divendres, 29 de maig de 2015

Escarola amb romesco {Tela marinera!}



A casa nostra sempre cauen llibres tot l'any, però per Sant Jordi ho fan els especials i desitjats. De l'any passat tinc el Tela marinera! de la mar a la nostra cuina, d'Arola Editors de Tarragona, escrit i cuinat per en David Solé del restaurant Barquet, amb una fotografia minimalista ben diferent i divertida d'en Pep Escoda i prologat per en Joan Roca. Les receptes, tarragonines al cent x cent, estan escrites amb humor i amb comentaris que et fan treure un somriure segur. Com que ens agrada molt l'escarola amb romesco la compartim. Amb poc menjareu molt bé. Copiem una part tal qual està escrita i veureu el to alegre i desenfadat del cuiner.

Ingredients per a fer el romesco, perquè l'escarola la cuida el pagès i la fa amb ajuda de l'aigua i el sol

 - dos pebrots de romesco
 - una cabeça d'alls
 - un all cru/bitxo
 - vuit tomàquets madurs
 - un grapat d'avellanes torrades
 - un grapat d'ametlles torrades
 - sis llesques de pa fregit
 - oli d'oliva verge extra
 - vinagre al gust
 - sal, la que creieu
 - sucre, si en cal
 - caldo de la cocció de les hortalisses vermelles per allargar o amorosir

Preparació

Agafaràs els dos pebrots, la meitat dels alls i dels tomàquets i els posaràs a bullir amb poca aigua, l'altra meitat els escalives. Un cop hagis acabat aquestes operacions, deixa que els baixi la temperatura i després peles el que s'hagi de pelar, treu les llavors dels fruits de la tomaquera i dels pebrots si cal. Un cop resolta la feina, ho poses tot plegat en un pot amb tota la resta d'ingredients per a poder-ho triturar.
Hi ha a qui li agrada trobar trossets de fruita seca i ho tritura poc i hi ha qui ho vol molt passat, quasi com una crema.
Tu mateix.

En David ens dóna uns quants consells sobre aquesta recepta als comentaris i jo he triat un parell sobre l'escarola. Un: que és millor tallar les fulles amb les mans, res de ganivets, perquè el metall oxida o rovella el tall i pot quedar lleig. L'altre: que les fulles més verdes del vegetal són potser les que costen més de menjar però acumulen més quantitat de nutrients que les blanquinoses. Penseu-hi.

De recepta musical tenim la dolça María (La casa in riva al mare), per Patxi Andion o per Lucio Dalla. Ens agraden les dues versions.


dilluns, 25 de maig de 2015

Amanida tèbia amb agrelles, bròcoli i flors de cebollí



D'ençà que tinc el blog els amics quan passen per casa porten alguna cosa per a cuinar. Fa uns dies, la Dolors va aparèixer amb un paquet de pasta de colors que li va agradar molt i aquí la tenim: preparada amb verdures i unes flors de cebollí de l'hort que ja estan quasi seques. Passejant pel camí vàrem agafar les últimes agrelles que quedaven i un bròcoli del frigorífic hi ha posat el toc final. Les agrelles són com unes bledes salvatges que us vaig ensenyar a Xips de Vida en l'últim post. Tenen un gust un xic amarg, però passades per la paella amb un all i una mica de pernil queden molt bé. Es poden menjar amanides, com a verdura i amb qualsevol altra preparació. De que eren comestibles en vaig tenir constància llegint el llibre de cuina de la Marquesa de Parabere. En espanyol són les acederas. En el llibre hi ha dues maneres de preparar-les: a la francesa i a l'espanyola. Nosaltres les fem passades per la paella.

Necessitarem:
 - pasta seca o fresca
 - flors de cebollí
 - fulles d'agrelles
 - floretes de bròcoli
 - dauets de formatge fresc
 - trossets de pernil salat
 - sal i pebre
 - oli d'oliva verge extra

Farem:
Rentem molt bé les agrelles, les tallem a tires i reservem.
Tallem les floretes del bròcoli i reservem.
Esmicolem les flors de cebollí i reservem.
En una paella amb dues cullerades soperes d'oli d'oliva les courem a foc suau.
Hi afegim el pernil i salpebrem.
Mentre haurem bullit la pasta segons les indicacions del fabricant.
Escorrem tot reservant l'aigua de bullir.
Preparem el plat amb la pasta i posem les verdures, el pernil i el formatge fresc.
Si volem la pasta més amorosida, hi afegim la meitat d'un cullerot de l'aigua de la pasta.
Amanim amb oli i una mica de bròcoli cru ratllat per sobre.
Que vagi de gust.

Crazy, Willie Nelson, Diana Krall & Elvis Costello.



dilluns, 11 de maig de 2015

Cóc amb peres i la seva sopa {Fogons de Tàrraco}



A Tarragona estem en plena edició de Tarraco Viva (la dissetena) i no podíem deixar passar l'ocasió sense participar-hi a la nostra manera. Fa uns dies us vàrem parlar al nostre blog de fotografia Xips de Vida de l'exposició El llegat d'August. Ara cuinem a la nostra cuina violeta una recepta del llibre de la Coia Valls i en X.R.Trigo, Fogons de Tàrraco de Cossetània Edicions. Fa un any, tot prenent cafè, li vaig comentar a la Coia que volia fer el Cóc amb peres i la seva sopa i ella me la va dedicar. Aquí la teniu i en veritat ha sortit molt bé, però ens vàrem acabar la sopa i només va quedar el tros de cóc amb una pera per a la fotografia...

Necessitarem:
 - 1/2 dotzena d'ous
 - 70 dl d'oli d'oliva verge extra
 - 150 g de mel
 - 120 g de farina
per la sopa:
 - mel
 - vi (blanc o negre)
 - 6 peres

Farem:
Un cóc tradicional amb els seus ingredients.
L'he fet amb el forn, preescalfat, a 160º en 30 minuts, caldrà que controleu al vostre forn si és el mateix temps.
Posteriorment pelem les peres i les tallem al gust.
Les posem a bullir amb mel i vi.
Quan estiguin al punt colem el suc.
Servim un tall quadrat de cóc i la pera a sobre.
El suc de la cocció el posarem per damunt fins a xopar bé el cóc i que vessi pels costats.

In Re Don Giovanni, Michael Nyman.




dimarts, 5 de maig de 2015

Magdalenes perfumades {per a prendre un te floral}



Quan em visita la meva amiga Mimí sempre em porta algun tipus de te diferent i jo he de preparar alguna cosa per a acompanyar-lo. Per aquest motiu, fa uns dies, vaig preparar unes magdalenes perfumades amb anís que van deixar a la cuina una flaire magnífica. Engegar el forn sempre és un plaer perquè segur que en sortirà alguna cosa bona. 
Ens hi posem? Per a unes 30 mitjanetes,

Necessitarem:
 - 3 ous
 - 130 g de mantega en pomada 
 - 200 g de farina
 - 185 g de sucre
 - 65 g d'iogurt natural (1/2 iogurt)
 - 1 xic de sal
 - 1/2 sobre de llevat en pols
 - 1 tassa (cafè) d'anís o mitja si no les voleu tan perfumades
 - mantega per als motlles 

Farem:
Barregem els ingredients amorosament fins a obtenir una massa fina i homogènia.
Jo ho he fet amb la Thermomix durant un minut i mig a velocitat 3.
Ho posem en un bol gran, tapem amb un drap i que reposi una hora.
Passat el temps omplim els motlles untats amb mantega si són metàl·lics, no cal si són de silicona o de paper. 
Enfornem a 170º (l'haurem posat a escalfar prèviament) durant 15, 20, 25 o 30 minuts depenent dels motlles triats i del forn, només cal vigilar i veure que queden daurades i pugen.
Traiem i les deixem refredar.

Preparem un te, aquest és floral, per a acompanyar i parlem de la vida.
Mirar les flors del jardí ens dóna pau per a l'ànima.


divendres, 1 de maig de 2015

Limoncello {fet per la Rosa}



De la meva amiga Rosa ja us en vaig parlar quan em va fer arribar la recepta del roast-beef que vàrem publicar fa un parell d'anys i que us aconsello preparar perquè resulta deliciós. Ara participa en el blog amb un limoncello (beguda italiana) fet per ella que resulta molt i molt bo. De l'amistat ens arriba aquest licor i amb els amics el compartirem.

Necessitarem:
 - 1 kg de llimones ecològiques
 - 1 litre d'alcohol de molt bona qualitat
 - 1 1/2 l d'aigua
 - 700 g de sucre

Farem:
Rentem les llimones i les pelem.
Hem de procurar que només quedi la part groga i res de blanc.
Posem la pell a macerar a l'alcohol durant 10 dies en un recipient ben tapat.
Passats els dies barregem un litre i mig d'aigua amb el sucre i ho posem al foc.
Quan comenci a bullir ho deixem un parell de minuts i l'apaguem.
Un cop fred ho barregem amb l'alcohol (prèviament haurem colat la pell de la llimona). 
L'endemà ja es pot embotellar i beure quan ens vingui de gust.
Cal servir-lo fred.
Gràcies Rosa per la teva participació!

El dia era clar, es pot veure un trosset de cel reflectit al peu de la copa, i la conversa agradable. La música ens feia sentir a Itàlia i jo voldria anar, ara mateix, cap a la Costa Amalfitana. 
Io vorrei, Gigi d'Alessio.