dimecres, 30 d’abril de 2014

Pastís de xocolata per a Cósima {d'aniversari}



I així anem fent el blog. I fem amistat amb persones que, encara que estiguin ben lluny, comparteixen les mateixes aficions que nosaltres. I ens arribem a conèixer com si fossin amics de tota la vida, perquè hi ha el blog per davant de les bambolines i per darrere d'elles tenim correus, trucades, trobades.
I amb l'Elena/Cósima, Cósima/Elena del blog de Las cosas de Cósima ens coneixem des d'un principi de tenir els nostres blogs per diversos motius i coincidències. I avui és un dia especial: és l'aniversari de l'Elena/Cósima. I nosaltres la felicitem i li fem un pastís de xocolata per a celebrar-ho amb ella.
Un bon dia l'Elena/Cósima va fer una juguesca amb el Rudolph, un dels rens del Pare Noel, i ens hi vam apuntar uns quants blogs a jugar. Ens havíem de fer una fotografia amb el Rudi (com li diem a casa) i em va fer molta gràcia perquè és un personatge present a casa tot l'any. El tinc al rebedor perquè quan entren els néts li toquen el nas.
En un principi havia de fer unes galetes amb forma de ren, però una distracció amb el temps de forn va fer que quedessin més morenetes del normal. Com que era qüestió d'aprofitar-les vàrem fer un pastís tot emprant una cobertura de xocolata que teníem al frigorífic. 

Necessitarem:
galetes
 - 250 g mantega en pomada
 - 250 g farina
 - 75 g d'ametlla en pols
 - 150 g sucre
 - 2 cullerades soperes de Chartreuse
 - 1 rovell d'ou
 - 1 xic de sal
 - 70 g de papaia deshidratada
 - 70 g d'àloe deshidratat
 - 100 g mantega líquida
cobertura de xocolata
 - nata líquida
 - xocolata negra Creo
 - 2 sobrets de gelatina neutra

Farem:
Barregem la mantega, el sucre, l'ametlla en pols, el rovell d'ou i el licor dins un bol.
Anem afegint la farina tot remenant amb una cullera de fusta.
Incorporem els fruits deshidratats i un xic de sal.
Posem la pasta sobre film transparent i fem un rotlle si les volem rodones.
Les deixem un parell d'hores al frigorífic.
Si les volem amb altres formes, les tallem degudament i també les deixem en una safata al frigorífic.
Escalfem el forn a 180º i les hi posem una mica separades sobre un paper vegetal entre 10 i 12 minuts o fins que les veiem una mica daurades, procurant que no us passi el mateix que a mi.
Les traiem i deixem refredar a la mateixa safata i després sobre una reixa.
Com que han quedat una mica morenes les he esmicolat i he barrejat amb mantega líquida.
Amb aquesta massa he folrat un motlle i l'he posat 1/2 hora al frigorífic.
He fet una cobertura amb la xocolata negra, la nata i la gelatina.
L'he abocat al motlle i altre cop cap al frigorífic un parell d'hores.
Un pastís crocant genial!

L'Elena se sent una mica Bridget Jones perquè diu que li passen coses com a ella. Nosaltres li posem Love de la banda sonora de la pel·lícula, cantada per Rosey.
Esta vez Rudolph sale en la foto para rodearte con un fuerte abrazo.
Muchísimas felicidades Elena!





dimecres, 23 d’abril de 2014

Parmentier de patata i calçots {La cuinera}


...
   Van endrapar amb delit i avidesa les patates estofades, i també el puré cremós al qual vaig afegir pomes i figues macerades amb vi. No van quedar ni les engrunes d'un altre plat, aromatitzat amb tòfones i un polsim de pebre que acompanyava lloms cuits al forn. A hores d'ara, el receptari ha crescut i ja disposem la terra per a una plantació molt més gran. Hem endreçat dues estances senceres al carrer Carbassa per tal que comencin a grillar al gener i es puguin plantar per Sant Josep.
   Amb tot plegat, també l'Àgueda ha sortit del seu ensopiment. Bé, no és tan sols això, hi ha tingut molt a veure que l'estiu vinent se celebrarà la boda de la seva filla, la Cecília, amb un jove molt eixerit que té un cafè a la Rambla. Li estem fent el dot i l'Eulària, la minyona que ha cuidat de mi com si fos la seva filla, ja frisa amb els preparatius. La idea és que el banquet sigui digne d'una princesa, que prou s'ho mereix la noia! Tanmateix, tindrem l'oportunitat de convidar persones importants a casa nostra. Ja et pots imaginar que les receptes giraran al voltant del fruit de la flor blanca, que aviat cobrirà les nostres terres com una delicada neu de primavera.
   D'altra banda, sembra que la sort ens acompanya. M'han arribat notícies que un tal Parmentier, un estudiós francès, també està treballant en aquest tubercle, amb molts bons resultats, i que fins i tot ha escrit un llibre on en parla. Estic convençuda que ens sortirem!
                                                                                                     ...
Del llibre La cuinera de Coia Valls. Ediciones B.

Us agrada la novel·la històrica? Aquí en teniu una que us entrentindrà força. La vaig llegir d'una tirada. Com que parla de Parmentier, nosaltres en fem un que ens agrada molt tot aprofitant els calçots que ens queden. Acompanya un pollastre a l'ast i una bona copa de cava. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 350 g de patates ja pelades
 - 150 g de calçots nets i polits
 - 100 g d'aigua
 - 100 g de nata per a cuinar
 - 50 g de mantega en pomada
 - oli d'oliva
 - sal i pebre blanc

Farem:
Courem les patates al vapor.
Els calçots els farem en una paella amb oli d'oliva en foc molt suau perquè no quedin foscos.
Quan estiguin cuits els passarem per la Thermomix perquè quedin una pasta fina.
Hi afegirem les patates, la mantega, l'aigua, la nata, sal i pebre al gust.
Ho deixem un minut a velocitat 3, o fins que veiem una textura que ens agradi.

Les flors tenen el seu paper en la vida de la Constança Clavé, la protagonista de la novel·la. Per això nosaltres hem aprofitat per a guarnir el parmentier amb unes de sàlvia, que com cada any està esplèndida. Recordeu les flors del pesto de l'any passat? I la patatera i la seva flor?

Les campanes també sonen a Barcelona dins el llibre. Posem-hi una música que ens les recordi: el gran Jordi Savall amb la Sonnerie de Ste. Geneviève du Mont-de-Paris (de Marin Marais) de la preciosa pel·lícula Tous les matins du monde. Bellesa en estat pur.




dimecres, 16 d’abril de 2014

Paratha {un pa indi}



Dissabte matí. Et lleves relaxada i vols que sigui així tot el dia, sense presses. Voldries estar lluny, però la realitat és que no. I perquè no viatjar sense sortir de casa? Aquest mes a 12 mesos 12 pans un pa indi especiat: paratha. Fer-lo ens ha transportat i la casa olora a Índia. L'encens i les espècies emprades hi ajuden. Per a esmorzar o per a berenar, perquè es fa amb poc temps i sense engegar el forn. El resultat m'ha sorprès gratament i tinc per segur que el faré més vegades. Per a menjar dolç amb melmelades o salat amb verduretes i un curri de carn. Oh, que bo. Perquè en surtin 8,

Necessitarem:
 - 300 g de farina integral
 - 150 g de farina de blat
 - 250 ml d'aigua tèbia
 - 100 g de ghee o mantega clarificada en pomada
 - 1/2 cullerada (cafè) de sal
 - 1 cullerada (postres) de cúrcuma
 - canyella en pols per a empolvorar

Farem:
En un bol gran hi barregem els ingredients i els pastem a ma, com ho farien allà.
Pastem bé, fem una bola i el tapem amb un drap, deixant-lo reposar uns 40 minuts.
Dividim la massa en 8 boles i les aplanem ben fines amb un corró.
De totes maneres, un cop fetes m'he adonat que les hauria d'haver més fines i per tant dividir-la en 16.
Com més fines més bones i més ràpides de coure.
Posem una paella, si pot ser de ferro millor, al foc i quan estigui ben calenta hi coem, d'una en una, primer d'un costat i després de l'altre.
Com que hi he posat una quantitat important de mantega a la massa no ha calgut que en posés a la paella.
Les servim acabades de fer, encara calentes, untant-les amb ghee i empolvorant amb canyella.
Acompanyem amb te.
Ens traslladarem lluny, lluny.

Fent aquest pa he descobert el ghee o mantega clarificada, que es pot fer a casa amb mantega amb un procés especial. El pot que tinc me'l va donar la Mon que el va comprar en una botiga amb productes forans. No hi ha res com a descobrir coses noves i entre elles aquest pa i el ghee.

Mentre el menjava i em bevia el te, Anoushka i Ravi Sankar m'acompanyaven.



divendres, 11 d’abril de 2014

I un rave! {verd al plat}



Arriba el bon temps, volem estar bé, viure a l'aire lliure i haurem de mimar la pell. Ens cuidarem i menjarem de manera òptima per a aconseguir-ho. La nostra pell no es protegeix només amb cremes. Que no ens faltin a casa les verdures, els fruits secs, la fruita i tot allò que pugui caure en una amanida i que també serà una bona manera de mantenir-la a to. La d'avui no és cap recepta. És un toc d'atenció perquè intentem proveir-nos de productes frescos anant al mercat i mirant què ens ve de gust. Tenim els raves que donen un toc de color al plat i intentarem posar-ho  bonic perquè ens entri pels ulls. A la que he preparat hi he posat:

 - raves
 - alvocat
 - algues marines
 - ceba tendra
 - tàperes
 - escarola
 - pipes de gira-sol
 - oli d'oliva de la D.O. Siurana
 - vinagre
 - mostassa

Rentem les verdures i les escorrem.
Les posem al plat de manera endreçada i bonica.
Fem una vinagreta amb un bon oli d'oliva, un bon vinagre, una cullerada de mostassa i l'aboquem sobre les verdures.
Ara us toca a vosaltres posar-hi imaginació i fer-la al vostre gust, però feu-la.
I qui ens digui que no ens cuidem els respondrem: i un rave!

I no em canso mai d'escoltar Willie Nelson: Let's face the music and dance.




dilluns, 7 d’abril de 2014

Rabanadas com leite de coco {ben tropicals}



Jorge Amado (1912-2001) va ser un gran escriptor del Brasil, de Bahia, a qui també li agradava menjar bé. Era comú que parlés en els seus llibres de diversos plats brasilers. A Tereza Batista, Cansada de Guerra parla de les fatia-de-parida o rabanadas com també són conegudes. Són el mateix que el pain perdu a França o que les nostres rostes de Santa Teresa, que ja us vaig fer en tempura i amb Chartreuse. Però les d'avui sembla que són un invent de Jorge Amado, fetes amb llet de coco, tal com ho explica Paloma Jorge Amado Costa en el seu llibre A comida baiana de Jorge Amado ou O livro de cozinha de Pedro Archanjo.

Necessitarem:
 - llesques de pa adormides
 - llet de coco espès
 - llet de coco líquida
 - ou
 - coco ratllat
 - sucre
 - canyella en pols
 - mantega o oli d'oliva

Farem:
Jo les he fet amb una barreta de pa llescada que he tingut 24 hores en una safata sense tapar perquè no fossin toves.
Les suquem amb la llet de coco, que prèviament haurem barrejat l'espessa amb la líquida.
Siguem prudents en sucar-les perquè no es desfacin, però que estiguin ben sucades.
Les passem per ou batut i les fregim amb mantega o oli d'oliva (com jo he fet).
Ho fem d'un costat i després de l'altre procurant que no quedin massa fosques, i, si cal, hi anem afegint oli mentre fregim.
Després les passem per un plat on hi haurem posat sucre amb canyella.
Si voleu, també les podeu empolvorar amb coco ratllat.

Recordeu el gastrònom Jaume Pastallé? Era el que feia Bona Cuina a TV3. La sintonia del programa era un popular chorinho (música popular i instrumental del Brasil) d'Heitor Villa-Lobos, el gran compositor de música clàssica brasilera: el Chôro núm. 1, el Chôro Típico. Endolciu-vos l'oïda amb la música mentre mengeu aquestes dolces rabanadas. Tot un plaer per als sentits.
I que tinguin una bona cuina com diria en Jaume!



dimecres, 2 d’abril de 2014

Frigideira de peixe {una truita ben bona}



I tornem a fer un bon plat brasiler: la frigideira. Sembla que el seu nom ve dels voltants de 1840, per un vicecònsol anglès a Bahia, que va recollir aquesta recepta que es feia en una frigideira (paella de fregir). Actualment també es fa al forn i queda diferent, però la prepararem més endavant. Es pot fer amb bacallà, amb carn, amb pollastre. Nosaltres la cuinem amb peix. En veritat esdevé una truita.
Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 4 talls del peix que més ens agradi, jo he triat el lluç
 - 1 cullerada sopera de suc de llimona
 - 6 cullerades soperes d'oli d'oliva
 - 1 pebrot verd
 - 8 xampinyons tallats a quarts
 - 2 tomàquets madurs sense pell ni llavors, tallats a daus
 - 1 ceba tallada a tires
 - 2 cullerades soperes de coriandre trossejat
 - 4 ous
 - 1 cullerada sopera de llet
 - sal i pebre

Farem:
Adobem el peix, al que li haurem tret les espines, amb el suc de la llimona i salpebrem.
Deixem al frigorífic uns 30 minuts.
En una paella amb oli hi posem el tomàquet, el pebrot, els xampinyons, la ceba i el coriandre.
Tapem la paella i ho deixem ofegar durant uns 10 minuts al foc amb poca ànima.
Afegim el peix a trossos, un cop escorregut, deixant que es cogui un parell de minuts.
Batem els ous amb la llet i ho aboquem a la paella tot remenant.
Deixem que es faci la truita d'un costat i després la tombem perquè es faci de l'altre, deixant-la sucosa.
Servim amb dues llesques de pa torrat.
Feia temps que no menjava una truita tan bona.

Abans ens hem begut una caipirinha, que ens ha deixat el cos a to.
Ballàvem amb Carlinhos Brow, un baiano 100% que animava l'ambient amb la seva Maria Caipirinha. ... tetetete tete... tetetete tetete... samba da Bahia... tetetete tete tetetete tete...
I les culleres de fusta ens servien per anar tocant al ritme...