dimarts, 21 de maig del 2013

El raïm inquiet {història d'un gotim que volia ser vi}


M'assembla que no cal dir de com m'agrada estar amb la Violeta, la meva néta gran, i ensenyar-li tot allò que té a veure amb el menjar, la natura, la música i tants altres plaers efímers que ens fan viure el moment. De vegades crec que sóc jo la que aprenc d'ella: és curiosa de mena i les seves preguntes no em deixen indiferent. Li agrada anar al camp. I comença a conèixer els diferents cultius. Estima la natura.
Fa uns dies quan es mirava el conte El raïm inquiet d'Elisenda Guiu, amb il·lustracions de Cristina Caupena i  d'Arola Editors, em va preguntar si el proper dia que anem al camp li podrem ensenyar les vinyes.
Va quedar ben encuriosida amb tota la història i els dibuixos que va veure.
El conte explica com un gotim de raïm té ganes de ser vi. A través de la seva lectura ens endinsarem en les diverses transformacions que passa fins la seva conversió final en l'apreciat líquid. Un llibre molt didàctic que ens aproparà, a grans i a petits, a algunes curiositats del món del vi.
Hi ha un blog molt interessant que segueixo i que m'agrada visitar Vi-Moments-Persones de la periodista Ruth Troyano. Us recomano que llegiu el bonic post que va fer sobre el llibre amb l'autora, l'Elisenda Guiu.


19 comentaris:

  1. Que xulo!! fa uns anys encara feiem vi a casa, i m'agradava molt ajudar-los en tot el que feia falta. Segur que aquest conte és moníssim i n'ha après moltes coses, tantes com n'aprèn de tu i tu d'ella! :) Petons Nani, bona setmana!!

    ResponElimina
  2. Naniiiiiiii! El vaig comprar i a la Jana li encanta! Tenim unes nenes que aprendran molt. Una abraçada,
    Mònica

    ResponElimina
  3. Ja tinc ganes de poder-ho fer amb el Pol...tot just ara comença a descobrir-se!! Apunto el llibre!!ptnts

    ResponElimina
  4. El miraré, aquest blog. Em sembla un llibre molt interessant! Sobretot, per explicar històries als nens. jo sóc conta - contes. Ara fa una setmana vaig ser una sessió de "Contes a l'hortet!" on les verdures eren protagonistes. Vaig fer conte de les maduixes, el cigró, l'enciam, la col, el pèsol i la pastanaga. M'hagués anat molt bé conèixer aquest llibre tan xulo!! El buscaré! Petonets i gràcies per compartir. i petons a la Violeta!

    ResponElimina
  5. Quins temps... jo ara ja no tinc amb qui llegir contes...haurem d'esperar a ser avis???
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. I jo que tinc una vinya ben abandonada...La varietat es parellada, d,aqui el nom de la casa i alguns dels ceps deuen tenir mes de cent anys!!, em falten mans i coneixements! Quin greu!!,

    ResponElimina
  7. Aquests moments compartits llegint llibres i contes són meravelloses. L'Olivier a qui li agrada molt el vi així tindrà les paraules justes per parlar-li del seu amor pel Priorat!
    GRàcies Nani!
    Petons,
    Palmira

    ResponElimina
  8. Aquest és el llibre del que ens vas parlar el dia del dinar... doncs, si .. sembla molt xulu, el mateix uqe el bloc, que de ben segur li faré una ullada.
    Les fotos fantàstiques...la Violeta està creixent! Petons!

    ResponElimina
  9. Hola! Què contentes hem estat de llegir aquest post tan xulo en un blog encara més xulo que hem descobert per casualitat! Una seguidora del Pallars i amiga nostra ens ha fet saber la referència. Què felices estem de sentir que desperti entre els nens i nenes les ganes d'anar a la vinya i conèixer de prop aquest món apassionant! És una de les millors floretes que podem rebre. Gràcies per compartir-la! Una abraçada, salut i vi! Cristina i Elisenda. :)

    ResponElimina
  10. Ups, jo pensava que la Violeta era la teva filla !!!....perdó. Per cert, t'agraeixo la salutació que em fas per la Vinyet, de gairebé 4 anyets...però i pel Nil?....pobrisó !!!!...que ja té un any i mig !!!!...jeje. En tinc dos...i prou!.
    Una entrada molt entranyable...de les que captiven al lector.
    Bona feina Nani...i disfruta de la vida al costat de les criatures...com ja fas....que hi ha res millor !!!
    Una abraçada....i un petó a totes les netes i netes, jeje.

    ResponElimina
  11. Prenc nota de la recomanació, les meves nebodes són unes grans lectores!

    ResponElimina
  12. M'ha encantat aquest conte!!! Als meus fills segurs que li encantara!! A mes, trobo que ens anira genial per compaginar la lectura (que agrada tant als nens) amb el vi (al meu marit li encantaria ser sommelier!)... aixi tinc l'excusa perfecta per a que em deixin tots una estona a mi sola a la cuina, no? jajajajaja
    Molt bona recomanacio! Gracies
    Un petonas

    Encontrar la Felicidad en los Pequeños Detalles

    ResponElimina
  13. Una entrada preciosa Nani!! És una gran sort que tingui ganes de conèixer les coses, que sigui curiosa, perquè hi ha molts nens que no es pregunten res....Tot són videojocs, mobils, etc...
    Se que us queda força lluny, però per si en vols estar al corrent, en una bodega del meu poble l'any passat varen fer unes activitats de la verema en familia (No se si aquest any també ho faran).
    Per si de cas et deixo un link ;)
    http://www.lavinyeta.es/actualitat/lavinyeta-en-familia/
    Petonets guapa. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  14. Què bonic això que expliques, passar temps amb la gent que estimes no té preu i si a sobre podeu compartir l'afició per la natura i els fruits que dóna la terra l'experiència és immillorable!

    ResponElimina
  15. La Violeta apunta maneres.
    Què maco que gaudiu tant plegades.

    ResponElimina
  16. Preciosa entrada, no hay nada mas hermoso y agradecido que dedicar tiempo a nuestros seres queridos. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  17. Oh!!! que maco tot plegat, continua disfrutant tot el temps que puguis que és una alegria!!! gràcies per aportar-nos tanta pau.

    ResponElimina
  18. Yo siempre he dicho que de los niños se aprende muchísimo. Ella absorbe todo el conocimiento que tu le das, pero no es consciente de que también te aporta a tí muchísimas cosas nuevas. Qué bueno que puedas disfrutar tanto de ella. Besitos.

    ResponElimina