dimarts, 30 de juliol de 2013

Musclos a la Castafiore {homenatge a Hergé}

Fish'n'chips IX


Des del 6 de juny, i fins el dia 29 de setembre, al Museu d'Història de Catalunya hi ha l'exposició Aquell jove reporter belga  que tenia un fox terrier blanc... en homenatge al seu creador el belga Hergé, dibuixant i guionista de còmics. Nosaltres som tintinaires i no volíem deixar de retre-li el nostre també. Un dels personatges que ens fan molta gràcia és Bianca Castafiore, inspirada en Maria Callas, i a ella li dediquem la recepta d'avui. Qui hagi estat a Brussel·les sap que els musclos, les patates fregides i una bona cervesa són una menja ben representativa. Nosaltres la recordem i la fem.

Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 2 kg de musclos
 - 3 cullerades soperes de mantega
 - 1 ceba mitjana trossejada
 - 1 all esmicolat
 - 1 branca petita d'api trossejada
 - 3 cullerades soperes de nata líquida
 - sal i pebre
 - 1 gotet de vi blanc
 - oli per a fregir les patates (oliva o gira-sol)
 - patates
 - maionesa

Farem:
En una cassola hi posem la mantega a fondre.
Seguidament hi coem la ceba, l'all i l'api durant uns minuts fins a sofregir-los suaument.
Hi afegim la nata, salpebrem i deixem un parell de minuts més.
Ara ja hi podem abocar el got de vi blanc i els musclos, que haurem netejat amb un raspall sota l'aixeta d'aigua corrent.
Tapem i deixem coure uns 10 minuts o fins que s'hagin obert, tot movent la cassola de tant en tant.
Els servim amb patates fregides i maionesa.
Per a fregir les patates i que quedin cruixents les coem primer al vapor i després fregim.
Les pelem i tallem amb la forma desitjada i les posem al vapor uns set minuts.
Tot seguit les fregim amb oli (el que més us agradi) fins que quedin daurades.
Les traiem i posem sobre paper de cuina.

A Brussel·les vàrem visitar uns alambins ben curiosos, però avui ho completem amb una cervesa de Xàtiva que va ser premiada amb una Estrella d'Or en aquella ciutat l'any passat: La Socarrada. És una cervesa feta amb romaní i mel mediterrània de romaní. Especial i bona.

L'Ària de les joies de l'òpera Faust de Gounoud ens acompanya. No podria ser un altre peça. La diva la canta al llibre de Tintín Les joies de la Castafiore. Gaudiu!





dimarts, 23 de juliol de 2013

Pizza km 0 {sense sortir de casa}



Les tardes d'estiu donen per a tot. La Violeta va veure que fullejava la revista Cuina i a la portada hi havia una pizza, que a ella li agraden i molt. Així que vàrem decidir què faríem per a sopar: una pizza! A l'hora de posar-li nom vam decidir que seria km 0, perquè les verduretes que la farcirien serien totes de l'hort que teníem davant. Un davantal, que algú ens va portar de Roma, va servir per a ambientar, amb els mateixos colors de l'ornamentació. La massa va quedar molt bona. És una recepta de Giovanna Peracchia a la revista Cuina núm. 147, una autèntica base de pizza. 
Per a 4 bases de 225 g,

Necessitarem:   
 - 500 g de farina de força
 - 4 g de llevat
 - 15 g de sal
 - 370 ml d'aigua
 - 35 ml d'oli d'oliva verge extra

Farem:
1. Col·loqueu la farina, amb 300 ml d'aigua i el llevat, 10 min, en una pastadora, o pasteu-ho a mà, fins a aconseguir una massa molt llisa i elàstica. Comproveu que estigui prou elàstica agafant-la d'un extrem i estirant-la. Ha d'aguantar sense trencar-se. Afegiu-hi la resta d'aigua, l'oli i la sal. Pasteu-ho 10 min més, la massa ha de ser llisa, elàstica i tova. Si feu servir una pastadora, sortirà de les parets del bol, tot i que sembli enganxosa, és normal.
2. Poseu la massa en un bol lleugerament untat amb oli, i deixeu-la reposar 15 min.
3. Aboqueu-la sobre una superfície de treball enfarinada i dividiu-la en quatre porcions de 225 g cadascuna. Enfarineu-les i doneu-los forma de bola. Poseu-les en una safata fonda, amb un xic d'oli. Cobriu-ho amb paper film i refrigereu-la 12 h.
4. Traieu la safata de la nevera i deixeu-la 30 min a temperatura ambient.
5. Escalfeu el forn a la màxima temperatura. Col·loqueu-hi la safata al nivell baix, sobre la reixeta, en una pedra refractària (per a una pizza perfecta), o en una safata gran, on la pizza pugui cabre fàcilment.
6. Amb l'ajuda d'una rasqueta, agafeu una bola de massa, poseu-la sobre la superfície de treball, enfarinada, empolseu-la amb farina i, pressionant a partir del centre, aplaneu-la fins a aconseguir un cercle d'uns 30 cm de diàmetre, deixant-ne una vora més gruixuda i l'interior bastant fi. Com que la massa és molt elàstica, no tingueu por, que no es trencarà, fins i tot podríeu intentar llançar a l'aire com fan els autèntics pizzaioli. Nosaltres, per si de cas, no ho hem fet.
7. Poseu la massa sobre una pala de pizza o sobre una safata posada a l'inrevés, en ambdós casos, ben enfarinades. Disposeu la massa sobre la safata calenta que prèviament heu posat al forn (o sobre la pedra refractària). Coeu la base de pizza 5-7 min, fins que agafi una mica de color. Traieu la pizza del forn i farciu-la al gust. Nosaltres ho hem fet amb carabassó, tomàquets cirerols, ceba i porro, tot tallat i passat abans per una paella amb oli d'oliva. Sota les verdures hi hem posat mozzarella.

E lucevan le stelle, de Tosca, per Luciano Pavarotti, ens posava el punt italià, encara que us puc dir que per més estels que hi hagi al firmament, quan tinc la Violeta al costat, ella és qui brilla...





divendres, 19 de juliol de 2013

Peres al vi {amb bona música}



Un cop de vent va fer caure totes les peres de cop. Seguint el ritme del temps hem de fer alguna cosa per aprofitar-les. L'altre dia va sobrar mitja ampolla de vi negre en un sopar d'amics i el vaig gastar fent aquestes delicioses postres que durant uns dies ens acompanyaran.

Necessitarem:
 - 1 kg de peres pelades i tallades per baix perquè puguin quedar dretes
 - 250 g de sucre
 - 1/2 l de vi negre
 - 1/4 d'aigua
 - 1 branca de canyella
 - 10 claus d'olor
 - el suc d'una llimona
 - la pela de la llimona

Farem:
Posarem l'aigua i el sucre en una cassola, deixarem que comenci a bullir i hi posarem les peres deixant passar un parell de minuts.
Seguidament hi aboquem el vi, les espècies, la pela de la llimona i el seu suc.
Deixem que bulli aproximadament uns 30 minuts a foc normal.
A l'hora de servir reduirem a foc fort el suc que ha quedat.
L'acompanyem d'una bola de gelat de vainilla.
Senzillament bones.
Ho podeu fer amb altres fruites, i si voleu, mireu com vàrem fer les figues, amb vi també.

M'agrada molt la música d'Erik Satie. Mentre ho preparava escoltava Trois morceaux en forme de poire. Un plaer per a l'esperit...




dimarts, 16 de juliol de 2013

Popets amb patates i allioli {d'un bon llibre}

Fish'n'chips VIII


Durant uns anys, i per a pagar-me els estudis, els estius treballava a Cambrils, a casa de la tieta Modesta, venent toros, castanyoles i diversos souvenirs. La tieta cuinava molt bé i un dels plats que més m'agradaven eren els popets amb patates i allioli. No fa gaire em vaig emocionar quan vaig veure la recepta, senzillíssima recepta, mentre fullejava el llibre Cambrils, la mar, la terra, la taula d'Arola Editors. Un llibre de cuina marinera amb receptes dels restauradors d'aquella bonica vila marinera. Jo no sabia que aquella menja fos típica d'allí. I a la nostra cuina tot aquell plat que porta patates i peix, li posem l'etiqueta de fish'n'chips. Aquest us agradarà.
Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 24 popets
 - 20 trossets de patates
 - oli d'oliva
 - una cabeça d'alls
 - 1 fulla de llorer
 - sal

Farem:
Poseu aigua, sal, una cabeça d'alls sencera i una fulla de llorer en una cassola de ferro.
Quan l'aigua bulli afegiu-hi els popets.
Espereu que torni a bullir i aleshores afegiu-hi les patates.
Deixeu que bulli uns 10 minuts més i retireu-ho del foc.
A part, feu allioli, amb només oli d'oliva i all.
Emplateu i aboqueu l'allioli damunt els popets i les patates.

Avui m'he transportat en el temps i creieu-me que ha sigut un plaer.
Acompanyeu-vos d'un bon vi blanc de la terra i tocareu el cel.
Un cel blau com el d'avui, mentre Frank Sinatra ens canta Blue Skies...


divendres, 12 de juliol de 2013

Cuinant amb... Be One {una coach ens cuida}



A la nostra cuina hi tenim un calaix on hi ha de tot. Hi guardem receptes de cuina i emocionals, de la vida, perquè qui cuida el cos cuida l'ànima. Avui participa amb nosaltres la meva filla Bibi, que encara que es dediqui a les empreses, ens ha regalat cinc minuts amb una recepta per a les vacances i el dia a dia. També té un blog des de fa poc, que és força interessant, doneu-li un cop d'ull: Be One Coaching.

Aquí us deixo la seva participació:

Durant l'època d'estiu que estem més relaxats, ens allunyem de l'estrès diari i el ritme vital canvia, és un bon moment per a parar i fer una reflexió, fer-nos una fotografia del què hi ha a la nostra vida i contemplar què és el què hi falta per a una vida plena de satisfacció i felicitat.

Et convido a:
 - Parar i reflexionar sobre qui vols ser i a què li vols donar lloc a la teva vida.
 - Cuidar-te i enfortir-te amb seguretat i confiança per emprendre el camí vital desitjat.
 - Vèncer les pors i inseguretats que no et permeten assolir els objectius marcats.
 - Definir els canvis que vols a la teva vida, aquí i ara n'és un bon moment.
 - Adoptar una actitud positiva i passar a l'acció, deix de costat les preocupacions.
 - Fer allò que t'agrada, gaudeix de cada moment i fes que aquests siguin únics.
 - Agrair tot allò que ja tens i celebrar-ho!

Fes un compromís amb tu mateix i no esperis més, entusiasma't amb la vida!


I com sempre, a la cuina violeta acabem amb una música que ens anima. 
Nani, Bibi, Violeta. Àvia, filla, néta. Tres generacions que acaben ballant i rient amb Mungo Jerry, In the summertime.
De fet, avui no calia música, em sentia feliç amb les rialles de la Violeta...


dimarts, 9 de juliol de 2013

Pesto de sàlvia i farigola {les nostres herbes}



La sàlvia de la torreta ha estat esplèndida durant l'hivern i part de la primavera. Ara ja s'ha començat a assecar i queden les últimes flors. Volia ensenyar-vos, abans de que les perdi totes, com en són de boniques. Fa uns dies, la Maria de Provisions -on vaig a comprar quan busco una cosa especial per a una ocasió especial- em va donar un paquet de pasta italiana de sàlvia. És d'un tipus que és seca però que bullint-la només dos minuts queda amb la mateixa textura com si fos fresca. Resulta excel·lent. 
Així que amb sàlvia i farigola del meu hortet he preparat un pesto que ha quedat la mar de bo. 
Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 2 g de fulles de sàlvia
 - 3 g de fulletes/granets de farigola (sense les branques)
 - 4 allets petits de Sant Joan
 - 15 g de formatge parmesà 
 - 75 g d'oli d'oliva
 - 1 tomàquet sec rehidratat en oli
 - 250 g de fetuccini alla salvia

Farem:
Preparem el pesto posant tots els ingredients a la batedora.
Jo acostumo a posar el formatge a trossets, m'agrada trobar-me'l.
Bullim la pasta segons indicacions del fabricant i escorrem.
La servim amb el pesto en un plat ben bonic!
Entrarà sense gana.
Menjada en bona companyia i sentint l'Adriano Celentano, Ancora vivo, ens sentim ben vius. Petits plaers que ens alegren la vida.





divendres, 5 de juliol de 2013

Caragoles de llimona {una bona pasta}



Que les muses d'estiu ens han abandonat i no estem inspirats a la cuina? No passa res, ve de gust relaxar-nos. Miro el llimoner del veí que està farcit d'esplèndides llimones i recordo que vaig comprar un paquet de pasta amb gust de llimona. Així que l'agafo i veig que el paquet porta una idea de com preparar-la. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 paquet de pasta de 250 g
 - 1 llimona
 - mantega
 - formatge mascarpone
 - cebollí
 - formatge parmesà en làmines

Farem:
Bullim la pasta segons indicacions del fabricant.
Escorrem i li posem una cullerada de mantega per a donar-li brillo.
Fem tiretes a la pell de la llimona només amb el groc.
En una paella hi posem el formatge fresc i dues cullerades soperes de suc de la llimona.
Deixem que agafi consistència i posem per sobre de la pasta.
Servim amb el cebollí tallat, la pell de la llimona i el parmesà a gust.

Els últims rajos de sol de la tarda ens deixen gaudir de la companyia d'amics, un bon vi fresc, una bona música. O que me importa de Marisa Monte. Realment, aquests moments són el que ens importen.



dimarts, 2 de juliol de 2013

Els nostres vins {i com cuiden els detalls}



L'entès en vins a casa és el meu marit. Jo només sé si m'emocionen o no. Però quan em toca a mi triar-los em guio per l'instint de que un bon etiquetatge, el lloc d'on provenen i altres detalls, em diuen quelcom més d'aquell vi que escolliré. I no cal que siguin cars, en podem trobar de preus molt assequibles i d'una qualitat més que bona. El preu resulta temptador en moltes ocasions. En els últims anys hem d'aplaudir que ens ofereixin uns vins tan cuidats com tot allò que els envolta. Us heu fixat en les càpsules? 
Ara ha començat el procés dels premis Vinari i esperarem les bones notícies que ens donaran.

Tant si són blancs, rosats o negres en tenim:

per a fer un pícnic de qualitat o un sopar d'amics al jardí

per a un sopar amb seducció o a la llum de la lluna

per a fer una bogeria divertida o un dinar al camp

serà bo tenir-ne uns quants reservats per a qualsevol moment...