dijous, 29 de maig de 2014

Melindros {per a una tarda de diumenge}



...
     Això de la xocolata ha vingut d'ella. Al seu pare no li agradava, potser era la mare la que perdia el nord amb aquell producte, però la Dolors no ho recorda, i els temps de privacions tampoc no eren per poder-se permetre luxes tan dolços. O sigui que sempre li havia fet l'efecte que la dèria venia d'ella, només d'ella. Quan s'havien casat i l'Eduard havia deixat de regalar-li bombons, era ella la que intentava esgarrapar quatre duros mal comptats per comprar-ne una mica, perquè era una temptació massa gran per deixar-la passar quan se li posava al davant del nas.
     No hi ha res millor que la xocolata. Desfeta o en rajola, tant és. Ahir, quan en van fer per a la Sandra, la Dolors es va quedar embadocada mirant-se aquella tassa, mig desmaiada amb l'olor que li arribava. Quan la néta era petita, es tornava boja per un suís i una ensaïmada. Aquest vici ve de tu, li deia la Leonor mig de broma i també mig gelosa de no ser ella qui li hagués encomanat aquella passió. I la Dolors li demanava, au, deixa'm que m'endugui la nena a menjar xocolata, vinga, no siguis així. Altre cop, es queixava la Leonor. Però si me la vaig endur fa molt temps, ja... La Leonor acabava accedint i així la Dolors s'emportava la Sandra a menjar xocolata al carrer Petritxol o on fos, i l'àvia i la néta es posaven les botes.
                                             ...

Del llibre El jersei de Blanca Busquets, Editorial Debolsillo.

Un cop llegit aquest paràgraf del tan sorprenent llibre, em van entrar ganes de menjar xocolata. I què millor per a sucar que fer uns melindros? La Violeta i jo també ens vam posar les botes.

Necessitarem:
 - 6 ous
 - 100 g de farina
 - 80 g de farina de moresc
 - 70 g de sucre
 - 80 g de sucre de llustre
 - 1 cullerada (postres) d'extracte de vainilla

Farem:
Escalfem el forn a 180º.
Muntarem les clares que haurem separat dels rovells i les reservem.
En un bol gran barregem els rovells amb els sucres i la vainilla.
Afegim les farines remenant amb cura.
Incorporem les clares amorosament fins que quedi ben barrejat.
Posem la pasta en una màniga pastissera (jo no sóc gens destra amb ella).
Cobrim una safata de forn amb un full de paper vegetal.
Amb la màniga anirem fent per sobre uns melindros de 10 cm de llarg per 4 cm d'ample.
Empolvorem per sobre amb sucre de llustre i enfornem uns 8 o 10 minuts (segons el forn) fins que quedin una mica daurats.
Si teniu amants de la xocolata a prop i la prepareu desfeta, la flaire els atraurà...
I després, amb uns melindros, ens quedarà l'ànima amb una pau immesurable.
Erik Satie, amb la seva música, ho arrodonirà: Jazzopédie.





dilluns, 26 de maig de 2014

Figacitas argentinas {un bon esmorzar}



Quan visito un país me'l faig meu. De l'Argentina porto la natura i la seva gent al cor. I no s'oblida fàcilment tot el que es viu allí. Així que quan vaig veure que al llibre Pa de Xavier Barriga hi havia un pa argentí sabia que el faria, volia recordar. És una recepta de Yasmin Recht. Aquests panets acostumen acompanyar els asados argentinos, però també es poden menjar per esmorzar passats per la torradora i untats amb mantega. El resultat és molt bo. 

Necessitarem:
 - 500 g de farina de mitja força
 - 10 g de sal
 - 5 g de farina de malta (no n'he trobat i l'he substituït per 5 g de xarop d'agave)
 - 225 cl d'aigua
 - 65 g de llard 
 - 20 g de llevat fresc

Farem:
Preparem la massa amb tots els ingredients en un bol gran, excepte el llevat, que l'afegirem cap al final desfet en una cullerada sopera d'aigua (de la que hem mesurat).
Pastem bé durant uns minuts fins que es desenganxi del bol. 
Jo l'he fet amb el robot, amb el ganxo, durant 8 minuts, a velocitat lenta.
Tapem amb un drap humit i deixem reposar un quart d'hora.
Passat el temps, l'aplanem amb un corró deixant-la amb un gruix de 2,5 cm.
L'empolvorem amb farina i fem un plec senzill.
La tornem a estirar i fem un altre plec.
Tornem a tapar amb el drap humit i deixem un quart d'hora més.
Tornem a passar el corró i deixem un gruix d'un centímetre i mig.
Amb un talla pastes d'uns 8 cm de diàmetre separem les peces que ens surtin i les posem en una safata de forn.
Les pintem amb mantega i les deixem en un lloc càlid, sense corrents d'aire, les tapem amb el drap humit i que fermentin durant una hora.
Escalfem el forn a 250º i posem a dins una safata amb pedres volcàniques i aigua, o drap mullats, perquè generin vapor.
Quan hi posem els panets baixem la temperatura a 210º i enfornem durant uns 21 minuts, segons veieu.

Obrir el diari, fer els mots encreuats i esmorzar un diumenge pel matí amb pa fet a casa és començar el dia d'una altra manera. 
Cremant núvolsShuarma. Quina lletra...







dijous, 22 de maig de 2014

Pop amb patates {i carpaccio de carxofes}



D'ençà que tinc el blog els amics em regalen les coses més diverses: un got de l'àvia, una forquilla trobada en un calaix, que si un copa que es va quedar sola i podrà sortir en qualsevol foto, o qui passa per una botiga i s'enamora d'un plat que sap segur que m'emocionarà. I això em fa tan feliç! Avui us presento unes carxofes que em portaren de Roma. Oh, oh. Sí, de Roma. En farem en carpaccio.

Necessitarem:
 - carxofes
 - suc de llimona
 - pop bullit
 - patates
 - vinagre
 - oli d'oliva
 - pètals de sal
 - pebre vermell dolç
 - pebre vermell picant
 - pebre negre

Farem:
Netejarem les carxofes, traient les fulles més dures, i les tallarem ben finetes, amanint-les amb suc de llimona-unes gotes perquè no es tornin negres-, oli i vinagre (es pot prescindir), sal i pebre negre.
Reservem.
A la fotografia les he posat una mica més dobles, amb les puntes sense pulir i sense amanir (sortia el plat molt tacat i no quedava bé).
Netegem el pop i el congelem.
Descongelem el dia que calgui i el bullim en aigua amb una ceba i uns taps de suro.
Sabrem que està a punt quan el punxem i no ofereix resistència.
El tallem a rodanxes.
Les patates les podem coure al vapor.
En una safata posem un llit de carxofes, patates i el pop.
Amanim amb un bon oli d'oliva, sal i els pebres vermells.
Un vi blanc farà el seu paper.
I com si de dins de la bossa de carxofes sortís Giorgio Conte, el germà petit del Paolo, i ens cantés Gnè Gnè. Amb un plat senzill i sense complicacions, una sintonia de fons i bona companyia no ens cal res més...





dilluns, 19 de maig de 2014

Arròs amb magret d'ànec i bròquil {l'heu de tastar!}



Avui us descobriré un secret: entre setmana quasi que no cuino. A casa fa temps que vàrem establir una norma: qui arribés primer ho faria. I normalment qui ho fa abans és el meu marit. Us puc ben dir que cuina senzill però molt i molt bé. Que si una verdura, que si unes llenties, que si el que sigui. I d'ençà que va descobrir els caldos Aneto que porten el sofregit incorporat em prepara uns arrossos que deu n'hi do. Fins i tot es permet anar variant segons el caldo que compra. Per a dues o tres persones,

Necessitarem:
 - 1 magret d'ànec
 - 100 g de bròquil (o la quantitat que vulgueu posar)
 - 250 g d'arròs bomba
 - 1 bric de caldo Aneto per a paella de carn i verdures (amb sofregit)

Farem:
Posarem al foc una paella de 30 a 36 cm i quan estigui ben calenta hi posarem la meitat del magret tallat a dauets.
En aquest arròs no cal posar-hi oli, perquè es courà en el mateix greix del magret.
Quan comenci a estar daurat hi afegim les floretes de bròquil i remenen un minut.
Seguidament hi aboquem l'arròs i el deixem un parell de minuts, tot fent anar la cullera, fins que es torni transparent.
Ara ja hi podem incorporar el caldo i quan comenci a bullir, el deixem a foc fort uns minuts i 10 minuts més a foc més baix.
Passat el temps el retirem i deixem reposar uns cinc minuts.
Servim.
Fixeu-vos que he posat l'etiqueta de cuina per a mandrosos, perquè amb poc temps i sense gens de feina obtindreu un resultat inesperat.

L'hem acompanyat amb un cava rosat . Un dinar d'autèntica festa major.
Que hi falta la música? No, mai. So in love, The Tango Project.


dilluns, 12 de maig de 2014

Sangria de te {molt refrescant}



La temperatura puja a poc a poc i ens vénen de gust begudes més fresques. Us agrada el te? Si és així, podrem fer una sangria fresca i de pas menjar-nos la fruita que hi posarem. Us asseguro que tindreu força èxit entre els amics que haureu convidat a passar la tarda per a parlar d'aquelles coses que ens agraden. Poseu-hi imaginació i feu-la al vostre gust. Per a sis persones,

Necessitarem:
 - 1 litre d'aigua mineral
 - 4 cullerades (postres) rases del te que més us agradi, el meu un te verd floral: El Lama
 - 1 préssec al natural (o en almívar)
 - 1 tall de meló
 - 6 kumquats (encara en queden)
 - 6 maduixes
 - el suc d'una llimona
 - 125 g de sucre (una mica menys si els fruits són en almívar)
 - 10 o 12 glaçons

Farem:
Al vespre, preparem una infusió de te amb l'aigua al natural i la posem al frigorífic.
L'endemà filtrem, hi posem el sucre i remenen fent que es dissolgui.
Deixem refredar i el posem en un bol gran o una gerra.
Hi afegim la fruita tallada a daus i el suc de llimona.
Deixem macerar al frigorífic durant un parell d'hores.
Al moment de servir hi posem els glaçons.
Servim junt amb el cóc que haurem fet per acompanyar.
Passaran les hores a la terrassa com si res, amb una agradable brisa que ens visitarà.
A la gramola seleccionarem Yann ThiersenThe terrace.
Ohhhhhhhhhh, que bé s'està quan s'està bé...

Per si us interessa el món de te, hi ha un llibre del qual us en tornaré a parlar més endavant, d'Arola Editors i que va ser premiat l'any 2010 amb el Best in the world al Gourmand World Foodbook Awards a la categoria de llibres de te publicats durant aquell any. David Solé (Barquet) i Paco Lostal (Chas&Chas Tea Co.) en són els autors: El té y la cocina mediterránea, on ens parlen de la seva història, maridatges, receptes i molts més aspectes d'aquesta herba. És força interessant.




dimarts, 6 de maig de 2014

Pastís de crema d'ametlles amb kumquats {ben dolç}



El setembre passat vaig comprar un arbre nan de taronges xineses o kumquats com són més coneguts. L'he cuidat durant l'hivern i ara m'ha regalat una generosa collita. Així que comencem a fer receptes que en portin i amb tot no els acabarem. La galette de rois que vàrem fer ens va agradar tant que la repetim amb petites modificacions. A França en diuen frangipane de la crema d'ametlles que hi posem i que resulta senzillament deliciós. Fàcil de fer i a taula volarà. Per a un motlle de 25 cm, donarà 7 o 8 racions.

Necessitarem:
 - 12 kumquats o més
 - 300 ml d'aigua
 - 100 g sucre

pastís:
 - 1 rotlle de pasta brisa
 - 125 g d'ametlla en pols
 - 150 g de sucre glas
 - 150 g de mantega en pomada
 - 3 ous
 - 1 culleradeta d'essència de vainilla
 - 1 cullerada sopera de Chartreuse

Farem:
Tallem els kumquats per la meitat i els bullim en un almívar, que haurem preparat amb l'aigua i el sucre, durant uns 30 minuts al foc a mitja ànima.
Perdran l'aspror i el gust cítric esdevé molt bo.
Els escorrem i reservem.
En un bol gran hi barregem el sucre i l'ametlla.
Seguidament hi anem afegint els ous, d'un en un, i la mantega, tot remenant amb suavitat.
Hi aboquem la vainilla i el Chartreuse.
Posem la pasta brisa en un motlle untat amb mantega o bé la posem amb el paper encerat que l'embolcalla directament al motlle.
Deixem anar la crema per sobre i col·loquem les tarongetes.
Prèviament haurem escalfat el forn a 180º i enfornem el pastís.
El courem entre 30 i 35 minuts, fins que el veiem daurat al gust.
Si voleu, el podeu empolvorar amb sucre glas.

I per moltes paraules que us digui de com n'ha sortit de bo, cal que el feu i el tasteu.
Paroles, paroles per Quadro Nuevo. Quina versió més bonica.