dimecres, 30 de setembre de 2015

Truita dolça de poma {quan només en queda una}



Què fer quan no tens ganes de cuinar però et ve de gust alguna cosa dolça? I que mires al voltant i veus que queda una poma sola i avorrida al fruiter? I a l'ouera l'últim ou perquè fins i tot les gallines estan mandroses... No passa res. Ens farem una truita. Sí, una truita que nos ens complicarà la vida però ens l'endolcirà. 

Necessitarem:
 - 1 ou
 - 1 poma
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - sucre morè
 - canyella
 - oli de gira-sol

Farem:
Engeguem el forn en posició de gratinar.
Mentre tallarem la poma a làmines i només li traurem les llavors.
La fregirem lleugerament en l'oli i reservem sobre paper de cuina.
Posarem la mantega en una paella i quan s'hagi desfet hi posarem l'ou batut deixant que qualli una mica i seguidament repartim la poma per sobre.
Empolvorem amb sucre morè i canyella.
La posem a gratinar fins que es dauri.
I ara és quan la podeu customitzar al gust: que si una cullerada de mel, que si un raig del licor que més us agradi, que si uns fruits vermells... o una bola de gelat.
La música també la podeu triar vosaltres, però heu sentit mai Tok, Tok, Tok?
Walk on the wild side, us agradarà segur.



dissabte, 26 de setembre de 2015

Rap, carabassó, herbes {al verd, l'amor s'hi perd}



La meva amiga Maite viatja molt i quan torna d'un lloc es deleix per a venir a explicar-me'l. Sap que el reviurem juntes, jo amb la imaginació, si no el conec, i ella revisitant-lo mentre l'explica. Li agrada magnificar les aventures gesticulant i, si tenim davant una copa d'un bon vi, acabem rient amb ganes. L'altre dia va passar per casa just quan havia tornat de Nova York i jo del garden. Ja ho sé, diferents destins: un molt cosmopolita i l'altre... d'anar per casa però no menys intens que el seu, per a dir alguna cosa. Entre les dues vam posar al dia el meu hortet alhora que recorríem Manhattan. 
Les herbes ja fan una flaire que enamora. No en teniu en torretes? Us ho aconsello: una branqueta de qualsevol us farà canviar el plat i animarà l'ànima. He plantat marduix (Origanum majorana), farigola (Thymus vulgaris), menta (Mentha), alfàbrega (Ocimum basilicum), julivert (Petroselinum crispum), poliol blanc (Micromeria fructicosa), col xinesa (Brassica pekinensis), colinabo (Brassica napobrassica), bròcoli verd (Brassica oleracea var. italica) i unes cols brasileres que es diuen Couve manteiga da Geòrgia (Brassica oleracea var. acephala) que m'ha portat l'Eliane del Brasil. Direu perquè poso els noms botànics: m'agraden i m'ajuden a veure les famílies dels vegetals. Avui només us ensenyo el marduix. En uns dies podrem veure com ha evolucionat la resta. 
De recepta avui: un carabassó fet a la planxa i un rap fregit, tot cuinat amb oli d'oliva verge extra i pètals de sal. Les herbes només perfumen el plat. La Maite venia amb ganes de menjar de casa i senzill. Ah i sí, el vi blanc ens va fer riure amb ganes. El sol de tardor encara era fort.
La música la recomana ella:
All for a reason, Alessi Brothers.



dilluns, 14 de setembre de 2015

Bao-bun de llonganissa {som globals}



Ens agrada estar al dia en el tema gastronòmic. Qualsevol novetat o producte que surt intentem tastar o comprar per a poder opinar. Actualment, un dels entrepans que triomfen en molts restaurants són els bao-bun, que són típics de la cuina de carrer oriental i que es fan al vapor.
Nosaltres l’hem fet amb llonganissa, ceba i pebrot, però només hem cuit el pa a la vaporera.
I és que la revista Cuina ens torna a convocar els bloguers a participar en la IV edició del Concurs de receptes Dia CUINA i que aquest any té com a protagonista a la botifarra en les seves diverses maneres de fer-la amb el lema: Fem botifarra! Per això nosaltres preparem un bao-bun amb una llonganissa de la bona, la que comprem al Mercat de Tarragona, a la parada del Manel.  I aquí és on nosaltres posem la nostra manera de coure-la: amb vi. I a la ceba li donarem un punt exòtic confitant-la amb salsa de soja i vinagre d’arròs. Que hi vulgueu donar un punt de picant ja dependrà de vosaltres. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 4 pams de llonganissa (sense tallar)
 - 2 pebrots verds tipus italià
 - 1 got de vi blanc
 -  oli d’oliva verge extra
 -  1 ceba gran
 - 3 cullerades soperes de salsa de soja
 - 3 cullerades soperes de vinagre d’arròs
 - 1 cullerada sopera de sucre
per a fer el pa al vapor:
-        200 g de farina
-        100 g d’aigua
-        1 cullera (postres) de sal
-        10 g de sucre
-        5 g de llevat fresc

Farem:
En un bol hi pastarem la pasta del pa barrejant els ingredients fins a tenir una massa llisa i fàcil de treballar.
La deixarem reposar aproximadament una hora.
Passat el temps dividim la massa en quatre parts, fem quatre boles i les aplanem amb un corró sobre una superfície una mica enfarinada, d’una mida que ens pugui cabre a la vaporera.
Les courem entre uns 12 i 15 minuts.
Com que a la vaporera només hi cabien 2, ho fet en dues tandes.
Mentrestant, courem la  ceba en una paella amb la salsa de soja, el vinagre i el sucre, a foc moderat fins que s’ha daurat.
El pebrot verd es passa per la mateixa paella, un cop treta la ceba, amb dues cullerades soperes d’oove i una de soja.
Courem la llonganissa posant-la a la paella caragolada, cobrint-la amb el vi blanc  i a foc moderat.
Un cop s’ha begut el vi, hi posem un parell de cullerades soperes d’oli d’oliva perquè quedi daurada.
Aquesta manera de coure és com la fem sempre a casa: no la punxem perquè mantingui el seu propi greix i en coure-la amb vi queda més lleugera.
 Preparem l’entrepà i servim.
Acompanyem amb unes patates d’enguany fregides amb la seva pell i salades.
Una copa de vi blanc hi posa el punt final.


I com ens agrada Si véns de Ja t'ho diré... 



dimarts, 8 de setembre de 2015

Còctel de Chartreuse {ganes de Santa Tecla}



Ahir va ser el meu aniversari i com cada any fem alguna cosa per a celebrar-ho. I per això vam aprofitar per a preparar un còctel inspirant-nos en el llibre de La cuina del Chartreuse, d'Arola Editors, del que ja hem parlat altres vegades. Com que tenim a prop la festa major de Santa Tecla, hem comprat el Chartreuse especial que treuen per les festes que té 4º més que el normal. Enguany porta el drac del cartell que anuncia que les tenim a tocar.  Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 1/8 l de Chartreuse groc
 - 1/4 l de limoncello
 - 1 llauna de tònica de llimona
 - 2 rodanxes de llima

Farem:
Posem el Chartreuse i el limoncello a la coctelera i l'agitem.
Ho servim a la copa i completem amb la tònica.
Guarnim amb la llima i glaçons.

Mirem el cel i respirem fondo mentre gaudim del còctel.
Caetano Veloso em canta The Carioca.
Gràcies Caetano.
Aprofitem per a convidar-vos a la nostra esperada festa major.
Sí, ganes de Santa Tecla.



divendres, 4 de setembre de 2015

Gravlax de remolatxa {aprenent de la tele}


  
M’agraden els programes de cuina que ensenyen a cuinar amb qualitat. En segueixo uns quants d’estrangers. Els gravo i després en moments de relaxament els miro tranquil·lament. Fa uns dies vaig veure un de la televisió canadenca on feien un gravlax, un plat de la cuina nòrdica. Grav vol dir enterrat i lax salmó. Sí, salmó enterrat en sal i sucre. El van fer de dues maneres, una d'elles amb remolatxa. Em va agradar tant el color que l’endemà vaig córrer a comprar un tros de salmó per a preparar-lo. He de reconèixer que de remolatxa n’hauré de posar més la pròxima vegada i en un estri més petit perquè quedi tot ell més vermell. Però l’experiment ha funcionat i crec que també ho podré fer amb altres peixos. Vinga, comencem.

Necessitarem:
  - Una peça de salmó de mig kg. Jo l’he partit per la meitat i he fet un tros de cada manera
    I en cada part he posat:
-        60 g de sal grossa
-        40 g de sucre
(tres parts de sal per dues de sucre)
-        2 g de pebre
-        ½ gotet de vodka (uns 20 ml)
-        una remolatxa, cardamom i pebre rosa per a la peça vermella.

Farem:
En un estri a mida del tros del salmó hi barregem el sucre, la sal i el pebre.
En un altre també el sucre, la sal, la remolatxa ratllada, el cardamom i el pebre rosa.
Hi enterrem el tros de salmó, el cobrim ben cobert i hi aboquem el vodka.
Posem per sobre un pes embolicat amb film transparent i el deixem al frigorífic entre 24 i 36 hores.
Un cop passat el temps, el traiem, rentem i eixuguem.
El tallem a tires i servim amb torrades de pa i mantega, i si volem amb trossos de llimona i anet.
Les fotografies estan fetes al matí, però l’hem servit a l’hora de sopar amb enciam amanit i vi blanc. Un bon sopar. 

Dilluns passat la Violeta i jo vàrem veure Grease. Jo li vaig explicar que era una pel·lícula que la seva mare i la seva tita Zoe veien amb les seves amigues tot ballant. Després de tants anys em va fer gràcia reveure-la amb la meva néta. Qui ho havia de dir! Hi ha dues cançons del film que m’agraden molt. Una de l’Olivia Newton-John com a Sandy, Hopelesslydevoted to you. Que bonica. I l’altre, la de Stockard Channing com a Betty Rizzo, There are worse things I could do. Ohhh. Per cert, a l’Stockard l’he tornat a veure, després de molts anys, fent de mare de l’Alícia Florrick a la sèrie americana que he seguit, sense perdre'm cap capítol, The good wife. Com passa el temps. A uan ba buluba balam...