divendres, 28 de juny de 2013

Roast-beef {una recepta de la Rosa}

    

La Rosa va ser una companya de l'Institut Gaudí de Reus.  Ens vam deixar de veure en acabar el batxillerat. Amb els anys ens vàrem retrobar a Tarragona i vivim al mateix barri. Ens veiem tot sovint i comentem com ens va la vida. La Rosa segueix la nostra cuina i ens ha fet arribar la recepta d'un roast-beef per a compartir-lo amb vosaltres. És un plat que ens agrada i ara l'estiu ens convida fer-lo per a un àpat familiar. El vàrem cuinar i ens van sobrar uns talls per al dia següent. Uns sandvitxos, fets amb pa de vidre que ens va portar en Joan del Forn Cabré de Reus, ens van resoldre el sopar i la nostra participació a Memòries d'una cuinera d'aquest mes. El vam tallar quadrat, hi vam afegir fulles d'enciam recent tallades, mostassa i tàperes: exquisit.

Necessitarem:
 - 1,5 kg entrecot de vedella, net, sense os ni greix
 - alls, uns per a refregar la carn i una cabeça per a la maceració
 - el suc de mitja llimona
 - 1 got de vi ranci
 - 1 branca de farigola
 - 3 fulles de llorer
 - oli d'oliva per a la maceració i oli per a la cocció
 - pebre negre mòlta
 - pebre roig picant

Farem:
Refreguem la carn amb alls,  el pebre negre i el pebre roig.
maceració:
En un recipient amb tapa es posa oli d'oliva, el vi, el llorer, la farigola, el suc de la llimona, la cabeça d'alls sencera tallada per la meitat. El líquid d'aquesta maceració ha de cobrir com a molt 3/4 parts de la peça de carn. Deixem que es maceri durant tres o quatre dies dins el frigorífic amb el recipient tapat i li anirem donant voltes aproximadament cada dotze hores.
cocció:
Haurem d'anar amb molta cura perquè les esquitxades ens poden cremar.
En una cassola gran hi posarem oli d'oliva suficient per anar rostint la carn i anar regant amb l'ajut d'un cullerot, fins que veiem que té la pell de la vora torrada. Apaguem el foc i amb precaució li donem el tomb. Aquesta cocció es pot controlar amb un termòmetre, l'interior de la peça hauria d'arribar a 45º/55º, al gust. Quan el tall estigui rostidet apaguem el foc i li afegim el suc de la maceració.
Tornem a encendre el foc i deixem que es cogui durant un parell de minuts per cada costat, tot regant amb el cullerot. Es retira la carn i es deixa en una safata fins que es refredi. Llavors ja la podem tallar finament o al gust.
Courem el suc de la maceració junt amb l'oli d'oliva fins que s'evapori l'alcohol, tot vigilant que no es cremin el manat d'herbes ni les fulles de llorer. Ho deixem refredar i ho colem en un colador fi o un drap de fil, perquè quedi net i transparent. L'abocarem per sobre de la carn en el moment de servir, i que estigui calent per a fer que canviï el color. Servim amb puré de patata.

El vespre d'estiu és tranquil. A taula un bon vi: Gregal de Juvé y Camps. La seva etiqueta ens porta a imaginar-nos els vents que ens acompanyen. Fresc, com ve de gust ara amb la calor. Ens ha anat bé per a la carn també. De fons, els grans Ray Charles i Diana Krall ens fan somiar. You don't know me.





dilluns, 24 de juny de 2013

Pomes daurades al Chartreuse {que bona!}

     


La qüestió de participar als reptes dels blogs és fer una recepta en comú aportant la versió pròpia de cadascú. Aquest mes Tia Alia recetas ens donava l'opció de fer manzanas doradas, i on s'havien de deixar les pomes en maceració en brandi. Jo les he fet amb Chartreuse, com a bona tarragonina.

La recepta tal qual és:
Pelar las manzanas, cortarlas en ruedas, suprimiendo el corazón y ponerlas a macerar unas horas en coñac y azúcar molido. Con harina, azúcar y un poco de agua, hacer una pasta bastante espesa y envolver en ella las ruedas de manzana. Freirlas en aceite caliente, escurrirlas y servirlas espolvoreadas con azúcar y canela molidas.

Les servim de postres. Com que som dos els que compartim, sentim Alice Cooper, You and me.



divendres, 21 de juny de 2013

Risotto de carabassó {amb llums de revetlla}



...
Ara, a la casa de la platja sempre hi havia olors nutritives. Alfàbrega, tomàquets secs, escalunya, all, pecorino, safrà, orenga, gorgonzola. Com un bocinet de la Ligúria a dins d'una cuina de Sorrals.
Des del casament, el restaurant Ameglia tenia un nou xef, en Sebastià, cent quilos, nascut a Banyoles, el millor pesto que la Flàvia havia tastat mai -després del seu. En Tià i la Flàvia es repartien els torns i així ella podia dinar o bé sopar a casa pràcticament cada dia.
L'Aleix solia entrar a casa ensumant ben fort i provant d'encertar, des del porxo estant, el menú del dia: "Lasanya d'albergínia? O no, no! Espera! És risotto de verdures, oi? L'he encertat?". L'afecte entre el noi i la italiana havia nascut en el camí que va del paladar a l'estómac i, és clar, s'engrandia cada dia. Amb disset anys, l'Aleix encara esbojarrat, massa impulsiu,  poc constant, i només gràcies a la vigilància ferrenya del seu pare havia aconseguit -estava aconseguint- acabar el batxillerat. El mes de setembre, si tot anava bé, començaria a estudiar veterinària. Com quan era un vailet, solia dir que li interessaven més els animals que les persones.
La Violeta estava a punt d'acabar filologia anglesa, com en Gerard, i tots dos tenien decidit marxar a Londres tan aviat com tinguessin el títol. L'Andreu no hi patia gens. La seva filla gran era valenta però assenyada, vital i optimista com la seva mare.
                                                                        ...

Del llibre de Sílvia Soler, L'estiu que comença de Planeta.


Temps de lleure, temps de relax. Avui us vull recomanar un llibre que m'ha agradat molt. Us enganxarà des d'un principi i gaudireu d'una novel·la que parla de l'amistat, de l'amor, de la vida. Així que si esteu esperant comprar-vos un llibre aquest us satisfarà d'allò més. Fer el risotto és una excusa per a poder parlar d'ell i aprofitar els carabassons que tenim a l'hort. Per a quatre persones,

Necessitarem:
• - 1 carabassó mitjà tallat a daus petits
• - 1 ceba trossejada
• - 4 cullerades soperes d'oli d'oliva
• - 4 tasses (cafè) d'arròs carneroli del Delta de l'Ebre
• - 1 tassa (cafè) de xerès sec
• - brou de pollastre
• - sal i pebre
• - 100 g de gorgonzola
• - 50 g de mantega

Farem:
Posem l'oli d'oliva en una cassola i hi coem la ceba fins que quedi transparent.
Hi afegim el carabassó i l'arròs, remenant perquè absorbeixin l'oli i es coguin una mica sense aferrar-se.
Hi aboquem el vi i deixem que s'evapori.
Anirem afegint brou, ben calent, a mesura que l'arròs se'l begui.
Salpebren al gust.
Un cop cuit, apaguem el foc, incorporem la mantega i el formatge tot remenant.
Deixem reposar un parell de minuts i servim.

I sí, avui comença l'estiu i des de la nostra cuina violeta us desitgem tot el millor tot brindant amb un bon cava. D'entrada podrem escoltar Al Stewart amb The year of the cat, una de les cançons que em trasllada en el temps i de la que la Sílvia Soler en parla, entre d'altres.
Per L'estiu que comença!




dimarts, 18 de juny de 2013

Coca de Sant Joan {de la revista Cuina}



...la nit de Sant Joan, és nit d'alegria
estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hiver es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria...

Nit de San Joan de Jaume Sisa amb Dagoll Dagom.

Nit de revetlla, nit de Sant Joan. Començarà l'estiu, el temps canviarà. Prepararem una nit màgica. Posarem la taula ben bonica i unes llumetes que ens alegraran l'ànima.
Fem una coca i ens inspirem un cop més en la revista Cuina, amb una recepta de Jordi Anglí, i que està al núm. 107. Per a 4 persones,

Necessitarem:
 - gelat de vainilla
per a la crema pastissera
 - 100 g de sucre
 - 30 g de midó de blat de moro (maizena)
 - 200 g de llet
 - 3 rovells d'ou
 - 1 branca de vainilla
per al cruixent de pinyons
 - 50 g de pinyons
 - 50 g de clares
 - 50 g de farina
 - 50 g de mantega pomada
per a la massa
 - 60 g de llevat fresc
 - 250 g de llet
 - 1 ou
 - 500 g de farina de força
 - 6 g de sal
 - 125 g de sucre
 - la ratlladura d'una llimona
 - 50 g de mantega
 - 120 g de fruita gebrada

Farem:
1 - Per a la crema: rasqueu la vainilla i afegiu-la a la llet amb la meitat del sucre. Feu-ho bullir. Barregeu els rovells amb la resta del sucre i el midó de blat de moro. Afegiu-hi la llet i deixeu-ho bullir lentament dos min. Reserveu-ho.
2 - Per al cruixent: tritureu tots el ingredients i enforneu-los a 160º fins que estiguin ben cruixents. Un cop surti del foc, talleu la teula amb la forma desitjada. Reserveu-ho.
3 - Per a la massa: barregeu la llet amb el llevat. Incorporeu-hi l'ou i remeneu-ho. Finalment, afegiu-hi la resta d'ingredients i amasseu-ho.
4 - Deixeu-ho reposar dins un bol de cuina fins que dobli el volum.
5 - Afegiu-hi la fruita gebrada tallada a dauets i pasteu-ho de nou. Poseu-la en un motlle de cake i deixeu-la llevar de nou. Jo l'he fet amb motlles de silicona de magdalenes.
6 - enforneu-la a 8 min. a 180º i acabeu la cocció uns 6 min. més a 160º.
7 - Un cop freda, talleu-la en forma de cub i coroneu-la amb la crema. Cremeu-la amb la pala de cremar.
8 - Poseu-hi una quenelle de gelat de vainilla i el cruixent de pinyons.

Una copa de cava ben fresc l'acompanyarà.

divendres, 14 de juny de 2013

Amanida amb vinagreta d'albercocs {nostres}



I anem seguint el ritme del temps. Ara tenim l'albercoquer amb uns quants albercocs i ens els haurem de menjar fins que s'acabin. Són bons menjats de l'arbre, però també ens agraden a l'amanida. Farem una vinagreta i els tindrem en tres textures: frescos, en orellanes i triturats. El seu color, junt amb la pastanaga, farà que la pell comenci a agafar un bell color. Les quanties les podeu posar a ull, jo us oriento per a dues persones,

Necessitarem:
vinagreta
 - 1 cullerada sopera de mel
 - 5 orellanes d'albercoc trossejades
 - 1 cullerada sopera de mostassa de gra
 - 4 cullerades soperes d'oli d'oliva
 - el suc de mitja llimona
amanida
 - fulles d'enciams variats (o 1 endívia més 1 xicoira morada)
 - 2 pastanagues ratllades
 - 3 albercocs naturals
 - 2 orellanes d'albercoc tallades a daus

Farem:
Posem les fulles, be d'enciam be d'endívies, en forma de flor al plat.
Al mig hi posem les pastanagues ratllades i els albercocs tallats per a decorar.
També hi posem les orellanes tallades a daus.
Fem la vinagreta triturant tots els seus ingredients (per la nit haurem posat les orellanes en remull a l'oli d'oliva), excepte la mostassa que l'afegirem posteriorment.
Ho aboquem per sobre dels enciams.
A mi m'agrada més fer aquesta amanida amb les endívies, però ara tenim molts enciams.
Estic segura que us agradarà, com a nosaltres ens agrada sentir Bread amb Guitar man (l'estic escoltant per la ràdio mentre us escrit). Fa estiu.




dimarts, 11 de juny de 2013

Les flors de l'hort {i vindran els seus fruits...}

Les flors dels fruits ara estan així. 
Vindran:

els tomàquets

les patates,

les magranes,

Avui sense paraules ni música. Només cal observar la natura i veure d'on ve tot allò que mengem.

divendres, 7 de juny de 2013

Sopa de puré de patates {d'un llibre molt bo}



M'agraden els llibres de cuina. Els col·lecciono i en tinc uns quants. En compro i me'n regalen, cosa que em fa molt feliç. Però últimament hi ha un que m'ha fet molta il·lusió perquè me'l va donar la pròpia autora. Maria Antònia Ferrer és una dona prou coneguda a Tarragona, per diversos motius, entre ells per professora i escriptora. Però el que més m'agrada és perquè va ser la fundadora del Pax, l'estimada escola on van anar els nostres fills. 
Encara no entenc com no vaig comprar el llibre quan va sortir ja fa uns quants anys, però ara el tinc i us puc dir que m'agrada. Té un pròleg emotiu, que m'agradaria reproduir, però de moment us poso una recepta molt fàcil i bona. Un altre dia en faré alguna de més elaborada. Si teniu canalla a casa aquesta sopa/puré d'avui us agradarà -la Violeta em va demanar que li torni a fer. 

Necessitarem:
 - 1/2 kg de patates pelades i tallades a trossos
 - 1 ou
 - 50 g de mantega
 - 1/2 got de llet
 - 100 g de ceba
 - trossets de pa fregit
 - 100 g de formatge ratllat
 - sal i pebre (si es vol, menys sal i 1 pastilla de brou)

Farem:
Es couen les patates amb aigua i sal. 
Quan estan cuites, s'hi posa la ceba sofregida, la llet i el rovell d'ou.
Es passa la batedora.
Se serveix calent.
El pa i el formatge es presenten en plats petits.
Jo li he afegit uns bolets petits passats per la paella.

El llibre és un recull de receptes de l'Amparo Sanromà Anguiano (1902-1985), que es va dedicar tota la vida a complaure els altres. Una de les seves virtuts era la cuina, d'arrels catalana i espanyola, amb influències mexicanes, italianes i suïsses. Va néixer a Tarragona, al mas Sanromà, i va viure a la ciutat de Tarragona, a la Cava (delta de l'Ebre) i a Mèxic.
El treball de l'autora has consistit a endreçar i ordenar una sèrie de llibretes i papers manuscrits de la seva sogra, elaborar les receptes perquè fossin més entenedores i incorporar la seva pròpia experiència culinària. M. Antònia Ferrer Bosch, mare de sis fills, ha sigut una apassionada de la cuina, i la seva trajectòria professional de professora i escriptora li ha servit per donar vida al llibre.
Tiamtipatiro va dirigit a totes les persones enamorades de l'art del bon menjar. 
Text de la contraportada del llibre.

Sé que la Maria Antònia té un gust exquisit per la música. La convido a sentir Chet Baker, There will never be another you.




dimarts, 4 de juny de 2013

Pastís de pastanaga i poma {tinc bones amigues}



Només fa un parell de mesos els cirerers encara estaven florits i ara ja ens donen els primers fruits: unes cireres que enamoren i molt bones. Dissabte en vam collir les primeres amb la Violeta. De tot en fem una festa. En arribar a casa havíem de fer quelcom, així que varem fer un pastís que teníem pendent i les hi posaríem de guarniment. N'hem de consumir perquè en tindrem unes quantes i la nostra cuina acostuma a ser de temporada. La recepta del bescuit ens ve de Mallorca, de part d'unes amigues, i que per a mi és tot un plaer fer-la, perquè l'han enviat amb molta estima. Resulta un cóc deliciós i us el recomano.

Necessitarem:
 - 300 g de sucre
 - 1 got d'oli d'oliva
 - 3 ous
 - 180 g de pastanaga ratllada
 - 1 poma trossejada
 - 100 g de nous
 - 100 g de panses
 - 1 cullerada petita d'extracte de vainilla
 - 1 cullerada petita de sal
 - 1 cullerada petita de canyella
 - 1 sobre de llevat
 - 1/2 cullerada petita de bicarbonat sòdic
 - 4 gots de farina
 - cireres per a guarnir el pastís

Farem:
Escalfar el forn a 160º.
Barrejar en un recipient els ous batuts, l'oli i el sucre.
Batre bé.
Afegir la pastanaga natural ratllada i la poma trossejada a daus petits.
Trossejar les nous amb les mans i afegir-les juntament amb les panses.
Afegir la vainilla, la sal, la canyella, el llevat i el bicarbonat.
Barrejar tot molt bé i afegir a poc a poc la farina.
Ficar al forn durant 45 minuts a 160º.

Carmen, Samantha i Eva, moltes gràcies. Ha quedat tan bo que farà que el repeteixi més d'un cop i pensaré en vosaltres quan el tregui a taula. Heu de saber, noietes de ses illes, que a Tarragona hi teniu un trosset de cor. En dies com avui que comparteixo vivències em fan veure que el món té un color especial tenint persones que estimo al meu costat per a tot, el meu tot, com My All de Mariah Carey.