dilluns, 30 de setembre de 2013

Fricandó amb olives {una altra recepta de familia}



Quan Carmen de Tía Alia recetas ens va proposar fer un fricandó no sabia que estava fent un repte amb un dels plats principals de la meva família, que amb la Sopa amb brossa formen el duet de les receptes més importants de la cuina de casa. Així que em vaig posar a fer-lo amb moltes ganes perquè era festa major i també és el plat que més repetim. Sempre ens va bé, a qualsevol època de l'any. Les olives, que li donen un gust diferent, es poden canviar per bolets. Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 12 talls de rodó de bou
 - farina
 - oli d'oliva
 - 2 cebes mitjanes picades finament
 - 2 pastanagues mitjanes tallades a daus
 - 2 tomàquets mitjans pelats i sense llavors
 - sal i pebre
 - 200 ml de vi negre
 - 1 branqueta de canyella
 - 150 g olives
 - aigua
 - 15 avellanes torrades
 - 1/2 all
 - 1/2 carquinyoli
 - 1 paquet de noodles (espaguetis japonesos)
 - 1 cullerada sopera de ras-el-hanout

Farem:
Enfarinem els talls de carn, els fregim en una cassola amb oli d'oliva calent i els reservem.
A la mateixa cassola, a l'oli que ha quedat, hi sofregim la ceba a foc a mitja ànima uns 20 minuts, fins que quedi daurada.
Hi afegim la pastanaga tallada a daus i deixem coure uns 10 minuts més.
Farem el mateix amb el tomàquet i deixem que es confiti.
Salpebrem.
Hi aboquem el vi i ho deixem uns cinc minuts.
Posem la carn, la canyella, les olives i cobrim amb aigua, que es cogui durant uns 50 minuts a foc a mitja ànima.
Fem una picada amb l'all, el carquinyoli i les avellanes i l'afegim a la carn perquè es cogui uns deu minuts més.
Aquest cop hem acompanyat el fricandó amb uns noodles que hem bullit durant tres minuts, els hem escorregut i hem fregit poc temps en oli d'oliva ben calent on hi hem posat una cullerada de ras-el-hanout, que els ha donat un bonic color daurat.
L'hem servit amb un bon vi: el 3D3, un negre jove de la DO Terra Alta de les bodegues del nostre amic Marco Bernava, un italià que amb el seu germà Gino i la Ruth Fullat han creat Cellers Bernaví. 
I jo sé que al Marco li agrada Lucio Battisti, Emozioni.
I emocionats quedem amb el maridatge de fricandó-vi-música!


28 comentaris:

  1. jo també m'emociono, amb la recepta, el maridatge i la música. bon dilluns!

    ResponElimina
  2. Ostres, no cuino mai amb olives, i això que donen molt de gust. Sempre que veig una recepta així penso que ho haig de provar, però després no me'n recordo mai... A veure si aquest cop sí! :)
    Amb el fricandó ha de quedar boníssim.

    ResponElimina
  3. Una presentació molt original. Segur que estava boníssim
    petons

    ResponElimina
  4. que rico y la presentacion fantastica! bicos

    ResponElimina
  5. La foto es impresionant...em fa venir gana... l'acompanyament musical que dir...i el plat....buff... un dels meus favorits... jo tambè el faig amb una mica de canyella...i la picada... i es un altre clàsic de la meva infantessa.... en aquest càs era macarrons i fricandò (tot i que era amb porc soposo que perque era mès economic). Però m'encanta!!!! i el teu sembla deliciòs....feliç semana preciosa!!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Me ha gustado mucho tu versión del Fricandó, la verdad es que las aceitunas le van de maravilla y le habrán dado un sabor riquísimo. El toque de especias me ha encantado, seguro que habrá quedado un plato de lo más aromático.

    Besitos,

    ResponElimina
  7. Coincidimos en la receta. Yo nunca lo había probado y en casa nos hemos quedado encantados. Es una receta de toma pan y moja y te ha quedado perfecta.
    Un besito desde La Palmas y feliz semana.

    ResponElimina
  8. el ras el ahnout al fricandó mai l'hauria posat però és una idea que m'agrada molt. a casa el fricandó era plat de tardor, quan el pare tornava a casa amb cistelles i més cistelles de bolets :o) Però aquesta versió serà més fàcil de fer a Paris!
    estem celebrant els 4 anys del blog amb un sorteig de mermelada si et ve de gust, mai es sap, podries guanyar un any més!
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  9. Quina bona pensada, això dels noodles japonesos, Nani! M'agrada molt l'acabat del plat que has fet. Petons!

    ResponElimina
  10. Qué versión más original del fricandó.., y no digamos nada de la presentación: preciosa y apetecible.
    Abrazos.

    ResponElimina
  11. Nani, me alegra enormemente haber escogido una receta que forma parte de tu repertorio familiar y que tantos recuerdos guarda. Desde luego que eso se nota porque nos has regalado una versión de fricandó bien diferente a las que hasta ahora he visto, con aceitunas y acompañada de unos noodles con ras-el-hanout...wow!

    Me ha encantado leerte. Tomo nota de tu versión para cocinarla en breve. Nos ha gustado mucho este plato y caerá en breve de nuevo.

    Gracias por participar y hasta pronto !!!

    ResponElimina
  12. Este fricandó tiene un toque internacional que puede por su propio peso. Entiendo que hayas querido darle un giro especial a esta receta tan de vuestra casa y así ha quedado de espectacular. Cada uno de los ingredientes hace que el conjunto sea tan resultón como se ve.

    Besos y feliz semana.

    ResponElimina
  13. Quin toc més modern que li has donat al plat! Fantàstic...no se m´hauria ocorregut mai posar-hi olives i menys noodles.

    ResponElimina
  14. Una molt original presentació de la clàssica fricandó.. i les olives li han donar un gustet moooolt bó.. m´encanta la teva versió. Petons,

    ResponElimina
  15. Quina versió que has fet del fricandó!!!! I..les olives...quin gustet han de donar!!!! Ho provaré!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  16. Hola Nani! Ostres, no havia sentit mai això de fer fricandó amb olives, però amb el que m'agraden les olives segur que queda boníssim. Sempre ens sorprens amb coses molt originals! I el toc dels noodels cruixents amb el ras-el-hanout, fantàstic!
    Petonets! :)

    ResponElimina
  17. No n'he fet mai de fricandó, però el de la meva mare... m'encanta!!! i l'opció de canviar els bolets per les olives la trobo molt interessant, igual que acabar-ho amb uns noodles!

    ResponElimina
  18. Com li has posat el teu toc amb les olives, molt bo també. Petons!

    Ana

    ResponElimina
  19. Ostres Nani!! La picada m'ha fet recordar a l'estofat de l'avia.....com canvia el plat ehhh!!!
    El toc de les olives, boníssim!! A mi m'agrada molt cuinar amb les olives, i si són una mica amargants millors.
    Petonets guapa. MAR, de EQNME
    P.D: Mai he dubtat de que tornaries a EQNME, jeje, però així si, a partir d'ara passaré llista :P Me n'alegro que t'agradi el que cuinem :)

    ResponElimina
  20. Doncs ben original, el gustet de les olives hi ha de ser ben bo!

    ResponElimina
  21. A cada casa hi ha les seves tradicions, i posar-li olives a mes d'original em sembla un encert.
    Tota la música que poses m'encanta. Et segueixo al Spotify i estic encantada! Un petonet

    ResponElimina
  22. Lo has bordado querida... Y que no te sale bien a ti?? No se te resiste nada.
    Con aceitunas, has dado en el 100.
    Besos Nani.

    ResponElimina
  23. Un clàssic revisitat i que sempre fa festa. Ben tornada, petons.

    ResponElimina
  24. Que rico con esas olivas, me encanta como te ha quedado, fantástico!! :)
    Un abrazo!!

    ResponElimina
  25. ooohhhh!!!! A la fi el fricandó de la Nani!!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  26. Que bo, Nani!!! No soc massa amant de la vedella, bé, tu bou, però si me'l cuinen bé no dic pas que no, jeje. Es que jo no ser cuinar-lo!
    Petons, t'espero! ;)

    ResponElimina
  27. Questa sí che é una Emozione!!! Gracies Nani...un plat fantàstic pel nostre 3D3!!! Fins Aviat!

    ResponElimina