dilluns, 6 de maig del 2013

Farinetes de maizena {per a l'Oriol}


L'Oriol va arribar ja fa uns dies. El nostre tercer nét va venir amb tota la pau del món. I la nostra família va creixent. Violeta, Júlia i Oriol, amb ells ens anem engrandint. I estem molt contents!
Per a celebrar-ho farem unes farinetes que ens agraden molt, tant als petits com als grans (amb canyella són boníssimes) i que a ell segur que també li agradarà.
A casa, la meva mare ens va criar amb aquestes de maizena, ella en deia mingau (tal com es diu en brasiler i és una paraula d'origen dels indis tupís) i vol dir aliment que es fa amb aigua o llet, que es cou amb un cereal i té consistència cremosa.
Per cert, no fa gaires dies que vaig llegir al blog de la Lourdes, que s'està perdent l'ús de la paraula en català farinetes, així que contribuirem a que no s'oblidi.
Per a una ració,

Necessitarem:
 - 1 tassa de llet
 - 1 tassa (cafè) d'aigua
 - 2 cullerades (sopa) rases de maizena
 - 1 cullerada (postres) de sucre
 - canyella en pols

Farem:
Posem a bullir la llet amb el sucre.
Diluïm la maizena a la tassa d'aigua i l'aboquem a la llet bullent.
Remenem durant sis minuts, o fins que s'hagi espessit.
Servim amb un gran amor.
Per als grans, empolvorem les farinetes amb canyella i gaudim del moment.

I quina cançó li podem cantar avui a l'Oriol? De jove m'agradava molt l'Oriol Tramvia i ell cantava una havanera que li posarem com a cançó de bressol, li adaptarem la lletra i l'acaronarem: Quan tu no hi ets...

34 comentaris:

  1. Moltes felicitats Nani!!!! :) quina famila més maca que tens, i quina il·lusió eh? Ara m'han vingut ganes de tastar les farinetes de maizena, la veritat és que no sé si me'n preparaven o no... Potser quan les tasti ho sabré ;) Això sí, hi posaré canyella que m'encanta!
    Petons i bon dilluns!

    ResponElimina
  2. Felicitats! Benvinguda a l'Oriol!! Tindrà unes farinetes delicioses, i més coses quan ja tingui dents! Segur, amb la Nani súper chef... petons!

    ResponElimina
  3. M'encanten les farinetes de maizena!!!!!!!! la mama ens en feia...i jo segur que en faré: fàcil, ràpid i boníssim!
    Benvingut Oriol!!!!

    ResponElimina
  4. La família creix!!! Enhorabona!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Provaré aquestes farinetes, tenen molt bona pinta!
    Bona setmana, bonica!

    ResponElimina
  5. Otres! Jo també els hi donava als meus fills, fa 20 anys, aquestes farinetes!!!! I s'han criat fantasticament!!!
    Benvingut a l'Oriol...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Enhorabona per l'Oriol!!!! segur que serà feliç amb una àvia tan bona cuinera! jijiji. Petonets

    ResponElimina
  7. Enhorabona per l'Oriol! Quina alegria!

    Té molt bona pinta la recepta, sens dubte la provaré un dia d'aquests i segur que li agrada al meu petit. Segur que m'agradaria a mi, fins i tot! (Per cert, jo tinc les mateixes tasses i plats, són preciosos).

    Salutacions!
    Lou

    ResponElimina
  8. Felicitats!!! I jo que em pensava que la Violeta era la teva filla, aixxx, jeje. La recepte ideal per l'ocasió i els plats moníssims m'encanten.

    Petonets

    ResponElimina
  9. Moltes felicitats!!! Aquestes farinetes també les menjavem a casa meva... encara recordo la olor! Un peto

    ResponElimina
  10. Oh, enhorabona! Quina il·lusió l'arribada d'un nou memebre de la família, és una gran notícia!
    Molts petonets a l'Oriol... i a l'àvia radiant!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  11. Doncs jo de farinetes no en tinc costum, però la veritat es que amb aquest toc de canyella que li has posat...em venen de gust de probar-les. M'agrada molt aquest plat i el vas i l'osset. Les fotografies son molt maques. Es curiós com tenim que anar adaptant la nostra cuina als temps i les persones que van habitant una familia.
    Sobretot no perdis els customs dels teus i transmete'ls. Aquesta es la labor d'una bona avia. Petonets!!!!!!

    ResponElimina
  12. a casa de petita quan estava malalta tocaven unes farinets molt semblants a aquestes. Amb canyella són delicioses, fa temps que no en preparo... fantàstic berenar per demà :o)
    Benvinguda a l'Oriol i moltes felicitats per aquesta familia cada cop més gran!
    Petonetsm
    Palmira

    ResponElimina
  13. Moltes felicitats Nani!! quina àvia més estupenda....
    A casa de farinetes i purés pocs,la Victòria ni de petita en volia, i de gran diu que t'ho mengis tu.

    ResponElimina
  14. Felicitats pel nou membre de la família! Quina pena que això de les farinetes s'estigui perdent. No pot ser! Més farinetes i menys "potitos".

    ResponElimina
  15. Moltíssimes felicitats Nani! Oriol es un nom Preciós! Desitjo que hagi anat tot bé! I en quant a les farinetes, les provarè de fer pel meu Pol! semblen delicioses, i les imatges no cal ni dir-ho!
    Petons!

    ResponElimina
  16. Felicitats, que boniques són aquest tipus de notícies. A casa meva tota la vida se n'ha dit farinetes!!!
    Petonets

    ResponElimina
  17. Felicidades de nuevo¡¡¡¡¡ No se que recuerdos tengo de mi infancia, pero siempre me han encantado las papillas. Y aun ahora si no fuera por lo que engordan seguiría tomandolas. Bss

    Virginia "sweet and sour"

    ResponElimina
  18. Enhorabona¡!
    Fa molt que no preparo unes farinetes...i encara veig lluny els néts...a gaudir.


    Petó

    ResponElimina
  19. Moltes felicitats!! Un plat entranyable! Menjar de luxe per a bebès i grans... Petonets!

    ResponElimina
  20. Moltes felicitats per l'arribada de l'Oriol!
    Quina sort d'àvia tenen... A la teva vora tindran la sort de convertir-se en unes personetes increíbles!
    Visca les farinetes i les cançons de bressol!

    ResponElimina
  21. Felicitats superàvia!!!
    I t'he de dir que es torna a notar l'edat que tenim o la proximitat geogràfica... nosaltres de petits ens en vam fer farts i ens agradaven amb bojeria. Però la mare hi posava una pell de llimona per donar-hi gust, enlloc de la canyella.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  22. Felicitats per el nou membre de la família!

    A mi me mare també m'havia fet moltes d'aquestes farinetes, però en comptes de posar el sucre a la llet bullent, el posava sobre el plat de farinetes ja fetes, amb una mica de cacau en pols, i de vegades encara me'n faig!

    ResponElimina
  23. Moltíssimes felicitats a tota la família!!!! Com diem per l'Ebre....com xalaràs amb els teus néts!!!!
    La meva tia li preparava aquestes farinetes a la meva cosina!!!
    Petons, Nani!!!
    Olga

    ResponElimina
  24. Moltíssimes felicitats! Quina il·lusió!
    Marta

    ResponElimina
  25. Quina entrada més tendra, felicitats! A mi m'agradaven tant les farinetes de maizena que me les feia d'adolescent i tot algun cop per a sopar.Al meu home també.
    La paraula farinetes la vaig aprendre del meu pare que els deia així a les de panís, plat que ells menjaven molt. Així és que les meves filles sempre van menjar farinetes (res de papilla) i puré de fruites o de verdures.
    Petons.

    ResponElimina
  26. Visca!!! Un altre petit per fer-li carantonyes!!!Apunto revepta per quan el Pol li toqui!!!! Moltes felicitats Nani!!! ptnts

    ResponElimina
  27. Enhorabona Nani, per aquests tres néts i en especial per l'Oriol que acaba d'arribar. Que tingeu molta salut per poder gaudir d'ells. Nosaltres no hem arribat encara a aquesta categoria d'avis, potser més endavant.
    Per cert, el meu fill petit també es diu Oriol.
    Un petó
    Conxita

    ResponElimina
  28. Nani, ¡Una gran bienvenida para Oriol! Debes de estar feliz. De todas formas, y ya que esto de los blogs permite un "poquito" de intimidad, desde aquí quiero enviarle un beso inmenso a Violeta. Las debilidades son humanas. Muchos besos.

    ResponElimina
  29. Enhorabona àvia!!! quina alegria que la familia vagi creixent. Amb aquestes farinetes els teus néts deuen estar encantats!!

    petonets

    ResponElimina
  30. Nani, enhorabuena por tu nieto, tenéis que estar muy felices. En mi caso tambíen me criaron con las papillas de maicena de hecho a mia hijas alguna también les hice. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  31. HOLA Nani, he tenido que ausentarme unas semanitas pero ya estoy de vuelta, muchísimas felicidades por tu nuevo nieto, no sabes la de recuerdos que me has traido con esta papilla, vamos esta noche se la voy a preparar a mi nene y para mi también claro! besitos

    ResponElimina
  32. Ohhhh moltes felicitats!! Ja sou un més.
    Petons

    ResponElimina
  33. Enhorabona Nani i molt bé això de que no es perdin les receptes familiars.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina