dimecres, 26 de març de 2014

Trena mexicana {amb colors mexicans}



Quan em vaig proposar aprendre a fer pa durant aquest any tenia molt clar que havia de començar fent els més fàcils. La massa mare que porten alguns pans em fa respecte però la cosa va bé, de moment. Tinc per costum prendre nota de les receptes que llegeixo en revistes o diaris que em cauen a les  mans. Guardava dins la meva llibreta de viatges una de pa de quan vaig visitar Mèxic. L'he fet un parell de vegades i us dic que després de quatre dies encara és ben tou. Queda bo i és ben fàcil. La massa mare us sortirà segur. M'ha sortit a mi!

Necessitarem:
massa mare
 - 15 g de llevat fresc
 - 130 g de farina de blat
 - 200 g d'aigua
massa del pa
 - 1/2 kg de farina de blat
 - 1 patata mitjana cuita i passada per un colador metàl·lic
 - 2 rovells d'ou
 - 1 ou
 - 1 cullerada sopera rasa de sal
 - 1 culleradeta de llevat en pols
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - 3 cullerades soperes d'oli d'oliva

Farem:
Fem la massa mare barrejant a ma l'aigua (una mica tèbia), la farina i el llevat.
La deixem creixer en un lloc càlid.
Seguidament la barregem amb la patata i la resta dels ingredients.
La farina l'anirem afegint fins a fer una massa que no s'enganxi a la ma.
Ha de quedar tova, no dura.
Fem tres boles i damunt d'una taula enfarinada fem tres tires i amb elles una trena.
Deixem creixer una hora en un lloc sense corrents d'aire.
Escalfem el forn a 240º. 
Enfornem a la part més baixa 25 minuts amb aquesta temperatura i després baixem a 215º durant uns 30 minuts més o fins que el veiem fet, dependrà del vostre forn.
Jo l'he tret del forn i li he picat per sota i feia el so de buit i sec.
El posem sobre una reixa i que es refredi.
Queda tipus brioix. Si el voleu més dolç poseu només la meitat de sal.
Dins el forn hi tenia una safata amb pedra volcànica i en el moment de posar el pa hi he tirat un got d'aigua perquè fes vapor.

Podríem fer un bon pa amb tomàquet (visca la globalització!) i acompanyar-nos d'una cervesa ben fresca (com si fóssim al Tenampa de Plaça Garibaldi a DF). Amb Mèxic al cor: Chavela Vargas. Luz de Luna. 




divendres, 21 de març de 2014

Gelat de primavera {amb flors i més flors}



I passen els dies, els mesos, les estacions... i la primavera ha tornat. Benvinguda!
Fa poc celebràvem les festes de Nadal i teníem el Tió que ens portava coses. He de dir que enguany va ser molt generós amb mi. Entre les coses que em va portar: una geladora Ice Cream Maker de la Kitchen Aid. L'estri esperava pacientment al congelador per a ser estrenat i em va semblar una bona idea treure'l per a un esdeveniment important com l'arribada del bon temps. De totes maneres, encara esperarà una mica més perquè comenci a experimentar amb diferents tipus de gelats. De moment, he fet el de vainilla francès (l'he batejat com a primavera) que porta el llibre d'instruccions. He de reconèixer que per ser el primer ha quedat bo. La pràctica ens ensenyarà més.

Necessitarem:
 - 600 ml meitat llet i meitat nata
 - 8 rovells d'ou
 - 230 g de sucre
 - 600 ml de nata líquida per a muntar
 - 4 culleradetes de vainilla
 - un xic de sal

Farem:
Escalfem la llet i la nata, en una cassola a foc mitjà, ben calents però que no arribi a bullir.
Reservem.
En el bol de la batedora hi posem els rovells i el sucre, ho batem amb les varetes, a velocitat 2 i durant 30", o fins que la barreja s'espesseixi.
Amb la mateixa velocitat 2 hi anem afegint la mescla de llet i nata a poc a poc.
Ho aboquem en una cassola i l'anem remenant fins que veiem petites bombolletes al voltant i tregui vapor, cal evitar que bulli.
En un bol més gran barregem tot amb la nata líquida, la vainilla i la sal.
Tapem i deixem al frigorífic unes 8 hores com a mínim.
Quan ja estigui fred ho passem al bol  de gelar i deixem que es faci durant uns 15 o 20 minuts, fins a aconseguir la consistència desitjada.
Ho posem en un pot que tanqui hermèticament i congelem.
Dóna per a unes 16 racions.
M'agrada com ha quedat, el Tió sabia què em convenia.
Si us ve de gust fer gelat a casa podeu trobar uns aparells que van força bé.

Començarem a sortir a l'aire lliure. Veurem flors, seguirem la flaire dels gessamins i el sol ens escalfarà el rostre.
Ens vindrà de gust un gelat.
Una música floral: La Troba Kung-FúFlor de Primavera,
... la més bella de tot l'any...
... ha esclatat el gessamí en cada cantonada ... 
... la memòria del perfum és tan eterna ... 
... una cançó, un tot, una flor quan t'ho miris ...




dilluns, 17 de març de 2014

Crema de pèsols {molt fina}



Cuina de temporada, cuina propera. Comencem a tenir els primers pèsols. I que bons. Ens ve de gust una crema d'aquelles que et deixen l'ànima en pau. Gens complicada i bona. Un dels plats de la cuina de casa que la meva mare feia com ningú: velouté de petit pois frais. L'any passat amb els primers pèsols vàrem fer una truita amb els ous de les nostres gallines i us ensenyàvem els curiosos circells de la pesolera i les seves flors.
Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1/2 kg de pèsols frescos desgranats
 - 150 g de carn de porc picada
 - 1 tomàquet madur
 - 1 ceba mitjana
 - 1 all
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - 1/2 litre de brou
 - 150 g de nata líquida
 - 2 nous de mantega

Farem:
Sofregim en una cassola amb oli amb la ceba, el tomàquet i l'all.
Quan s'hagi enrossit hi afegim la carn i salpebrem.
Deixem que es cogui i hi afegim els pèsols, deixant que s'ofeguin un parell de minuts.
Hi aboquem el brou i que bulli a mitja ànima uns 15 minuts.
Hi posem la mantega, la nata i que es cogui uns 5 minuts més.
Tastem a punt de sal i triturem amb la batedora, que quedi ben fi, evitant que quedin pellofes.
Si ho fem amb la Thermomix a velocitat màxima durant un parell de minuts, aconseguirem una textura ideal.

Després de dinar fem sobretaula amb tertúlia i cafè.
Café QuijanoNo me reproches.




dimecres, 12 de març de 2014

Risotto amb espàrrecs {i una història d'amor}


...
   Instintivamente, pensó en el verano de sus ocho años, cuando se había marchado con sus padres a América, dos meses fabulosos que habían pasado recorriendo los grandes espacios del Oeste. Esas vacaciones habían estado marcadas por una pasión: la de los Pez. Esos caramelitos metidos en un dispensador en forma de figurita. Basta apretar sobre la cabeza para que el juguete suelte un caramelo. Ese objeto marcaba la identidad del verano. Nunca más había encontrado esos caramelos. Nathalie evocó ese recuerdo justo cuando apareció el camarero.
  - ¿Saben ya lo que van a tomar? - preguntó éste.
  - Sí. Dos risottos con espárragos. Y de postre... tomaremos Pez - dijo Markus.
  - ¿Tomarán qué?
  - Pez.
  - No tenemos... pez de postre, señor.
  - Pues es una pena - concluyó Markus.
  El camarero se alejó, algo molesto. En su interior, el sentido profesional y el sentido del humor eran como dos rectas paralelas. No entendía qué hacía una mujer así con un hombre como ése. Seguro que era productor de cine, y ella, actriz. Tenía que haber una razón profesional para cenar con un fenómeno masculino tan extraño como aquél. ¿Y qué era eso de tomar pez de postre? No le había gustado nada esa broma. Conocía bien a esa clase de clientes que se divierten rebajando a los camareros. Se iba a enterar el tipejo ese, las cosas no iban a quedar así.
                                                                                                                  ...
Del llibre La delicadeza de David Foenkinos de l'Editorial Seix Barral.

Sinopsi de la contraportada del llibre: Nathalie és una dona afortunada. Feliçment casada amb François, passa els dies rodejada de somriures i llibres. Un dia la pena truca a la seva porta: François mor inesperadament. Nathalie es llangueix entre les parets de casa seva i es volca en la seva feina. Però just quan ha deixat de creure en la màgia de la vida, aquesta la torna a sorprendre i es revela en la seva forma més meravellosa.

El mateix autor David Foenkinos i el seu germà Stéphane, van dirigir el film basat en el llibre i on actuen Audrey Tautou i François Damien en els papers principals. La delicadeza va ser premiada l'any 2011 amb un premi César a la millor òpera prima i millor guió adaptat.

Per a quatre persones,

Necessitarem:
per al risotto
 - 200 g d'arròs carnaroli
 - 500 g d'espàrrecs (un manat)
 - 100 g de pinyons
 - 1 ceba tallada a dauets
 - 20 cl de vi blanc sec
 - 10 cl de nata líquida
 - 80 g de parmesà ratllat
 - oli d'avellanes, oli d'oliva o mantega
 - sal i pebre
 - brou o aigua
per a les teules de parmesà
 - 80 g de parmesà ratllat
 - 50 g de pinyons
 - 2 cullerades soperes de farina
 - 1 cullerada sopera d'aigua

Farem:
Posem a escalfar el forn a 180º.
Barregem els ingredients per a fer les teules i en fem quatre parts.
Les posem en una safata de forn i les aplanem.
Deixem daurar durant 15 minuts o fins que les veiem amb color.
Traiem i reservem.
En una paella amb oli d'oliva, d'avellanes o mantega hi ofeguem la ceba a foc baix.
Tallem els espàrrecs a rodanxes, reservant-ne unes quantes puntes per a decorar el plat, i els afegim a la paella.
Deixem coure uns 15 minuts i hi posem els pinyons.
Salpebrem.
Aboquem el vi i l'arròs, remenem un parell de minuts.
Anirem afegint una mica de brou a mesura que l'arròs se'l vagi bevent.
Quan faltin uns minuts perquè l'arròs estigui cuit hi posem la nata i el formatge, tot remenant.
Decorem el plat amb la teula i les puntes dels espàrrecs cuites al vapor o passades per una paella amb una mica d'oli.
Queda molt i molt bo.

Ens el menjarem mentre sentim Alain Souchon, un cantant que he descobert gràcies al llibre. L'amour en fuiteuna cançó que li agradava a Nathalie sentir amb François, l'amor que se'n va anar...




divendres, 7 de març de 2014

Espaguetis amb mandonguilles {L'apartament}



La Mon, l'ànima d'April's kitch, vol celebrar el tercer aniversari com a bloguera fent un concurs. I ens convoca per a acompanyar-la fent un plat de la nostra pel·lícula favorita. A mi m'ho ha posat molt fàcil, perquè a la meva només surt un plat. De beguda n'hi ha molta, però cuinar només cuinen uns espaguetis amb mandonguilles. També ens demana que triem quin personatge voldríem ser. I com no, trio la magnífica Shirley Mclaine en el seu paper de Fran Kubelik, l'ascensorista a qui li trenquen el cor, a L'apartament (1960). Un molt bon film en blanc i negre, a qui li fem els honors amb les fotografies. I la Bibi posant-se unes perles per a fer ambient i felicitar-te. Qui no recorda l'escena de Jack Lemmon colant els espaguetis amb una raqueta de tenis? L'imitem i ens posem a fer-los. Per a quatre persones,

Necessitarem:
mandonguilles
 - 250 g de carn de porc picada
 - 1 ou
 - 50 g de pa ratllat
 - farina de blat
 - oli d'oliva
salsa
 - oli d'oliva
 - 1 ceba mitjana
 - 1 tomàquet madur
 - 1 pebrot verd tipus italià
 - 1 pastanaga
 - 12 escalunyes
 - 1/2 porro
 - sal i pebre
 - 1 tassa (cafè) vi blanc
 - 4 cullerades soperes de tomàquet fregit concentrat
 - 2 tasses (llet) d'aigua
 - 1 paquet d'espaguetis de 250 g

Farem:
Les mandonguilles amb la carn, l'ou i el pa ratllat.
Tot ben barrejat i fent-les petites.
Les passem per farina, les fregim lleugerament i reservem.
En una cassola amb cinc cullerades d'oli d'oliva hi posem la ceba, el pebrot, la pastanaga i el porro, tots ben trossejats, les escalunyes senceres, salpebrem i els deixem coure a foc no massa fort durant uns 10', amb la cassola tapada.
Afegim el tomàquet madur pelat, net de llavors, trossejat i deixem coure 5' més.
Hi aboquem el vi blanc i deixem un parell de minuts més.
El tomàquet fregit, remenem, deixant un parell de minuts i afegim les mandonguilles.
Afegim l'aigua i deixem coure 15' a foc a mitja ànima.
Bullim la pasta segons les indicacions del fabricant, sigui fresca o seca.
Colem, tot reservant un parell de cullerots de l'aigua de cocció.
Ja podem posar els espaguetis a la cassola i si cal hi afegim una mica de l'aigua que hem reservat, perquè quedin amorosos.
I a gust de cadascú us podeu servir formatge parmesà ratllat per sobre o fins i tot oli d'oliva adobat amb una mica de picant.

Mon, que per molts anys continuïs portant el blog tal com ho fas. I que el teu amor pel cinema no et tregui temps per a cuinar, que també estimes. Enhorabona per aquests tres anys! No sé si sou cinèfils, però aquesta pel·lícula, com totes les de Billy Wilder, fan gaudir d'allò més. Ara, obriu una ampolla de vi rosat, que s'hi adiu molt a la pasta, serviu-vos un bon plat d'espaguetis, escolteu la banda sonora i sigueu per un moment protagonistes d'una de les millors històries d'amor filmades. Billy Wilder per sempre!




dimarts, 4 de març de 2014

Petons de xocolata {dolços petons}



No sé si us passa el mateix, però jo quan tinc una cosa per estrenar he de pensar ràpidament com i quin dia ho faré. I això m'ha passat amb el motlle de fer petons, el Pop Kiss de Lékué. Tot i que la capsa porta alguna idea, jo he volgut improvisar per ser la primera vegada, i us puc dir que no serà l'última. La Violeta ha gaudit d'allò més i el resultat: molt bo. Una manera senzilla de fer bombons i llaminadures. Per a 10 bombons,

Necessitarem:
 - 150 g de xocolata blanca
 - 30 g d'ametlles trossejades

Farem:
Posarem la xocolata trossejada en un bol i la fondrem al bany maria fins a arribar a 40ºC.
Hi barregem les ametlles.
Ho aboquem al motlle i posem dins el frigorífic.
Tan fàcil com això i queden perfectes.
A temperatura ambient són tous i bons.
Ens els podem menjar amb pa i tenim un bon berenar.

A casa ens agraden els petons. Tenim un llibre molt divertit, de Trinitat Gilbert i il·lustrat per Marta Altés, que és un recull de les millors frases dels petits de la casa: Vull esmorzar petons, de Columna. Entre el llibre, els petons de veritat i els de xocolata podrem fer uns divertits esmorzars.
I per a llevar-nos una música que alegri el dia: Les Patineurs, de Waldteufel, per la Philharmonia Orchestra i dirigida per Herbert von Karajan.
Qui es pot resistir a començar un dia d'aquesta manera?