dimecres, 31 de desembre de 2014

Quina llauna! {croquetes de sardinha}


En una carpeta de la meva mare guardo prospectes de productes que ella comprava al Brasil. Són petits llibrets que porten receptes i fotografies d'allò que es podia fer amb ells. Un n'és de Sardinhas Coqueiro, una antiga fàbrica de conserves de Rio de Janeiro que encara existeix, però nosaltres no podrem cuinar amb les seves sardines, així que ho farem amb unes d'aquí i intentarem aconseguir un resultat igual de bo. Per a fer unes 40 boletes,

Necessitarem:
 - 1 tassa de llet (150 ml)
 - 1 cullerada sopera rasa de maizena
 - 2 cullerades soperes de ceba trossejada
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - 3 llaunes de sardines en tomàquet (uns 350 g)
 - 2 cullerades soperes de julivert esmicolat
 - 1 cullerada sopera de pebrot verd tallat a dauets
 - 3 o 4 cullerades soperes de pa ratllat per a espessir
 - sal i pebre
 - farina de blat
 - pa ratllat per a arrebossar
 - 1 ou
 - oli d'oliva verge extra (oove) per a fregir

Farem:
Fem una beixamel posant la mantega a la paella, coent una mica la ceba, barrejant la llet on hem dissolt la maizena i remenant fins que agafi una consistència espessa.
Salpebrem al gust i reservem.
Netegem les sardines traient l'espina central i les aixafem amb una forquilla amb el suc de la llauna (que no tingui massa oli).
Hi afegim el pebrot, el julivert i la beixamel.
Fem petites boletes que passarem per la farina de blat primer, per l'ou després i finalment pel pa ratllat.
Fregim amb l'oli calent i les posem sobre paper de cuina.
Servim amb vi blanc.
Així de senzill, un aperitiu per a començar l'any amb un petit gran plaer.
Que l'any 2015 us porti una vida tranquil·la i amb pau amb vosaltres mateixos.
I com que el meu esperit estarà aquesta nit a la platja de Copacabana amb la meva família brasilera, ens hi transportarem amb l'Adriana Partimpim (abans Adriana Calcanhotto). Ai, ens banyem al Lindo lago do amor?


dimecres, 24 de desembre de 2014

Pa de Calatrava {de xocolata i una abraçada!}


I avui només vinc a fer-vos una abraçada i desitjar-vos unes bones festes. Amb aquest motiu, i perquè tinguem uns dolços dies, he fet un Pa de Calatrava que en realitat no és altra cosa que un tipus de flam amb crosta per sota. Normalment es prepara amb pa, però l'he substituït per uns xoco flakes de xocolata per a donar-li un toc cruixent i ha quedat força bo. Per a quatre/sis persones,

Necessitarem:
 - 170 g de xoco flakes de xocolata
 - 170 g de xocolata negra Creo
 - 1 l de llet
 - 4 ous
 - 300 g de sucre
 - 10 avellanes esmicolades
 - 1 cullerada (cafè) de canyella
 - caramel líquid (o podeu fer sucre cremat amb una tassa de sucre)

Farem:
Desfem la xocolata al bany maria i reservem.
Escalfem la llet en un cassó, hi juntem el sucre i la perfumem amb la canyella.
Hi aboquem els xoco flakes.
Reservem.
En un bol gran muntem les clares, després hi barregem els rovells i la xocolata.
Hi aboquem la llet amb els xoco flakes.
Untem el motlle amb el caramel líquid i hi aboquem la barreja preparada.
Posem les avellanes per sobre.
Enfornem, amb el forn preescalfat a 180º, el motlle al bany maria durant 90 minuts o fins que veiem que hagi quallat, poseu més temps que no pas menys.
Us quedarà un flam amb crosta per dalt que quan el girem en una safata quedarà per sota.

Que tingueu unes molt bones festes!
Bratsch, aliment per l'ànima a ritme de jazz, Django.


divendres, 19 de desembre de 2014

Sopa de carabassa {amb oove}


Les sopes tenen un gran protagonisme a casa nostre. Normalment fem les que cuinava la meva mare i totes tenen nom propi. Ara per Nadal no hi faltarà la Sopa amb brossa dels Nolla, esperada tot l'any i amb competició per a veure qui la fa millor. I una de les predilectes, que també és la recepta més visitada del blog, la Sopa de farigola. Però avui us porto una d'aquelles que deixen una flaire exquisida quan entres a casa. Per a fer-la utilitzarem oli d'oliva extra verge, en endavant OOVE, de l'Oleum Flumen, una empresa innovadora en el món de l'oli. El passat mes de novembre vàrem tenir l'ocasió de fer un tast a la finca Les Teixeres a Vinaixa (Les Garrigues), de la mà del seu propietari en Martí Terés. Tastos amb pa portat des de l'Albi, sopes de farigola i altres degustacions. I allí, acordàrem de preparar una sopa on l'OOVE tingués el seu paper. Així que tinc l'ocasió de portar-vos una excel·lent sopa de carabassa que forma part del patrimoni culinari de la meva familia. Econòmica, fàcil i bona és la seva definició. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 os de pernil petit
 - 350 g de jarret de vedella
 - 600 g de carabassa neta de pell i de llavors
 - 2,5 l d'aigua
 - 100 ml d'OOVE
 - 1 cullerada sopera rasa de sal
 - 60 g d'arròs
 - 150 g de pasta de sopa petita

Farem:
Posem l'aigua en una olla i hi afegim l'os (dins d'una xarxa de coure aliments), la carn, la carabassa tallada a daus, l'OOVE i la sal.
Deixem que cogui durant un parell d'hores a foc mig.
Jo la faig amb l'olla de pressió durant 40 minuts.
Passat el temps traiem la carn i l'os.
Passem la batedora deixant el caldo ben fi.
Tornem a posar l'olla al foc i quan bulli hi tirem l'arròs.
Passats 7 minuts hi afegim la pasta de sopa i deixem 5 minuts més.
Ara ja hi posem la carn tallada en trossos petits.
Deixem reposar quinze minuts abans de servir.
Guarnim amb unes gotes d'OOVE.
Una sopa per a les estrelles de casa.

I avui acabem amb el Nane Tsora de Bratsch, no podia ser d'una altra manera. Aquesta música ens unirà per sempre a en Joan Barril. Ens hem quedat orfes al Cafè de la República. Guardo amb emoció el dia, ja fa sis anys, que va dir: Avui, aquest matí a les 11.30 h, ha nascut a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona una nena que es diu Violeta.  
Qui ens tornarà a dictar els bons propòsits com ell...




dilluns, 15 de desembre de 2014

Batuts, smoothies, vitamines {salut a dojo!}



Jo vaig néixer i vaig ser criada al Brasil. El portuguès era la llengua que es parlava a casa, tot i que els meus pares ho feien en català entre ells. I un cop aquí, hi ha paraules brasileres que s'hi van  quedar i ocupen el seu lloc. Nosaltres mai fem batuts (begudes refrescants que no porten alcohol i que es fan amb llet, iogurt, gelat, sucs, fruita ... i també amb aigua, tot passat per la batedora). Nosaltres sempre fem vitamines  (vegeu la de papaia publicada fa temps). I l'altre dia al Karakia del Canal 33, vaig veure com preparaven un smoothie que havia de ser d'allò més. Per als que no seguiu el programa, hem de dir que els protagonistes karakians són persones vingudes d'altres països, que s'han instal·lat a Catalunya i ens ensenyen part de la cultura del seu lloc d'orígen, tot cuinant a casa seva un plat d'allí. El Paw-paw & mango smoothie (batut de mango i papaia) que va ser preparat per una de les germanes Greenacre provinent de Pretòria, Sud-àfrica, em va agradar força i avui el fem. Però també en farem dos més que són els que normalment ens bevem a casa. No cal que us digui quantitats, improviseu i veureu que el món dels batuts, smoothies i vitamines és tan ampli com la nostra imaginació.

Batut de baies silvestres: (canya rosa)
 - iogurt líquid
 - móres (són dels nostres esbarzers i que havia congelat)
 - nabius
 - gerds
Tot passat per la batedora i llest.

Paw-paw & mango smoothie de Sud-àfrica: (canya groga)
 - 2 mangos
 - 1/2 papaia
 - suc de poma
Peleu els mangos i els trossegeu.
Feu igualment amb la papaia, buidant-la primerament de les llavors.
Passeu per la batedora amb el suc de poma.

Vitamina de abacate e banana do Brasil: (canya blava)
 - 1 alvocat
 - 1 plàtan
 - llet
 - 2 cullerades soperes rases de sucre
Obrim l'alvocat per la meitat, traiem el pinyol.
Amb una cullera traurem la polpa.
Pelem el plàtan.
Posem la fruita, la llet i el sucre a la batedora i ho deixem tan fi com puguem.

Tingueu en compte que s'apropen dies de festa on el menjar serà un dels protagonistes principals. No us oblideu que la nostra proposta d'avui us pot ser de gran ajuda per al cos.

La música no pot faltar a la nostra cuina. Avui ens acomiadem amb una versió -perdoneu, volia dir una gran versió- del Tico-Tico que cantava la famosa brasilera Carmen Miranda amb un barret de fruites tropicals. Bebel Gilberto acompanyada del gran Lang Lang al piano. Tots dos estan insuperables. Apa, i jo que em poso una safata al cap amb tota la fruita que tinc i ballo feliç per la cuina per haver preparat aquests batuts, smoothies, vitamines tan saludables.


divendres, 12 de desembre de 2014

Pollastre, verdures i rovellons {amb crosta}



Des de 2011 la Fundació Alícia (Alimentació i Ciència) ha endegat, junt amb Lékué, una investigació per a conèixer els beneficis de cuinar amb microones. Amb una manipulació fàcil i a l'abast de tothom, podem coure els aliments amb poc temps, usar poca aigua i oli, per la qual cosa s'obtenen uns beneficis nutricionals elevats, ja que el valor nutritiu i organolèptic dels aliments es conserven. Fruit d'aquesta feina són els dos llibres que han tret al mercat amb trucs i receptes per a cuinar amb el microones Micro Trucos i per a utilitzar l'estoig de vapor Recetas de cuchara y tenedor
Avui hem preparat una recepta utilitzant només l'estoig de color taronja i el de color verd fons, ambdós de silicona i de disseny innovador, amb un resultat magnífic i sense haver embrutat la cuina ni cap estri més. Fem un pollastre amb verdures que ha quedat molt bo. Com que teníem dos paquets de pasta de full al frigorífic a punt de caducar, la fem servir d'embolcall que li dóna un toc cruixent realment exquisit.
Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 2 paquets de pasta de full rectangular
 - 1 ou per a pintar la pasta
 - mantega per a untar la safata
pollastre
 - 2 pits de pollastre tallat a daus petits
 - 1 branqueta de romaní
 - sal i pebre
 - 2 cullerades soperes d'oli d'oliva
 - 1 raig de vi ranci
farcit
 - 1 ceba mitjana
 - espàrrecs
 - rovellons
 - 2 cullerades soperes d'aigua
 - 2 cullerades d'oli d'oliva
 - 200 g de carabassa neta
 - 2 ous bullits amb l'Ovo 
 - daus de pernil salat
 - formatge emmental a daus (o al gust)
 - 3 cullerades soperes de mostassa de gra

Farem: 
Posem el pollastre a l'estoig verd, amb la branca de romaní, salpebrat i reguem amb l'oli d'oliva.
El posem al microones i deixem a potència màxima durant 10 minuts (orientatiu).
Un cop cuit deixem reposar mentre preparem la verdura.
Colem i reservem.
Us he de dir que el pollastre cuit així queda tendríssim.
Penseu que la primera vegada hem de començar amb poc temps i anar augmentant fins que aconseguim el punt de cocció adequat, ja que cada forn és diferent i poden variar els temps necessaris.
Ara usem l'estoig taronja on hi posem la ceba tallada en juliana, els espàrrecs, els rovellons, tot regat amb l'aigua i l'oli d'oliva i salpebrat.
Al microones a potència màxima durant 5 minuts (orientatiu).
Deixem reposar uns 10 minuts, ho traiem i colem, perquè ara hi courem la carabassa tallada amb dues cullerades d'aigua durant uns 7 minuts (orientatiu).
Deixem reposar uns 5 minuts.
Colem i reservem.
Escalfem el forn tradicional a 200º.
Cobrim la safata de forn, que haurem untat amb mantega, amb una làmina de pasta de full.
Posem per sobre el farcit i el pollastre. 
Cobrim amb l'altra làmina sencera o tallada de la forma que més ens agradi.
Si la posem sencera, la punxem amb la forquilla unes quantes vegades perquè no bufi.
Pintem d'ou.
Enfornem entre 25/30 minuts, fins que ho veiem daurat.
Només us puc dir que amb pocs estris, i la cuina gairebé neta, hem fet un bon entrant de diumenge.
Ara us toca a vosaltres posar-hi imaginació i començar a experimentar.
I no patiu si no esteu inspirats, els llibres estan molt ben explicats i sense cap complicació.

A fora feia fred i plovia, tenia el forn engegat, llegia el diari i Guillem Roma m'acompanyava amb la seva dolça música: El Salt. Es pot demanar més?


divendres, 5 de desembre de 2014

Estofat de fesols del ganxet {dels nostres}



Enguany hem plantat per primera vegada fesols del ganxet i han sortit molt bons. És curiós veure'ls que són com unes bajoques però s'han de deixar que quedin secs a la mata. L'any vinent en tornarem a fer. Val la pena veure com la natura ens torna en quantitat allò que es cuida amb dedicació. Ens agraden bullits i amanits amb oli d'oliva, però avui fem un estofat que ens anirà bé per al fred. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 4 tallets de llonganissa fresca
 - 1 tros de butifarra blanca
 - 1 xoricet vermell
 - 1 tall de cansalada fresca
 - 1/4 kg de fesols del ganxet
 - 1 ceba mitjana
 - 2 pastanagues
 - 1 all
 - 1 branqueta d'api
 - 4 cullerades soperes de tomàquet fregit
 - 1 l de caldo (de pastilla)
 - 1 tassa petita d'oli d'oliva
 - sal i pebre
 - 2 llesques de pa

Farem:
Al vespre posarem els fesols en remull en aigua freda.
Tallem a tires la cansalada, la daurem a la cassola, sense oli i reservem.
Tallem el pa a dauets, els fregim amb una mica d'oli i reservem.
Fem un sofregit amb la ceba, les pastanagues, l'all i l'api.
Afegim el tomàquet i remenem durant un parell de minuts.
Afegim els fesols, que haurem escorregut de l'aigua de remull, i aboquem el brou que haurem preparat amb una pastilla de caldo.
Deixem coure a foc mig durant una hora.
Passat aquest temps hi posem les carns, la cansalada i el pa fregit que havíem reservat.
Deixem coure una hora més a foc mig.
Tastem el punt de sal al gust.
Si el feu d'un dia per l'altre es confitarà i resultarà ben bo.
Aquest estofat es pot fer igual sense carn, us quedarà igual o millor.
Si voleu, podeu servir amb arròs blanc.

Diumenge passat vàrem comprar el super disc de la Marató de TV3 que enguany va dedicada a les malalties del cor. Hi ha una versió del molt bona del Corazón Partio, es diu El cor que ara es trenca, per l'Antonio Orozco i l'escola de música Centre de les Arts de l'Hospitalet de Llobregat. Encara no surt a l'Spotify, fins desembre. Mentrestant ens conformem amb l'Alejandro Sanz. Corazón Partío.


dilluns, 1 de desembre de 2014

Tatin de taronja {amb torró de crema cremada}



I com ha passat ràpid aquest any! Sembla ahir que parlàvem de les festes de Nadal i ja tornen a ser aquí. Veiem torrons per tot arreu i te'n pesques alguna cosa per a menjar-los de manera diferent. Aprofitant que el nostre taronger està ben farcit, fem una tatin amb un de crema cremada. Us resultarà ben fàcil, només cal que us hi poseu.

Necessitarem:
 - 1 motlle metàl·lic de 25 cm de diàmetre
 - 25 g de sucre morè
 - 2  taronges
 - 1 barra torró de crema cremada de 300 g tallada a tires fines
 - 1 paquet de pasta de full rodona
 - sucre morè per a cremar per sobre

Farem:
Escalfem a forn a 220º.
Tallem les taronges a rodanxes fines i reservem.
Posem el sucre al motlle i al foc perquè es cremi.
Traiem i decorem amb les taronges.
Cobrim amb les tires de torró i tapem amb la pasta de full, caragolant la pasta cap a dins i fent uns quants forats per sobre amb una forquilla perquè no bufi.
Enfornem i deixem entre 25/30 minuts, fins que agafi un bonic color daurat.
Traiem, deixem refredar uns 10 minuts i la tombem sobre una safata.
Posem una mica de sucre i la cremem amb un cremador o amb un bufador de gas com ho he fet jo.
Ell gust de contrast del torró amb la pell de taronja una mica amarga resulta ben bo.

La sobretaula transcorre ben tranquil·la i en bona companyia.
I m'agrada tant la brasilera Zizi Possi quan canta una magnífica versió del Per amore.