diumenge, 10 d’abril de 2016

Orada al forn {amb farigola i llimona}



Al mercat s'hi pot anar amb una llista a la mà amb tot allò que ens caldrà per a la setmana o també ho podem fer deixant-nos anar i veure què ens proposen. Som de mercat i ens agrada veure què hi podrem trobar. Així ho vàrem fer divendres i al cistell va caure una orada, peix que ens agrada molt. Al blog en tenim feta d'altres maneres: farcida amb gules i llagostins a l'estil de Paraty o a la sal servida amb cols de Brussel·les. Ahir la vàrem cuinar al forn perfumada amb farigola d'enguany i llimones del llimoner del veí. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 1 orada gran
 - farigola
 - 2 llimones
 - sal i pebre
 - 1 got petit de vi blanc (del mateix que beurem dinant)
 - oli d'oliva verge extra OleumFlumen
 - fil per a lligar
 - film transparent
 - 4 patates mitjanetes

Farem:
A la peixateria demanarem que ens buidin l'orada per dins i la deixin tal qual.
Un cop a casa la farcim amb talls d'una llimona i farigola, la reguem amb el suc de l'altra llimona i la salpebrem.
La lliguem i cobrim la safata, on la tindrem macerant una hora al frigorífic, amb film transparent.
Passat el temps, escalfem el forn a 180º i la posem a coure aproximadament uns 25/30 minuts, abocant el vi blanc per sobre (el vapor donarà humitat a la cocció) i un bon oli d'oliva verge extra.
Les acompanyem d'unes patates bullides amb pell, tallades i que afegirem a la safata del peix a l'últim quart d'hora.
Un cop al plat, posem el suc del rostit per sobre i tornem a amanir amb oli d'oliva i uns grans de flor de sal i pebre.
Una recepta fàcil i gustosa.

Give me love (Give me peace on Earth), George Harrison.




4 comentaris:

  1. A casa ens agraden molt les orades i en faig sovint. Sobretot quan en trobo al mercat, si son salvatges...
    Feta així, tant simple, queda super bona.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gemma,
      Les salvatges són les més bones però no sempre en podem trobar.
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  2. Quin munt de temps que no et deixava comentari! És que creia que els havies tret i jo tampoc no tinc gaire temps...Però bé ja sóc aquí, és que les daurades m'encanten i més al forn, on es fan soles i m'agrada guardar-me'n receptes i aquesta és perfecta.
    Com anem? Ara ve el bon temps al mas, maduixes i aviat cireres, petits plaers que ens fan la vida més bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Tinta Cirera!
      Tens raó, els vaig tancar una temporada. He portat una temporada amb molta feina i em sabia greu que em deixessin comentaris i jo no els pogués tornar. Una amiga va insistir que els tornés a obrir. Sí, aviat vindrà el bon temps i tornarem a gaudir de la vida a l'aire lliure.
      Un petonàs a les teves perfumades flors...
      Nani

      Elimina