dilluns, 30 de setembre de 2013

Fricandó amb olives {una altra recepta de familia}



Quan Carmen de Tía Alia recetas ens va proposar fer un fricandó no sabia que estava fent un repte amb un dels plats principals de la meva família, que amb la Sopa amb brossa formen el duet de les receptes més importants de la cuina de casa. Així que em vaig posar a fer-lo amb moltes ganes perquè era festa major i també és el plat que més repetim. Sempre ens va bé, a qualsevol època de l'any. Les olives, que li donen un gust diferent, es poden canviar per bolets. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 12 talls de rodó de bou
 - farina
 - oli d'oliva
 - 2 cebes mitjanes picades finament
 - 2 pastanagues mitjanes tallades a daus
 - 2 tomàquets mitjans pelats i sense llavors
 - sal i pebre
 - 200 ml de vi negre
 - 1 branqueta de canyella
 - 150 g olives
 - aigua
 - 15 avellanes torrades
 - 1/2 all
 - 1/2 carquinyoli
 - 1 paquet de noodles (espaguetis japonesos)
 - 1 cullerada sopera de ras-el-hanout

Farem:
Enfarinem els talls de carn, els fregim en una cassola amb oli d'oliva calent i els reservem.
A la mateixa cassola, a l'oli que ha quedat, hi sofregim la ceba a foc a mitja ànima uns 20 minuts, fins que quedi daurada.
Hi afegim la pastanaga tallada a daus i deixem coure uns 10 minuts més.
Farem el mateix amb el tomàquet i deixem que es confiti.
Salpebrem.
Hi aboquem el vi i ho deixem uns cinc minuts.
Posem la carn, la canyella, les olives i cobrim amb aigua, que es cogui durant uns 50 minuts a foc a mitja ànima.
Fem una picada amb l'all, el carquinyoli i les avellanes i l'afegim a la carn perquè es cogui uns deu minuts més.
Aquest cop hem acompanyat el fricandó amb uns noodles que hem bullit durant tres minuts, els hem escorregut i hem fregit poc temps en oli d'oliva ben calent on hi hem posat una cullerada de ras-el-hanout, que els ha donat un bonic color daurat.
L'hem servit amb un bon vi: el 3D3, un negre jove de la DO Terra Alta de les bodegues del nostre amic Marco Bernava, un italià que amb el seu germà Gino i la Ruth Fullat han creat Cellers Bernaví. 
I jo sé que al Marco li agrada Lucio Battisti, Emozioni.
I emocionats quedem amb el maridatge de fricandó-vi-música!


dijous, 26 de setembre de 2013

Els colors de Tarragona III {visiteu-nos}



El nostre és un blog de gastronomia, però com sabeu també ens agrada parlar de la vida i d'una determinada manera de viure-la. I ara que s'han acabat les festes de Santa Tecla 2013, nosaltres volem participar en la iniciativa que Tarragona mereix rebre visites tot l'any i no només a l'estiu.
Som una ciutat castellera i tenim una història que continua viva a la memòria de tots.
Avui només us porto els colors dels correfocs que hem viscut aquests dies i que us deixo, juntament amb els Colors de Tarragona I i Colors de Tarragona II, perquè us animeu a visitar-nos en qualsevol època.
Us esperem!!!
Amb la melangia de la tardor, de les festes que s'han acabat i de setembre que se'n va, una altra versió i molt exquisida de September Song, aquesta amb Pascal Comelade + Robert Wyatt.





diumenge, 22 de setembre de 2013

Magret d'ànec amb poma { i ceba caramel·litzada}


...
A la casa hi ha escalfor que fa olor de fusta de pi i resina, i quan entren a la cuina s'hi barreja l'olor més dolça d'una coca o un pastís. És una cuina enorme, tota d'alumini i de fusta blanca. A dins del forn s'hi veuen dues coques. A la taula, que travessa la cuina d'un cap a l'altre, hi seu un home de cabells blancs. Llegeix un llibre, amb les ulleres caigudes sobre el pont del nas.
   -Mmm. Fas coques de xocolata? Com és això? -diu en Lluc.
L'home aixeca els ulls i se'l mira per sobre de les ulleres.
   - Demà vénen les amigues de ta mare a berenar i m'ho ha demanat, a canvi de poder-me'n anar abans que arribin.
En Lluc fa una rialla.
   - Mira, aquesta és la Sara, del club de lectura. El meu pare.
L'home també la mira a ella per sobre de les ulleres, sense canviar d'expressió, i després de fer un "hola, com va?" torna a abaixar el cap sobre el llibre. En Lluc ha anat a la nevera i n'ha començat a treure coses.
   - Farem una amanida, d'acord?, i queda una mica d'aquest magret d'ànec amb poma i ceba caramel·litzada que he fet al migdia. T'agrada, el magret d'ànec?
   - Sí, i tant. No sé si n'he menjat mai, però crec que sí.
En Lluc es posa un davantal negre i llarg que li cenyeix el cos, i li diu que segui allà, a la taula, en un tamboret alt, mentre ell s'ocupa de tot. Ella obeeix, i de tant en tant fa llambregades al pare, que segueix llegint sense preocupar-se de res.
                                                     ...
Del llibre d'Alba Dedeu, L'estiu no s'acaba mai. 2012. Editorial Proa.


Per a dues persones,
Necessitarem:
 - 1 magret d'ànec
 - 2 cebes mitjanes
 - 100 ml de vi negre
 - 1 cullerada sopera d'oli d'oliva verge extra
 - 1 cullerada sopera de sucre (mascavo o morè)
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - sal i pebre
 - 1 poma (la que més us agradi)
 - fulles d'enciam amanides
 - reducció de vinagre balsàmic

Farem:
Primer courem la ceba posant-la en una paella amb l'oli d'oliva a foc amb poca ànima.
Passats cinc minuts salpebrem i hi afegim el vi i la mantega.
Seguidament empolvorem amb el sucre i deixem que es vagi fent durant uns 20 minuts.
Posem al foc una paella a escalfar i quan estigui ben calenta hi posem el magret que es cogui per la part de la pell i que quedi ben cruixent.
Li donem el tomb, tapem i apaguem el foc.
Tallem la poma a tiretes de la mateixa mida.
Muntem el plat, el guarnim amb un fil de reducció de vinagre balsàmic i servim amb l'enciam amanit.

Torna la tardor, l'estació que ens fa tancar la casa, que ens deixa amb la melangia al cos, que ens torna a la rutina i al tornar a començar. Tindrem temps d'engegar el forn i de llegir. I si voleu passar una estona sense complicacions, us recomano el llibre del qual us he ofert un trosset.
Un bon vi ens acompanyarà, tot recordant la verema que està al seu moment.
I una bona música ens deixarà el cos i l'ànima ben preparats per a qualsevol cosa.
Pat Boone, September song.
Benvinguda tardor!


dimecres, 18 de setembre de 2013

El ginjoler {un dels meus arbres preferits}



L'entrada d'avui no estava prevista, però ahir sense voler vaig provocar curiositat en publicar a Instagram primer i Facebook després una fotografia d'uns gínjols. De sobte em preguntaren quin fruit era i quin gust tenia. Us puc dir que per a nosaltres és bastant comú veure ginjolers en molts horts i jardins. Té el gust similar a les pomes. Aquest arbre que veieu ens el van regalar en una branqueta i ara és harmoniós i elegant. Em té fascinada i quan fa vent m'agradaria poder compartir la bellesa de la seva dansa. No sé si la dita catalana estar més content que un gínjol té a veure amb aquest factor. És un arbre alegre. En castellà es diu azofaifa i segons Vikipedia era el símbol al silenci a l'antiga Roma. La seva fusta s'empra per a fer els nostrats instruments gralla i tenora. Els fruits verds que veieu són de fa un mes i ara ja estan marrons, per a fruir-los. A partir del mes de gener perd les fulles i les recupera a la primavera.
M'agraden els tangos, els meus amics ho saben. En un dia de vent li posaré al ginjoler Franca Masu, una cantant de l'Alguer que té una veu magnífica, i que li canti l'Amargantango. M'assembla que el filmaré dansant...




divendres, 13 de setembre de 2013

Cultivant l'hort urbà {ha nascut en Max}



L'Ester del Picaronablog ha creat un repte mensual per a blogaires d'horts urbans. El nostre és un blog gastronòmic, però en tenim un de petitó. Aquest mes convida a explicar com ha anat la temporada d'estiu. I jo li dic que he anat regant les maduixes, que han crescut moltíssim i encara estan productives, la menta, la farigola, el romaní, la sàlvia que torna a estar esplèndida i el llimoner que estic tractant perquè ha agafat pugó. I poca cosa més. A mig estiu vaig plantar una parra de raïm que està creixent i que fa molt de goig i veurem com passa l'hivern. Durant tot l'any vaig plantant i collint segons la temporada: uns enciams de fulla de roure, uns cabdells que surten molt tendres, unes bledes que només en 10 dies s'han aixecat un pam, uns planters d'api que ens perfumaran algun que altre brou, unes llavors de bajoques que ja veurem i les noves herbes aromàtiques que ens animen la cuina (espernallac, farigola, menta, orenga). La marialluïsa encara té fulles i aviat les assecarem. Ah, em deixava la tarongina que ha sorgit espontània entre les maduixes i aroma l'ambient després de la pluja.
I us preguntareu perquè he guarnit l'hortet amb banderoles de Mèxic? Doncs perquè els meus amics César i Marta, que el seu dia varen participar a la nostra cuina amb receptes d'aquell país, han augmentat la família amb el Max, un nen preciós que ha vingut amb tot l'amor del món. Txarango li canta Quan tot s'enlaira, de l'àlbum Benvinguts al llarg viatge, el llarg viatge de la vida que el Max ara comença. Benvingut Max!




dimarts, 10 de setembre de 2013

Pernil cuit amb cervesa negra {i regalèssia}



Estem d'enhorabona: la revista Cuina ha arribat al número 150 i ens convida a celebrar-ho el dia 21 a Manlleu. Enguany tornen a organitzar el Concurs per a blogaires i ens demanen que preparem una recepta amb pernil cuit. L'any passat ja ens vàrem presentar amb el nostre Bescuit de cervesa negra, escuma de peta crispies xoco i llimona de macarons i vam estar entre els 25 escollits per anar-hi. Va ser una molt bona experiència. Com que tenim ganes de repetir, participem! Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 300 g de pernil cuit La Selva en un sol tall d'1 cm
 - 1 llauna de cervesa negra
 - 2 claus d'olor
 - 2 cullerades soperes de mel o de sucre cremat Royal
 - 1 barreta de 18 g de regalèssia tallada a trossets
 - 1/2 tassa de brou de pollastre

Farem:
En una paella hi posem el pernil que haurem tallat al gust.
Hi aboquem la cervesa i afegim la resta d'ingredients.
Deixem coure uns 40 minuts amb el foc a mitja ànima.
Treiem el pernil i reduïm una mica la salsa, si és que encara no està prou espessa.
El pernil us quedarà colorejat i perfumat per fora i rosat i tendre per dins.
Ho servim acompanyat d'unes patates cuites al vapor i d'una cervesa negra ben fresca.
Mentrestant, Madeleine Peyroux ens regala J'ai deux amours. M'agrada la seva veu. La coneixeu?





dijous, 5 de setembre de 2013

Molls de Tarragona al perfum de fonoll {i flors}



Fa uns dies us vaig dir que cuinaria alguna cosa amb fonoll. Al final l'he fet però amb les branques, ja en pensarem una altra més endavant amb les fulles. Resulta que vaig passar per Ribes Decoració a cercar una roba per a entapissar. Em vaig endur una sorpresa en veure una de molt bonica amb flors de fonoll. Tot d'una em van inspirar el plat que havia de fer amb uns molls. Aquí els teniu. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 6 molls (jo els he comprat de Tarragona)
 - branques de fonoll
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - 2 cullerades soperes d'oli d'oliva
 - 1/2 got de vi blanc
 - sal i pebre
 - julivert

Farem:
Posem el forn a escalfar a 180º.
En un cassó amb aigua bullim durant un parell de minuts les branques de fonoll, escorrem i les posem en una safata per anar al forn.
Per sobre hi posarem els molls que haurem demanat a la peixateria que ens els deixin nets i sense espina.
Hi aboquem el vi i l'oli d'oliva.
Per sobre hi posem la mantega i salpebrem.
Ho deixem al forn (uns 25 minuts o fins que veiem que estan cuits).
Servim amb julivert esmicolat per sobre.
La cuina estarà perfumada de fonoll, així com el peix.
Serviu-lo amb un puré de patates.
Les branques de fonoll només com a decoració del plat.

El complement que tinguérem mentre ens els menjàvem, a part del vi, la veu de Billie Holiday, The way you look tonight.