dilluns, 24 de novembre de 2014

Bastonets dolços {pasta de pastisset}



Quan es tracta de passar una tarda amb la Violeta ens empesquem la manera de fer-ho divertit i distret. Li agrada aprendre a cuinar. Fer galetes és un dels passatemps favorits. D'ençà que vam fer la família Gingebre, ja han passat tres anys, ha crescut però continua amb ganes de passar estones a la cuina amb mi.
Dissabte volíem estrenar l'Sticks, un estri de Lékué amb el que pots fer bastonets al microones i al forn tradicional, i en vàrem fer uns de dolços amb pasta de pastissets. Hem tret la recepta de la revista Ressò Mont-rogenc, que aquest mes en publica una de l'Antònia Algueró de pastissets de cabell d'àngel. Nosaltres hem fet els bastonets per a acompanyar el cafè. Per a dues tandes i mitja de l'Stick, uns cinquanta aproximadament,

Necessitarem:
 - 1/4 l d'oli d'oliva
 - 1/8 l de moscatell
 - 1 gotet d'anís
 - farina (la que calgui)
 - sucre per a arrebossar-los

Farem:
Posem el forn a escalfar a 200º.
Posem l'oli, el moscatell i l'anís en un recipient fondo i hi anem afegint farina, remenant-ho bé perquè la pasta quedi lligada.
Un cop hagi espessit, continuem treballant la massa amb les mans fins que quedi una pasta fina que no s'aferri als dits.
Omplim l'Sticks amb la massa, ben repartida.
Enfornem uns 15/20 minuts, segons el forn, fins que veiem que la massa queda daurada.
Traiem, deixem refredar i desemmotllem.
Passem els bastonets pel sucre que haurem posat en un plat.
Servim amb el cafè o amb una copeta de moscatell.

Hem passat la tarda molt divertida. El resultat dels bastonets excel·lent. Animeu-vos, que us sortiran bé segur. Li he preguntat a la Violeta amb quina música volia acompanyar els bastonets i em diu que li agrada la cançó que portem al cotxe i que sempre cantem: L'avi Martí d'Els Pets que no ens surt a l'Spotify, però hi trobem la de The Specials, A message to you Rudy. I ballem totes dues ben ensucrades...

dimecres, 19 de novembre de 2014

Quiche de salmó i ceps {records de viatges}



Diuen que quan visites un país has de visitar els seus mercats i els cementiris. Els primers per a saber com viuen i els segons per a saber com han viscut. Dels cementiris, que estan dins de la ciutat de Copenhaguen, dir que transmeten pau i es converteixen en un lloc de pas i de passeig, com es veu a la fotografia. Dels mercats he pogut veure com els danesos estimen la natura, els seus productes i com els utilitzen a la seva alimentació. Per aquest motiu el restaurant Noma es caracteritza per les flors i les verdures del seu menú. Avui fem una quiche amb salmó, tan comú a la dieta nòrdica, i ceps. Una visita a Christinasborg ens deixa veure una vaixella antiga de Royal Copenhagen decorada amb bolets i verdures.
Per a sis racions,

Necessitarem:
 - 80 g de salmó fumat
 - 150 g de crema fresca
 - 50 g de formatge ratllat al gust
 - 3 ous
 - un xic de sal, pebre i nou moscada
 - ceps tallats a làmines
 - oli d'oliva
 - 1 paquet de pasta de full (*)
    (*) jo l'he fet a casa amb 250 g de mantega en pomada, 250 g de farina i 100 ml d'aigua de mar, tot ben barrejat, fent una bola i reposada al frigorífic com a mínim una hora.

Farem:
Escalfem el forn a 210º.
Posem la pasta de full en el motlle triat, untat o folrat amb paper vegetal.
Passem els ceps tallats a làmines per una paella amb oli per a coure'ls una mica i reservem.
Posem el salmó, la crema fresca, el formatge, els ous, la sal, el pebre i la nou moscada al got de la batedora.
Ho aboquem per sobre la pasta de full i guarnim amb els ceps.
Enfornem entre 20/25 minuts fins que veiem la quiche daurada al gust.
Servim amb enciam amanit.

Als danesos els agrada el jazz, a qui no, i aprofitem per a gaudir una estona d'una bona composició:  el Take Five per The Dave Brubeck Quartet. Ohhhhhhhh....




divendres, 14 de novembre de 2014

Costelles de xai a la sal {en blanc i negre}



M'agrada cuinar el peix a la sal però també la carn. L'heu fet mai d'aquesta manera? Us puc garantir que és fàcil i bo. El resultat és ben agraït: la carn queda molt tendra. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 6/7 costelles de xai aproximadament 1/2 kg
 - sal i pebre
 - 2 alls
 - 6 cullerades soperes d'oli d'oliva
 - 50 ml de brandi
 - 1 branqueta d'orenga
 - 1 fulla de llorer
 - 1 kg de sal grossa

Farem:
Quan compreu la carn li demaneu al carnisser que us repeli el reguitzell de costelles i les deixi netes. 
El vespre les posem a adobar en un bol amb l'oli, la sal, el pebre, les herbes, el brandi i els alls.
Tapem amb film transparent i el deixem tota la nit al frigorífic.
Escalfem el forn a 230º.
En un motlle llarg hi posem una capa de sal grossa, la carn damunt i la cobrim amb més sal. 
Reguem el muntatge amb una cullerada sopera del suc de la marinada, posem les herbes i els alls per sobre.
Enfornem entre 30/35 minuts, o fins que veieu que la sal s'hagi fet una crosta.
Traiem i netegem de sal, amanim amb oli, pebre i granets d'orenga.
Tallem i si us agrada que no quedi amb aspecte cru, poseu les costelles en una safata de forn i deixem que agafin un bonic daurat sota el gratinador, poc temps perquè no es cremin.
Acompanyeu amb un puré de patata, allioli i una amanida al gust.

I no sé per què em ve al cap la música de Michael Nyman per a acompanyar aquestes fotos... The cook, the thief, his wife & her lover

dimarts, 11 de novembre de 2014

Magdalenes amb figues {per a l'ànima}



Si amb el pastís de carabassa i xocolata de la recepta anterior no vàrem engegar el forn, en aquesta sí que ho fem. Temps de tardor, temps de forn. Engegar-lo produeix benestar a la cuina i al paladar. Amb les últimes figues comprades al mercat hem fet unes magdalenes molt bones, fàcils i vistoses. Per a dotze,

Necessitarem:
 - 2 ous grans
 - 175 g  de sucre
 - 200 g de farina
 - 170 ml d'oli d'oliva
 - 50 ml de llet
 - 7 g llevat Royal
 - un xic de sal
 - 1 cullerada sopera de vainilla líquida
 - figues
 - gelat al gust (opcional)

 Farem:
Aquestes magdalenes les podeu fer en un bol a mà però jo les he treballat amb la Thermomix.
Posem el sucre i els ous al got batedor i barregem durant un minut a velocitat 4.
Anem incorporant la resta dels ingredients amb la batedora en marxa en velocitat 2: farina, llevat, sal, llet, oli d'oliva i finalment la vainilla (o l'aroma que més us agradi).
Poseu la Thermomix a velocitat 5 durant 2 minuts, aboqueu la massa a un bol que taparem amb un drap i ho posem al frigorífic un parell o tres d'hores.
Si les voleu fer per a esmorzar, podeu deixar la pasta preparada el vespre.
Posarem la pasta en motlles untats d'oli, en els de paper o en els de silicona.
Una figa oberta per sobre i ja està.
Caldrà tenir el forn escalfat a 250º (consell de Xavier Barriga al seu llibre Magdalenes).
En el moment d'enfornar baixem a 210º i les tenim entre 15/18 minuts.
Servim amb sopa de gelat de moniato que va quedar molt cremós i que tenim al congelador.
Ens acompanya ella, la gran, la magnífica Tina Turner. Let's Stay Togheter.




dimarts, 4 de novembre de 2014

Pastís de carabassa i xocolata {sense forn}


...
   La visita de la casa -obligada, però agradosa- va començar pel pati, on la vegetació encara era esquifida, i va continuar per la gran sala de la llar de foc, la biblioteca, el cosidor i la cambra de jocs de la canalla, on s'esperaven molt formals els tres fills de la família, dos jovencells que van presentar-se com a Amadeu i Joan i una neneta d'un any que caminava fent tentines, la Violeta. També vau saludar la mainadera, una tal Conxa. Després, de retorn al pis principal, vau donar un cop d'ull ràpid al gabinet del senyor Lax i, ja de sortida, us vau aturar davant d'un sotaescala tancat amb clau on hi havia el prodigi que era l'admiració de tots els visitants. "Aquí tenim el telèfon!", va anunciar la senyora Lax, amb posat triomfant. El doctor va interessar-se de seguida per la raresa i l'amfitriona va assegurar que els resultava molt útil per parlar amb els encarregats de les fàbriques de Mataró sense necessitat de fer el viatge cada vegada. L'Horaci feia que sí amb el cap i repetia: "És clar, és clar, Mataró...".
   - De debò que els de Mataró els senten, quan parlen per aquesta cosa? - vas preguntar.
   - Li ho prometo, senyora meva, com si fóssim ben a la vora! -va fer l'amfitriona-. A mi també em costava de creure, quan vaig veure aquest parallamps!
   La xocolata us la van servir a la sala de la llar de foc, una peça escultòrica massa grandiloqüent pel gust de tothom, llevat de Rodolf Lax, que en totes les coses tendia a l'exageració. Tot i així, el doctor, és a dir l'Horaci, va tenir paraules de lloança.
                                                                         ...

Del llibre Desig de xocolata de Care Santos.  Editorial Planeta.


A casa nostra és una addicció total. Sí, la xocolata ens agrada i llegint el llibre descobrim que no som els únics. I en acabar-lo hem de fer quelcom que ens satisfaci. Com que encara estem amb les carabasses al rebost, ho aprofitem i fem un pastís. Jo diria que és un dels millors pastissos de xocolata que he fet mai. Humit i sense forn, tota una exquisidesa.

Necessitarem:
 - 800 g de carabassa neta
 - 125 g de mantega a temperatura ambient
 - 125 g de sucre
 - 125 g de xocolata (la meva com sempre Creo)
 - 1 cullerada sopera molt generosa de xocolata en pols
 - 1 cullerada (cafè) de l'espècie que més us agradi, jo hi he posat fava tonka
 per a la cobertura:
 - 100 g de xocolata
 - 1 cullerada sopera de crema fresca o nata líquida

Farem:
Courem la carabassa al vapor fins que estigui ben tova.
Un cop cuita l'aixafem amb una forquilla o la passem pel passapuré i la col·loquem en un colador metàl·lic de malla fina perquè perdi tota l'aigua (un truc: poseu-hi un pes sobre i així anirà més ràpid).
Reservem.
En un bol que anirà al bany maria hi posem la xocolata esmicolada fins que es fongui.
Hi afegim el sucre, sense deixar de remenar, traiem del foc i hi posem la mantega.
Un cop aconseguida la pasta perfumem amb l'espècie triada.
Barregem la pasta de carabassa amb la xocolata en pols i hi aboquem la xocolata fosa, tot ben remenat.
Ho posarem en un motlle ben untat de mantega i el deixem tota la nit al frigorífic.
Jo he utilitzat els motlles petit i mitjà del Kit Surprise Cake de Lékué.
L'endemà tindrem un deliciós pastís de xocolata.
Fem la cobertura amb la xocolata i la crema fresca, al bany maria.

I com si fóssim dins el llibre, sentim Rigoletto al costat del doctor Volpi, l'Horaci.