divendres, 31 de maig de 2013

Pastís de patata {de la societat literària de Guernsey}



Ens reunim un cop al mes des de fa uns quants. De diverses edats i diferents ocupacions, unes persones apassionades pels llibres, les bones pel·lícules i tot allò que ens fa viure a gust, ens trobem i parlem de tot això. Hem anomenat el taller de lectura com Les olives picants i un altre dia us diré perquè. Triem un llibre que a la següent trobada comentarem. Aquest mes varem escollir un que ens ha fet gaudir una bona estona i que us puc recomanar: La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, editada en català per Ara llibres. Una novel·la epistolar que ens porta a conèixer una curiosa societat literària nascuda durant l'ocupació nazi de l'illa de Guernsey i que jo resumiria com pura supervivència per part d'uns singulars habitants. És tendre i divertida. I en honor al nom del llibre avui us presento un pastís de patata, prou conegut per tothom, però que hi poso la meva versió particular a la tapa de sobre.
Per a vuit persones,

Necessitarem:
pastís
 - 1 kg de patates monalisa 
 - 2 cullerades soperes mantega
 - 1/2 tassa (cafè) d'oli d'oliva
 - 1 rovell d'ou
 - sal i pebre negre
farcit
 - 1 pebrot verd tipus italià tallat a trossos petits
 - 1 ceba mitjana tallada a trossos petits
 - 1 pastanaga tallada a daus
 - 1 all esmicolat
 - 1 tassa (cafè) de tomàquet triturat
 - 400 g carn de porc trinxada
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - nou moscada
tapa de sobre
 - patates monalisa petites

Farem:
Rentem les patates amb un raspall i sense pelar les tallem a daus, que posarem a coure a vapor uns quinze minuts.
Fa uns dies vaig sentir un nutricionista canadenc que va dir que hauríem de menjar les patates amb pell perquè és on hi ha més quantitat de vitamines i minerals. Així que no les pelem.
Un cop cuites les aixafem i barregem amb la mantega, l'oli d'oliva, el rovell d'ou i salpebrem, que ens quedi un puré ben espès.
Cobrim un motlle de pastís amb aquest puré, aplanant-lo i el deixant-lo més aixecat per les vores.
Reservem.
En una paella amb oli d'oliva hi sofregim la ceba, el pebrot i la pastanaga fins que estiguin daurats.
Afegim la carn i l'all, i ho deixem fins que estigui cuita.
Li donem el punt de sal, pebre i un xic de nou moscada.
Ara hi aboquem el tomàquet triturat i deixem coure un parell de minuts.
Posarem aquest farcit per sobre del puré, sense que hi hagi suc.
Per a cobrir-lo agafarem les patates més petites i les tallarem (en prou quantitat per a cobrir el pastís en dues capes), amb una mandolina o un tallador d'embotits, en làmines ben fines i que courem al vapor uns cinc minuts. 
Cobrim el pastís amb aquestes làmines i pinzellem amb oli d'oliva, portant-lo al forn escalfat a 180º, fins que es comenci a daurar o al gust de cadascú.

La nit que ens vam reunir en varem menjar un tros cadascun i el vam acompanyar amb una copa de cava ben fresc. Ens vam acomiadar sentint Georges Moustaki, que ens havia deixat el dia abans. En els seus concerts (hi havia anat a uns quants) m'agradava sentir Sanfoneiro, on parla dels acordionistes del nordest del Brasil. Ell era un gran amant de la música brasilera. 
Gràcies Moustaki pels bons moments!




dilluns, 27 de maig de 2013

Escuma de maduixes {amb música de The Beatles}



Un cop més participo del repte de Tia Alia recetas. M'agraden els reptes. Em trobo moltes vegades amb receptes que no les he fet mai i només cal imaginar com t'hi enfrontaràs. Aquest mes ens proposen una escuma de maduixes i aprofitant que ara estan en un bon moment, aquí us deixo com m'ha quedat la meva. Per a sis persones,

Necessitarem:
 - 300 g de maduixes
 - 200 g de sucre
 - 50 g d'aigua
 - 5 fulls de gelatina incolora
 - 1/2 l de nata
 - 150 g de maduixes senceres per a guarnir
 - unes fulles de menta

Farem:
Passarem pel tamís les maduixes i reservem.
Farem un almívar amb el sucre i l'aigua.
Preparem els fulls de gelatina deixant-les en remull en un plat fons amb aigua, uns cinc minuts.
Les escorrem i les barregem amb l'almívar calent, la nata que haurem muntat i les maduixes tamisades.
Omplirem unes copes amb aquesta barreja i la posem al frigorífic.
Guarnim amb maduixes i menta fresca.
La recepta original no porta gelatina i jo n'he posat. Va al congelador i en canvi jo l'he deixat al frigorífic. Ha quedat una escuma deliciosa.

La recepta original és:
Pasar por tamiz 300 grs de fresas. Mezclar con 200 grs de azúcar en almibar e incorporar medio litro de nata bien batida, o sea chantilly. Rellenar con esta mezcla unos moldecitos de papel, ponerlos a helar y al momento de servir colocar un freson sobre cada muselina, o sea cada molde.

En una recepta amb maduixes no pot faltar una cançó de les que més m'agraden de The Beatles, Strawberry fields forever...
Heu tancat els ulls mentre llepàveu la cullera? Jo sí!


divendres, 24 de maig de 2013

Crema de faves amb pernil i menta {de temporada}



L'estiu està venint i la temperatura puja. Venen de gust amanides i menges fresques, però per la nit ens entra bé una crema calenta, tèbia o freda, a gust de cadascú. Jo sóc de sopes i cremes amb majúscules i no m'importa gens menjar-ne a qualsevol dia de l'any. Encara tinc faves fresques, les últimes, i m'animo a preparar una crema de Dani Muntaner que trobo al número 116 de la revista Cuina. Està plovent, mentre cuino escolto Captain&Tennille que canten Do that to me one more time. Poseu-vos música mentre cuineu, estareu a gust. La menta recent tallada de l'hort perfuma l'ambient...
Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 700 g de faves fresques
 - 2 porros
 - 200 g de patata
 - 100 g de pernil de gla
 - 800 ml de brou de verdura
 - 4 cullerades d'oli d'oliva verge extra
 - 2 branques de menta fresca
 - sal
 - pebre negre

Farem:
1 - Peleu les patates i trossegeu-los. Netegeu els porros traient-ne la primera capa, les arrels i les puntes verdes: talleu a rodanxes la part blanca i neta.
2 - Sofregiu a foc suau les rodanxes de porro sense que agafin color, afegiu-hi la patata, les faves, sal i pebre, i tireu-hi el brou calent. Feu-ho bullir 20 min. Tritureu-ho i passeu-ho pel colador xinès. Tasteu-ne el punt de sal i rectifiqueu-ho si és necessari.
3 - Serviu la crema calenta o freda, guarnida amb encenalls de pernil de gla, menta fresca picada i un raig d'oli verge.
Us proposem acompanyar-la amb vi blanc.
Que vagi de gust...


dimarts, 21 de maig de 2013

El raïm inquiet {història d'un gotim que volia ser vi}



M'assembla que no cal dir de com m'agrada estar amb la Violeta, la meva néta gran, i ensenyar-li tot allò que té a veure amb el menjar, la natura, la música i tants altres plaers efímers que ens fan viure el moment. De vegades crec que sóc jo la que aprenc d'ella: és curiosa de mena i les seves preguntes no em deixen indiferent. Li agrada anar al camp. I comença a conèixer els diferents cultius. Estima la natura.
Fa uns dies quan es mirava el conte El raïm inquiet d'Elisenda Guiu, amb il·lustracions de Cristina Caupena i  d'Arola Editors, em va preguntar si el proper dia que anem al camp li podrem ensenyar les vinyes. Va quedar ben encuriosida amb tota la història i els dibuixos que va veure.
El conte explica com un gotim de raïm té ganes de ser vi. A través de la seva lectura ens endinsarem en les diverses transformacions que passa fins la seva conversió final en l'apreciat líquid. Un llibre molt didàctic que ens aproparà, a grans i a petits, a algunes curiositats del món del vi.
Hi ha un blog molt interessant que segueixo i que m'agrada visitar Vi-Moments-Persones de la periodista Ruth Troyano. Us recomano que llegiu el bonic post que va fer sobre el llibre amb l'autora, l'Elisenda Guiu.




divendres, 17 de maig de 2013

Fideuada i arròs negre {cuina catalana}



Que la cuina catalana està molt i molt ben considerada en tot el món és una realitat. Només cal veure que noms com Santi Santamaria, Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i tants altres cuiners han deixat una empremta que de moment és inesborrable. Ara qui ostenta el primer lloc del millor restaurant del món és el Celler de Can Roca dels germans Roca. Llegint l'altre dia en un diari el reportatge sobre el El somni, l'espectacle d'òpera culinària en 12 plats, vaig sentir una enorme enveja dels 12 comensals que varen ser convidats. M'he fet la meva pel·lícula i he volgut fotografiar el meu plat copiant la foto de l'Ying yang d'ostres amb all negre i blanc, un dels plats servits. Jo he fet els nostrats arròs negre i fideuada, servits al mateix plat. Tot això ve perquè a l'estiu amb els meus germans fem un dinar i sempre en demanem. Recordant els bons moments que passem, i amb un senzill homenatge a la nostra cuina i als germans Roca, aquí tenim per a quatre persones,

Fideuada,
Necessitarem:
 - 1 sípia mitjana en trossets petits
 - 4 escamarlans
 - 4 gambes de Tarragona
 - 12 musclos
 - 12 cloïsses
 - 1 ceba trossejada
 - 1 tomàquet ratllat
 - un all
 - 100 g de fideus prims per persona
 - fumet de peix
 - oli d'oliva
 - sal i pebre

Farem:
Coem els musclos al vapor fins que s'obrin i reservem.
En una paella amb oli sofregim els escamarlans i les gambes i reservem.
Al mateix oli hi sofregim la sípia amb la ceba.
Seguidament hi posem l'all esmicolat, el tomàquet ratllat i les cloïsses, que s'aniran obrint.
Deixem un parell de minuts que es sofregeixi tot i hi posem els fideus perquè quedin rossos.
Ara ja hi aboquem el fumet i el suc que han deixat els musclos, guarnim amb les gambes i els escamarlans i deixem coure fins que estiguin cuits els fideus.
Finalment posem els musclos per sobre.
Emplatem i servim amb allioli.

Arròs negre,
Necessitarem:
 - 1 sípia i la seva tinta
 - 1 pebrot verd tipus italià trossejat
 - 1 tomàquet madur sense pell i tallat a daus
 - 1 ceba trossejada
 - oli d'oliva
 - sal
 - 1 cullerot d'arròs per persona
 - 2 1/2 cullerots de fumet de peix o aigua per cada cullerot d'arròs

Farem:
En una paella hi posarem l'oli i un cop escalfat hi posarem la ceba i el pebrot i ho sofregim.
Seguidament hi posarem la sípia tallada ben petit.
Passats un parell de minuts hi afegim el tomàquet.
Cobrim amb aigua calenta o fumet i deixem que es cogui ben bé uns 15 minuts.
Ara ja podem afegir la resta d'aigua o fumet, on hi haurem dissolt la tinta de la sípia, colant-la.
Hi tirem l'arròs, li donem el punt de sal i deixem coure uns 15 minuts a foc suau des del moment que ha començat a bullir.
Un cop apagat el foc el deixem reposar uns cinc minuts tapat amb un drap de cuina humit.
Emplatem i servim.

Durant la representació d'El Somni dels germans Roca, amb l'emoció de les sensacions percebudes pels plats servits, es va sentir la deliciosa veu de la Sílvia Pérez Cruz. Nosaltres hem triat Si te contara. Com m'agradaria que m'expliquessin les emocions sentides durant el sopar...


dilluns, 13 de maig de 2013

Arròs tot pelat {anem al Delta, lo nostre}



Coneixeu la zona del Delta de l'Ebre i el seu Parc Natural? Doncs us puc dir que tenim un tresor natural que val la pena visitar, sobretot en aquesta època quan el paisatge és més bonic que mai. Així que si no hi heu estat ja podeu anar preparant una excursió. L'oferta gastronòmica allí és molt bona, però si no és el moment de gastar massa un bon pícnic preparat a casa també farà el seu paper.
Fa uns dies uns amics d'aquella zona ens van parlar de l'arròs tot pelat. Primer no m'imaginava quin tipus d'arròs podia ser, però després vaig veure que és el mateix del que en diem arròs Parellada. És l'arròs del Restaurant 7 Portes i que es serveix sense closca, també dit arròs per a mandrosos, arròs sense feina, arròs de senyoret, arròs a la gandula. Jo l'he fet a la meva manera, com sempre faig la paella. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 sípia 
 - 4 gambes grans
 - 4 llagostins
 - 4 escamarlans
 - 250 g de musclos
 - 250 g de cloïsses
 - 1 ceba mitjana
 - 1 pebrot verd mitjà
 - 1 tomàquet madur sense pell i tallat a daus
 - sal i pebre
 - arròs bomba del Delta, 1 cullerot per persona
 - 2,5 cullerots de fumet per cada un d'arròs

Fumet:
 - 1 kg de pelut (morralla de peix) 
 - 1 tomàquet madur
 - 1 all
 - 1 fulla de llorer
 - oli d'oliva

Farem:
Començarem pel fumet, posant en una cassola oli d'oliva i sofregint el tomàquet tallat a daus, l'all, el pelut de peix i la fulla de llorer, donant el punt de sal i pebre.
També hi posarem les closques i caps de les gambes i els escamarlans que haurem passat per la paella on farem l'arròs.
Hi afegim aigua i deixem bullir a mitja ànima uns 30 minuts.
Colem i intentem treure'n bé les substàncies del marisc.
En una cassola amb un dit d'aigua posem els musclos i les cloïsses que obrirem al vapor, els traiem la closca i reservem.
A la paella on hem cuit les gambes i els escamarlans hi sofregim la ceba esmicolada i el pebrot.
Quan comenci a estar-ne daurat hi afegim la sípia tallada a trossos ben petits, reservant-ne uns quants de grossos per a posar-los a la broqueta que posteriorment prepararem.
Cinc minuts abans de que estigui el sofregit al punt hi afegim el tomàquet, remenem fins que veiem que ja s'ha cuit i hi tirem l'arròs deixant un parell de minuts que agafi el suc del sofregit.
Ara ja hi posem el fumet i compten uns quinze minuts de cocció.
Un cop cuit el deixem reposar uns tres minuts i servim.
L'hem servit amb broqueta perquè Memòries d'una cuinera d'aquest ens demana de preparar-ne una.
Nosaltres l'hem menjat acompanyat del vi blanc de DO Penedès, Gregal de Juvé y Camps que ha culminat un bon dinar.
De fons, música excepcional de la zona: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries canten Tots los colors del Delta...




dilluns, 6 de maig de 2013

Farinetes de maizena {per a l'Oriol}



L'Oriol va arribar ja fa uns dies. El nostre tercer nét va venir amb tota la pau del món. I la nostra família va creixent. Violeta, Júlia i Oriol, amb ells ens anem engrandint. I estem molt contents!
Per a celebrar-ho farem unes farinetes que ens agraden molt, tant als petits com als grans (amb canyella són boníssimes) i que a ell segur que també li agradarà.
A casa, la meva mare ens va criar amb aquestes de maizena, ella en deia mingau (tal com es diu en brasiler i és una paraula d'origen dels indis tupís) i vol dir aliment que es fa amb aigua o llet, que es cou amb un cereal i té consistència cremosa. Per cert, no fa gaires dies que vaig llegir al blog de la Lourdes, que s'està perdent l'ús de la paraula en català farinetes, així que contribuirem a que no s'oblidi.
Per a una ració,

Necessitarem:
 - 1 tassa de llet
 - 1 tassa (cafè) d'aigua
 - 2 cullerades (sopa) rases de maizena
 - 1 cullerada (postres) de sucre
 - canyella en pols

Farem:
Posem a bullir la llet amb el sucre.
Diluïm la maizena a la tassa d'aigua i l'aboquem a la llet bullent.
Remenem durant sis minuts, o fins que s'hagi espessit.
Servim amb un gran amor.
Per als grans, empolvorem les farinetes amb canyella i gaudim del moment.

I quina cançó li podem cantar avui a l'Oriol? De jove m'agradava molt l'Oriol Tramvia i ell cantava una havanera que li posarem com a cançó de bressol, li adaptarem la lletra i l'acaronarem: Quan tu no hi ets...



divendres, 3 de maig de 2013

Bunyols de calçots {amb melmelada de figues}



I com aquell que no vol s'ha acabat la temporada de calçots. Així que aprofitem aquells més petits que han anat quedant al frigorífic per a fer uns bunyols que ens poden servir tant d'aperitiu com d'acompanyament. Els farem a ull sense quantitats determinades.

Necessitarem:
 - calçots nets i pelats
 - farina
 - cervesa negra
 - sal i pebre
 - curri per a perfumar
 - oli de d'oliva o de gira-sol per a fregir
 - melmelada de figues per acompanyar

Farem:
Coem els calçots, tallats a trossets, a vapor fins que estiguin tous.
En un bol gran els barregem amb farina, sal, pebre, una cullereta de curri i cervesa negre ben freda, fent una pasta homogènia.
Fem unes boletes no massa grans, usant dues culleres, les passem per farina i fregim amb oli ben calent.
Traiem i les deixem sobre paper de cuina.
Acompanyem amb melmelada de figues i una cervesa fresca que ja ve de gust. 
Hem fet servir la mateixa cervesa que després ens hem begut, una Cervesa del Montseny Negra, fresca i molt bona.
De fons, ens acompanyava Lulú Santos, Como é grande o meu amor por você. Per a mi, fer un aperitiu amb cervesa i prendre el sol es estar a Rio i si ell canta és com si hi fos.
A la foto, les meves orquídies que han florit per segon any seguit. Com m'agraden. I si alguna vegada aneu a Rio no us perdeu el sector de les orquídies del Jardí Botànic, pura bellesa.