dilluns, 31 d’agost de 2015

Un pastís ben dolç {per a compartir}



Si esteu al dia de tot allò que passa a la xarxa sabreu què vol dir l'hashtag -es representa amb un coixinet # i la paraula/etiqueta que uneix una sèrie de significats d'una temàtica-  #foodporn. Diuen que aquesta paraula ve de menjar-food i pornografia-porn i representa una manera de fotografiar el menjar sobretot d’alt contingut calòric que produeix una sensació irresistible d’aconseguir-lo i que podria servir com a substitut del sexe. S'utilitza molt en publicitat. Amb aquest motiu, quan els de Dulce de Leche Márdel em van contactar per a tastar els seus productes tenia clar que servirien per a fer un post amb moltes calories. La meva sorpresa va ser que fabriquen diversos tipus de dolç de llet: light, gourmet, pastisser i familiar. Per a fer el pastís d’avui hem emprat el pastisser: un autèntic i luxuriós plaer per al paladar. Així que aquí teniu un fàcil i dolç pastís. No posarem quantitats perquè dependrà del motlle que tingueu,

Necessitarem:
-        un paquet de pasta de full rodó o quadrat
-        fruita: préssecs, móres, figues, raïm, panses
-        melmelada de llimona
-        un pot de dolç de llet Márdel
-        sucre per a empolvorar
-        mantega per a untar el motlle

Farem:
Posem el forn a escalfar a 200º.
Untem el motlle que usarem amb mantega i hi posem la pasta de full.
La punxem amb una forquilla per tota la superfície perquè no s’unfli.
Hi posem una capa de melmelada de llimona i damunt una de ben doble de dolç de llet.
Decorem amb els fruits que hàgim triat, jo ho he fet amb els de casa: raïm, móres, préssecs i panses.
Empolvorem amb sucre i enfornem durant uns 30 minuts.
Quan el tinguem fora el guarnim amb cullerades de dolç de llet Márdel, que per cert també us servirà per a guarnir els gelats que feu a casa.
El dolç de llet barrejat amb la melmelada de llimona resulta una exquisidesa.
Aquesta tarda ha passat per casa la meva amiga Mimi que se'n va a fer enoturisme pel Priorat, el seu marit és francès i és un enamorat dels seus vins, així que hem aprofitat per a fer un te (veieu que he personalitzat uns sobres?) amb un tros de pastís.

Ens agrada la música francesa i ella em suggereix una de ben dolça com el pastís:

Amours toujours,tendresse, caresses, per Françoise Hardy & Jacques Dutronc.


dimarts, 25 d’agost de 2015

Un sorbet refrescant {aigua, sucre i móres}




I anem seguint el ritme del temps: ara toca collir móres. Aquest any no ha sigut massa bo per a l’horta ni pels arbres fruiters. Les móres s’han unflat una mica amb les últimes pluges, però tampoc han estat a l’altura d’altres temporades. Amb tot, n’hem collit unes quantes dels nostres esbarzers. No podrem fer melmelada però si ens ha vingut de gust fer un sorbet. Barat, bo i fàcil. Hem seguit les indicacions de la geladora de la KitchenAid, però, si no en teniu, el podreu fer amb qualsevol altra sorbetera. Per a vuit racions,

Necessitarem:
-        850 g de móres
-        90 ml d’aigua
-        300 ml de xarop comú (500 g de sucre + 500 ml d’aigua). Us dono la recepta més avall.

Farem:
Rentem les móres. Jo no ho he fet perquè plovia força quan les collia.
Les posem al got de la batedora amb l’aigua i triturem. Si ho feu amb la Thermomix deixeu a la velocitat màxima durant 30 segons.
Obtindreu una pasta densa que haureu de passar per un colador de malla i caldrà que us ajudeu d’una mà de morter per anar colant.
Llenceu la resta sòlida que us quedi al colador.
El líquid obtingut el poseu en un vas hermètic i el deixeu  refredar al frigorífic almenys unes vuit hores.
Per a fer el xarop barregem l’aigua i el sucre en una cassola.
Ho farem bullir a foc potent, remenant amb una cullera de fusta fins que el sucre s’hagi dissolt, durant uns deu minuts aproximadament.
Quan estigui ho refredarem submergint la cassola en un recipient amb aigua freda i gel.
Ho posarem al frigorífic també unes vuit hores.
Surten 700 ml de xarop, dels que només necessitarem 300 ml. La resta servirà per a fer un altre experiment.
Ara ja podem posar el xarop i el líquid resultant de móres a la geladora.
Jo he obtingut el sorbet en dotze minuts amb la KA.
El posem en un recipient hermètic i congelem com a mínim un parell d’hores abans de servir-lo.
Us agradarà per a acabar un bon àpat.

Per cert, sé que molts dels que em seguiu no esteu a les xarxes: ni Facebook ni Twitter ni d’altres que és on l’he donat a conèixer i per això, des d’aquí, vull compartir amb vosaltres l’entrevista que em vàrem fer fa uns dies per la Xarxa de televisions locals al programa País km0. Aquí la teniu: la Nani.



dimarts, 18 d’agost de 2015

Berenant uns brioixos dolços amb la Violeta



La Violeta ja s'ha acostumat que li demani com ha de posar-se a l'hora de fer-li les fotos. Però avui qui comanda la sessió és ella i em treu el somriure amb les seves ocurrències:
 - Vovà, primer ensenyarem el brioix i jo faig veure que me'l menjo.
 - Sí, però mira'm.
 - Així?
 - Bé.
 - Però vull que surti com em menjo la xocolata!
I així rient jo i ella seriosa, les hem fet i com quin no vol la cosa se n'ha menjat dos i el Xingu, el gos, n'ha pescat un que ha caigut a terra.
Per a uns 22 brioxets,

Necessitarem:
 - 600 g de farina de blat de força
 - 60 g de llevat fresc (o 30 g de llevat natural sec)
 - 100 g de mantega fosa
 - 100 g de sucre
 - 150 ml d'aigua
 - 100 ml de llet
 - un polsim de sal
 - sucre humitejat i ou batut per a decorar

Farem:
Barregem el llevat amb la farina.
Batem l'aigua, la llet, el sucre i la mantega.
Afegim 300 g de farina i la sal, tot pastant molt bé durant un minut, a mà o amb robot.
Incorporem la resta de farina i tornem a pastar uns cinc minuts a mà o una mica menys amb robot.
Fem unes petites boletes d'uns 50 g cadascuna i les col·loquem en una safata untada amb oli o coberta amb paper de forn.
Els hi fem un tall central amb un ganivet ben afilat, empolvorem amb sucre humitejat i pintem amb l'ou batut.
Els deixem reposar un parell d'hores en un lloc sense corrent d'aires fins que doblin el seu volum, un parell d'hores aproximadament.
Escalfem el forn a 180º i els posem a coure fins que es daurin, uns quinze minuts més o menys.
He de dir que jo m'he distret preparant la càmera per a fer les fotos i s'han estat cinc minuts més enfornats que ha fet que acabats de sortir eren boníssims, però després han quedat un pèl secs.
Una altra vegada estaré alerta, això no pot passar.
Aquesta recepta està treta d'un paquet de farina de força Harimsa.
Mentre fèiem les fotos Shakira cantava la seva versió del Boig per tu i la Violeta i jo la taral·lejàvem. Què farà que a casa tots sapiguem la seva lletra...


divendres, 14 d’agost de 2015

Sopa freda d'ametllons {i unes flors d'hivern}



Aquelles flors d'hivern s'han convertit en les ametlles que hem fet servir per a aquesta crema fresca. Vaig aprendre a fer-la en un dels tallers del restaurant QuintaForca la primavera passada. Va ser al mes d'abril quan els ametllons eren tendres i verds i en vaig congelar uns quants. Com que suposo que no en tindreu podrem substituir-los per ametlles. Per a quatre/sis persones,

Necessitarem:
 - 400 g de poma golden
 - 200 g d'ametlla marcona
 - 20 grams d'ametllons verds
 - 150 ml d'oli d'oliva verge extra
 - 25 ml de vinagre de bóta
 - 2 grans d'all
 - 600 ml d'aigua
 - sal

Farem:
Pelem la poma i la posem a la Thermomix junt amb les ametlles, els ametllons, els alls, la sal, el vinagre i l'oli i ho triturem fins a obtenir una pasta espessa.
Anirem afegint aigua fins a tenir la textura que més ens agradi, tot emulsionant amb la Tmx.
Deixem refredar al frigorífic i un cop freda la passem per un colador xinès.
En Xavi proposa servir-la amb làmines de poma ben fines i escaldades amb aigua bullent, posades als fons del plat i per sobre uns ametllons petits, un raig d'oli i cibulet picat.
Ell ho va fer amb trossets d'anguila fumada i uns ous de truita de riu de Tavascan.
Vosaltres, amb la vostra imaginació,  hi podeu posar allò que més us agradi.
A la fotografia, la pasta d'ametlles només amb un quart de litre d'aigua, per a poder observar la textura.

Entre totes les flors tenim un jardí de roses i recordem Lynn Anderson que ens ha deixat el seu Rose Garden, que alguns hem ballat alguna vegada. Moltes gràcies per haver-nos alegrat bons moments de la nostra vida.


divendres, 7 d’agost de 2015

Sopa freda de tomàquet {i quatre anys de blog!}



I en veritat avui m'agradaria tenir a tots els que visiteu la nostra cuina asseguts a taula. Seria una celebració fantàstica amb tots vosaltres. Quatre anys compartint algunes de les nostres vivències i tan feliços! Jo sí, molt feliç del fet que la meva afició m'hagi portat a conèixer tantes persones interessants i a viure moments molt intensos. I ho dec als que passeu per aquí. Voldria poder transmetre la meva emoció per haver arribat on som. Moments de vida amb la família i algun repte nou, que assolim amb gust, ens porten a veure que el nostre temps de lleure s'ha escurçat però continuarem sortint un cop per setmana perquè no volem deixar de ser amb els nostres amics i amb el món que ens ha obert internet. I ara em queda fer-vos una abraçada ben forta a cadascun dels seguidors, que gràcies que hi sou la cuina violeta existeix. Quatre anys de blog!

Com que avui no volem complicacions fem una crema o sopa freda, com vulgueu, de tomàquet i iogurt. Nosaltres li diem crema 100x100 km0, ja que tots els productes emprats són de casa, excepte la sal i el pebre. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1/2 kg tomàquets madurs
 - 2 grans d'all
 - 2 cebes mitjanes
 - 4 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
 - 2 iogurts naturals cremosos -també pot ser crema fresca -
 - sal i pebre

Farem:
Posem l'oli d'oliva en una cassola i hi afegim els tomàquets que prèviament haurem rentat i tallat.
Seguidament hi posem la ceba i els alls tallats i el bouquet garni.
Salpebrem.
Deixem coure uns 20/25 minuts.
Traiem el bouquet.
Triturem i afegim els iogurts.
Ho posem al frigorífic i servim fresc.
Podem guarnir el plat amb julivert tallat o amb alfàbrega.
Nosaltres ho fem amb ous bullits perquè sigui 100x100 de casa.

Servim bonic i disposats a brindar per a quatre anys més, com a mínim. 

Un cop vaig llegir que amb els últims centimets que ens quedin a la butxaca hem de comprar un pom de violetes per a l'ànima. Nosaltres avui us el regalem. 
Billie Holiday, Violets for your furs
Moltes gràcies per acompanyar-nos!