dissabte, 29 de desembre de 2012

Burrata {amb torradetes de pa d'all}



Has sentit a parlar de la burrata i no n'has menjat mai? Doncs avui us portem un plat que farà les delícies dels que sou amants del formatge. La burrata és un tipus de mozzarella més cremosa que prové de la regió italiana de la Pulla, a la costa del mar Adriàtic. L'hem servit amb pa d'all i unes fulles d'enciam.

Necessitarem:
 - formatge burrata (abans anaven embolicades amb una fulla verda i ara és una tira de plàstic de color verd)
 - enciam net i amanit
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - llesques de pa tallades al nostre gust
 - 2 alls esmicolats
 - fulles de sàlvia
 - bitxo esmicolat
 - mantega en pomada

Farem:
En una safata de servir disposarem l'enciam net i amanit amb oli d'oliva.
Obrim la burrata i l'amanim amb oli d'oliva i una mica de bitxo esmicolat per sobre.
Abans haurem posat el forn a escalfar a 200º.
Oliem les llesques de pa i per sobre hi posem la barreja que hem fet amb els alls, les fulles de sàlvia, sal i pebre, mantega.
Mullem un paper encerat de forn i amb ell emboliquem les llesques de pa i enfornem entre 15/20 minuts.
Ho servim com aperitiu juntament amb la burrata.
Ens acompanyem d'un vi blanc.

Mentre podem escoltar K.D. Lang amb So in love.
Aquesta és la nostra aportació al Memòries d'una cuinera d'aquest mes.





dilluns, 24 de desembre de 2012

Coq au vin {ara ve Nadal}



...Ara ve Nadal,
matarem el gall,
i a la tia Pepa
li darem un tall... 


I com el cuinarem? Amb vi! Una bona recepta francesa: coq au vin.
Per a quatre persones,
Necessitarem:
 - 1 gall de pota negra (aquest feia 1,250 kg.) tallat a octaus
 - 1 litre de vi negre (he usat un de DO Mont-sant de Capçanes)
 - 1 ceba mitjana tallada a rodanxes
 - 2 pastanagues tallades a rodanxes
 - 2 branques de farigola
 - 1 fulla de llorer
 - 2 alls
 - oli d'oliva
 - sal i pebre
 - 100 g de cansalada tallada a tires
 - 150 g de xampinyons tallats a quarts
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - julivert esmicolat
 - 250 g de cebes petites

Farem:
El vespre posarem els trossos del gall en un bol, juntament amb la ceba, les pastanagues, la farigola i el llorer.
Salpebrem i hi aboquem el vi.
Cobrim amb film transparent i els deixem marinar al frigorífic durant la nit.
Pel matí, quan l'hàgim de fer, separem la carn i l'assequem per a poder-la fregir en una cocotte on hi haurem posat oli d'oliva.
El deixarem ben daurat i reservem.
A banda escorrem la ceba, la pastanaga i els alls, reservant el suc restant, i els saltem en una paella amb oli d'oliva, afegint-los a la cocotte.
Afegim el suc de la marinada i ho coem amb foc a mitja ànima, fins que el veiem que la carn estigui tova.
El que he fet l'he tingut al foc, amb la cocotte tapada, dues hores.
Passat aquest temps he posat la cansalada tallada a tires en una paella ben calenta, les he deixat ben fregides i he afegit les cebes petites i els xampinyons, fins que s'han daurat, abocant-ho a la cocotte i deixant que agafin el gust amb cinc minuts de cocció.
Us he de dir que l'he cuinat un dia abans, deixant que es confiti per a servir-lo ben gustós.
I amb aquest plat us desitgem un bon Nadal!

Mentre l'estava fent ha sonat per la ràdio Bob Dylan amb Have yourself a Merry little Christmas.
Feia un ambient càlid, a la cuina s'hi estava bé.


divendres, 21 de desembre de 2012

Amanida de llegums {per al Tió Solidari}



Fins el dia 24 de desembre el Banc dels Aliments està fent un recapte d'aliments infantils amb el Tió Solidari. Segur que vosaltres també, però jo estic patint molt per tots els infants que ho estan passant malament degut les conseqüències de la situació actual. Així que des d'aquí tornem a fer una crida solidària: mireu el cartell i intenteu col·laborar, encara que només sigui amb 1 €. 

Com que els de Programa Quins Fogons ens demanen un menú de Nadal anti-crisi, nosaltres hi participem amb aquesta senzillíssima amanida de llegums que ens ha costat 4,35 € per a sis persones: 350 g de fesols, 350 g de llenties i 350 g de cigrons. Hi hem afegit un trosset de pebrot vermell talladet per a donar color i ho amanim amb oli d'oliva i vinagre. Li donem el punt de sal.

I sí, avui toca cantar el Caga Tió: necessitem molt l'ajuda de tots. 
La Violeta i jo us ho demanem. Moltes gràcies!




dimarts, 18 de desembre de 2012

Vieires a la meunière {i una amanida amb fruits secs}

Fish'n'chips VII

                                                                                                         
. . .
Eren les nou del vespre i van trobar un bistrot obert de casualitat. Ella va demanar una amanida. Ell, una coquille Saint-Jacques. La sentència de l'Opel Astra i el crit de les feromones de la Muriel encara retrunyien a les orelles del Gaspar. "No trobo cap semental", havia dit. I amb la seva porció de vi de Borgonya corrent per les artèries ell va ser capaç de rematar aquell diàleg avortat: Si vols jo te'l faig, el crio. Ella va riure, feliç. Què? Ell es va encendre un altre cigarret. Que per fer-te un nen només cal que m'ho diguis. Ella va riure més fort. Tranquil, que mai no et demanaré res més. Tu insemina, que de la resta m'encarrego jo. Es va aixecar fent tentines per anar al bany. I quan estava d'esquena, l'estat etílic no li va impedir sentir la mirada del Gaspar, un pes veneri allà on acaba la columna vertebral. Els llums de l'escenari es van apagar. Havia acabat el primer acte.
                                                                                                       . . .

Del llibre: Olives picants d'Anna Monreal, editat per Proa.
La banda sonora que ens acompanya al llibre: Blu on blue per Bobby Vinton, Gloomy Sunday per Sarah Vaughan i Can't get enough of your love babe per Barry White.
Podeu triar la que més us agradi.
       
Les receptes de l'amanida i de les coquilles Saint-Jacques (vieires) ens les pensem com serien.

Per a fer l'amanida:
 - fulles d'enciam variades (jo les he agafat del meu hort urbà)
 - poma tallada a grills
 - orellanes d'albercoc
 - dàtils sens pinyol
 - prunes seques sense pinyol
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - vinagre de figues
 - oli d'oliva

Farem:
Rentem bé les fulles d'enciam, les escorrem i les posem al plat.
En una paella hi posarem una cullerada de mantega i saltem la poma, que reservarem.
A la mateixa paella hi afegim una altra cullerada de mantega i saltem els fruits secs que haurem tallat a trossos.
Decorem les fulles d'enciam amb la poma i els fruits secs.
Amanim amb oli d'oli d'oliva i el vinagre de figues.

Per a fer les petxines de pelegrí:
 - 1 paquet de petxines de pelegrí congelades (vieires)
 - patates o moniato cuites al vapor
 - el suc d'una llimona
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - farina
 - sal i pebre
 - julivert o cibulet

Farem:
Descongelem les vieires i les assequem amb paper de cuinar.
Les salpebrem i enfarinem lleugerament, les fregim a la mantega que haurem posat en una paella, un minut per cada costat, a foc baix.
Quan estiguin fetes hi aboquem el suc de la llimona i deixem que es redueixi el suc, amb el foc una mica més animat.
Hi posem el julivert o el cibulet esmicolat.
Servim amb les patates, que jo he substituït per un moniato blanc també fet al vapor.
Compartim taula amb un bon vi.
Bon appétit!



dissabte, 15 de desembre de 2012

Crema de salmó fumat {amb caviar}



La Roser Milà, que és la meva proveïdora de la Thermomix, cada any i no falla mai, m'envia la felicitació de Nadal amb noves receptes, i com sempre, molt bones. Fa dos anys hi havia una crema de bacallà fumat, que jo he fet amb salmó, per a prendre-la com aperitiu. No cal que us digui com ha quedat, perquè amb aquest estri que ens ajuda a la cuina tot queda fantàstic.

Necessitarem:
 - 80 g d'oli d'oliva
 - 5 grans d'all
 - 1 litre d'aigua
 - 1 kg. de patates pelades
 - sal i pebre
 - 200 g de nata líquida
 - 160 de salmó fumat
 - oli d'olives negres o ous de mujol per a decorar

Farem:
Posar l'oli al got i programar 4 minuts temperatura varoma velocitat 1.
Tot seguit afegir els alls i posar 4 minuts/tempertura varoma/velocitat 3.
Afegir l'aigua, les patates, la sal i el pebre, programar 30 minuts/temperatura varoma/velocitat 1 (posar el cistellet sobre la tapa per evitar que esquitxi).
En acabar, posar-hi el bacallà trossejat i la nata, posar velocitat 10 fins aconseguir una crema perfecta.
Corregir el punt de sal i pebre i, si és espès, posar-hi una mica de llet.
Fer la decoració al moment de servir.
Nota: Es pot fer amb un altre peix fumat.

I avui toca comiat: la recepta del 15 d'Els fogons de la Bordeta s'agafa unes vacances (esperem que sigui així). No cal dir que tots desitgem que tornin aviat perquè trobarem a faltar que arribi el dia 20 i no ens diguin l'ingredient del mes següent. Jo sé la feina que comporta per això perdono a Sandra & Cia. que emprenguin durant un temps altres inquietuds. Des d'aquí, moltes gràcies. Us espererem!

Posarem una cançó de Norah Jones, Moren than this, en honor al seu pare Ravi Shankar que ens ha deixat aquesta setmana (si us dic alguna d'ell meditareu i prenent l'aperitiu no cal). 






dimarts, 11 de desembre de 2012

Cuinant amb...Xavi Veciana {anem al Serrallo}




Dies enrere, un dissabte que teníem la Violeta amb nosaltres i que volíem fer una mica de festa amb ella, vam anar a dinar al Barri del Serrallo al restaurant del Xavi Veciana, el Balandra. Li varem demanar que ens preparés un arrosset (el plat preferit de la Violeta), encara que el peix el cuina com ningú. Ens el va fer d'espardenyes i no cal dir com n'estava de bo. Ell, que és un home afable em va deixar entrar a la cuina i em va explicar algun que altre truquillo. Per a fer-lo

Necessitarem:
 - arròs
 - ceba trossejada
 - pebrot verd
 - carxofes polides i tallades
 - varietat de bolets
 - espardenyes fresques
 - julivert picat
 - fumet de peix
 - sal i pebre
 - allioli negat
 - oli d'oliva

Farem:
En una cassola de ferro colat hi posarem oli d'oliva i farem el sofregit amb la ceba i el pebrot verd.
Quan estigui al punt hi posarem les carxofes i els bolets, que deixarem coure un parell de minuts i afegirem l'arròs, remenant un parell de minuts més.
Salpebrem i aboquem el fumet.
Mentre es cou hi posarem una mica d'allioli negat.
Minuts abans de que estigui al punt hi posem les espardenyes, que abans ha passat per una paella amb oli, i el julivert.
El traiem del foc i el deixem reposar uns tres minuts abans de servir.
B-o-n-í-s-s-i-m!

El vam acompanyar d'un vi blanc fresc i bo. En definitiva, vam dinar molt bé.
Preguntat per quina música es decantaria, va contestar com a bon tarragoní que Els Pets amb el seu Bon dia! que tant agrada als seus fills Marc i Marina.




divendres, 7 de desembre de 2012

Camarão com coco {a Niemeyer}



Brasil està de dol i jo també. Un dels personatges que més m'ha impactat sempre, tant per la seva obra com per la seva manera de pensar, ens ha deixat: Oscar Niemeyer. Una persona propera i que fa uns anys encara era freqüent veure'l pel carrer a Copacabana o en un bar aprop de casa seva fent-la petar amb els seus amics. Era una enamorat de la Cidade Maravilhosa, bé com tots els que som de Rio i del Brasil.
En un viatge a Berlín vaig veure un edifici dissenyat per ell situat al parc de Tiergarten. I em va emocionar veure el seu edifici del Museu d'Art Contemporani de Niterói o el de les Nacions Unides a Nova York. Sóc una enamorada de l'arquitectura. D'ell també és el Sambòdrom on es celebra cada any el concurs del Carnaval de Rio, quan desfilen les escoles de samba, sense deixar-nos la seva més gran obra: Brasília.
Com a homenatge pòstum farem uns camarons en llet de coco, un plat brasiler que us agradarà molt.
Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 kg. de gambetes mitjanes o llagostins petits
 - el suc d'una llimona
 - 4 cullerades soperes d'oliva d'oliva
 - 1 pot de llet de coco de 400 ml.
 - 1 ceba mitjana trossejada
 - 2 tomàquets pelats i sense llavors
 - 30 g de porro trossejat
 - 2 alls esmicolats
 - 1 cullerada sopera de vinagre
 - 2 rovells d'ou
 - sal i pebre

Farem:
Pelem els llagostins, reservant els caps, i els deixem macerar en el suc de la llimona.
En una paella amb una mica d'oli d'oliva hi fregim els caps i reservem.
A la mateixa paella, on posarem oli d'oliva, farem un sofregit amb la ceba, el porro, el tomàquet tallat a daus i els alls, no cal que sigui massa fet.
Salpebrem.
Seguidament hi afegim el vinagre i els dos rovells d'ou, remenant ben ràpid perquè no quallin.
Ara ja hi podem abocar la llet de coco fins que comenci a bullir.
Posarem els caps en un colador i amb la mà de morter en traurem tota l'essència abocant-la per sobre la paella.
Finalment hi posarem els llagostins i els deixem coure amb la pròpia escalfor durant un parell de minuts.
Servim amb arròs blanc.
De fons João Bosco ens canta Rio de Janeiro (Isto é o meu Brasil).
Gràcies Sr. Niemeyer per tot el seu llegat.





dimarts, 4 de desembre de 2012

Saltimbocca {rellegint Vázquez Montalbán}



Carvalho ha puesto en marcha la máquina italiana de hacer pasta. Van saliendo los hilos de los espagueti y Carvalho los va cortando cuando alcanzan la extensión conveniente. Sale al jardín de su casa, arranca unas hojas de basilisco de una maceta y de nuevo en la cocina junta las hojas con piñones, ajo, aceite, vinagre, pimienta, sal en un vaso de batidora. Hace la salsa. Pone a hervir los espaguetis y mientras tanto prepara un saltimbocca. Láminas de carne de cerdo con lonchas de jamón y una hoja de salvia, todo unido por mondadientes y pasado por la sartén. Entra en el comedor con la bandeja llena de espaguetis humeantes y con la cazuela tapada donde reposa el saltimbocca. En el comedor, como único comensal, le aguarda Anfruns. Contempla recelosamente los platos.
   - Droga.
   - ¿Dura o blanda?
   - La comida siempre es una droga dura.
   - Pero es la única droga que se paladea.
   - Un síntoma de la crisis de valores de nuestro tiempo es la preocupación por la gastronomía.
   - No lo pongo en duda.
   - Están muy buenos.
Reconoce Anfruns después de llevarse a la boca los primeros espaguetis enrollados en el tenedor. La comida transcurre en silencio y Carvalho contempla con una cierta molestia lo poco que come Anfruns.
   - ¿También está por encima de la comida?
   - También.
                                                                     (Asesinato en Prado del Rey)


Per a quatre persones
Necessitarem:
 - 8 escalopes de vedella no massa grans
 - 8 talls prims de pernil salat
 - 60 g de mantega
 - fulles de sàlvia (preferiblement fresca)
 - 1 cullerada de farina
 - 1 llimona
 - sal i pebre

Farem:
Assaonem les escalopes amb sal i pebre.
Les enfarinem.
Posem damunt de cada escalopa una fulla de sàlvia i un tall de pernil, enfilant-lo amb un escuradents.
Fregim amb mantega a foc viu, un parell de minuts per cada costat.
A la paella, en el fons que ha quedat, hi afegim una mica de mantega i el suc de la llimona.
Aboquem la salsa sobre les escalopes i les servim calentes.

Del llibre: Las recetas de Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán, Edit. Planeta.
Música: un bolero per Mayte Martín i Tete Montoliu, Contigo aprendí.