divendres, 7 de juny del 2013

Sopa de puré de patates {d'un llibre molt bo}


M'agraden els llibres de cuina. Els col·lecciono i en tinc uns quants. En compro i me'n regalen, cosa que em fa molt feliç. Però últimament hi ha un que m'ha fet molta il·lusió perquè me'l va donar la pròpia autora. Maria Antònia Ferrer és una dona prou coneguda a Tarragona, per diversos motius, entre ells per professora i escriptora. Però el que més m'agrada és perquè va ser la fundadora del Pax, l'estimada escola on van anar els nostres fills. 
Encara no entenc com no vaig comprar el llibre quan va sortir ja fa uns quants anys, però ara el tinc i us puc dir que m'agrada. Té un pròleg emotiu, que m'agradaria reproduir, però de moment us poso una recepta molt fàcil i bona. Un altre dia en faré alguna de més elaborada. Si teniu canalla a casa aquesta sopa/puré d'avui us agradarà -la Violeta em va demanar que li torni a fer.

Necessitarem:
 - 1/2 kg de patates pelades i tallades a trossos
 - 1 ou
 - 50 g de mantega
 - 1/2 got de llet
 - 100 g de ceba
 - trossets de pa fregit
 - 100 g de formatge ratllat
 - sal i pebre (si es vol, menys sal i 1 pastilla de brou)

Farem:
Es couen les patates amb aigua i sal. 
Quan estan cuites, s'hi posa la ceba sofregida, la llet i el rovell d'ou.
Es passa la batedora.
Se serveix calent.
El pa i el formatge es presenten en plats petits.
Jo li he afegit uns bolets petits passats per la paella.

El llibre és un recull de receptes de l'Amparo Sanromà Anguiano (1902-1985), que es va dedicar tota la vida a complaure els altres. Una de les seves virtuts era la cuina, d'arrels catalana i espanyola, amb influències mexicanes, italianes i suïsses. Va néixer a Tarragona, al mas Sanromà, i va viure a la ciutat de Tarragona, a la Cava (delta de l'Ebre) i a Mèxic.
El treball de l'autora has consistit a endreçar i ordenar una sèrie de llibretes i papers manuscrits de la seva sogra, elaborar les receptes perquè fossin més entenedores i incorporar la seva pròpia experiència culinària. M. Antònia Ferrer Bosch, mare de sis fills, ha sigut una apassionada de la cuina, i la seva trajectòria professional de professora i escriptora li ha servit per donar vida al llibre.
Tiamtipatiro va dirigit a totes les persones enamorades de l'art del bon menjar. 
Text de la contraportada del llibre.

Sé que la Maria Antònia té un gust exquisit per la música. La convido a sentir Chet Baker, There will never be another you.

17 comentaris:

  1. una senzilla, reconstituient i sens dubte deliciosa sopa.... i bonica entrada dedicada amb carinyo!!!!
    M'agrada la fotografía de la portada i els coberts...molt bona idea!
    Bon cap de setamana!!!!

    ResponElimina
  2. No conec la mestra però el llibre fa bona pinta. Aquesta crema és un drls meus plats preferits, ja tinc ganes de poder fer-li a l Aina!!
    petonets

    ResponElimina
  3. No la conec, la Maria Antònia Ferrer, però segur que a Tarragona té anomenada. Haurem d'aprendre a valorar els productes senzills, com d'unes patates en pot sortir una sopa tan bona com la que ens ensenyes. Els llibres de cuina també són llibres savis, hi ha un més enllà de les novel·les. Les fotos són genials, Nani. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. M'encanta, Nani! em sembla que ja tinc el sopar d'avui, jeje! moltes gràcies! ja et diré el resultat!
    A mi també m'apassionen els llibres de cuina, encara que no en tinc masses, i ara amb el tema d'internet els passo bastant per alt, encara que no et dic que no m'agradaria comprar-ne algun.
    Per cert, unes fotos precioses, m'agrada com el confón el blanc.
    Una forta abraçada i molt bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. Maria Antònia i escola Pax és tarragonisme al 100%. Enhorabona, un escrit que mereix.
    Maria

    ResponElimina
  6. Nani, no sóc massa del puré de patates...la meva mare el feia amb carn i gratinat al forn...el vaig avorrir...però en sopa...té un aspecte fi...
    Ptnts i fins diumenge!!!

    ResponElimina
  7. Serà qüestió de tastar-la....fa bona pinta.
    I de llibres...jo també en tinc per avorrir...però em penso que em moriré sense haver-los vist tots !!!!

    ResponElimina
  8. El puré de patates....el bon puré de patates es força present a casa, tant a l'estiu per fer "braços de gitano" o a l'hivern per escalfar-nos la panxa!!
    Aquest es veu molt fi!! La dedicatoria és sens dubte preciosa i a les persones a qui se'ls hi dedica sempre estant encantats!!
    Bon cap de setmana...i fins diumenge!!! Petonets. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  9. Un clàssic ben bo i senzill de fer. No pot fallar!
    Em fixaré a veure si trobo el llibre, sembla bonic
    Marta

    ResponElimina
  10. Caram Nani, no només em portes una recepta que m'agrada sino que com a tu a mi també m'encanten els llibres de cuina i ara no puc estar sense aquest!!! Un peto!

    ResponElimina
  11. Veritablement unes boniques històries darrera aquesta recepta.

    ResponElimina
  12. Ai, Nani!!!! Que m'ha encantat la teva entrada!!!! .....aquesta sopa de puré ha de ser exquisita!!! Ja la tinc a la meva llista d'espera.... A casa ens agraden moltíssim les sopes i el puré de patata!!!
    ..i com a tu.....m'agraden moltíssim els llibres de cuina!!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  13. Sencilla pero rica y sabrosa.
    Los libros de ese tipo son una joya.
    Besitos.

    ResponElimina
  14. Mira que amb aquest títol Receptes de la sogra potser algú no el compri :o)
    Però aquesta crema, amb patates i coses tan bones i senzilles, ja sé que a casa també una rosseta em diria : "en fem més?"
    Petonets i molt bona setmana,
    palmira

    ResponElimina
  15. No se como te las apañas para sacar de algo tan sencillo como un puré de patata una receta tan deliciosa, no tienes rival!!!!
    Besos querida.

    ResponElimina
  16. A mi també m'agraden molt els llibres de cuina i quan en trobo un especial el guardo com un tresor. Miraré a veure si trobo aquest q recomanes, la recepta m'ha semblat deliciosa i si ha agradat a la Violeta segur que als meus fills també els agradarà. Petonets

    ResponElimina
  17. Una estupenda presentació d'un plat que he tingut la sort de provar a casa de la Maria Antònia.
    Els comentaris, les fotos i la música, l'acompanyen meravellosament.

    ResponElimina