dilluns, 26 de setembre de 2016

Pollastró amb xampinyons {la tardor m'enamora}


I s'apropa el temps dels bolets. Esperarem que plogui i que se'n puguin fer força. Nosaltres som dels que sempre en trobem: al mercat! No els coneixem prou bé per a veure si són comestibles o no i això ens fa respecte. Però ara, mentre no en tenim, ens acontentem amb uns xampinyons que en trobem tot l'any. I un bròquil que ens hi donarà un gust ben bo. Qui no es contenta és perquè no vol. I els pollastrons que ens agraden tant, ai els enyorats galetos a l'ast que ens mengem a Rio. Sí, la tardor, aquesta melangiosa estació que ens porta nostàlgia... Deixem-nos de recordar i posem-nos a la feina. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 1 pollastró
 - 2 cullerades (sopa) d'oli d'oliva verge extra
 - 1 cullerada generosa (sopa) de mostassa (o wasabi si us agrada més)
 - 2 cullerades (sopa) de xarop d'atzavara o de mel
 - 1 llimona
 - xampinyons
 - bròquil
 - julivert
 - un all
 - oli d'oliva verge extra
 - sal i pebre

Farem:
Polim el pollastró de petites plomes que hi puguin haver quedat.
El salem per dins i per fora.
Barregem l'oli, la mostassa, el xarop i unes gotes de llimona fent una pasta amb la qual untarem el pollastró tot fent-li un massatge.
Posem la llimona partida dins el pollastró i li lliguem les potes.
El deixem al frigorífic mentre s'escalfa el forn a 180ºC.
Un cop el puguem enfornar el deixarem uns 40 minuts, segons el forn de cadascú, o fins que el veiem daurat.
Posem a coure floretes de bròquil al vapor, les que ens vinguin de gust.
Ofeguem els xampinyons en una paella amb oli, l'all esmicolat i empolvorats amb julivert ben tallat.
Hi afegim el bròquil, salpebrem i li donem un parell de remenades.
Servim el pollastró guarnit amb els xampinyons i el bròquil, una combinació que resulta excel·lent per a qualsevol altre plat.
Al blog hi tenim un altre pollastró fet amb mostassa però farcit de dàtils.
La mostassa li dóna un punt diferent als pollastrons.

Hasta que te conocí, per Juan Gabriel, per Maná o per Ana Gabriel.
La versió que més us agradi. Amb Mèxic al cor...




2 comentaris:

  1. Mira que ens agrada el pollastrò però no hi penso gairebé mai!
    Nostàlgia, fa part de la tardor amb tota la seva màgia!
    Si tens un minut passa't pel blog que ja saps que fem 7 anys i hem rganitzat un sorteig de melmelades!
    Petons
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Palmira,
      Et felicito pels 7 anys de blog i espero que en siguin uns quants més. Sí, ja he vist el sorteig de melmelades!
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina