dilluns, 29 d’abril de 2013

Pastes de vi {el vi que sigui dolç}



El repte de Tia Alia recetas d'aquest mes m'ha atrapat a la proposta dolça.
El motiu és perquè tal com està escrita la recepta m'ha recordat la de la meva mare Empadinhas, una de les primeres receptes del bloc. Em fa molta gràcia perquè estan redactades de la mateixa manera: breu i fàcil. I tant una com l'altre fan servir la mateixa expressió: farinha quanto baste (portuguès) i la harina necesaria (espanyol).

La recepta de les pastes de la Tia Alia tal qual està escrita:
Para una jícara de buen aceite, dos de vino dulce y la harina necesaria. Se hace una pasta fina y se trabaja bien con el rodillo. Se corta muy delgadita en la forma que se desee i se cuecen al horno quedándolas doradas y cuidando que no se quemen. Se espolvorean con azúcar glasé.

La meva ajudant és la de sempre, la meva néta Violeta, i a ella li canta Caetano Veloso, Você é linda.




divendres, 26 d’abril de 2013

La mel {dolçor natural}

Sempre n'hem sentit parlar molt de les propietats benefactores de la mel. Se sap que és l'aliment que mai caduca. Fins i tot n'han trobat en alguna tomba de les piràmides d'Egipte en perfecte estat. De fet, no cal que us expliqui massa perquè a internet trobareu moltes referències.
Fa uns dies el nostre amic i proveïdor de la mel de casa, en Joan Singla del Pla de Santa Maria (Alt Camp), em va convidar a visitar les seves arnes. Us puc garantir que em va envair una gran emoció en comprovar la bellesa de la natura. Aquí només en puc posar unes quantes fotografies, però ja n'aniré traient en altres ocasions perquè en són moltes les que vaig arribar a fer. Només un detall: fixeu-vos en les boletes de pol·len que porten les abelles sota les ales quan entren per la piquera a les arnes.
Tot i que sabia el que feien, després d'aquesta visita podeu tenir per segur que valoraré molt més la feina d'els apicultors.
Per si teniu interès en saber alguna cosa més del món de la mel hi ha un centre força interessant al Perelló, el Muria Centre d'Interpretació del Perelló que val la pena visitar i que està inclòs a la Ruta de la Mel de Sant Carles de la Ràpita, feta per a viatgers amants de la natura.
Mentre escric escolto el Lied Guitare de René Aubry.




dilluns, 22 d’abril de 2013

Creps amb mel i melmelada de llima {dolça dolçor}



La combinació de mel i llimona resulta sempre un remei molt bo per als refredats i mal de gola. Però avui farem com a curació de l'ànima unes creps, perquè segur que us milloraran l'estat d'ànim aquestes postres ben bones. El contrast de la mel amb la melmelada de llima resulta una exquisidesa. Així que toca fer-les ràpidament. Per a una crep gran que compartirem entre quatre,

Necessitarem:
 - 150 g de farina
 - 1 ou
 - 200 ml de suc de pinya
 - 1 xic de sal
 - 1 cullerada (postres) de sucre
 - 1 cullerada (sopera) d'oli d'oliva
 - 1 cullerada sopera de Cointreau
per a coure les creps:
 - 1 trosset de mantega
per a farcir i ornar:
 - mel líquida
 - melmelada de llima d'Els Fruits Saborosos

Farem:
En un bol gran anem barrejant els ingredients per ordre i remenem fins aconseguir una pasta homogènia.
Un cop feta la passem per un colador o colador xinès, per tal de treure els possibles grumolls que hagin quedat.
Deixem reposar, com a mínim, una hora al frigorífic.
Escalfem la paella on els farem i hi passem una nou de mantega amb una forquilla per tot el fons.
Amb un cullerot deixem caure la meitat de pasta, la movem fins a cobrir tot el fons i quan veiem que estigui més o menys quallada i daurada la tombem i coem de l'altre costat.
En farem dues, la de sota la deixem sencera i hi posem la melmelada de llima per sobre.
La crep que va damunt la fem una mica més doble perquè no es trenqui i amb un motlle li donem forma de flor.
Guarnim amb la mel i servim.

Hem fet just perquè hauríem repetit, el proper dia doblarem les quantitats.
Mentre llepàvem les culleres Maria Bethânia ens cantava la dolça Mel.




dijous, 18 d’abril de 2013

Rilette d'ànec {amb escalunyes caramel·litzades}



Un dels llibres de cuina que més m'agrada és el de Fermí Puig, Cuinetes, la tradició, de pares a fills, de Columna Edicions. El llibre és un recull de receptes del programa de ràdio El món a Rac1 amb Jordi Basté i que són d'un molt bon nivell. Una de les que més he repetit és la Rilette de conill. Us puc dir que és una autèntica delicatessen, i que sempre ve de gust. El llibre ens explica que les rilettes són pròpies del sud de França, especialment de les Landes. Avui us convido a una de cuixa d'ànec en confit. Em van regalar un parell i no sabia què fer amb elles. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 2 cuixes d'ànec en confit
 - escalunyes
 - mel
 - mantega
 - aigua
 - un bon pa llescat

Farem:
Com que les cuixes ja venen precuites, només cal posar-les entre 15/20 minuts al forn a 250º.
Després les desossem i pastem, fins que sigui una pasta homogènia, el propi greix ajudarà que hi quedi.
Per a fer aquesta operació, tal com aconsella el llibre, podem fer-ho amb guants de làtex.
Avui les hem deixat una mica desfilades.
Se serveix a temperatura ambient sobre unes llesquetes de pa torrat.
Les hem acompanyat d'unes escalunyes confitades: posem una mica d'aigua en una paella perquè es coguin i després hi afegim una cullerada de mel i mantega, així quedaran d'un daurat ben bonic.
Servim amb un bon vi i a gaudir del moment, mentre Benjamin Biolay i la Chiara Mastroianni ens canten La plage.


dilluns, 15 d’abril de 2013

Crema de carxofes i espinacs {amb serrat d'ovella }



Avui és un dia especial. Avui celebrem l'aniversari d'un blog amic i hem preparat un plat per a l'ocasió. Primer havia pensat en fer una recepta americana del seu Chicago estimat on hi ha viscut algunes temporades, després vaig creure que millor un pastís però no em va sortir com volia, potser un plat de Portugal on també ha passat un tros de la seva vida, seguidament que si un plat que hagués estat cuinat en una de les sèries americanes que seguim fervorosament totes dues (Boss o House of cards) i em vaig adonar que només sortien costelles a la brasa. Finalment la inspiració em va venir de la revista Cuina, el número 139, on sortim fotografiades amb el grup que varem anar a Manlleu a la festa del Primer Dia Cuina i on ella, sí la Mon d'April's kitch va guanyar el premi a la recepta creativa: una sopa de formatge cheddar amb cervesa. I a ella li dedico una recepta del Pep Nogué, que casualment aquell dia també ens fa ver una demostració de cuina a l'Aula del Mercat d'aquella ciutat, una crema de carxofes i espinacs del meu hort. Un plat senzill i exquisit, però que a ella segur que li agradarà, perquè així és ella: senzilla i amb bon gust. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 10 carxofes
 - 1 ceba
 - 1 porro
 - 1 manat d'espinacs
 - 150 ml de cervesa rossa
 - 100 g de serrat d'ovella curat
 - 150 g de cansalada viada a talls molt fins
 - 500 ml d'oli d'oliva verge extra
 - 100 g de farina
 - sal

Farem:
1- Peleu la ceba i el porro i talleu-los a rodelles. Poseu-los en una cassola al foc, amb un raig d'oli d'oliva, perquè s'ofeguin lentament, tapats.
2- Prepareu les carxofes traient-ne les primeres fulles i deixant 2 cm del tronc. Talleu-les per la meitat i traieu-ne el plomissol, si n'hi ha.
3- Preneu dues carxofes, talleu-les ben fines, enfarineu-les lleugerament i fregiu-les amb oli d'oliva, que quedin ben rosses. Tot seguit, traieu-les i passeu-les per un paper absorbent.
4- La resta, afegiu-les a la cassola amb la ceba i el porro, tireu-hi la cervesa rossa i deixeu-ho reduir 2 min. Tot seguit, cobriu-ho d'aigua i deixeu-ho coure 5 min, a foc mitjà. Saleu-ho.
5- Fregiu la cansalada fins que estigui ben cruixent. Reserveu-la en un paper absorbent.
6- Mentrestant, en una altra cassola amb un raig d'oli, ofegueu-hi els espinacs, que perdin volum. Tot seguit, afegiu-los a les carxofes i poseu-ho a punt de sal. Afegiu-hi el serrat d'ovella, deixeu-ho coure 2 minuts mes, tritureu-ho i passeu-ho per un colador xinès (pas imprescindible).
7- Serviu la sopa posant-la al plat amb les carxofes cruixents i la cansalada al damunt.
He de dir que la recepta del Pep Nogué està feta amb cervesa rossa Bianyenca i formatge del Mas Farró, que jo he substituït per El Sant Gil d'Albió (Conca de Barberà) que és de cabra i per una Cervesa artesana del Montseny, ja que els recomanats no els he trobat aquí.

Tinc la sort de tenir la Mon d'amiga. Ella em diu que sóc la seva hada madrina!  I encara no sé perquè. Però us he de confessar que em fa riure molt. De vegades m'he trobat rient sola davant de l'ordinador quan m'envia una de les seves bitàcoles privades, on es descriu un desastre tipus Bridget Jones i ho escriu, i que només comparteix amb els més íntims. Jo li he dit més d'un cop que sí que les seves receptes molt bé, però quina sort si podés compartir en alguna publicació tot allò que pensa i que li passa...
Gràcies Mon, segueix així: per molts anys de blog, aquí estarem esperant les teves entrades, com sempre!
Per cert, coincidim amb el gust musical, a ella també li agrada Nina Simone: Here comes the sun.



dimecres, 10 d’abril de 2013

Proust i les magdalenes {i la música de Mozart}


Pot una magdalena evocar una bona sensació de la nostra infància? Segons Proust li provocaven alguna cosa dins seu. I això m'ha passat avui fent-ne unes de ben senzilles: m'ha vingut una flaire que m'ha recordat una fleca de Praga, mentre passejàvem pels seus carrers. Aprofiteu la meva inspiració i poseu-vos a la cuina: el resultat serà un deliciós berenar per avui o, si en sobren, un esmorzar per a demà.

Necessitarem:
 - 6 ous
 - 200 g de sucre blanc
 - 75 g de sucre mascavo
 - 75 g de xarop d'auró  (podeu substituir-lo per caramel líquid Royal)
 - 300 g de farina
 - 1 cullerada (postres) de llevat
 - l cullerada (cafè) de sal
 - 150 g d'oli d'oliva, hi he posat el d'Orgànic fruit oli ecològic de La Canonja
 - sucre per a posar per sobre a l'hora d'enfornar

Farem:
Anirem fent la barreja ingredient per ingredient, per l'ordre anotat.
Jo la he fet amb la Kitchen Aid fins a obtenir una massa homogènia.
La deixem al frigorífic una hora.
Oliem els motlles amb oli i empolvorem amb farina, els omplim fins a la meitat posant una culleradeta de sucre per sobre.
Els posem al forn preescalfat a 175º entre 12 i 15 minuts.
Un cop ha pujat la massa si veiem que encara estan crues podem abaixar el forn a 120º perquè no quedin massa fosques.
N'han sortit quinze.

Diumenge tarda, encara fa frescor, m'he posat uns mitjons dobles. Al sofà, escolto bona música, l'Ave Verum Corpus, K618 de Mozart, em menjo una magdalena, m'acompanya una copeta de vi dolç, m'imagino volant per damunt del món...



divendres, 5 d’abril de 2013

Faves estofades {mireu les seves flors}



La meva fascinació per les flors de l'hort no té límit. Que si la pesolera, que si la bajoquera, que si la carabassonera, sigui la que sigui, ara li toca a la favera. Les seves tenen un to violaci preciós i que en pocs dies es transformen en el seu fruit. No cal que digui gaire cosa més, només cal que mireu i segur que estareu d'acord amb mi. Avui farem unes faves que enamoren.

Necessitarem:
 - faves
 - ceba
 - alls tendres
 - cansalada fresca o fumada
 - llonganissa fresca
 - oli d'oliva verge extra
 - sal i pebre
 - pernil salat

Farem:
En una cassola hi posarem la cansalada i la llonganissa trossejades, que anirem fent amb el foc no massa fort amb una mica d'oli d'oliva.
Seguidament hi posarem els alls tendres trossejats i les faves.
Salpebrem i anem sacsejant la cassola, ja que si les remenem es poden desfer.
Les tapem i deixem coure a mitja ànima uns 20/25 minuts.
Al ser tan tendres es couen en el seu propi suc.
Quan servim fem unes xips d'alls tendres i una teula de pernil salat (el posem al forn calent a 180º uns 8 minuts sobre un motlle metàl·lic i agafarà la forma).

Després d'aquest plat de faves, estem al camp i la sobretaula al jardí molt gratificant, mentre Iggy Pop ens diu ...quand il me prend dans ses bras il me parle tout bas, je vois La vie en rose..., sensacions indescriptibles...




dimarts, 2 d’abril de 2013

Sopa de farigola {una recepta emocional}




Fa uns dies l'Eduard del blog De plat en plat va publicar una sopa de farigola que em va emocionar perquè la va posar tal com la feia el meu pare. Li agradava per a sopar els dies de fred.
Ara en tinc de ben florida perquè la farigola s'ha d'agafar durant la primera lluna plena de primavera, que coincideix amb la Setmana Santa, entre el Dijous Sant i la Pasqua.
Té moltes propietats benefactores per al nostre cos. Per a collir-la podem aprofitar per a sortir al camp i gaudir d'aquesta bellesa que ens proporciona la natura.

Necessitarem:
 - pa sec
 - sal
 - un all
 - una branca de farigola
 - oli d'oliva verge extra

Farem:
Tallem el pa en llesques, el torrem, el freguem amb l'all i li afegim un rajolí d'oli d'oliva.
El posem al plat on servirem la sopa.
Mentre, posarem un cassó al foc amb aigua i quan comenci el bull hi afegirem la branca de farigola.
Retirem del foc la infusió que hem fet i la tirem pel damunt del pa.
També podem afegir-hi un ou i batre'l a dins la sopa o deixar caure un ou escaldat.

Estem al camp i fa fresqueta. Aquesta sopa ens ha deixat bé i m'ha fet recordar el meu pare. Quina pau.
Ell estimava Brasil i la seva cultura: Chega de Saudade amb Rosa Passos i Yo-Yo Ma.