dilluns, 20 d’abril de 2015

Bunyols de borratja {Borago officinalis}



La dita que tot va quedar en aigua de borratges sembla significar que va quedar en res allò que volíem o preteníem. Però això no s'ha complert avui a la nostra cuina, perquè sí que d'alguna manera hem aconseguit uns bunyols que per ser la primera vegada que els fèiem ens han agradat força. La natura al plat i al paladar d'una manera plaent. Sortir al camp no té preu i la natura et paga amb escreix que la visitis. Paisatges, fauna i flora al natural ens mostren allò que de vegades només es veu en llibres, televisió i ordinador. Només cal que ens calcem bé, obrim els ulls i caminem, res més. Així que a l'última sortida vam veure que les borratges estaven en plena floració i aprofitàrem per a collir-ne i fer uns bunyols per a berenar. 

Necessitarem:
 - 20 pomets de flors fresques de borratja
 - 1 ou
 - 3 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
 - 1 cullerada sopera d'aigua
 - 2 cullerades soperes de melmelada de taronja amarga
 - la pell d'una llimona ratllada
 - la pell d'una taronja ratllada
 - 1 xic de sal
 - 80 g de farina passada pel sedàs
 - sucre de llustre
 - canyella en pols
 - oove - oli d'oliva verge extra per a fregir

Farem:
En un bol barregem el rovell de l'ou amb l'oli d'oliva, la melmelada, l'aigua, la pell de la llimona i de la taronja, la sal i la farina.
Tapem amb un drap i deixem reposar al frigorífic aproximadament una hora.
Mentre sortim a collir les flors de borratja amb cura de no punxar-nos.
No patiu que quan es fregeixen les punxes desapareixen.
Ara incorporem a la pasta la clara de l'ou muntada a punt de neu.
Passem les flors per la pasta fent petits bunyolets i fregim a l'oli calent.
Deixem en una safata amb paper de cuina i empolvorem de canyella en pols i sucre de llustre.
Notarem la natura amb gust molt agradable de taronja i llimona.
Servim amb un te.

Avui ens acomiadem recordant que aquesta setmana celebrarem Sant Jordi i que amb les nenes dels Fruits Saborosos hem fet un llibre on s'utilitza la melmelada a la cuina. No són receptes de melmelades sinó que són receptes amb melmelada, com la d'avui que n'hi he posat per a donar-li gust.  Melmelada a la cuina de Cossetània Edicions.

The air that i breathe,  per Simply Red, o, si us agrada més, la versió d'Albert Hammond.


3 comentaris:

  1. En Aragón la comemos como verdura y la cocinamos igual que los cardos. Rico, rico.
    Un abrazo Nani,
    Carmen

    ResponElimina
  2. Aquest llibre l'hauré de trobar perque ja saps quant m'agrada cuinar amb melmelades!
    I aquests bunyols, un berenar perfecte... Nosaltres tenim el bosc ben a prop, 5 minutets, tot un luxe però no m'atreveria mai a collir coses...
    Petons
    Palmira

    ResponElimina
  3. Ja estic buscant el llibre!
    No sabia que aquestes plantetes es podien cuinar, tot i que sí que quan les trobava, de petita, m'agradava posar-me-les a la boca pel gustet dolç que tenen les flors...
    Bona diada!
    Marta

    ResponElimina