divendres, 28 de febrer de 2014

Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014


Un bon dia ens vàrem proposar que ens trobaríem i ho vam dur a terme. El proppassat dia 22, Tarragona va ser la protagonista de la reunió de 30 blogs amb una mateixa afició: la cuina, la fotografia i els vins.
I nosaltres us volem donar les gràcies. Gràcies a TOTS vosaltres, els autèntics protagonistes. I sobretot perquè alguns vinguéreu de ben lluny.
Però, això no ho hem fet sols.
Des d'un principi es va implicar, amb il·lusió i idees, Marta Domènech, reconeguda professional del protocol i relacions institucionals, que es va comprometre perquè aquest dia fos un èxit i ho va aconseguir. No sé que hauríem fet sense tu...
Els nostres agraïments,
A Tarragona Turisme, que ens va proporcionar un guia que va convertir en una festa la visita a la ciutat, aconseguint captar l'atenció de tots en tot moment. Julio, ets excepcional.
A Xavi i Cinta de Xocolates Creo, que ens varen acompanyar des de primera hora endolcint-nos el dia amb la seva xocolata. A tots els que utilitzeu els seus productes i els feu arribar la recepta la compartiran al seu Facebook.
A Cossetània Edicions que amb els seus llibres de cuina faran que gaudim amb receptes que segurament no hem fet mai i les durem a terme com un repte personal.
A Culinarium que faran que amb els talla galetes pensem a passar-hi, perquè segur que en trobarem d'altres encara més originals. Penseu en gastar els vals de descompte que no caduquen.
De Reus ens van arribar oli d'oliva de la DOP Siurana, d'Olis de Catalunya. Ja esteu pensant en quina recepta l'utilitzareu?
De Vila-rodona no podien faltar les nenes, les amigues Bet i Mireia, que fan melmelades de qualsevol cosa. Els Fruits Saborosos no varen poder assistir, però sí que hi van ser presents amb la seva melmelada, un dolç record.
A Ruth Troyano, responsable de comunicació de la Cooperativa de Falset Marçà, que ens va acompanyar i ens va obsequiar amb un bon vi: Ètim Grenache 2008 de la DO Montsant, un dels vins més emblemàtics de la Cooperativa i que segur brillarà sobre la taula quan acompanyi algun dels nostres plats. També ens varen convidar a una visita teatralitzada al seu celler, que és una de les Catedrals del Vi de Catalunya, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. No oblideu que avui és l'últim dia per a penjar al seu Facebook o Twitter amb l'etiqueta #etimenviu, una imatge del vi i que qui surti premiat gaudirà d'un tast de vi a domicili (allà on sigui!). Jo hi participo!
A Lékué, una empresa catalana que exporta a tot el món, que amb els seus estris ens facilita la feina en més d'un àpat. Amb la seva aportació han passat a formar part de la nostra cuina. I no oblideu de fer una recepta opinant sobre el producte. Serà una bona col·laboració per a poder-la compartir. Jo ja l'estic pensant...
Finalment, David i Fidel Solé, les ànimes del Restaurant Barquet. M'agradaria poder transmetre les sensacions i atencions amb les quals ens van fer sentir com a casa, tant pels productes locals que ens varen cuinar com per la seva professionalitat.

Blogs amics que varen venir:

Hoy cocina Vivi
Coulis de Limón
Núria Baker Street
Las recetas de Manu
Sweet & Sour
Gourmenderies
Aprilskitch
La cuina de l'Olga
Menja de bacallà
La cuina de la Isabel
Cuinant entre llibres
No tot són postres
Pa de nous
Chez Silvia
Be One coaching
vi.moments.persones
Irreductibles
El taller de cuina
Retalls de cuina
Magdalenes
Glutoniana
Cocinando con Neus
Mançanes (i no pomes)
Mobles Cambrils
Cangrejo Grande
Las recetas de Jose
Rhu & Sam
Comer japonés
Merendolas



I ara, la resta de les opinions us les deixo a vosaltres.
Els blogs que hàgiu fet una entrada sobre la trobada podeu deixar l'enllaç com a comentari i així, entre tots, compondrem un excel·lent reportatge.
Posem-hi música mentre escriviu? Red red wine, UB40.



dilluns, 24 de febrer de 2014

Peres en almívar {es poden servir amb gelat}






































































Tenia ganes de fer fruita en almívar. Com que havia comprat unes peres feia uns dies i ja començaven a canviar de color, vaig aprofitar per a coure-les. El resultat molt bo. Quan hi hagi préssecs també provaré de fer-los, a veure si queden igual de bons. No us espanteu si us dic que els courem en tres dies seguits. És molt fàcil, no patiu. Per a sis peres,

Necessitarem:
 - 400 g d'aigua
 - 650 g de sucre
 - 6 peres
 - 1 branca de canyella
 - 5 claus d'olor
 - el suc d'una llimona mitjana

Farem:
Pelem les peres.
El primer dia posem en una cassola l'aigua, el suc de la llimona, 350 g de sucre i les peres.
Quan comencin a bullir comptem 10 minuts, retirem del foc i reservem.
El segon dia tornem a coure afegint 150 g de sucre, deixem coure 5 minuts i reservem.
Fem el mateix el tercer dia.
El líquid ha de cobrir-les.
Durant el procés, si veieu que queda poc almívar afegiu una mica més d'aigua, perquè dependrà de la intensitat del foc.
Jo les he cuit a mig foc.
Una altra vegada hi afegiré una mica de licor, potser Chartreuse.
Ho posem en un pot hermètic i comencem a menjar-les després de cinc dies.
I si us agraden les peres, en teniu unes de fetes al vi que també us agradaran.

Serviu-les tèbies i amb una bola de gelat. Vainilla? S'hi adiu molt. 
Mentrestant, he buscat una música que acompanyi les fotos, a les que he donat un aire antic. 
Heu somiat mai ser la parella de ball de Fred Astaire? Jo sí. Cheek to cheek.




dimecres, 19 de febrer de 2014

Amanida de pera, formatge blau i fruits secs {vermell}



Qualsevol dia és bo per a fer un sopar romàntic. Perquè esperar que ens inciti un dia comercial? No cal. Fer-ho inesperadament, sense que ho esperi. Una carta lacrada, una trucada suggerent...
Un sopar lleuger.

Necessitarem:
 - peres
 - 1 cabdell d'enciam
 - nous
 - panses
 - formatge blau
 - i tot allò que ens vingui de gust posar-hi
vinagreta:
 - oli d'oliva de Riudecanyes (mireu quina etiqueta més bonica). Gràcies Rosa!
 - mostassa a l'antiga
 - vinagre

Farem:
Fer una vinagreta, al gust, amb oli, mostassa i vinagre.
Muntar el plat.
Esperar amb ànsia que arribi...

Aquest noi està enamorat de tu. Sí, sí: This Guy's in love with youHerb Alpert.




dissabte, 15 de febrer de 2014

Gadagangs a la planxa {són de Tarragona}



Ja ens estem apropant a la Trobada de Blogaires del dia 22. I només per a ensenyar-vos una de les delícies que veureu, tot visitant el mercat, són els gadagangs. També coneguts com a escamarlans. Una manera ben bona de menjar-los és a la planxa. I si són de Tarragona encara més.

Necessitarem:
 - gadagangs grossos
 - oli d'oliva
 - sal

Farem:
Els obrim pel mig i els posem sobre la planxa ben calenta.
Els deixem una mica crus.
Els amanim amb l'oli després de coure'ls, així com la sal.

Una menja tan senzilla que us farà tocar el cel. Si l'acompanyeu d'un bon vi blanc, ja no ens cal res més.

De fons, un grup tarragoní: Bongo Botrako, Todos los dias sale el sol.


dimarts, 11 de febrer de 2014

Suflé de carabassa i roquefort {flaire de formatge}



Encara tinc carabassa. Ha donat per a molt. En vaig congelar i ara ja l'anem acabant. Ens agraden els suflés, així que fer-ne un amb roquefort no és mala idea. Per a sis persones,

Necessitarem:
 - 300 g de carabassa cuita al vapor
 - 1 ceba mitjana pelada i tallada a trossets
 - 40 g de mantega
 - 60 g de farina
 - 375 g de llet
 - sal, pebre negre i nou moscada al gust
 - 3 rovells d'ou
 - 4 clares
 - 60 g de formatge roquefort
 - 1 motlle de suflé de 15 cm de diàmetre

Farem: 
Engeguem el forn a 180º.
Mentrestant, en una paella coem la ceba amb la mantega, durant uns minuts.
Hi afegim la farina, tot remenant, i seguidament ho fem amb la llet.
Salpebrem i també posem la nou moscada.
Quan la beixamel estigui al punt afegirem la carabassa ben aixafada, el formatge i els rovells dels ous. 
Remenem un parell de minuts i reservem.
Muntem les clares a punt de neu ben ferm.
Les barregem amb la beixamel, a poc a poc.
Ho aboquem en un motlle de suflé amb mantega i cap al forn uns 30 minuts o segons veieu que estigui ferm i daurat al gust.
Mentre estigui dins el forn no obriu la porta, no acabaria de pujar.
Serviu ràpidament, que baixa de seguida.
Sigueu atrevits i feu-ne un. Veureu que el resultat és deliciós.
Un vi blanc ho arrodonirà.

Venta i fa fred. El forn engegat escalfa l'ambient. Bona música ens acompanya mentre puja el suflé al seu ritme: Jilted, The Puppini Sisters.





divendres, 7 de febrer de 2014

Pa ràpid sense gluten {gluten free}



Quan em vaig proposar fer el repte de 12 mesos 12 pans, tenia clar que n'hauria de fer un per a celíacs. De sobte la solució em va venir de part de la Mònica de Glutoniana, blog dedicat a les persones amb celiaquia, que em va convidar a una demostració de Thermomix organitzada per l'SMAP-Celíacs de Catalunya de Valls. La reunió era a fi d'aprendre a fer unes receptes, amb aquest aparell, aptes per als qui pateixen aquesta intolerància alimentària. Una d'elles era un pa ràpid que no necessita massa mare ni temps de repòs. Un pa força interessant i que també es pot fer amb farina normal. Una manera de començar a perdre la por al món del pa i endinsar-nos en ell d'una manera fàcil. Per a un pa d'aproximadament 800 g,

Necessitarem:
 - 250 g d'aigua
 - 15 g d'oli d'oliva (i una mica més per a polvoritzar la bossa)
 - 25 g de llevat fresc
 - 50 g de midó agre Yoki (el trobareu en botigues de menjar estranger)
 - 100 g de farina d'arròs (100 g d'arròs fet farina amb el Turbo de la TMX)
 - 350 g de farina Proceli
 - 1 culleradeta de sucre
 - 2 culleradetes de sal
 - 80 g de mill
 - 1 bossa per a rostir al forn

Farem:
1 - Abocar l'aigua al got de la Thermomix i escalfar 1 min/37ºC/vel 1. Mentrestant, pinteu o polvoritzeu l'interior d'una bossa de
2 - Afegir el llevat, la farina, la farina d'arròs, el midó, el sucre, la sal i 15 g d'oli i barregem 15 seg/vel 6. A continuació, pastem 2 min/posada en marxa/velocitat espiga, sense posar el cubilet, perquè la massa quedi airejada. Comproveu-ne la textura: si no s'enganxa gens i/o està dissociada en boletes, afegim 20-50 g d'aigua; si està massa enganxosa, afegim 1 cullerada de farina i pastem en ambdós casos a 1min/posada en marxa/velocitat espiga. Fet això afegim el mill, cru o cuit, 1 minut/posada en marxa/velocitat espiga. Si el poseu cru quedarà més cruixent, si el poseu cuit passarà més desapercebut (però hi serà igualment!).
3 - Retirem la massa del vas i si hi queden restes a les aspes, posem el selector en marxa i premem  2 o 3 vegades el botó Turbo. D'aquesta manera es quedarà la massa a les parets i podrem treure-la fàcilment amb l'espàtula.
4 - Formem una bola amb la massa i li donem forma de fogassa. Amb un ganivet o un cúter, li fem 2 o 3 talls a la superfície i l'empolvorem amb farina. La introduïm al centre de la bossa  i la tanquem per l'extrem.
5 - La posem al forn fred (sense preescalfar) i fornegem durant 40 minuts a 220º. Crec que al meu li hauria anat bé 5 minuts més. També es pot fer amb un motlle amb tapa tipus Pyrex, untat amb oli.
Ha quedat bo. Però el tornaré a fer i afegiré una mica més d'aigua, perquè quedi un pèl més flonjo i grenyi millor. A final d'any n'hauré après! I vosaltres comenceu a experimentar com jo, en sortireu recompensats.
Com que Memòries d'una cuinera aquest mes ens demana un pa, aquí el tenim. No sabeu com he gaudit fent-lo.

En un món que sembla que es trenca cada dia, hem de fer en tot moment allò que ens dóna pau. Mentre tenia el pa al forn, plovia i jo escoltava bona música: Wild world. Per Jimmy Cliff, per Jay o per Cat Stevens. Trieu la versió que més us agradi.





dilluns, 3 de febrer de 2014

Brownie de xocolata negra i fruits secs {i un llibre}


...
   Alrededor de las dos, con fuerzas renovadas por la mezcla del champán y el entusiasta asesoramiento de Clhoe, encontré el vestido perfecto. Cuando me di la vuelta para mirarme en el espejo del probador improvisado, supe al instante que no había otro igual.
   Era un modelo de vuelo de los años cincuenta con un discreto escote en forma de corazón en el cuerpo de encaje y mangas diminutas que me rozaban los hombros, sin apenas cubrirlos. Al balancearme de un lado a otro, las gruesas enaguas se movían con efecto retardado. Descorrí una pizca la cortina y me asomé buscando a Chloe, que estaba hincándole el diente a un brownie casero.
   - ¿Estás lista? -le pregunté-. La verdad es que creo que podría ser este, ¿sabes?
   - ¿De veras? - inquirió, y se le iluminó la cara, con migas de brownie en la barbilla-. Pues ¿a qué esperas para sacar tu trasero de novia de ahí y dejar que eche un vistazo? - Le dio otro mordisco al brownie en un intento de minimizar los daños, pues empezó a desmigajarse.
   Salí de detrás de la cortina y di un paso adelante descalza en dirección a ella, tratando por todos los medios de que la falda no lanzara por los aires nada de lo que había en la mesa de al lado.
   En el instante en que vi que a Chloe se le saltaban las lágrimas y se le sonrojaban las mejillas, supe que estaba en lo cierto.
   - Este, ¿a que sí? - pregunté expectante, arrugando la nariz.
   - Mmm-hummm - confirmó, con la boca llena. No se pronunció ni siquiera después de tragar. La verdad es que el vestido la dejó sin palabras. Por un momento, ambas nos quedamos en silencio allí de pie.
   - Sabes que tienes que comprarlo - dijo por fin.
   - Lo sé.
   Alargó la mano por detrás de mí y tiró de la etiqueta. Silbó y negó con la cabeza.
   - Ya nos las apañaremos - dije, encongiéndome de hombros. En realidad ya no se trataba de una elección. Me había quedado prendada.
                                                              ...

Del llibre El club del Té de Vanessa GreeneEditSuma de Letras

Sinopsi: Tres dones molt diferents es coneixen i s'enamoren del mateix joc de te vintage en un mercadet de Sussex. Decideixen compartir-lo... i acaben fent una amistat que canviarà les seves vides.

Per a sis persones,

Necessitarem:
 - 275 g de xocolata negra Creo
 - 275 g de mantega en pomada
 - 150 g de sucre
 - 8 ous
 - 50 g de maizena o farina
 - 1 cullerada sopera i rasa de cafè soluble
 - 50 g d'ametlles pelades i esmicolades
 - 75 g d'avellanes de Constantí torrades, pelades i esmicolades
 - 75 g d'orellanes d'albercoc tallades a daus
 - 1 cullerada sopera de brandi
 - 1 motlle quadrat de 20 x 20 cm

Farem:
Escalfem el forn a 180º.
Posem la xocolata i mantega en un bol i el posem al bany maria tot remenant fins que es fonguin.
Separem els rovells i les clares dels ous.
Barregem els rovells amb el sucre, remenem fins que es blanquegi i ho afegim a la xocolata.
Seguidament hi posem la maizena o farina, el cafè soluble, el brandi i els fruits secs.
Batem les clares a punt de neu i anem afegint la barreja anterior amorosament.
Untem el motlle amb mantega o el folrem amb paper vegetal.
Hi aboquem la massa i enfornem uns 30 minuts.
Deixem refredar i desemmotllem, tallant-lo a quadres.

Quedeu per a prendre un te. Acompanyeu-lo d'aquest brownie. Si voleu, també podeu beure una copa de cava. I us imagineu ballant amb la persona que us agrada?
Aretha Franklin: I say a little prayer.