dimarts, 31 de desembre de 2013

Épaule d'agneau de les sept heures {recepta francesa}



M'agrada la varietat de la cuina del món. I que la francesa és una de les meves preferides no és cap secret. Un dels plats favorits d'aquesta cuina és el del xai de les set hores. No us espanteu, que no cal que hi sigueu davant la cassola tota l'estona. És un exemple de com cuinar amb temps i que triomfa segur a la taula. Es pot fer tant amb la cuixa (gigot) com amb l'espatlla (épaule). Nosaltres l'hem acompanyat de cuscús, fet d'una manera ràpida. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 1 espatlla de xai (aquesta feia 800 g)
 - 2 pastanagues tallades a rodanxes
 - 2 cebes tallades a trossos
 - 1 porro tallat a rodanxes
 - 1 branca d'api
 - 2 tomàquets madurs pelats i sense llavors
 - 4 alls
 - 1 ram d'herbes (llorer, farigola i romaní)
 - 10 grans de pebre negre
 - 5 claus d'espècia
 - oli d'oliva
 - 1/2 litre de vi negre potent
 - 1 litre de caldo
 - sal
 - cuscús

Farem:
Daurarem la carn, que salarem prèviament, en una cassola on haurem posat oli d'oliva.
Quan estigui ben daurat, hi afegim les verdures tallades, les espècies i el ram d'herbes.
Un cop s'hagin cuit una mica, hi afegim el vi i deixem que bulli uns minuts.
Tot seguit hi aboquem el caldo i tapem la cassola.
Deixarem coure a foc lent durant unes set hores, donant-li un tomb cada hora.
Un cop cuit reservem la carn i passem el caldo amb les verdures per un colador fent una salsa, que si queda massa líquida la podem reduir en una paella.
Servir la carn esmicolada.
Queda tendre i bona.
Nosaltres l'hem acompanyat amb cuscús, però també podeu fer un puré de patata o arròs blanc.
Acompanyeu amb el mateix vi amb què l'heu cuinat.

Continuem a França. Com si haguéssim menjat en un palau, Palais RoyalAlain Souchon & Jane Birkin. M'agraden.
Desitjo que l'any 2013 us hagi estat profitós i que entreu al 2014 amb bon peu! Brindem!




dissabte, 28 de desembre de 2013

Torró d'anacards i festucs {amb música d'Sting}



Continuem en dies de festes i encara mengem torrons. Però som a temps de fer-ne un de casolà i ben fàcil. Nosaltres no volem deixar de participar a Memòries d'una cuinera i aquí us presentem la nostra proposta.

Necessitarem:
 - 130 g de festucs torrats
 - 130 d'anacards torrats
 - 180 g de mel
 - 100 g de sucre
 - 1/2 culleradeta (cafè) de bicarbonat

Farem:
En una cassola hi posarem la mel, el bicarbonat i el sucre per a fer el sucre cremat.
Anirem remenant fins que el veiem ben fosc.
No patiu si comença a fer bromera, és normal, ja baixarà.
Afegim els fruits secs.
Remenem i ho aboquem ràpidament en una safata amb paper vegetal.
Deixem refredar i trenquem, amb un martellet o la massa de morter, a trossos.
Servim amb vi dolç.

Han quedat bons. Són durs. En canvi, us proposem una música dolça com ells, però sense duresa. Fragile, per 2CELLOS (Sulic & Hauser). Una bona variació de la música d'Sting. Ens vénen de gust sentir les dues versions.


dilluns, 23 de desembre de 2013

Un desig {i volem que sigui veritat}



I volem creure que aquests dies tindrem bones notícies. I volem creure que els nens tindran un plat a taula. I volem creure que la innocència seguirà en ells. I volem creure que en algun lloc brillarà un bonic arc de cel...
Recordem que avui comença la sisena edició del Tió Solidari en benefici del Banc dels Aliments.
Cantem? Somewhere over the rainbow, ...que els somnis i desitjos de veritat esdevinguin reals...

Una abraçada ben forta,
Violeta i Nani


divendres, 20 de desembre de 2013

Petits chaussons au Roquefort {de Julia Child}



Quan vaig veure el film Julia & Julie el llibre de receptes de Julia Child esdevingué un dels objectes de desig més apreciat a tenir quan fos traduït. Per això, quan la Cristina me'l va regalar no sabia com el desitjava. Havia de fer alguna recepta aviat per a compartir-la. Això sí, no em vaig treure el collaret de perles de la meva mare, quedant així dins del decorat dels anys 60'. Vaig triar els chaussons que són petites crestes i que ens serviran per a treure a taula aquests dies de festa. Per a unes 40 peces,

Necessitarem:
 - 225 g de roquefort o formatge blau
 - un bol de 3 litres
 - 120 de mantega en pomada
 - 2 rovells d'ou
 - 1-2 cullerades de kirsch o brandi
 - 1 1/4 culleradeta de pebre
 - 2 cullerades de cerfull o la part verda de la ceba tendre picada
 - 2-6 cullerades de nata per a muntar
 - làmines de pasta brisa (segons les que utilitzeu calculeu)
 - 1 ou batut en un bol amb 1/2 culleradeta d'aigua
 - un pinzell de pastisser
 - unes plaques per al forn lleugerament untades amb mantega

Farem:
Aixafar el formatge al bol amb una forquilla.
Afegir la mantega, els rovells, el kirsch o brandi, el pebre, el cerfull o les puntes de ceba tendra.
Afegim la nata a cullerades, evitant que la barreja quedi massa líquida.
Ha de quedar com una pasta espessa.
Rectificar a punt de sal i pebre.
Estirem la massa de pasta brisa formant un rectangle d'uns 3 mm de gruix.
Amb l'ajuda d'un segell per a raviolis o un ganivet, tallem la massa en quadres d'uns 6 cm.
Preescalfem el forn a 225º.
Posem una cullerada de farcit al centre de cadascun dels quadrats.
Pintem amb l'ou batut una línia de 6 mm al voltant de les vores de la pasta.
Dobleguem formant un triangle.
Premem els extrems amb els dits.
Afirmem-los formant un dibuix, amb la forquilla.
Col·loquem sobre la placa de forn i ho fem amb la resta de crestes.
Pintem la part superior amb ou batut.
Amb la punta d'un ganivet, dibuixem unes línies entrecreuades per damunt i fem un petit forat de 3 mm al centre perquè, en coure's la cresta, pugui sortir el vapor.
Les deixem a la part superior del forn preescalfat uns 15 minuts, o bé fins que s'hagin inflat i daurat una mica.
Les crestes es poden tornar a escalfar un cop fetes.
També les podrem congelar i descongelar al forn a 215º durant 5 minuts.
He de dir que la massa brisa està feta per la Julia Child i és una de les altres receptes que surten al llibre. Això ho deixem per a un altre dia.

Recepta de la pàg. 266 del llibre El arte de la cocina francesa de Julia Child, Louisette Bertholle i Simone Beck. Amb pròleg de David de Jorge i Martin Berasategui. Traducció al castellà de Carme Geronès. Editorial Debate.
Un suggeriment per al Tió...

Una de les cançons de la banda sonora del film: Margaret Whiting, Time after time.
Un llibre que m'ha fet molta il·lusió. Moltes gràcies Cristina!
I la Julia child diria... et bon appétit!

dilluns, 16 de desembre de 2013

Caramels de mandarina {fruita & xocolata}



Fa uns diumenges vaig llegir a la revista d'El País Semanal, a la secció 360 Grados, uns quants consells gastronòmics, per a un sopar gurmet a preu low cost, de part dels germans Roca, els del millor restaurant del món: El Celler de Can Roca. Tots eren prou originals i em va cridar l'atenció un de com fer uns caramels de mandarina. Nosaltres els hem fet i han resultat senzills i bons. Els hem acompanyat de xocolata desfeta Creo. Una combinació fantàstica: cítrics i xocolata. Una altra manera de donar fruita fresca als nens.

Necessitarem:
 - mandarines
 - sucre
 - 1 ou
 - 1 rajola de xocolata Creo
 - llet

Farem:
Pelem la mandarina i en separem els grills, deixant-los a la intempèrie una mitja hora.
Els passem per clara d'ou i arrebossem amb sucre.
Esperar que s'assequin.
Duren ferms 48 hores.
Una idea que també ens servirà per guarnir pastissos o acompanyar cremes dolces.
Per a fer xocolata a la tassa, ratllar la pastilla de 350 g i afegir-ho a un litro i mig de llet prèviament escalfada.
Remoure a poc a poc la xocolata durant uns instants fins que entri en ebullició i deixar-lo coure durant uns dos minuts.
Esperar que reposi i gaudir de l'excel·lent xocolata.

I com ens agrada l'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien. Digue'm que m'estimes.

divendres, 13 de desembre de 2013

Crema de patata i bacallà amb tòfona {magnífica!}



A hores d'ara tots esperem les festes que venen. Ja anem pensant què farem per a posar a taula alguna cosa que agradi a tots. A casa som molt clàssics i com cada any ens mengem la Sopa amb brossa tradicional de la nostra família. Però sempre hi ha gent jove que vol innovar i proposa alguna cosa diferent. Fullejant una revista Cuina del desembre del 2006 trobo una recepta de l'enyorat Santi Santamaria que ens dóna una alternativa a la sopa de galets de Nadal o per al sopar de cap d'any.
Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 80 g de tòfona negra
 - 2 porros
 - 4 rovells d'ou
 - sal grossa
 - pebre negre en gra aixafat
Per a la crema de patates:
 - 250 g de patates
 - 250 g de bacallà dessalat - 20 g de tòfona negra
 - oli de tòfona
 - 750 ml d'aigua o llet

Farem:
1. Peleu les patates, talleu-les i poseu-les a coure en aigua bullent. Quan estiguin ben cuites, afegiu-hi el bacallà, que haurà d'estar sense espines i ben dessalat.
Coeu-ho tot junt amb la tòfona laminada i passeu-ho per una liquadora perquè us quedi una crema ben fina.
2. Afegiu-hi un raig d'oli d'oliva i rectifiqueu-ho de sal. Aboqueu-ho a la sopera.
3. Netegeu bé els porros, talleu-los a tires fines i bulliu-los en aigua, procurant que us quedin grenyals, és a dir, no massa cuits.
4. Lamineu la tòfona.
5. Emplateu posant en el centre dels plats sopers una mica de porro, al damunt un rovell d'ou i al damunt la tòfona laminada. Poseu-ho uns segons al gratinador perquè s'escalfi i la tòfona deixi anar la seva aroma.
6. Porteu-ho a taula i serviu la sopa sense que sobrepassi la tòfona laminada.

Nosaltres l'hem tastat i us podem dir que resulta una crema deliciosa.
Fluixet fluixet sonava la After you've gone, per Lionel Hampton. No calia res més...




dilluns, 9 de desembre de 2013

Brou depuratiu {fent salut}



Desembre, mes de festes, mes d'excessos. I també mes de regals. I perquè no començar per a fer-nos uns de ben sans i efectius per al nostre cos i per a la nostra ànima? Per a l'ànima: Antonio Vivaldi, Sposa son disprezzatta, interpretada per Cecilia Bartoli. I per al cos? Un fumejant brou depuratiu que ens deixarà en pau amb nosaltres mateixos, mentre escoltem música. Sense una gran despesa ens premiarem abans, durant i després de les festes.

Necessitarem:
 - 2 fulles de col
 - 1 ceba
 - 1 pastanaga
 - 1 tros de carabassa
 - 1 branca d'api
 - 1 porro
 - 1 branca de julivert
 - 2 o 3 litres d'aigua mineral

Farem:
En una olla hi posem l'aigua i les verdures netes i tallades.
Deixem coure a foc mig uns 40 minuts.
Sense sal.
Colem i deixar refredar abans de posar-lo al frigorífic, on el podem tenir uns tres dies.
L'anirem escalfant a mesura que ens l'anem bevent.
Resulta diürètic i depuratiu.
Ja tenim un primer i valuós regal.

dimecres, 4 de desembre de 2013

Topfenstrudel amb vanillesoße {amb la Srta. Prim}



...
La señorita Prim aseguró que nunca había oído mencionar un nombre semejante.
  - Eso mismo dije yo. La señora se mostró muy considerada, por supuesto, y me escribió la receta. Pero a una no le gusta que una dama llegue a su cocina el primer día, le pida un topfenstrudel y además le dé una receta, ¿sabe usted lo que quiero decir?
La bibliotecaria asintió comprensiva.
  - ¿Qué es el topfenstrudel?
  - No es más que un strudel relleno de queso -gruñó la cocinera-. Ellos allí llaman a ese queso, topfen. No es difícil de preparar, desde luego que no. Así que tomé la receta y lo hice, naturalmente que lo hice. ¿Qué otra cosa podía hacer?
  - ¿Y le gustó?
La señora Rouan se levantó y se acercó a la cocina. Levantó la tapa del puchero, inclinó la vieja cabeza para aspirar el aroma, cogió una cuchara de palo y probó su contenido con gesto de satisfación.
  - De ahí vino el problema -explicó mientras volvía a sentarse a la mesa-. Me pasé toda la mañana en la cocina pendiente del dichoso topfenstrudel, compré el mejor queso que encontré y seguí paso a paso la receta. Y cuando estuvo listo y lo llevamos a la mesa en una preciosa fuente de Meissen adornada con hojas del jardín, ¿sabe lo que me dijo?
La señorita Prim aseguró que no podía ni imaginarlo.
  - "Señora Rouan -me dijo-, señora Rouan, no ha traído usted el vanillesoße. ¿Dónde está el vanillesoße, señora Rouan?"
                                               ...
Del llibre El despertar de la señorita Prim de Natalia Sanmartin Fenollera. Edit. Planeta.

Un llibre que aposta per la vida senzilla i de comunitat, intentant recuperar la cultura i el gust per la bellesa.
Després de llegir-lo em vaig quedar amb ganes de fer un topfenstrudel. Aquí el teniu.

Necessitarem:
 - 2 peces de pasta brisa (congelada o fresca)
 - 2 pomes
 - 3 cullerades soperes de Chartreuse (o el licor que més us agradi)
 - 4 orellanes d'albercoc tallades a daus
 - 30 g de panses
 - 30 g de papaia deshidratada
 - 1 culleradeta canyella en pols
 - 1 culleradeta d'essència de vainilla
 - 3 cullerades soperes de sucre
 - 2 cullerades soperes de sucre morè
 - 40 g de mantega en pomada
 - 250 g de mató
 - 1 cullerada sopera de suc d'aranja
 - 1 cullerada mitjana de pell d'aranja ratllada
 - 1 ou
 - 2 peces de crema de La Fageda

Farem:
Al vespre posem en un bol les orellanes, les panses, la papaia i ho perfumem tot amb el Chartreuse.
El tapem amb paper film transparent i ho deixem en remull fins a l'hora de fer el pastís.
Posem el forn a escalfar a 180º.
En un bol gran hi barregem les dues pomes pelades i trossejades, els fruits secs, el mató, la canyella, la vainilla, la mantega, els sucres, el suc i la pell d'aranja.
Aplanem una peça de pasta brisa sobre un paper de forn i col·loquem per sobre la barreja.
Tapem amb l'altre làmina de pasta i caragolem les vores.
Pinzellem amb ou i enfornem fins que estigui daurat (uns 40').
Traiem i servim tebi amb crema de vainilla (vanillesoße) que podem fer a casa o comprar-la.
Jo l'he servit amb la crema de La Fageda que a casa ens agrada força.
Si el voleu més cremós hi podeu afegir uns 30 g de nata, que jo no ho he fet perquè l'he servit amb la crema.
Ha quedat molt bo!

Un dels personatges del llibre li pregunta a un altre: -quina bellesa salvarà el món?
I aquest li contesta que potser Dostoievski. Si jo fos un d'ells respondria que una bona música. Sóc una somiadora. La Rêveuse de Marin Marais, interpretada per Jordi Savall. Bellesa pura.