divendres, 9 d’agost de 2013

O nordeste brasileiro {una vida gens fàcil}



Brasil és un país immens, preciós i amb diverses tradicions. Una d'elles és el carnaval. Fa uns anys, el meu marit i jo vam recórrer el nord-est brasiler en època carnavalesca. Seguint camins i carreteretes vàrem anar a parar a un vilarejo on feien una rua i ens trobàrem amb una comparsa que escenificava la tropa del cangaceiro (bandoler) més famós d'aquell país: Lampião, odiat per uns reverenciat per altres. Amb ell, Maria Bonita i tot el seguici. Les seves disfresses, fetes amb materials ben senzills, eren fantàstiques i amb uns colors meravellosos.
És una regió on la supervivència és molt dura. Veure com celebraven amb música sertaneja, del Sertão, aquella festa era emocionant, tot i que em sobraven les armes (tant de bo no existissin) que feien part de l'atrezzo. Veiérem persones, on el dia a dia és molt difícil, amb ganes de celebrar com cada any la seva festa entre els del poble.  No els agradava gaire els visitants. Nosaltres érem els únics però al final el meu marit va ser convidat a fer una partida de dòmino en un baret de carrer. La màgia dels viatges.
Tot això us ho explico perquè un dels llocs on millor he menjat és en aquella regió. Podem trobar tota una cuina feta amb productes barats i que només requereixen temps. És una cuina rústica i refinada alhora. Així hi podem menjar quibebes, bolos de gomabeijustapiocapaçocapeixada de comadre i uns camarões nordestinos que són els que he fet i compartiré en el post vinent.
No tot és samba al Brasil. La música sertaneja és dolça. Xodó? En portuguès és una manera amorosa d'anomenar una persona estimada. Una cançó brasilera molt coneguda és Eu só quero un xodó, per Gilberto Gil. Bona música nordestina. Quanta saudade...




3 comentaris:

  1. He visitat el nordest del Brasil i realment té zonas molt duras.
    El dia dia s'ha de viure. Tenen tristeza a la cara.
    Loli

    ResponElimina
  2. Una entrada preciosa!!!!! Aquestes fotos amb un cercle de color, il.lustra perfectament aquel contrapunt que vols deixar patent: alegría entre la tristessa, ganes de sortir endevant i cel.lebrar el poc que es te, a pesar de les circunstancies.
    Son aquelles coses que em d'apendre els que tenim molt mès, i .. sovint ens queixem mès. Desitjo tenir-ho present, tot i que ho intento.
    Desitjant tambè llegir el proper post.
    Petons!

    ResponElimina
  3. Aquestes fotos són com una invitació a viatjar a llocs lluntanys i amb tanta diffèrencia amb la vida nostra...
    A veure aquestes noves receptes...
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina