tracta de cuinar un escabetx, bé amb carn de caça bé amb peix sense preu, usant el Vinagre de poma i l'Oli Bo d'oliva verge extra. Com que Oleum Flumen és una empresa compromesa amb el medi ambient si el preparàvem amb peix sense preu seria per a fer costat a la campanya d'Slow Food Garraf i Sitges, amb una molt interessant proposta que podeu llegir aquí. Nosaltres, que som de la terra i del mar de Tarragona, obeïm i fem l'escabetx amb peix blau de casa, que és el que consumim. Vàrem comprar dos verats per poc més de dos euros i en lloc de fer l'escabetx amb pebre vermell, de la manera tradicional, l'hem cuinat amb curri i altres espècies. Una flaire molt perfumada va envair la cuina i no sé com descriure el gust: fi i deliciós. 

Necessitarem:
 - 2 verats mitjans
 - 1 ceba mitjana tallada a rodanxes
 - 4 grans d'all
 - 1 cullerada (postres) de curri
 - sal i pebre
 - grans de pebre rosa
 - 1 fulla de llorer
 - dues flors d'anís
 - una branqueta de canyella
 - uns grans de cardamom
 - orenga
 - 200 ml d'oli d'oliva verge extra Oli Bo d'OleumFlumen

Farem:
En una cassola de terrissa hi posem els verats nets i tallats.
Afegim la ceba, els alls aixafats, les espècies i salpebrem.
Aboquem l'oli i el vinagre per sobre.
Deixem coure uns 20 minuts a foc mitjà i la cassola tapada.
Un cop es refredi ho podem posar al frigorífic unes 48 hores perquè es confiti.
Es pot menjar fred o tebi.
La cocció de l'escabetx ha servit per a veure que quan es cuina amb productes de qualitat el plat més senzill esdevé un luxe.


Fil de llum, Andreu Rifé. Quina cançó més bonica.
  ... respira, espera, aixeca't sense pressa, inspira, refes-te, la vida, el món t'espera ...

Feliç any 2016!