dissabte, 31 d’octubre de 2015

Arròs cremós de carabassa i castanyes {100% vegà}



Temps de castanyes i de carabasses. Ho hem d'aprofitar i les portem juntes a taula fent un arròs cremós que agradarà a grans i petits. I el fem vegà, sense formatge, per a la tendència del fet que cada vegada més persones prenen la decisió de no consumir productes d'origen animal, entre elles la meva filla Zoe. El resultat d'aquest plat és molt bo però, si no sou vegans, el podreu fer posant-hi formatge, el que acostumeu a usar als risottos, al final un cop cuit l'arròs deixant reposar un parell de minuts abans de servir-lo. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 300 g d'arròs carnaroli (del Delta de l'Ebre)
 - 300 g de carabassa neta, polida i tallada a daus petits
 - 1 ceba esmicolada
 - 20 castanyes
 - 2 fulles de col
 - 2 grans d'alls esmicolats
 - uns bolets
 - 1 dl de vi blanc
 - 1 1/4 de brou vegetal (ceba, carabassa, patata, porro, pastanaga, tomàquet, col, julivert)
 - oli d'oliva verge extra (OOVE)
 - sal i pebre
 - l branqueta de romaní

Farem:
Coem les castanyes fent un tall a la closca i posant-les a bullir en aigua durant uns 10/15 minuts. 
Si ho voleu fer com aconsellava l'Ada Parellada ahir al diari Ara: les podeu coure al microones en petites quantitats tres minuts a màxima potència.
Cal pelar-les encara calentes, reservem 8 per a decorar els plats i la resta les tallem a trossets petits.
Reservem.
En una cassola hi posem quatre cullerades soperes d'oli d'oliva i sofregim la ceba, els alls i la carabassa, durant uns quinze minuts.
Aboquem el vi i deixem que es redueixi una mica.
Hi tirem l'arròs i quan sigui transparent, després d'un parell de minuts aproximadament, hi anem afegint el brou de verdures -que haurem fet amb verdures que tinguem al calaix del frigorífic- de mica en mica deixant que el vagi absorbint.
Al cap de cinc minuts de cocció hi afegim les castanyes, els bolets, la branqueta de romaní i la col tallada a tires. 
Salem al gust i deixem que es cogui uns deu minuts més.
Quan estigui cuit hi afegim un tros de carabassa del brou ben aixafat amb forquilla (això li donarà cremositat).
Guarnim amb fulletes de romaní i servim.
Zoe, tens raó: ha quedat molt bo.

Franco Battiato, La canzone dei vecchi amanti


dimecres, 21 d’octubre de 2015

Galetes de cruntxi xoco i coco {a dojo i a Granel}



El dia es presentava gris i idoni per a estar a casa. Tenia ganes de fer galetes, galetes de les bones per a esmorzar l'endemà, però em faltaven quasi tots els ingredients. Així que me'n vaig anar a Granel que és a dues passes de casa. M'agrada anar-hi: el Nacho em parla de les cerveses d'aquí i l'Anna dels productes que sap que m'agradaran. Amb la llista a la mà ella m'anava aconsellant sobre la farina i les llavors que s'hi escaurien. I aquí jo hi posaria un like si pogués. Fantàstic! Amb els ingredients a la bossa, més unes quantes cerveses de les bones, marxava cap a casa més contenta que un gínjol a engegar el forn. Van sortir molt cruixents i bones. Fàcils i amb garantia de que surten, sobretot per a maldestres de les galetes com jo. Us animeu?

Necessitarem:
 - 200 g de sucre morè de canya
 - 300 g de farina d'espelta eco
 - 50 g de coco ratllat
 - 100 g de cruntxi xoco eco (flocs de civada i blat, cacau en pols, xocolata negre)
 - 35 g de panses sultanes
 - 1 cullerada (postres) de llevat en pols
 - 1 xic de sal
 - 15 g de llavors de gira-sol eco
 - 15 g de llavors de rosella eco
 - 15 g de llavors de sèsam integral eco
 - 100 g de mantega fosa (30'' al microones)
 - 1 ou batut
 - 100 ml de llet
 - sucre de llustre per a empolvorar

Farem:
Posem a escalfar el forn a 180º.
En un bol gran hi posem i barregem tots els ingredients secs primer: el sucre, la farina, el coco, el llevat, les llavors, el cruntxi, la sal i les panses.
Tot fent un forat al mig hi afegim els líquids: la llet, la mantega i l'ou batut.
Pastem bé la massa i l'estenem sobre la safata de forn amb paper vegetal tot fent dues tires rectangulars d'uns 10 x 25 cm.
Enfornem i deixem coure entre 25 i 30 minuts. 
Traiem, el dit s'ha d'enfonsar una mica i després ja s'enduriran, i empolvorem amb sucre de llustre.
Les tallem, encara calentes, a tires.
Diumenge matí, la premsa del dia a taula, una tasa de llet i unes galetes. 
El dia ha sortit com el d'ahir. Tarda de lectura...
A casa nostra tenim música de la bona: Xemarrequ Tiquis MiquisCan



dijous, 15 d’octubre de 2015

Suflé de carabassa i patata {i bolets!}



Que s'ha desinflat el suflé? No passa res. És igual de bo. Quan treballes amb nens tot resulta imprevisible. I això ens ha passat: en el moment de fer les fotografies a la Violeta se li acut anar a l'hort a buscar una flor de la carabassera per a ornar el cabell i perquè representi un dels ingredients que hi ha a la recepta. I el suflé que comença a baixar, a baixar... Jo que l'havia fet ben fi perquè pugés força, ho aconsegueixo però no aguanta. De totes maneres crec que es veu bé. A més, va quedar boníssim! Per a quatre racions,

Necessitarem:
 - 1 motlle d'un litre de capacitat
 - 350 g de carabassa cuita al vapor
 - 350 g de patata cuita al vapor
 - 100 g de bolets tallats a trossos petits
 - 20 g de mantega
 - 80 g de formatge emmental ratllat
 - sal i pebre negre
 - 2 cullerades soperes de llet
 - 1 cullerada sopera de mostassa amb mel
 - 3 ous
 - mantega per a greixar el motlle

Farem:
Courem la carabassa i la patata al vapor entre 15 o 20 minuts.
Mentrestant, posem el forn a escalfar a 200º.
En un bol gran aixafarem la carabassa i la patata fins a fer-les puré.
Afegim la mantega, la llet, la mostassa, el formatge i salpebrem.
Ara, amb el puré una mica més fred, hi posem els bolets, els rovells dels ous i fem que la barreja sigui cremosa.
A part, batem les clares a punt de neu i les afegim al puré tot remenant amorosament.
Ho aboquem al motlle que haurem untat amb mantega.
Enfornem durant uns 35 minuts o fins que el suflé hagi crescut i s'hagi daurat.
Servirem, sense treure'l del motlle i encara calent.
Un vi blanc pot ser un bon maridatge. Recomanaríem l'Ètim blanc de la DO Montsant que segur us complaurà.
Si us agraden els suflés aquí en teniu de dolços i de salats.


Cantem amb Marie Laforêt? 
...viens, viens, que tout recommence
   viens, viens, sans toi l'existence
   viens, viens, n'est qu'un long silence
   viens, viens, qui n'en finit pas.
   Je sais bien qu'elle est jolie cette fille...


divendres, 9 d’octubre de 2015

Confitura de llet {i uns colors de tardor}



Potser perquè m’agraden els seus colors i la seva llum. Potser perquè m’agraden els seus fruits. I potser perquè m’agrada el camp com està ara. Sigui pel motiu que sigui la tardor és l’estació que més m’agrada. I reservar uns dies de vacances per a gaudir-la és tot un luxe. Així que aprofitem per a fer un reset i veure què ens vindrà de gust preparar amb els productes de temporada. Fa uns dies vaig veure en un programa de la Sarah Wiener com esmorzaven confitura de llet i nosaltres la fem per a tenir-la a punt per a uns quants dies. Per a tres pots petits,

Necessitarem:
  -        1 litre de llet sencera i fresca
  -        900 g de sucre
  -        1 cullerada sopera de flors de tarongers o una beina de vainilla
  -        1 barreta de regalèssia

Farem:
Posarem la llet en una cassola esmaltada (i que sigui alta per quan bulli).
Hi afegim el sucre, les flors de taronger i la regalèssia tallada a trossets.
Haurem de tenir el foc mitjà i anar remenant perquè no s’aferri.
Deixem que es cogui uns 45 minuts o fins a tenir una crema espessa i amb textura cremosa.
Passat el temps posem la cassola sobre aigua freda i remenem fins que es refredi.
Distribuïm en pots esterilitzats i tanquem hermèticament.
Podrem guardar-la un parell de mesos.
Si obrim un pot, caldrà guardar-lo al frigorífic i consumir-lo en uns quinze dies.
L’energia que ens donarà l’esmorzar farà que ens calcem bé i sortim a passejar per a gaudir de la natura en aquesta època de l’any.
Un pas rere l’altre... Mil pasosSoha.