dilluns, 27 de juliol de 2015

Gelat de Chartreuse {calors i colors d'estiu}



És ben sabut que a Tarragona venerem el Chartreuse. És una de les estrelles de les festes d'estiu a la nostra ciutat així com la resta de l'any. A la cuina també té el seu paper. Divendres passat us vàrem ensenyar la nova gelateria d'en Raffa Olivier i d'ell fem un gelat amb una recepta treta d'un llibre que tot tarragoní l'hauria de tenir com de capçalera a l'hora de cuinar: La cuina del Chartreuse, d'Arola Editors. És un recull de receptes de l'Associació Restauradors Eixample Tarragona, del restaurant El Celler de Can Roca i de la Cocteleria Bobby Gin, a càrrec de David Solé i Torné. Els plats que he fet d'aquest llibre m'han sortit molt bé i us convido a fer el gelat d'en Raffa, que és una d'elles, i que us sortirà molt cremós. Segur que posarà un toc exquisit al final de qualsevol àpat. Per a un litre, aproximadament unes dotze boles,

Necessitarem:
 - 700 ml de llet fresca
 - 200 g de nata fresca muntada
 - 125 g de sucre
 - 80 ml de Chartreuse verd
 - 5 unitats = 10 g de fulles de gelatina

Farem:
Bullim la llet amb el sucre.
Quan arrenqui el bull afegim les fulles de gelatina hidratades, remenem i deixem refredar.
Posem al frigorífic i quan estigui freda hi afegim la nata i el Chartreuse.
Treballarem la barreja a la geladora per a convertir-ho en un gelat cremós.
També es pot posar al congelador i anar remenant amb certa freqüència per evitar la formació de cristalls.
Com a curiositat us he de dir que amb la calor d'aquest estiu mai havia fet la sessió de fotografies tan ràpidament. Entre la primera i l'última no van passar més de cinc minuts, però amb tot podeu observar la cremositat d'aquest gelat.

Ens agrada Paolo Conte i amb ell prendrem un gelat però Un gelato al limon.


dilluns, 20 de juliol de 2015

Patates embolicades {i unes figues que enamoren...}



Estiu és llum. Estiu és aroma de figuera. Estiu és viure a l'aire lliure. I com a mediterranis que som ens agrada el foc (gràcies a Prometeu), la llum, el perfum de la natura. Avui preparem unes patates embolicades amb fulles de figuera i que us portarà la natura a la cuina i al plat. Ara es parla molt de la dieta flexitariana -aquí teniu un article del diari Ara-, la que està a camí de la vegetariana i que intercala la carn i el peix en mesura, que ve a ser com la dieta mediterrània que ja practiquem nosaltres. Cada cop més escalonem el consum de tall i l'hem portat a posar-lo d'acompanyament més que no pas com ingredient principal. Teniu l'exemple amb aquestes patates noves del nostre hort i unes figues comprades perquè les nostres encara són verdes. Aquest plat us durà a voler repetir i repetir. Per a quatre persones,

Necessitarem,
 - 2 patates mitjanes per persona
 - sal grossa
 - unes 15 fulles de figuera
 - cordill per a lligar-les
 - 2 figues per persona
 - brandi per posar-les en remull
 - unes branques de romaní
 - oli d'oliva verge extra per a amanir
 - sal i pebre

Farem:
Rentem les fulles de figuera i les escaldem en aigua bullent durant un parell de minuts, així s'estovaran i serà més fàcil embolicar les patates amb elles.
Això, emboliquem cada patata, que haurem rentat prèviament, amb una fulla i la lliguem.
Folrem una cassola amb unes quantes fulles de figuera i posem les patates per sobre, acabem amb unes quantes fulles per sobre.
Afegim aigua fins a cobrir-les i hi posem unes cinc o sis cullerades de sal grossa per sobre.
La tapem i fem coure uns 30 minuts o fins que punxant una patata estigui cuita.
Reservem fins al moment de servir que les tallarem per la meitat i amanirem amb sal, pebre i oli d'oliva.
Per les figues:
El vespre les posarem al frigorífic en un bol amb un got de brandi i tapant amb film transparent.
L'endemà les courem en el mateix suc durant uns 15 minuts.
Ho farem bonic si les punxem amb les branques de romaní tant per a coure com per a servir.
Podem guarnir amb peix o carn.

Light and shadows, Vangelis.


dilluns, 13 de juliol de 2015

Chutney de tomàquet i pebrot verd {un condiment}



M'agrada cuinar amb productes de qualitat. I aquest cop fem un chutney, que és un condiment agredolç d'origen asiàtic i que s'elabora amb fruita i verdures, sucre i espècies i que es cou amb vinagre: hem triat el Paula Coll, un vinagre de Jerez de la col·lecció Acetum Flumen. El resultat ha sigut magnífic i servirà per a acompanyar carns, pollastre, peix o allò que ens vingui de gust. Ah, mentre ho feu la casa farà olor de vinagre i no tindreu ni mosques ni mosquits, que ara a l'estiu va bé. Per a unes quantes menjades,

Necessitarem:
 - 1 pebrot verd ben carnós
 - 1 pebrot verd tipus italià
 - 2 tomàquets verds petits
 - 1 llimona
 - 1 ceba o dues de petites
 - 1 all pelat i esmicolat
 - 70 g de sucre morè
 - 37,5 cl de vinagre Paula Coll (1 ampolla)
 - 1 cullerada (postres) de sal
 - 1 cullerada (cafè) de pebre mòlt
 - 100 g de panses

Farem:
Rentem les verdures i la llimona.
Les tallem finament i les posem en un bol amb l'all i les panses.
Amanim amb el sucre, la sal i el pebre.
Reguem amb el vinagre i deixem en remull una mitja hora tapat amb un drap.
Passat el temps ho posem en una cassola i que es cogui a foc mitjà uns 35/40 minuts.
Caldrà anar controlant perquè no s'aferri i si convé, afegirem més vinagre.
Un cop cuit ho posem en un pot de vidre i quan estigui fred ho posem al frigorífic.
En tindrem per a uns quants dies.
Si voleu, ho podeu posar en pots petits i els deixeu refredar de cap per avall, ja que seran una bona conserva al rebost.

Something more, Emilie Simon.



dilluns, 6 de juliol de 2015

Salmó amb patates i ceba {un pícnic viatger}



Tenir la Violeta voltant per casa a l'estiu vol dir que cal aprofitar cuinar receptes que li agraden i de pas fer alguna cosa amb ella. Enguany hem fet un Km 0 posant les distàncies en línia recte i l'orientació d'algunes ciutats del món que ens agraden. Mirant-lo em va preguntar on és Reykjavík i cercant al globus vam organitzar la juguesca de veure què mengen els que hi viuen. Salmó! li vaig dir. El pícnic va servir per a arrodonir-ho i el Xingu, el seu gos, ens va acompanyar. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 4 talls de salmó (amb pell o sense)
 - 2 patates mitjanes per persona sense pelar
 - 3 cullerades soperes de sal grossa
 - 3 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
 - 4 cebes mitjanes pelades i tallades a rodanxes
 - 2 llimones
 - 1/2 got de vi blanc
 - el suc de mitja llimona
 - 2 cullerades soperes de xarop d'atzavara (o de sucre morè)
 - sal i pebre
 - unes branquetes d'anet
 - 3 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra per a regar les patates i el salmó 

Farem:
Rentem les patates, les posem a bullir amb i la sal grossa fins que estiguin cuites (ho comprovarem punxant amb un ganivet).
Colem l'aigua, les deixem dins la cassola, tapem, reservem. 
En una paella hi posem l'oli d'oliva on courem la ceba a foc mitjà i que estigui tapada, durant uns set minuts.
Seguidament salpebrem i afegim el xarop d'atzavara, deixant coure fins que agafi un bonic color daurat.
En una safata de forn hi posem les patates tallades a rodanxes, pelades o sense pelar, al gust de cadascú. Si traiem la pell, és més fàcil si encara són calentes.
Per sobre distribuïm la ceba i el salmó, fent uns talls per a posar-hi la llimona.
Salpebrem, hi afegim l'anet, reguem amb el vi, el suc de llimona, l'oli d'oliva i cap al forn, preescalfat a 200º, uns 13 minuts o el temps que creiem que pugui estar cuit.
El resultat és molt i molt bo.
És un plat que podem deixar fet, sense enfornar, i quan tornem de la platja podem acabar-lo mentre ens canviem i parem taula.

Across the Universe, Rufus Wainwright.