divendres, 30 de novembre de 2012

Pastís de xocolata {farcit de melmelada de maduixes}



Els que em visiteu sabeu que al bloc hi tinc la pestanya on poso els llibres i les pel·lícules que he llegit i he vist relacionats amb la cuina. Quan la vaig crear, ho vaig fer pensant en poder compartir entre tots els nostres gustos. Ningú ho havia fet fins no fa gaire quan va aparèixer un missatge de l'Elisa recomanant La ventana de enfrente, pel·lícula italiana de l'any 2003. Ràpidament vaig posar la maquinària en dansa cercant-la. Al final la vaig trobar als grans magatzems. Realment és una història molt bonica, on la cuina hi és present de fons. Té poques escenes de menjar, però les tres o quatre que surten són molt tendres. Una d'elles és quan el protagonista fa uns pastissos meravellosos. Resulta que aquest mes les nenes d'Els Fruits Saborosos ens convidaven a fer-ne un: aquí el teniu. He fet 2 cocs amb un motlle de 23 cm. Per cada un,

Necessitarem:
 - 3 ous
 - 1 tassa (llet) de sucre
 - 1 1/2 tassa (llet) de farina
 - 1 cullera (cafè) de llevat Royal (no ha de pujar gaire)
 - 100 g de xocolata fondant fosa al bany Maria un (l'altre amb 150 g)

per a la cobertura i farciment:
 - 1 cullerada sopera de mantega pomada (li donarà brillo al ganache)
 - 250 g de xocolata negre al 70%
 - 200 g de nata líquida
 - maduixes fresques
 - 1 pot de melmelada de maduixes

Farem:
En un bol barregem els ous batuts, la llet i el llevat.
Afegim el sucre i la farina, continuem remenant.
Per últim hi aboquem la xocolata fosa.
Ho posem al motlle i enfornem, abans l'haurem escalfat, a 180º entre 15 i 20 minuts, fins que clavant un escuradents ens surti sec.
Així farem els dos cocs i traiem per a deixar-los refredar.
Si cal, els retallarem per dalt per a que quedin ben plans.
Farcim amb la melmelada pel mig i per dalt.
Seguidament posem la nata a escalfar en cassó i quan comenci a bullir hi posem la xocolata trossejada, traiem del foc, continuem remenant i afegim la mantega, remenant molt bé fins que quedi cremós.
Deixem que es refredi una mica i guarnim el pastís tal com està a la foto, quan encara no s'hagi endurit.
Si volem el decorem amb maduixes fresques o qualsevol altre fruita que ens vingui de gust.

Una de les cançons que sona a la pel·lícula és Ma che freddo fa cantada per Nada, que encara recordo quan va estar de moda. Gràcies Elisa per la recomanació d'aquest film.

Sinopsi (copiada de la caràtula del DVD):
La Giovanna porta nou anys feliçment casada. Treballa en una granja de pollastres, cuina pastissos per a un cafè local i cuida els nens. Tot va bé fins que el seu marit porta a casa un home amnèsic que ha trobat al carrer. En l'intent d'ajudar-lo, Giovanna passa cada cop més temps amb ell i poc a poc va descobrint el seu passat misteriós: un número tatuat a l'avantbraç, la seva experiència en el món de la pastisseria, un nom: Simone...Cada cop més irritada amb la passivitat del seu marit, comença a fixar-se en el veí del davant, amb qui posa l'esperança d'alguna cosa nova i excitant a la seva vida...




dilluns, 26 de novembre de 2012

Soldats, soldadets {i hússars de Pavía}

Fish'n'chips VI


Aquest mes el bloc Las recetas de Tia Alia ha organitzat un repte la mar d'interessant: els "soldaditos de Pavía". Encara que n'havia sentit a parlar no els havia menjat mai i he volgut indagar una mica sobre la seva procedència. N'he vist unes quantes versions. Al final he trobat una ressenya i recepta al llibre de La cocina española de Cándido. Segons aquest cuiner hi ha els soldats, que són els més llargs, els soldadets més curts que es fan amb cervesa en lloc d'aigua a la pasta del fregir i els hússars que son més grans, que primer es banyen en ou, després en farina, tornem amb l'ou i la farina i queden més cruixents. Jo he fet els soldats. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 300 g de bacallà remullat i dessalat (una peça sencera)
 - el suc de 2 llimes
 - 60 g de farina
 - farina per a empolvorar
 - 10 g de llevat Royal
 - 1 xic de sal
 - 2 cullerades d'oli d'oliva
 - 1 tassa (cafè) d'aigua
 - oli d'oliva per a fregir
 - 2 alls

Farem:
Traurem la pell del bacallà i l'eixugarem amb paper de cuina.
El posarem al congelador una hora perquè ens sigui més fàcil de fer les tires.
Mentre prepararem la pasta per a arrebossar-lo: en un bol hi posarem la farina, el llevat, la sal, les dues cullerades d'oli i l'aigua.
Ho pastem ben pastat, que quedi sense grumolls i tapem el bol amb un drap, deixant que la pasta creixi.
Passat el temps traiem el bacallà i el tallem en tires llargues, posant-lo a macerar en un bol amb el suc de les llimes fins que veiem que la pasta ha crescut el doble.
Escorrem el suc i eixuguem el bacallà, empolvorant-lo amb farina.
Això farà que quan passem els talls per la pasta s'hi enganxi millor.
Ara ja podem arrebossar-los i fregir-los a l'oli que primer haurem escalfat amb els 2 alls i trets posteriorment.
Els posem sobre paper de cuina per a treure l'excés d'oli i servim ben calents.
Queden molt cruixents.

Un cop menjats he descobert que aquest arrebossat no és ni més ni menys que el fish'n'chips que vaig menjar al restaurant de la Tate Modern de Londres, que diuen que són els millors de la ciutat. Hi he afegit unes patates fregides que he fet amb patates "àcides"(un tipus de patata per a fregir molt bona) que em varen regalar fa uns dies i una cervesa ben fresca.
I com que aviat sortirà el disc de la Marató de TV3, ens podrem regalar una sensacional versió de Tornarem per Miguel Bosé, Virgínia Martínez i l'Orfeó Català.

Quan tenia la recepta feta vaig veure que coincideix que aquest mes el Programa Quins Fogons ens convida a l'Enfogona't núm. 5 amb unes receptes amb bufanda i ens agrada participar amb aquests soldats, encara que nosaltres som molt pacífics.

divendres, 23 de novembre de 2012

Picantó a l'americana {i música de Ray Charles}



Fa uns dies fent zàping vaig agafar un canal on preparaven un pollastre a l'americana. El vaig veure tan cruixent que em vingueren ganes de cuinar-lo. Però quan vaig a anar comprar tenien uns picantons que feien molt de goig i me'ls vaig firar. He aprofitat de posar de fons un drap de cuina que em van regalar i tot queda made in USA, on per cert ahir van celebrar el Thanksgiving que tant li agrada a la Mon, però d'això ja en parlarem un altre dia. Per a dues persones,

Necessitarem:
 - 1 picantó (pollastre petit)
 - 2 cullerades soperes de mantega en pomada
 - 2 cullerades soperes de mostassa
 - 150 g de ceba fregida deshidratada
 - 3 tomàquets madurs
 - 150 g de xampinyons
 - 2 tires de cansalada fumada
 - sal i pebre
 - 1 tassa cafè de brandi
 - oli d'oliva

Farem:
Obrim el pollastre per un costat i que ens quedi en forma de papallona, li traiem la pell deixant-lo ben polit i ben pla.
L'untem amb la mantega per tot i després amb la mostassa.
Per sobre hi varen posar pa ratllat, però jo he posat ceba deshidratada que em quedava.
Reservem.
Seguidament en una paella hi passem la cansalada tallada a tires, els tomàquets tallats a quarts, sense llavors, i els xampinyons. 
Salpebrem, hi posem el brandi i no cal coure massa.
En una safata de forn hi fem un llit amb aquests ingredients i per sobre hi descansem el pollastró.
Escalfem el forn a 180º.
Enfornem i el deixem coure uns 45 minuts, més o menys, segons el forn i la grandària del pollastre.
Us quedarà cruixent i bo. 

Ens hem acompanyat d'un Priorat que ens deixat amb l'ànima a to. Plovia i a casa s'hi estava bé, mentre el gran Ray Charles feia un duet amb l'Elton John amb Sorry seems to be the hardest word...






dimarts, 20 de novembre de 2012

Malenes de xocolata {i una causa}


   
Sí, heu llegit bé: malenes de xocolata. Les nenes, de petites, no sabien dir magdalenes i em demanaven malenes per a berenar. Llavors en fèiem de tant en tant, quasi sempre les compràvem fetes. Però avui ens hem dedicat a fer-les a casa perquè Memòries d'una Cuinera així ens ho demana.

Necessitarem: 
 - 150 g de farina
 - 80 g de mel (com el color dels ulls de l'Hug)
 - 100 g de mantega en pomada
 - 2 ous
 - 125 g xocolata fondant fosa al bany Maria
 - motlles de paper 
 - 2 cullerades soperes de Chartreuse que les perfumarà
 - 1 cullerada sopera de llevat Royal
 - sucre en pols per a empolvorar si volem

Farem:
Separem els rovells de les clares.
Posem els rovells en un bol i els barregem amb la mel, el llevat, el Chartreuse, la mantega i la xocolata.
Hi afegirem la farina, que haurem tamisat, de manera que no es facin grumolls.
Muntem les clares a punt de neu i les barregem amb la massa per tal d'aconseguir que quedi flonja.
Posem la pasta en una màniga pastissera i l'aboquem en petits motlles de paper fins la meitat.
Les posem al forn, preescalfat a 180º, uns 20 minuts o fins que veiem que estan a punt.
Les deixem refredar sobre una reixa i apa a berenar!

Aquestes magdalenas les dedico al meu nebot Hug que fa uns anys va patir una cardiopatia i gràcies al Servei de Pediatria de l'Hospital Sant Joan de Déu avui és tot un nen sa. Estem orgullosos de tenir un servei de sanitat com toca. 

Els Amics de les Arts ens han posat en fila índia, i tots junts cantant All togheter now, alegria!




           

dijous, 15 de novembre de 2012

Carpaccio de ceps i de vedella {amb melmelada}



Bolets. Aquest mes els del 15 ens tempten amb bolets. Així que hem preparat un plat de bolets amb bolets i més bolets. Un dels que més ens agraden són els ceps. I en carpaccio són una exquisidesa d'allò més. Hem utilitzat oli d'oliva amb aroma de tòfona negra, melmelada de ceps (simplement espectacular), tòfona laminada i ceps. Dels millors plats que he preparat últimament. Per a dues persones

Necessitarem:
 - 200 g de ceps
 - 110 g de carpaccio de vedella 
 - melmelada de ceps
 - 1 tòfona petita
 - oli d'oliva
 - el suc de 1/2 llimona

Farem:
Netegem els ceps, jo els rento amb cura i amb paper de cuina els eixugo.
Els tallem a làmines ben fines, els disposem en un plat amb les làmines de vedella i la tòfona també filetejada.
Ho amanim amb el suc de la llimona, l'oli d'oliva (jo tinc l'aromatitzat que em van regalar, però un oli nou de primera premsada ens farà el mateix paper) i la melmelada de ceps.
No cal salpebrar perquè trencaríem el gust.
Ho servim amb unes torradetes recent fetes i ens bevem un vi negre de la Terra Alta que ens elevi l'esperit.

Sabeu com m'agrada la natura. He volgut plasmar els ceps que ens hem menjat, d'una bellesa sublim.
Podem sentir Lluís Llach i Lucrecia a Dibuix, una preciosa cançó d'amor a ritme de jazz. 
Res més, tenim tot l'univers als nostres peus.




dilluns, 12 de novembre de 2012

El galliner ecològic {ens agrada molt}



Tenir minyons a casa et fa pensar en fer coses per a ells. Així que varem decidir tornar a tenir gallines perquè puguin plegar els ous. A finals d'estiu, el meu marit i el nostre veí Josep Maria, s'hi van posar i en van fer dos: un per a cada un. Al final va resultar quelcom més que un galliner: l'han fet ecològic i el podrem moure per tota l'horta. Anirà adobant la terra d'allà on reposi.
Hi tenim cinc gallines i un gall. Les del nostre veí ja ponen ous. Les nostres, encara no. Però amb els primers que tinguem ho celebrarem fent una truita i compartint-la amb vosaltres!



divendres, 9 de novembre de 2012

Sopa de tomàquet {per al Gran Recapte}



Els propers dies 30 d'aquest mes i 1 de desembre el Banc dels Aliments de Catalunya farà el Gran Recapte d'Aliments als mercats i supermercats d'arreu del territori català. Estem en temps difícils i sembla que encara ho seran més. Per això avui us dono una idea per si voleu col·laborar i com la recepta de l'any passat el cost no supera 1 € per persona. Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 2 cebes mitjanes
 - 5 alls
 - 1 tassa (cafè) d'oli d'oliva
 - sal i pebre
 - 1 pot de tomàquet sencer pelat en conserva 780 g (0,88 €)
 - 200 g de nata líquida (1 ampolla 0, 85 €)
 - 2 llesques de pa de motlle
 - 1 paquet de formatge a daus

Farem:
En una cassola hi posem l'oli d'oliva i les cebes, pelades i tallades a daus.
Seguidament hi afegim els alls pelats i tallats en làmines.
Deixem que agafin color i aboquem els tomàquets del pot i l'aigua de la conserva, salpebrem i que cogui uns 10 minuts.
Ara ja hi podem passar la batedora, fins que quedi ben fina.
Afegim la nata i remenem.
Servim en bols.
Amanim amb oli del setrill.
Amb les llesques del pa de motlle fem uns crostonets.
Si ens ve de gust, uns dauets de formatge.
Veureu que amb pocs diners ens sortirà una sopa/crema de molta qualitat, que es pot menjar tan freda com calenta.
Els ànims estan baixos. Al menys una sopeta per a l'ànima que ens deixarà el cos bé.

Escoltem Macaco amb Seguirem, celebrant que hagi donat els drets d'autor d'aquesta cançó a la causa de la Paula, de la vuitena planta de l'Hospital Sant Joan de Déu, hospital a qui estarem agraïts per sempre més la família Nolla.




dimarts, 6 de novembre de 2012

Sopa de margallons {com palmitos do Brasil}



La meva amiga Anna ha conegut un brasiler, el Zinho, i el vol convidar a sopar. M'ha demanat una recepta senzilla i que porti algun ingredient típic de Brasil. Li he recomanat de primer plat una sopa/crema de margallons, palmitos en portuguès, perquè és senzilla i econòmica. Per a dues persones

Necessitarem:
 - 1 all
 - 1 ceba mitjana
 - 1 pot de margallons en conserva (palmitos) de 410 g
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - sal i pebre
 - 50 ml de brou vegetal
 - 50 g d'anacards (castanha de cajú)
 - 1 cullerada sopera d'oli d'oliva

Farem:
Fem un sofregit amb la ceba i l'all, tallats finament.
L'aboquem al got de la batedora, o la Thermomix que quedarà una crema més fina, juntament amb els margallons i l'aigua de la conserva.
Ho triturem bé i ho coem en una cassola, fins que comenci a bullir, afegint la mantega i el brou.
Tastem el punt de sal i pebre.
Passem els anacards per la paella amb oli d'oliva.
Ens ho menjarem de tal manera que a cada cullerada ens hi quedi un anacard, la barreja de gustos ens delectarà el paladar. 
Mentre, per a acabar-ho d'arrodonir, podem sentir un pagode que és una samba romàntica, a la veu dels grans Martinho da Vila i Zeca Pagodinho, Mulheres
Apa Anna, ja pots preparar el sopar...

divendres, 2 de novembre de 2012

Dolços de carabassa i coco {un altre}



Aquesta recepta és la de les 3 proporcions: sempre es fa a parts iguals de coco, sucre i carabassa ( o pastanaga) bullida. Molt fàcil de fer i amb un resultat espectacular. La carabassa (o pastanaga) també es podrà coure al microones tal com la vaig fer amb la crema.

Necessitarem:
 - 200 g de carabassa (o pastanaga) bullida
 - 200 g de coco ratllat
 - 200 g de sucre
 - claus d'olor
 - una branca de canyella

Farem:
Bullim la carabassa, amb la branca de canyella, fins que estigui tova i escorrem.
La triturem amb el passapuré, o amb l'estri que acostumem a usar.
En un bol barregem la pasta, el sucre i el coco.
Fem boletes, arrebossem amb coco ratllat i guarnim amb un clau d'olor.

Servirem amb vi dolç i donem plaer al paladar.
Donem un mica de ritme al cos amb Cake, que ens canta I will surviveI tant que sobreviurem a la situació encara que ens costi...