dijous, 31 de desembre de 2015

Blinis de carabassa {i acabem l'any 2015}



Fa uns dies ens va arribar a casa una carabassa gegant junt amb un lot de vins de la Cooperativa de Falset Marçà que ens van tocar en un sorteig que ells organitzaren. Es tractava d'enviar un recepta que portés carabassa i nosaltres hi participàrem amb el Suflé de carabassa, patates i bolets. Ja sabeu que ens agrada aquesta hortalissa i com que avui farem un petit aperitiu per a acomiadar l'any ho aprofitem cuinant uns blinis, com unes creps petites que es fan a Rússia, que acompanyarem de truita fumada, crema de llet i perles de tòfona. Per a quatre persones o vint-i-sis blinis,

Necessitarem:
 - 100 g de carabassa neta i pelada, cuita al vapor
 - 50 g de iogurt natural
 - 1 ou, separant el rovell i la clara
 - 100 g de farina
 - 50 ml de llet
 - mig sobre de llevat químic, 8 g
 - un xic de sal i pebre
 - unes gotes d'oli d'oliva verge extra per a untar la paella
 - un sobre de truita fumada
 - crema de llet
 - perles de tòfona

Farem:
Xafem la carabassa cuita fins a convertir-la en puré.
El barregem amb el iogurt, el rovell de l'ou i la llet.
Tot remenant anem afegint la farina, el llevat, la sal i el pebre.
Muntem la clara de l'ou amb un polsim de sal i l'afegim amorosament a la pasta.
Escalfem una paella, no cal massa calenta que us poden quedar foscos, i untada d'oli.
Hi anem fent els blinis en petites cullerades.
Deixem coure un o dos minuts de cada costat, que girarem quan comencen a fer bombolles.
Muntem els aperitius amb crema de llet, trossets de truita fumada i perles de tòfona que hem comprat emparats en la recomanació del Manel al Mercat de Tarragona, que per festes sempre presenta exquisideses que resulten irresistibles.
Els acompanyem del vi Ètim Rosat, un vi complex i sense complexos, de la Cooperativa de Falset Marçà de la DO Montsant i que s'obté d'una selecció de vinyes velles de garnatxa i de sirà. 
El servim fresc.
Que tingueu una bona entrada d'any 2016!
I ara marxem  a acomiadar l'Home dels Nassos...


Pastime paradise, Stevie Wonder.



dijous, 24 de desembre de 2015

Sopa amb brossa de peix {amb dedicatòria}



El meu amic Cesc viatja molt. Viu sol i no és home de mercat. Reconeix que quan està aquí menja bé però també fa servir moltes conserves. L'últim dia que va passar per casa em va demanar que li guardi, com cada any, un mica de la sopa amb brossa que fem la família pel dinar de Nadal. Enguany li'n guardaré i també li dedicaré una recepta que pot fer amb el peix que té al congelador i les conserves que guarda al rebost: sopa amb brossa de peix. Per a dues persones, o per dos dies en el cas del Cesc,

Necessitarem:
 - 1 llauna de musclos al natural
 - 1 llauna d'escopinyes al natural
 - 2 ous bullits
 - 4 o 5 llesques de pa torrat, segons la mida i com es vulgui d'espessa
 - tòfona negra
per a les mandonguilles de peix,
 - 400 g de lluç congelat 
 - 2 ous
 - 4 cullerades de pa ratllat
 - sal i pebre
 - un polsim de nou moscada
 - farina per a arrebossar-les
 - oli d'oliva verge extra

Farem:
El pa torrat que fem servir per a la sopa pot ser comprat, però a casa ens agrada torrar-lo al forn.
Així que comprarem dues barretes de pa de llenya, les tallarem en llesques fines i les torrarem al forn controlant que no es cremin. 
En tindrem per a esmorzar altres dies.
Preparem les mandonguilles amb el lluç descongelat, l'ou i el pa ratllat.
Salpebrem i li donem un punt de nou moscada.
Fem pilotilles petites, les passem per farina i fregim lleugerament, només perquè no es desfacin.
Reservem.
Amb la quantitat que us he donat en sortiran unes 35.
Poseu a la sopa unes quantes i les altres les congeleu que serviran per a altres vegades.
Aboquem el fumet en una olla i l'escalfem.
Quan estigui calent hi afegim les llesques de pa triturades grosserament i els ous bullits també tallats a trossets.
Apaguem el foc i deixem reposar uns 10 minuts.
Passem les varetes metàl·liques a ma.
Afegim els musclos i les escopinyes, sense el suc, al caldo, la tòfona negre tallada a làmines o a dauets i les mandonguilles.
Tornem a posar l'olla al foc i quan arranqui el bull deixem coure dos minuts.
Us agradarà i al Cesc, també.
Amb uns ingredients que podem tenir al rebost farem una sopa que surt molt bona.
Desitgem que avui el Tió us cagui molta felicitat!!!


Circlesong 6 Voice, Bobby McFerrin.



dijous, 17 de desembre de 2015

Polvorons vegans {fets per la meva filla Zoe}



Sé que els meus néts per part d'ella no tindran mai menys de quatre potes. I que no seran sempre els mateixos, també ho sé. Ara es diuen Aquil·les i Troia, els que vindran després qui ho sap. I quan en troba algun d'abandonat, tampoc té cap problema d'adoptar-lo. Ella és així. Els animals, sobretot els gossos, són la seva vida i aquest amor l'ha dut a abraçar el veganisme. Jo no hauria dit mai que arribaria a aquest límit, però hi ha arribat i és feliç. Avui, la meva filla Zoe participa en el blog amb uns polvorons vegans,  que fa al Forn Cabré de Reus, junt amb altres delícies també veganes, i que li treuen de les mans només surten al taulell. Els volem compartir amb vosaltres perquè realment són molt bons i, si teniu temps i ganes, els podreu fer aquest cap de setmana i sinó, els compreu. En sortiran uns vint-i-quatre, segons la mida del vostre motlle.

Necessitarem,
 - 200 g de farina d'espelta integral
 - 100 g de farina de quinoa
 - 175 g de margarina vegetal
 - 100 g d'ametlla mòlta
 - 150 g de sucre morè
 - 1 cullerada sopera de canyella en pols
 - mitja llimona ratllada
 - 50 g de cacau pur
 - sucre de llustre per a empolvorar o canyella en pols

Farem,
En una paella ben calenta, i sense oli, torrem les farines sense deixar que es cremin.
Deixem que es refredin i les pastem amb la resta d'ingredients fins que quedi una massa amorosa.
Si resultés molt arenosa, s'hi pot afegir una mica d'aigua.
Seguidament l'allisem amb un corró deixant que quedi d'un gruix d'uns 1,5 cm.
Amb un motlle que ens agradi fem els polvorons.
Els enfornem uns 10 minuts a 180º, havent escalfat el forn abans.
Deixem refredar i empolvorem amb sucre de llustre.
Queden molt bons.
També en fa d'altres tipus i que m'agraden moltíssim.
La fotografia del mig és una selfie de la Zoe.


Zoïtos, You are so beautifulJoe Cocker.



dilluns, 14 de desembre de 2015

Un vi, un peix, dos plats {i una música excepcional}



Ja ho he dit altres vegades: ens agrada anar al mercat, som de mercat. I encara que s'hi vagi amb una llista estem oberts a comprar allò que ens ofereixen o que trobem sense esperar. L'últim dia vaig comprar un Gall de Sant Pere, un peix que no havia cuinat mai i que la Gemma de la peixateria em va convidar a fer-ho. El resultat m'ha sorprès gratament, molt gratament. I d'ell n'he tret dos plats al qual més bo: un fet a la planxa i l'altre una sopa exquisida. Sense complicacions i amb un resultat excel·lent. I,  si el maridem amb un vi de la Terra Alta,  no podem dir res més. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - un gall de Sant Pere, un peix amb unes grans espines
 - oli d'oliva verge extra
 - sal i pebre
 - patates cuites al vapor
 - una picada feta amb oli d'oliva verge extra, alls i julivert

Farem:
Un cop net el peix ens queden dos talls, la resta de les espines i el cap per al caldo.
Escalfem la planxa ben calenta i coem el peix dels dos costats.
Amanim amb oli d'oliva a l'últim moment i salpebrem.
Acompanyem amb patates al vapor i, si voleu, una picada d'all i julivert.
El resultat: un peix d'extremada finor.

per al caldo:
 - una ceba
 - un tomàquet
 - oli d'oliva verge extra
 - sal i pebre
 - una fulla de llorer
 - dos alls
 - una patata
 - les espines i el cap del peix
 - 3 litres d'aigua
per a la sopa:
 - 1/4 kg de musclos
 - 3 o 4 gambes trossejades
 - 1/2 litre de caldo
 - 3 cullerades soperes de tapioca

Farem:
En una paella posem unes quatre cullerades soperes d'oli d'oliva, hi sofregim la ceba i quan sigui rossa  el tomàquet i els alls aixafats.
Afegim el cap i les espines del peix, la patata, el llorer i salpebrem.
Deixem coure un parell o tres minuts, tot remenant.
Hi aboquem l'aigua i deixem coure una mitja hora.
Colem el caldo amb què prepararem la sopa.
L'hem fet amb tapioca, els musclos oberts al vapor i les gambes.
Queda deliciosa.

I ara us parlem del vi: l'Abrisa't 2014 del Celler Bàrbara Forès, de la DO Terra Alta. Fet amb la varietat Garnatxa Blanca d'una vinya plantada als anys '90 a la finca La Sendroseta de cultiu biològic. Un vi fet d'una manera diferent: han recuperat la tècnica de vinificació ancestral de la Terra Alta: vi brisat que consisteix a elaborar un vi blanc com si es tractés d'un vi negre. La maceració, fermentació i criança es fa en una gerra de fang durant sis mesos. No ha estat clarificat. En boca resulta aromàtic i equilibrat. Un bon descobriment. 

Avui estem desconeguts fent un post tan llarg. Però tot és tan senzill que s'ho val. Vam anar a comprar al mercat oberts a les novetats, hem cuinat dos plats amb un peix del que ens ha sorprès la tendresa de la seva carn, hem tastat un vi nou que ens ha captivat i acabem amb una música que posa el punt final amb una gran delicadesa, Josep Thió & Lluis Gavaldà, Silencis...
                ...som tan lluny d'aquest soroll salvatge, que ens fem entendre sense paraules...



divendres, 4 de desembre de 2015

Pollastró tofonat {fet amb crosta i romaní}



Ens agraden els pollastrons. En comprem de tant en tant. A l'estiu, servits a l’ast amb patates fregides entren com si res. O fets al forn segellats amb una massa de farina i aigua com la vam fer a la recepta de pollastrons farcits de dàtils. Com que encara ens queda mitja tòfona, perquè la laminem molt fineta i dóna per a molt, l’aprofitarem i els farem tofonats portant la natura a taula. L'efecte de la massa que preparem avui és com si el féssim amb una cocota. Per a quatre persones o dues amb molta gana,

Necessitarem:
 - 2 pollastrons
 - 2 cullerades soperes de mel
 - 1 llimona
 - branquetes de romaní
 - una tòfona (la meva és de la Conca de Barberà)
 - oli d’oliva verge extra
 - 850 g de farina
 - 850 g de sal grossa
 - 3 ous
 - 2 tasses (llet)d’aigua

Farem:
Al vespre preparem els pollastrons deixant-los nets i polits.
Per la pell del coll introduïm les tòfones laminades i els deixem tota la nit al frigorífic embolicats en paper film.
L’endemà, en un bol gran, barregem la farina, la sal, les clares d’ou i l’aigua que anirem afegint a poc a poc fins que tinguem una massa compacta però amorosa.
Tapem amb film transparent i deixem reposar al frigorífic uns 30 minuts.
Mentrestant escalfem el forn a 250º.
Farcim els pollastrons amb mitja llimona, una branca de romaní, oli d’oliva i salpebrem.
Els untem amb la mel, a la que haurem donat un cop de microones, i els posem en una safata al forn uns 10 minuts perquè agafin una mica de color i no quedin tan blancs.
Traiem la massa del frigorífic i la partim en quatre parts.
Aplanem cada quart amb un corró.
Posem una part sota i l’altre per sobre embolcallant el pollastró amb la massa.
Enfornem entre uns 45 i 50 minuts.
Els traiem del forn i  trenquem la crosta amb un ganivet o unes tisores.
Servim amb uns fesols del ganxet que just hem collit de l’hort i uns rovellons caçats al mercat, la tardor posada a la taula fent un maridatge amb un vi novell força bo.
El 15 de novembre passat vàrem assistir a la Festa del Vi Novell del Celler Masroig, de la DO Montsant, on es va presentar el primer vi de l’any. Un vi de maceració carbònica amb cupatge de garnatxa (50%), samsó (30%) i syrah (20%) i d'un color robí intens, brillant i dens. L’encarregada d’espinjolar la bóta va ser la periodista especialitzada en cultura na Bibiana Ballbé que va apadrinar la festa fent un discurs en què va destacar el paper clau de la tecnologia i de la creativitat per conèixer amb anticipació els gustos del consumidor de vi. Uns molt interessants apunts sobre l’esdevenidor que ens espera en aquest món vinícola.
Per Sant Martí, ni ferra el ferrer, ni mol el molí:
L’etiqueta de l’ampolla, disseny d’Atipus, homenatja l’esforç i la feina del bestiar que col·labora amb el viticultor a treballar la terra, ja que Sant Martí era considerat el patró de la cavalleria i protegia els que tractaven amb cavalls, mules i altres bèsties que havien de ser ferrats, així com els forjadors i manyans. 

I've got you under my skin, Diana Krall.