divendres, 27 de febrer de 2015

Bacallà amb tòfona {My favorite things II}



M'agraden els suplements dominicals dels diaris que compro. I ara m'agrada especialment el RAR del diari Ara. Fa uns diumenges, i com és habitual, aquest suplement portava una combinació de conceptes: d'Islàndia, de Björk, de petites debilitats tot fent un inventari de la cançó My favorite things i amb articles de moltes més coses. Que aquesta cançó és molt important per a mi ja us ho vaig dir en el post de l'entrepà de llom arrebossat, però amb el temps encara valoro més els petits detalls de cada dia: sortir a comprar un pom de perfumades frèsies o qualsevol altres flors que ens alegraran la vista durant la setmana, prendre cafè amb els amics, preparar un plat senzill per als de casa... i no acabaria amb els diversos instants de felicitat. I parlant de com gaudir de la vida en tot moment us recomano que llegiu la carta de comiat que ha escrit el neuròleg Oliver Sacks, té un càncer en estat terminal, i que va ser publicada al The New York Times. La podreu trobar al diari Ara del dia 20 de febrer. No us deixarà indiferents. 
Avui fem un mar i muntanya especial, bacallà -mar- amb tòfona i tubercles -terra-, regat amb un oli d'oliva extra verge -aire-. 

Necessitarem:
 - bacallà dessalat al punt
 - farina
 - tòfona, que en poca quantitat donarà per a molt
 - moniatos
 - patates
 - patates violetes
 - oli d'oliva verge extra-oove

Farem:
Rentem els tubercles sense treure'n la pell.
Els tallem en bastonets, els posem a coure al vapor durant uns 10 minuts i reservem.
Enfarinem el bacallà lleugerament i el fregim, no massa, en oli d'oliva.
Fregim, també en oli d'oliva, els tubercles.
Tallem la tòfona en làmines fines.
Muntem el plat i aboquem per sobre el bacallà l'oli de fregir.
Servim bonic i mirant la cara de qui s'ho ha de menjar.
Gaudim.
I de postres ... and crisp apple strudels ... ... i simply remember my favorite things ...
... jo simplement recordo les meves coses preferides i llavors no em sento tan malament ...
Pino de Modugno, My favorite things.



dilluns, 23 de febrer de 2015

Entrepà de bou de mar i sèpia amb allioli {que bo!}


...
    Kilian aceptó de buen grado el cambio de tema i participó de los comentarios jocosos sobre el elaborado menú, que consistía en crema de ave, huevos escalfados Gran Duque, langosta con salsa tártara, lubina fría Parisien, pollo asado a la inglesa y macedonia tropical. Poco a poco se fue relajando, e incluso tuvo que reconocer para sus adentros que estaba disfrutando de la savia nueva que suponían la compañía y conversación de Miguel y Baltasar. Por este, además, sentía una curiosidad especial. Baltasar había estudiado en España, había obtenido una plaza fija por oposición en la televisión y no tenía intención de cambiar de lugar de residencia.
                                                                                                                 ...
Del llibre Palmeras en la nieve de Luz Gabás.     Editorial Planeta.


El llibre parla dels que van emigrar a Guinea els anys 50'. Mentre el llegia m'imaginava les plantacions de cacau en un clima tropical entre palmeres i plataners. I amb aquesta idea em vaig anar creant un entrepà acompanyat de plàtans fregits. Pot ser ben bé un dinar per a compartir amb amics, tot fent una tertúlia, amb un vi blanc de la terra. Sí, un dinar d'aquells dies que no tenim ganes de cuinar. O un aperitiu com hem fet nosaltres. El nostre amic Miquel va dir que passaria per casa i ens portaria un parell de bous de mar, que havia comprat al mercat, i ho vam aprofitar. En realitat el títol de la recepta d'avui és: entrepà de bou de mar i sèpia amb allioli i acompanyat de plàtan fregit salat amb aigua de mar {quina delícia!} però no podia ser tan llarg, no hi cabia. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 2 bous de mar
 - 1 sèpia
allioli:
 - 1 ou
 - 1 all
 - un xic de sal
 - unes gotes de suc de llimona
 - oli d'oliva - oove
 - o de gira-sol si no el voleu tan fort
entrepà:
 - unes llesques de pa al gust (torrat o no) o panets mini
acompanyament:
 - 4 plàtans de fregir pelats
 - oli per a fregir-los
 - aigua de mar


Farem:
Preparem l'allioli i reservem.
El cos té poca carn, el guardem per a un brou i només farem les potes al vapor durant uns quatre minuts.
També les podeu fer bullides durant un parell de minuts.
La sèpia la tallem a daus i la bullim també uns quatre minuts a foc moderat.
Escorrem.
Barregem la carn del bou i la sèpia amb l'allioli i preparem els entrepans.
Hi podrem afegir unes tàpares.
Per a fregir els plàtans els tallem en trossos d'uns 3 cm., els fregim en oli ben calent i anem deixant sobre un plat amb paper de cuina perquè absorbeixi l'oli.
Seguidament els aixafem plans i els posem en remull a l'aigua de mar, un parell de minuts.
Escorrem i tornem a fregir, amb cura de no cremar-nos.
No caldrà salar-los, l'aigua ja ho fa prou.
També podem acompanyar amb enciam amanit.
Aquest entrepà també el podreu preparar amb qualsevol altre peix que us agradi.

Només queda parar taula, treure el vi ben fresc (o el vermut també fresc i sense gel, com m'agrada a mi) i començar. La tertúlia serà d'allò més grata.
Ens imaginem a les platges de Guinea: acompanyarem amb música africana. Les capverdianes Cesária Évora i Lura ens canten a duo: Moda bô. Quines veus més dolces.
Res més. No, no ens cal res més.


dilluns, 16 de febrer de 2015

Terrina d'arengada {adéu sardina, adéu!}



Tot té un inici i un final. Fa uns dies les anèmones feien un goig esplendorós. Ens han alegrat la vista durant tota la setmana i ja toca retirar-les. Fa uns dies tot era disbauxa amb el Carnaval i ara toca la seva fi: aquesta setmana enterrarem la sardina com a final de festa. No hi podrem anar, però li rendirem un homenatge com cal. Qui no recorda el plat per excel·lència del temps de la verema? Unes arengades fregides i servides amb raïm són sublims. Si acompanyem el plat amb un vi blanc ben bo, ja se supera el llistó. Avui farem una terrina d'arengada que no ens deixarà indiferents. Per a sis persones,

Necessitarem:
 - 2 arengades
 - llet per a posar-les en remull
 - 150 g de mantega en pomada
 - 2 escalunyes
 - 1 ceba dolça mitjana
 - 2 cullerades de mató
 - 1 brioix petit
 - 1 culleradeta de sucre
 - 1 cullerada sopera de mostassa a l'antiga
 - julivert o les herbes que ens agradin
 - llimones
 - unes llesquetes de pa torrat
 - raïm

Farem:
En un bol petit posem el brioix a estovar en una mica de llet tèbia i reservem.
Posem les arengades en remull en llet, just que les cobreixi, unes cinc o sis hores en un altre bol.
Passat el temps les escorrem, traiem les escates, les espines i les deixem ben netes de pell.
Pelem les escalunyes i la ceba i les triturem amb la batedora junt amb les arengades.
Hem de fer que quedi una pasta ben fina.
Seguidament hi afegim el mató, el brioix, la mostassa, la mantega i remenem fins a deixar una pasta al gust.
Hi podem afegir julivert o alguna altra herba.
Posem la pasta en una terrina, la cobrim amb film transparent i la posem al frigorífic, on la podrem fins a uns dotze dies, si no s'acaba abans.
Servim amb unes llesquetes de pa torrat, un trosset de llimona, raïm i un bo vi.
Per a aquesta ocasió n'hem triat un que marida perfectament amb el plat: Rosa la Guapa. Un vi amb les varietats Garnatxa Blanca i Moscatell d'Alexandria, elaborat per Mas de la Caçadora d'Els Guiamets, poble situat a la conca del Priorat.
El cos ens ha quedat relaxat prenent aquest aperitiu a l'espera del dinar.
Ara només cal posar la banda sonora que ens acompanya. Què faríem a casa nostra sense música? Coneixeu Zeca Baleiro? És un cantant brasiler que té una veu molt agradable.
Ai que saudade d'ocê... ai quina cançó més bonica, una autèntica carta d'amor.



dilluns, 9 de febrer de 2015

Llagostins a la taronja {amb verduretes al wok}



El dia s'ha aixecat amb sol, fred però amb sol. Voldría preparar una sopa però vaig anar al mercat i tenien uns llagostins que enamoraven. Així que prefereixo fer-los i no els congelo. Recordo que un cop els vaig menjar caramel·litzats amb taronja i intentaré que surtin igual. Dic intentaré. Ara és temps de taronges i les tenim ecològiques del nostre hort amb les que farem el suc. També cuinarem unes verduretes i un arròs blanc que els acompanyaran. La sopa quedarà pendent per a demà: anuncien temperatures baixes. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 8 llagostins dels grans (poden ser congelats)
 - el suc d'una taronja
 - 6 cullerades soperes de sucre morè
 - pebre negre
 - bastonets de canya
per al wok:
 - 4 cullerades soperes d'oove - oli d'oliva verge extra
 - 3 cullerades soperes de salsa de soja
 - un grapat de les verdures que més us agradin: cols de Brussel·les (s'han de coure abans), col, ceba, pebrot, pastanaga, tirabecs, espàrrecs...
per a l'arròs:
 - 2 tasses d'arròs
 - 1 all
 - 1/2 pastilla de brou
 - aigua

Farem:
En una olla escalfem aigua i quan bulli hi tirem els llagostins, esperem que torni a bullir i deixem un parell de minuts.
Colem i deixem que es refredin una mica per a pelar-los, deixant la cua.
Reservem.
En una paella fem un caramel amb el suc de taronja i el sucre morè.
Quan estigui a punt hi afegim els llagostins i els pebrem al gust.
Els tombem i traiem, deixant-los sobre un full de paper vegetal.
Els traspassem amb els bastonets.
Preparem les verduretes al wok, que tindrem ben calent, amb l'oove.
Saltem i quan estiguin al punt adobem amb la salsa de soja.
Acompanyem amb arròs blanc que hem preparat abans.
Mentre cuinava m'he posat a l'Spotify els Doobie Brothers. Com m'agraden!



dilluns, 2 de febrer de 2015

Plàtans perfumats a la Micaela {una monada!}



Tarragona es mou. I de vegades es fan coses divertides com la de la mona Micaela: una juguesca que ha tingut molt de ressò i on han acabat participant molts tarragonins. Un bon dia l'Òscar, el seu creador, la va comprar en un antiquari. Després, per una sèrie de circumstàncies, tothom es volia fotografiar amb ella i fins i tot es va arribar a preparar un casament amb el mono de l'Anís del Mono de Badalona. I cap allà que es van desplaçar, per a celebrar l'esdeveniment, un bon dia de setembre de l'any passat. Prop de dues mil persones hi van assistir. Nosaltres l'hem convidat aquest cap de setmana, sempre té l'agenda molt plena, per a menjar uns plàtans que són la seva debilitat. Aquests els fem normalment amb rom, però avui no podia ser amb un altre licor que no fos el famós anís del seu marit: Anís del Mono. Així que ens hi posarem i monos a la obra en farem per a quatre persones.

Necessitarem,
 - un plàtan per persona
 - el suc d'una taronja
 - 1 cullerada sopera de melmelada de taronja
 - 35 g de mantega
 - 4 claus d'olor
 - 2 beines de vainilla
 - 1 branca de canyella
 - 1 xic de fava tonka, gingebre o nou moscada (al gust)
 - 3 cullerades (sopa) generoses de sucre morè
 - 40 ml d'Anís del Mono

Farem:
En una paella posem la mantega a fondre.
Seguidament afegim els plàtans pelats i partits per la meitat.
Aboquem el suc de taronja, la melmelada, l'anís, els claus d'olor, la canyella i l'espècia triada ratllada per sobre -nosaltres hi hem posat fava tonka perquè fa olor de selva tropical i segur que a la Micaela li agradarà més-.
Deixem coure, a foc moderat, un parell de minuts per cada costat i sempre tenint molta cura que no es trenquin.
Mentrestant, partim les beines de vainilla i traiem la polpa i l'afegim a la barreja.
Si ens ve de gust, els podrem flamejar ruixant una mica d'anís.
Servim amb el suc per sobre dels plàtans i, si us agrada, hi podeu afegir una bola del gelat.
No cal dir que han quedat molt bons i se'ls ha menjat molt a gust.
Plovia a l'hora del cafè i la Micaela mirava per la finestra melancònicament.
Li he posat una de les seves músiques preferides: Quando me'n vo soletta de La Bohème i s'ha quedat dormida al sofà sentint l'esplèndida veu de la Callas...
Nosaltres també som del Micaela's Fans Club.