dimecres, 10 d’abril de 2013

Proust i les magdalenes {i la música de Mozart}


Pot una magdalena evocar una bona sensació de la nostra infància? Segons Proust li provocaven alguna cosa dins seu. I això m'ha passat avui fent-ne unes de ben senzilles: m'ha vingut una flaire que m'ha recordat una fleca de Praga, mentre passejàvem pels seus carrers. Aprofiteu la meva inspiració i poseu-vos a la cuina: el resultat serà un deliciós berenar per avui o, si en sobren, un esmorzar per a demà.

Necessitarem:
 - 6 ous
 - 200 g de sucre blanc
 - 75 g de sucre mascavo
 - 75 g de xarop d'auró  (podeu substituir-lo per caramel líquid Royal)
 - 300 g de farina
 - 1 cullerada (postres) de llevat
 - l cullerada (cafè) de sal
 - 150 g d'oli d'oliva, hi he posat el d'Orgànic fruit oli ecològic de La Canonja
 - sucre per a posar per sobre a l'hora d'enfornar

Farem:
Anirem fent la barreja ingredient per ingredient, per l'ordre anotat.
Jo la he fet amb la Kitchen Aid fins a obtenir una massa homogènia.
La deixem al frigorífic una hora.
Oliem els motlles amb oli i empolvorem amb farina, els omplim fins a la meitat posant una culleradeta de sucre per sobre.
Els posem al forn preescalfat a 175º entre 12 i 15 minuts.
Un cop ha pujat la massa si veiem que encara estan crues podem abaixar el forn a 120º perquè no quedin massa fosques.
N'han sortit quinze.

Diumenge tarda, encara fa frescor, m'he posat uns mitjons dobles. Al sofà, escolto bona música, l'Ave Verum Corpus, K618 de Mozart, em menjo una magdalena, m'acompanya una copeta de vi dolç, m'imagino volant per damunt del món...



32 comentaris:

  1. Unes fotos precioses Nani! Tinc tantes ganes d'anar-hi... I què dir de les magdalenes? es veuen autènticament bones!! ja m'imagino l'oloreta. Moltíssimes felicitats per l'entrada nº200 i que ens en puguis oferir moltes més. Petons!

    ResponElimina
  2. Deliciosas y más si evocan una ciudad tan bonita como Praga.
    Tomo nota para seguir practicando con el sirope de arce.
    Un beso.

    ResponElimina
  3. Aquestes fotos, Nani com per somiar i somniar :o)
    I aquestes magdalenes, no sé on em podrien portar però segur que unes rialles a la cuina no faltarien !
    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  4. No, no arrivaran a dema, segur, arrivaran al berenar per que no hi ha ningu a casa, que si no tampoc...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. mmmm, Tarragona i Reus connectades telepàticament!!! Jo també he fet unes magdalenes... però per a una embarassada, heheh

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. I tant que pode evocar records de l'infància, sempre que compro a a una fleca de La Garriga men recordo dels cops que mun pare em comprava una coca de poma tremenda!
    M'emporto la teva inspiració, tenen un aspecte maquíssim :)

    ResponElimina
  7. Que bonic, Praga, i que bones les teves magdalenes!!!!

    ResponElimina
  8. A mi també em pasa, un plat o una olor de la cuina que em porta records.
    M'agrada con t'han quedat, sembla pa de pessic.
    Petons.

    ResponElimina
  9. Doncs el teu post m'ha fet recordar Praga... hi vaig anar ara fa 12 anys!!! Com passa el temps ;-) aquestes magdalenes semblen molt esponjoses nyam nyam

    ResponElimina
  10. A quina hora podem venir a fer el cafe aquesta tarda?¿ Uauuuuuuuu Nani!! Impresionants les magdalenes. La combinació dels tres tipos de sucre ha de ser genial, ha de despertar uns aromes sensacionals!!
    Petonets i aviam si tornem a fer una quedada ;P. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  11. Disfrutar de unas buenas magdalenas siempre es un placer. Te han quedado con una pinta deliciosa!!! Si además te traen recuerdos de un viaje tan bonito seguro que aún las disfrutas más.

    Besitos,

    ResponElimina
  12. mmm t'han quedat spectaculars!!!! Son tan fotogèniques les magdalenes!!! Jo ara fa temps que no en faig i ja començo a tenir-ne mono jejejje.
    Praga l'asocio, gastronòmicament parlant, als batuts de fruites del bosc gegants que esmorzava en una petita cafeteria al costat del carrer principal, tot i tenir pagat l'esmorzar a l'hotel, cada día vaig acabar esmorzant allà :).

    Petonets!!!

    ResponElimina
  13. T'han quedat precioses! Aquestes les haig de mirar de fer algun dia...
    Marta

    ResponElimina
  14. Praga és preciós. I si aquestes magdalenes t'hi transporten... ui, serà qüestió de no esperar-se gaire a fer-les! petonets, guapa.

    ResponElimina
  15. "Oh gavina voladora, que voltegas sobre el mar"......
    Mare meva!!!! Impresionada m'has deixa amb aquesta foto ..... Que bonica....!!! ...fins i tot sembla que el churreton de la de la dreta l'hagis fet a proposit!!!!! M'encanta!!!!!
    Praga deu ser preciosa...jo no he estat, però m'agradaria...i per les fotos... ha de ser preciòs.
    i sobre les magdalenes...no s'ha de ser Proust per saber que les teves han de ser superesponjoses i sabroses!

    ResponElimina
  16. I es l'entrada 200????? Moltes, moltes felicitats!!!!!!

    ResponElimina
  17. moltes felicitats per aquesta entrada!! una entrada per sonmiar, les fotos, la ciutat, la narració... tot rodó.

    ResponElimina
  18. Tot preciós!Fa 17 anys que hi vaig estar: Final de Carrera!

    ResponElimina
  19. Que maravilla de magdalenas Nani, no me canso de mirarlas.
    Besos linda.

    ResponElimina
  20. Pues yo creo que estas magdalenas me transportarían al mismísimo cielo porque se ven divinas.

    Bss

    ResponElimina
  21. Ja, ja, ja Nani. Debemos tener telepatía, estoy preparando la entrada de unas madeleines y precisamente hablo de Proust¡¡¡¡ Tengo que sacar las fotos, así que hasta el fin de semana nada de nada. ¡¡¡Como me gusta Praga!!!! Y por supuesto Mozart, aunque en cuestión de música clásica, mi entendimieno no vaya mas allá de lo que me gusta y determinadas composiciones. Pero la música, como la poesía, la pintura y todas las artes trasmiten eso que llevamos en nuestro interior. Bss

    Virginia "sweet and sour"

    ResponElimina
  22. Em sembla que no recordava haver vist unes madalenes així...
    Precisament una companya ahir evocava l'efecte-afecte Proust a les madalenes.

    ResponElimina
  23. Molt interessant l'efecte Proust! A mi em sembla que els dolços sempre fan un bon efecte: energitzant, relaxant i deliciós :) El reportatge turistic és preciós. I la música d'avui m'agrada especialment, és molt espiritual i reconfortant... Tota una experiència aquesta entrada 200!!! 200 gràcies per compartir les teves inspiradores experiències! Petonets!

    ResponElimina
  24. Unes madalenes que fan molt bona pinta...
    I una ciutat de les que tins a pendents urgents!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  25. No he visitat mai Praga, però de debò que és una d'aquelles ciutats europees que tinc pendents proximament! i les magdalenes? un clàssic que mai falla!

    petonets

    ResponElimina
  26. Que bones deuen ser, sóc una fan de les madalenes!!
    Molt xules les fotos de Praga, jo hi vaig estar un Nadal i t'ho recomano 100%.
    Su.

    ResponElimina
  27. L'olfacte és el sentit amb més memòria dels que tenim, oi?
    I les magdalenes t'han de portar bons recors per força!

    ResponElimina
  28. Quins records!!! Unes fotos precioses, tant les de les magdalenes com les de Praga. Nosaltres vam anar de viatge de nuvis a Praga i ens va encantar. M'has evocat records com els de la magdalena de Proust, ja ja, que, per cert, tinc el llibre esperant-me, a veure quan el comence. Un beset.

    ResponElimina
  29. I aquestes tenen una pinta! Ummm... és com quan vas a Lyon tots els carrers fan una olor del que aquí en diríem brioix i que em recorda a les teves madalenes. Petons.

    ResponElimina
  30. I tant que una magdalena pot evocar records de la infància!!! Al segon de començar a llegir el teu post....un munt de records de la meva infància han tornat!!!!
    Moltes gràcies per fer-ho possible!!!
    Ah!!!...i aquestes magdalenes......meravelloses, com tota l'entrada.
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  31. como me gustan tus magdalenas (hummm me las imagino con ese vinito dulce around the world...), como me gusta Praga, y de Proust no pude acabarmelo (además es más de un libro y no pude acabarme ni el primero) pero lo de la magdalena 100% cierto! Un besazo

    ResponElimina
  32. Qué bona pinta tenen les magdalenes! Y quines fotos més precioses!!
    petons

    ResponElimina