dilluns, 27 d’abril de 2015

Una amanida de primavera {amb flors i colors}



Com d'agradable és tenir flors i plantes al voltant. En realitat, per a mi, és una necessitat mirar l'hort, el cel, la natura.  Heu menjat flors de taronger? Són comestibles com les malves, les violetes, les borratges i d'altres. Donen un gust especial i fresc. Les amanides són un plat d'imaginació: s'hi pot posar tot allò que ens vingui de gust i que més ens agradi. I ara a la primavera guarnir-les amb flors és una bona opció. En preparem una de ben acolorida?

Necessitarem:
 - tomàquets de diversos colors
 - fruits vermells (sempre en tinc de congelats)
 - fruits secs - jo hi he posat castanyes del Brasil
 - formatge del nostre gust a dauets
 - flors de taronger i de sàlvia de l'hort
 - quatre fulles d'enciam
 - cumquats tallats en rodanxes
 - tàperes
 per a la vinagreta:
 - oli d'oliva verge extra
 - vinagre
 - melmelada de tomàquet
 - mostassa
(tot en les proporcions que vulguem)

Farem:
Preparem la vinagreta.
Tallem els ingredients i barregem amb la vinagreta.
Posem les flors per sobre.
Servim amb un somriure.

Piensa en mí, Natalia Lafourcade & Vicentico.

dilluns, 20 d’abril de 2015

Bunyols de borratja {Borago officinalis}



La dita que tot va quedar en aigua de borratges sembla significar que va quedar en res allò que volíem o preteníem. Però això no s'ha complert avui a la nostra cuina, perquè sí que d'alguna manera hem aconseguit uns bunyols que per ser la primera vegada que els fèiem ens han agradat força. La natura al plat i al paladar d'una manera plaent. Sortir al camp no té preu i la natura et paga amb escreix que la visitis. Paisatges, fauna i flora al natural ens mostren allò que de vegades només es veu en llibres, televisió i ordinador. Només cal que ens calcem bé, obrim els ulls i caminem, res més. Així que a l'última sortida vam veure que les borratges estaven en plena floració i aprofitàrem per a collir-ne i fer uns bunyols per a berenar. 

Necessitarem:
 - 20 pomets de flors fresques de borratja
 - 1 ou
 - 3 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
 - 1 cullerada sopera d'aigua
 - 2 cullerades soperes de melmelada de taronja amarga
 - la pell d'una llimona ratllada
 - la pell d'una taronja ratllada
 - 1 xic de sal
 - 80 g de farina passada pel sedàs
 - sucre de llustre
 - canyella en pols
 - oove - oli d'oliva verge extra per a fregir

Farem:
En un bol barregem el rovell de l'ou amb l'oli d'oliva, la melmelada, l'aigua, la pell de la llimona i de la taronja, la sal i la farina.
Tapem amb un drap i deixem reposar al frigorífic aproximadament una hora.
Mentre sortim a collir les flors de borratja amb cura de no punxar-nos.
No patiu que quan es fregeixen les punxes desapareixen.
Ara incorporem a la pasta la clara de l'ou muntada a punt de neu.
Passem les flors per la pasta fent petits bunyolets i fregim a l'oli calent.
Deixem en una safata amb paper de cuina i empolvorem de canyella en pols i sucre de llustre.
Notarem la natura amb gust molt agradable de taronja i llimona.
Servim amb un te.

Avui ens acomiadem recordant que aquesta setmana celebrarem Sant Jordi i que amb les nenes dels Fruits Saborosos hem fet un llibre on s'utilitza la melmelada a la cuina. No són receptes de melmelades sinó que són receptes amb melmelada, com la d'avui que n'hi he posat per a donar-li gust.  Melmelada a la cuina de Cossetània Edicions.

The air that i breathe,  per Simply Red, o, si us agrada més, la versió d'Albert Hammond.


dilluns, 13 d’abril de 2015

La Violeta, les mandonguilles i les peònies



Diuen que les mandonguilles, o pilotetes com en diem a casa, estan de moda. Nosaltres ho volem celebrar perquè és una menja que agrada a tothom. Fa uns dies ens vam reunir fills i néts i ens agrada fer un vermutillo com cal abans de dinar. Els petits mengen moltes patates i olives i perden la gana. Vaig pensar a fer-ne unes de petites que els agrada molt i si després no mengen tant no passa res. La Violeta em va ajudar a preparar-les. Sempre les faig amb llonganissa, com la meva mare, així que aprofito una de molt bona de Graus (Osca) que l'Esperanza, una companya de feina, em va portar del seu bonic poble. Les mandonguilles no tenen cap secret i es fan quasi sempre de la mateixa manera.
Per a un pica pica,

Necessitarem:
 - 6 llesques de pa de motlle blanc
 - 1 tassa i 1/2 de llet
 - 500 g llonganissa
 - 2 ous
 - sal i pebre
 - 2 cullerades soperes de pa ratllat
 - 2 cullerades soperes de pinyons
 - 4 xampinyons esmicolats
 - 1 cullerada sopera de canyella en pols
 - farina
 - oli d'oliva verge extra 

Farem:
Posem el pa de motlle en remull a la llet durant una hora aproximadament i seguidament escorrem prement per a treure'n l'excés.
En un bol gran hi posem la carn de la llonganissa, els ous, els pinyons, els xampinyons, la canyella, salpebrem i barregem fins a tenir una bona pasta. Si veiem que necessita una mica més de cos hi afegim una mica de pa ratllat. 
Tapem el bol amb un drap i el deixem al frigorífic una mitja hora perquè es compacti una mica.
Farem boletes, i aquí la Violeta ha gaudit molt ajudant-me, que passarem per farina abans de fregir-les amb l'oli d'oliva.
Un cop fregides les posem sobre paper de cuina per a absorbir-ne l'oli.
Servim acabades de fer però fredes són bones igualment.

Tots a taula, quin goig. Les pilotetes emanaven una suau flaire de canyella, però hauria d'haver picat els dits dels grans: també se les menjaven! El sol ens acompanyava tèbiament i els nens vestien l'espai amb les seves juguesques. Les peònies del jardí deixaven anar el seu perfum més intens. 
Moments de felicitat... C'est ma vie, Adamo.


dimarts, 7 d’abril de 2015

Bouquet garni {primera lluna plena de primavera}



Hi ha coses que les aprens per tradició familiar i et queden per sempre. Entre elles està la d'anar a collir farigola entrada la primavera. Els meus pares sempre hi anaven i ara jo hi vaig amb la Violeta. Els cicles lunars ens influencien en molts aspectes de la nostra vida i sembla que la farigola collida en la primera lluna plena de la primavera fa que mantingui les seves flors i les propietats medicinals la resta de l'any. 
Recordeu quan vam fer la sopa de farigola? Doncs avui no preparem cap recepta en concret sinó que farem els bouquets garnis que ens perfumaran els guisats i plats que prepararem. El fricandó de casa sempre el porta junt amb una branqueta de canyella. El bouquet garni, nom francès de ram guarnit, és un condiment que es prepara fent un manadet amb herbes i es lliguen. Encara en queden de l'any passat i m'agrada veure el pot de vidre que decora la cuina. Els fem normalment de fulles de llorer, romaní i farigola. Tot del nostre hort. Lligats i desats dins del pot.
Però l'altre dia vàrem preparar farigola fregida que decorà un filet de bou lligat i fregit amb una fina làmina de cansalada. Es renta la farigola, s'escorre i s'enfarina. Es fregeix poc temps en oli d'oliva verge extra, es sala amb uns pètals de sal i se serveix. Que senzill i que bo. 
El temps és calm, la tarda de llum preciosa i ja tenim la collita feta.
Harvest moon, Neil Young.