diumenge, 18 de setembre de 2016

Guisat de jarret de vedella {i cervesa Les Clandestines}


I quan arriben aquestes dates, un any més, tornem a participar en la convocatòria per als bloguers gastronòmics que organitza tradicionalment la revista Cuina amb motiu de la celebració del Dia Cuina que es fa a Manlleu en el marc de la Fira Gastronòmica de Porc i Cervesa. Enguany la protagonista de les receptes és la cervesa, amb la que ja havíem fet un pernil cuit amb cervesa negra i regalèssia, i ara hem de tornar a pensar alguna que en porti, sigui de qualsevol classe. Nosaltres hem agafat una de tarragonina que es fa al poble de Montferri, a la comarca de l’Alt Camp, que es diu Les Clandestines. Ens agrada, com moltes altres artesanes que es fan a les nostres contrades, i hem triat l’Atheus, que és una mica dolça: porta mel de temporada (romaní, farigola i bruc). I amb ella farem un guisat amb uns jarrets tendres de vedella a la manera tradicional. Per a tres racions,

Necessitarem:
-     600 g de jarret de vedella
-      300 g de patates
-      3 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra
-      1 cullerada sopera rasa de farina
-      1 cervesa Atheus de 33 cl de Les Clandestines
-       ½ l d’aigua calenta
-       unes cebes petites
-       sal i pebre
-       1 clau d’olor
-       1 manadet d’herbes aromàtiques

Farem:
El vespre posem la carn a adobar amb mitja cervesa en un bol tapat amb film transparent.
L’endemà escorrem i la daurem en una paella amb l’oli d’oliva.
Salpebrem.
Hem de dir que el jarret el vàrem comprar en tres trossos lligats que tenien a la botiga.
Si preferiu, el podeu comprar sencer i tallar-lo a daus,  fer-lo de la manera més tradicional.
Un cop enrossit hi aboquem l’altre mitja cervesa i empolvorem la farina per sobre amb l’ajut d’un colador i remenem .
També hi afegim les cebes pelades (en una d’elles hi clavem el clau d’olor) i el manat d’herbes aromàtiques.
Deixem que es vagi reduint la cervesa i quan la salsa s’hagi tornat una mica espessa hi anirem afegint aigua calenta de mica en mica,  encara que no cal que la cobreixi.
Si aboquéssim l’aigua de cop, ens podria quedar el guisat aigualit.
Deixarem que es cogui, més o menys, una hora a foc tranquil, tot controlant de si cal  anar afegint més aigua.
Mentrestant, courem les patates al vapor.
Quan veiem que la carn ja és al punt (la punxarem per a comprovar si és tova), afegirem les patates cuites perquè agafin el gust del guisat durant uns 5 minuts.
Servim al moment.

Follow me, Maia Vidal.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada