dimarts, 4 de juny del 2013

Pastís de pastanaga i poma {tinc bones amigues}


Només fa un parell de mesos els cirerers encara estaven florits i ara ja ens donen els primers fruits: unes cireres que enamoren i molt bones. Dissabte en vam collir les primeres amb la Violeta. De tot en fem una festa. En arribar a casa havíem de fer quelcom, així que varem fer un pastís que teníem pendent i les hi posaríem de guarniment. N'hem de consumir perquè en tindrem unes quantes i la nostra cuina acostuma a ser de temporada. La recepta del bescuit ens ve de Mallorca, de part d'unes amigues, i que per a mi és tot un plaer fer-la, perquè l'han enviat amb molta estima.
Resulta un cóc deliciós i us el recomano.

Necessitarem:
 - 300 g de sucre
 - 1 got d'oli d'oliva
 - 3 ous
 - 180 g de pastanaga ratllada
 - 1 poma trossejada
 - 100 g de nous
 - 100 g de panses
 - 1 cullerada petita d'extracte de vainilla
 - 1 cullerada petita de sal
 - 1 cullerada petita de canyella
 - 1 sobre de llevat
 - 1/2 cullerada petita de bicarbonat sòdic
 - 4 gots de farina
 - cireres per a guarnir el pastís

Farem:
Escalfar el forn a 160º.
Barrejar en un recipient els ous batuts, l'oli i el sucre.
Batre bé.
Afegir la pastanaga natural ratllada i la poma trossejada a daus petits.
Trossejar les nous amb les mans i afegir-les juntament amb les panses.
Afegir la vainilla, la sal, la canyella, el llevat i el bicarbonat.
Barrejar tot molt bé i afegir a poc a poc la farina.
Ficar al forn durant 45 minuts a 160º.

Carmen, Samantha i Eva, moltes gràcies. Ha quedat tan bo que farà que el repeteixi més d'un cop i pensaré en vosaltres quan el tregui a taula. Heu de saber, noietes de ses illes, que a Tarragona hi teniu un trosset de cor. En dies com avui que comparteixo vivències em fan veure que el món té un color especial tenint persones que estimo al meu costat per a tot, el meu tot, com My All de Mariah Carey.

24 comentaris:

  1. Qué maques les cireres...i que maques les fotos de la Violeta recullint!!!! i amb les "arrecades de la Reina" com li diuen alguns a les cireres....
    El cóc es veu fantàstic, casolà, oloròs, sabròs, tendre i esponjòs...mmmmmmm

    ResponElimina
  2. Aquestes amigues de Mallorca segur que et donen moltes alegries. I entre elles, aquesta recepta deliciosa que, decorada amb cireres de l'hort, ha de ser un plaer pels sentits. Que passis un bon dia, Nani. Ja ens falta poc per venir a Tarragona...! he he. Petons

    ResponElimina
  3. Nani, presentat així una no s'hi pot resistir, jeje! una pinta deliciosa!
    Les cireres són el fruit quasi bé preferit, són un vici, quan comences no es pot parar de menjar-ne, a més són un molt bon record d'infància els cireres. El de l'hort del pare era gegant!!!!!!
    Gràcies, guapa, jo aquest any encara no n'he menjat.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  4. Oh, jo també em feia les arracades de cireres! Que gracioses! Quina il·lusió fa anar a collir les cireres, aquest any a mi no em toca, perque s'han mort tots els cireres! Disfruteu d'aquesta oportunitat! Petons

    ResponElimina
  5. M'encanten aquests cocs combinats amb fruita!!! quina delicia!

    ResponElimina
  6. Un cóc boníssim! Quines ganes tinc de fer-lo!
    Loreto

    ResponElimina
  7. Hola!!!
    Que delicia, aprovechando bien las cerezas que además de deliciosas dan un tono de color precioso. Un postres espectacular.
    besos.

    ResponElimina
  8. Hola
    Un cóc molt bo! La decoració de les cireres queda fantàstica. El provarem de fer, segur.

    ResponElimina
  9. Nena, quin luxe de coc!!! ja saps que te'l copiarà, veritat?? La Dolça heheh
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  10. Uaauuu quina pinta impresionant! i ric de vitamines, un bescuit ideal per este temps
    El provarem segur!

    ResponElimina
  11. Quina bona idea això de les cireres!! La fruita de temporada és boníssima i fa una pinta espectacular!!
    I quina il•lusió veure la recepta al teu blog!! Aquí a Mallorca diem " una coca", què curiós que li digueu "un cóc", no ho sabia... ja he après una cosa nova!
    Envio a la Nani i a tots els que seguiu el seu blog amb tant de gust una forta abraçada des de ses illes!
    Samantha.

    ResponElimina
  12. Quina bona pinta i que boniques les fotos!! A mi m'agraden molt les cireres però no en compro massa, casi sempre están massa verdes i el temps ue surten molt bones és curtet, però és una fruita que m'encanta.
    En pastís tipo pa de pessic no n'havia vistes encara, en coca si.

    Petonets!!

    ResponElimina
  13. pastanaga, poma i cireres, no??? quina bona pinta Nani! La Violeta és preciosa. petonets

    ResponElimina
  14. Quina Coca més bona Nani!! I plena de sabors!!
    Les fotos de les cireres precioses, sobretot les de la Violeta!!
    Petonets :) MAR, de EQNME

    ResponElimina
  15. Que gran s'ha feta la Violeta!!!
    Amb aquestes cireres tan maques i tan sabroses, tot coc ha de sortir ben bò, sobretot amb tanta amistat :o)
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  16. Jo de petita també en feia arrecades amb les cireres.
    Crec que totes les nenes ho hem fet. Guapissima Violeta!!!!!
    El coc fa una pintorra, que ara mateix l'apunto.
    Felicitats per aquesta preciosa Violeta, per el coc i per tindre
    unes bones amigues.
    Petonets

    ResponElimina
  17. He pensat; s'ha equivocat! un super pastís de cireres, i el titul diu pastanga i poma? ho he llegit i he pensat; boníssim!!!
    Unes fotos presioses, i la Violeta es molt bonica!
    Desitjo que vagi molt bé el diumenge!!! petonets!

    ResponElimina
  18. Que fotos tan, tan lindas, me han enamorado.
    Besos preciosa.

    ResponElimina
  19. Quina bona pinta!
    Segur que es d'allò més suau i esponjós, mmm!!

    Les fotos son una preciositat :) La Violeta està maquísima

    Un petó!

    ResponElimina
  20. Jo també vull cireres! I si pot ser un tros d'aquest deliciós pastís. Això de compartir receptes és genial, i tenir un hort com el vostre encara més!

    ResponElimina
  21. No he barrejat mai la pastanaga amb dolços, és sorprenent i si ve de tu suposo que molt bo. T'en queda un bocí?

    ResponElimina
  22. Aquesta recepta me l'apunto, segur que a faré. M'encanten les fotos, especialment la de les cieres-arracada.
    Marta

    ResponElimina
  23. Que maravilla de recta y la foto con las cerezas en la oreja que buenos recuerdos me ha traido a mi niñez
    Bss

    ResponElimina
  24. Amb tots aquest ingredients sens dubte el pastis ha d´estar més que bó!!! quina bona pinta.. petons,

    ResponElimina