dilluns, 26 d’agost de 2013

Infusió de marialluïsa {del nostre hort}



La marialluïsa de la torreta ara està esplèndida. Ja cal que anem pensant què hem de fer amb les seves fulles abans que caiguin. Encara fa calor, però el rebost que es nodreix de l'hort tot l'any ja espera les seves fulles seques.
Fa uns dies la Rosa, una veïna, ens va preparar una infusió molt bona amb elles. Explicà que les asseca d'una manera ben senzilla: en treu les fulles, les posa en un bol o safata i les cobreix amb un tul o un colador metàl·lic. Les deixa 3 dies a sol i serena, sense que es mullin. Les envasa en un pot hermètic i llestos.
Nosaltres ja ho hem fet i ja ens imaginem a la tardor llegint un bon llibre i prenent una infusió que ens deixarà l'ànima ben reconfortada. A més ens acompanyarà Mahler, Simfonia núm. 5 in C, dirigit per Herbert Von Karajan.
Us quedeu amb nosaltres?




12 comentaris:

  1. Aunque parezca mentira, si en tu jardín tienes salvia, añádele unas hojitas a las de M. Luisa, pero poquitas y verás que toque de sabor mas rico.
    He llegado a ti a través de M. Gloria.
    Besos

    ResponElimina
  2. És clar que ens apuntem :o) Es la mevera infusió preferida, sobretot a l'estiu amb fulles fresques.
    Quina il.lusió poder gaudir aquesta tardor del millor de l'estiu. M'agradaria veure el teu rebost Nani!!!
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  3. Tinc un arbre a casa.....M'encanta...Records

    ResponElimina
  4. Ostres! En tinc una planta i no se m'havia acudit mai assecar-ne les fulles, només l'aprofito per a fer begudes refrescants a l'estiu. Ara les assecaré com tu proposes.
    Petons,

    ResponElimina
  5. Que bona ha de ser!!! Doncs com que no podem para el temps, ens prepararem pel fred.

    ResponElimina
  6. Aquest hort vostre té de tot!! jo no sóc massa d'infusions, sóc més de cafè, però poc a poc vaig provant-ne de noves i mira, si són així afrutades hi gaudeixo. Les fotos són una xulada, i quins coixins!

    ResponElimina
  7. A casa la meva padrina cada nit ens preníem una marialluïsa. Com que tira a dolceta a mi m'agradava molt. Potser cal recuperar els costums, però araa sense gens de sucre.
    Com va l'estiu? Petonets.

    ResponElimina
  8. M'hi apunto...sobretot aquests darrers dies que aqui ja fa temps de tardor i que quan baixem de muntanya ja ve de gust una cosa ben calentona.
    Ptns
    Dolça

    ResponElimina
  9. La infusió de Marialluïsa és de les que més m'agraden!! va molt bé per al mal de panxa...i a casa l'assequem d'una forma semblant! Una abraçada, Marta

    ResponElimina
  10. Ostres!A casa tenim des de fa molts anys una Maria Lluïsa i de tant en tant fem infusions però sabent aquest mètode en podrem fer durant més temps!!! Moltes gràcies!!!!!

    ResponElimina
  11. ¡Cómo me gusta leerte! Ahora ya es todo diferente. Visualizo el huerto, las gallinas y todas las cosas que rodean vuestra casa. Hace muchísimos años, cuando era muy pequeña, mi madre solía hacer lo mismo con la tila (y creo que también se secaba en septiembre).
    Voy poniéndome al día poco a poco. Tengo que terminar una sorpresa para vosotros. Besitos.

    ResponElimina