dimarts, 30 d’octubre de 2012

Allioli de codony {c'est magnifique}

     


Fa uns anys vaig veure la pel·lícula El sol del membrillo de Víctor Erice i de la que és protagonista el pintor Antonio López. Us puc assegurar que és una autèntica obra d'art. Veure que l'artista va mirant com surten els codonys, com agafen color i com els il·luminen les diferents hores del dia, és tota una classe magistral. Des de les hores, sempre els he mirat amb molt de respecte. 
Durant el viatge per Jordània, el guia em va explicar que tenia un hort amb diferents arbres fruiters i entre ells un codonyer. Li vaig dir que m'agradaven molt i la meva sorpresa fou que em va fer portar un a l'aeroport de part seva. I aquí el teniu retratat, junt a d'altres productes de temporada: els moniatos, la carabassa, la mandarina, la magrana i el caqui. La natura és generosa. 
L'he aprofitat per a fer un allioli de codony,

Necessitarem:
 - 200 g de polpa de codony cuit 
 - 2 alls
 - 50 g d'oli d'oliva
 - 1 cullerada sopera i generosa de melmelada de taronja amarga
 - si voleu un xic de sal

Farem:
He cuit el codony al microones, sí, al vapor amb l'estri de cuinar al vapor de la casa Lekué, si no en teniu el podeu bullir en aigua uns 20 minuts, havent-lo pelat i partit i posteriorment escorregut.
Jo l'he tallat a quarts i 10 minuts a màxima potència.
El pelem i traiem les llavors, agafant només la polpa.
En un morter xafem els alls pelats i hi afegim el codony.
Aboquem l'oli d'oliva, la melmelada de taronja que li treu la dolçor al codony i tastem per si ens ve de gust un xic de sal.
Ja està. 
Ens ha servit per a acompanyar una carn a la brasa. Li ha donat un gust diferent. 

Començava a refrescar i ens hem hagut de tapar, un bon vi negre donava color a la taula i de fons el cantant francès amb una veu que m'enamora, Benjamin Biolay, em cantava a cau d'orella i per a mi sola C'est magnifique, com magnífics són els colors de la tardor...




dissabte, 27 d’octubre de 2012

Galetes de gingebre {i pebre rosa}



...yo soy aquel negrito, del África tropical, que cultivando cantaba la canción del Cola-Cao...
Qui no recorda la cançó de l'anunci? Una melodia i una imatge que formen part dels nostres records i encara avui dia de la nostra taula. Així que hem fet unes senzilles galetes de gingebre per acompanyar una tassa de llet ben calenta amb Cola-Cao, ara que baixen les temperatures.

Necessitarem:
 - 250 g de mantega pomada
 - 150 g de sucre en pols
 - 1 rovell d'ou
 - 300 g de farina
 - un xic de sal
 - 60 g de gingebre confitat trossejat
 - 1 cullerada sopera de mel líquida
 - pebre rosa i trossets de gingebre per a decorar

Farem:
La pasta d'aquestes galetes ja l'havia fet abans a mà, però aquesta vegada l'he fet amb la Kitchen Aid, i la veritat és que l'ha deixat molt fina i ben pastada.
Així que posarem la mantega i el sucre al bol de la màquina, barrejant bé.
Hi afegirem el rovell, la sal, el gingebre trossejat, la mel i la farina passada pel sedàs.
Ben pastat, fem un cilindre, l'emboliquem en film transparent i a la nevera una hora.
Jo l'he deixat d'un dia per l'altre.
Tallem a rodanxes o podem fer boles.
Decorem amb trossets de gingebre i pebre (m'agrada aquest punt picant i avui no hi ha nens).
Cap al forn, que haurem escalfat prèviament, en una safata i ben separades perquè no s'ajuntin,  a 180º uns 15 minuts, fins que es daurin.
Traiem i deixem que es refredin sobre una reixa.

Plou i fa fred. La taula parada amb l'esmorzar, la premsa del dia i de fons James Morrison amb You give me something, ah que bé s'està quan s'està bé...
Un bon esmorzar de dissabte, amb tranquil·litat.

Avui dedicat al repte de Memòries d'una cuinera.
Ens agrada fer galetes i aquí en teniu d'altres.



dimarts, 23 d’octubre de 2012

Colors i cuina del món: Jordània {un viatge}



Quan viatges a un país que no has visitat anteriorment, per més que l'hagis vist en reportatges i fotografies, sempre t'acaben sorprenent les dimensions d'allò que veus. Per més que hagis menjat plats de la seva cuina i pensis que coneixes els ingredients i les olors, acabes menjant diferent i et quedes amb els sentits al límit. Així els chawarma, la sopa de llenties, el kafta al forn, el pollastre amb verdures, els rotllets de verdures, l'amanida de julivert i molts més plats de la cuina jordana m'han enamorat.
I els colors encara més. I els mercats no cal dir-ho. Mentre esperem que la recepta viatgera del 2013 ens torni a convocar, us faig un petit tast del que he vist. Del menjar, més endavant.

La seva música m'ha robat el cor. Recórrer el país amb música de fons et fa trobar a la glòria. Vaig sentir Amro Diab i em va contagiar el ritme amb Wayah. Encara sento l'olor de les espècies...





divendres, 19 d’octubre de 2012

Figues al vi {Sweet dreams}

     


M'assembla que les figues no necessiten cap tipus de presentació. Només caldrà que ens agradin i prepararem unes magnífiques postres que ens deixaran el cos amb una pau infinita.

Necessitarem:
 - 4 figues per persona
 - vi negre de qualitat
 - 60 g sucre per cada 4 figues
 - pela de llimona
 - una branca de canyella

Farem: 
Rentem les figues delicadament.
Les posem dretes en una cassola, poden ser senceres o tallades una mica per dalt.
Hi aboquem el sucre, el vi que les cobreixi per la meitat, la pell de la llimona i la canyella.
Deixem coure a foc mig durant uns 20 minuts.
Podem deixar-les al frigorífic d'un dia per l'altre o menjar-les calentes.
En el moment de servir reduirem el vi per a espessir-lo en una paella fins que es torni xarop.
Poden anar acompanyades de gelat o d'uns carquinyolis d'aquells que sabem fer tan bons.
Bon appétit!

Com que haurem dinat bé, pesarem figues mentre ens endormisquem, Patsy Cline ens cantarà a cau d'orella Sweet dreams...






dilluns, 15 d’octubre de 2012

Crema de carabassa {amb rossinyols}



A finals d'octubre, entre els dies 26 i 30, se celebrarà a Tarragona Tocat del Bolet,  Mostra del boletaire de Tarragona al Palau Firal i de Congressos. Hi haurà Show's Cooking i maridatges de diversos cuiners i cellers, amb xerrades, exposicions i maridatge de bolets, jazz i vi. Així que tornareu a tenir l'oportunitat de venir a visitar-nos. Els de Tarragona gaudirem un cop més d'una activitat de l'any de Capitalitat de la Cultura Catalana.
I nosaltres aprofitem l'avinentesa per a fer-vos una crema de carabassa d'una manera senzilla, neta i bona amb uns rossinyols. Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 1 carabassa de 1, 250 kg (més o menys)
 - 100 g de rossinyols
 - 1 pit de pollastre, o 100 g de la carn que més en agradi
 - 200 g de crema de llet fresca
 - sal i pebre
 - oli d'oliva
 - curri
 - cebollí per a guarnir

Farem:
A la carabassa, ben rentada i neta,  li fem entre 8 i 10 punxades amb un ganivet ben afilat i la posem  al microones a potència màxima durant 15 minuts.
La traiem i obrim per la meitat, netegem de llavors, fils i pells.
Tallem a daus, barregem amb la crema de llet, salpebrem i hi afegim la carn que hàgim triat, que haurem passat per la paella amb el curri.
Ho triturem ben fi.
Servim amb els bolets passats per la paella amb sal i pebre.
Guarnirem amb el cebollí.
Aquesta crema no té cap secret, només que al coure la carabassa al microones no embrutem res i queda  molt bé. D'aquesta manera també la podem fer servir per a receptes dolces. Penseu que aquest mes tenim la recepta del 15 amb aquest ingredient.

Pensant amb el maridatge de bolets, jazz i vi vaig fent boca amb la meva adorada Ella Fitzgerald amb Joe Pass. Us imagineu el Days of wine and roses amb un vi d'aquells tan bons que tenim? No cal posar imaginació, només cal anar-hi...





dijous, 11 d’octubre de 2012

Magrana amb gelat d'iogurt {hola Júlia!}



Tenir petits a casa vol dir pensar com fer que mengin allò que volem, sobretot fruita, i que ho facin d'una manera divertida. La Violeta, amb quatre anys, diu que ja és gran i ara que ha nascut la Júlia, la nostra segona néta i que és molt petitona, s'hi sent més, no vol coberts de colors i vol menjar com els grans. Així que li preparem magrana amb iogurt gelat. Nosaltres ens la mengem amb vi dolç i li diem que té molta sort perquè no tenim gelat...i ella somriu dolçament.

Necessitarem:
 - magrana desgranada (aquí teniu com ho fem)
 - gelat d'iogurt

Farem:
Com vulguem.

John Lennon: Julia. Emoció a flor de pell, la família creix...






dimarts, 9 d’octubre de 2012

Queijo com goiabada {do Brasil}



Jo vaig créixer en una casa rodejada de quatre mangos, dos guaiabers, dos llimoners i un papaier. Això et marca de per vida, perquè recordes les olors dels fruits madurs i de com esperàvem que maduressin per a menjar-los.
Possiblement si li pregunteu a qualsevol brasiler què troba a faltar quan està fora del país et contesti: Queijo com goiabada! Podríem dir que és l'equivalent al codonyat amb formatge, però elevat a l'infinit, comú a totes les cases i que no falta mai.
Avui us porto aquesta menja acompanyada de guaiabes en almívar (em costa trobar-les al natural i a més són molt cares i no tenen el mateix gust).
Ho faig imitant un dels quadres del pintor de formatges nord-americà Mike Geno, un fanàtic de la cuina, especialitzat en menjar realista. El dia que vaig veure un reportatge seu al The New York Times, vaig pensar que havia d'imitar un dels seus quadres amb un plat de formatge. Així que avui teniu el meu estimat queijo com goiabada.

Per a fer-lo només necessitarem que ens agradi el formatge (he triat el Cabrales), goiabada que és pasta de guaiabes i que podeu trobar en qualsevol supermercat afroamericà. En aquest cas li afegeixo les guaiabes.

I què sentirem? La potent veu d'Iggy Pop amb la seva versió de Everybody's Talkin... perquè tant del plat com de Mike Geno tothom pot arribar a parlar. Us convido que visiteu els seus formatges i veureu com ho fa de bé. Aquí teniu el formatge blau escocès que segons Mike és un dels més bells que ha tastat o vist. El repte de pintar-lo era de la superfície de crater lunar amb canvis de color subtils de color blanquinós-gris-crema a groc profund.





divendres, 5 d’octubre de 2012

Els colors de Tarragona I {bonics colors}



Aquest cap de setmana Tarragona es convertirà en una ciutat plena de colors: tindrem el Concurs de Castells i això vol dir que vindran colles castelleres d'arreu de Catalunya i que amb les seves camises alegraran els carrers. És l'espectacle casteller més gran del món. Serà una bona excusa per a visitar la nostra ciutat, perquè d'entrades no crec que en quedin per a entrar la Tarraco Arena Plaça. Així que us convido que vingueu a gaudir d'un bon passeig per la ciutat i de pas aprofiteu per a menjar en qualsevol dels nostres restaurants, que en tenim molts i uns de molt bons.

Les fotografies de Tarragona sempre mostren els monuments més coneguts: el Fòrum, l'Amfiteatre, el Circ i tants altres de la nostra Tàrraco Imperial. Però avui aprofito l'avinentesa per a ensenyar-vos petits racons de colors de la nostra ciutat i que a mi m'agraden especialment.

El cartell del concurs d'enguany està fet amb una fotografia d'Antoni Coll i que trobo molt expressiva. Es poden veure dos castellers que alcen la vista per a contemplar un castell d'una altra colla. Aquí el teniu.

Us esperem!!!!!!!



dimarts, 2 d’octubre de 2012

Clotxa-kebab de garrofa {experimenteu!}





Mont-roig del Camp (Baix Camp) és la capital de la garrofa.  És el poble on va néixer el meu pare i és el poble que estimo.  Quan vaig saber que la Fundació Alícia havia fet un llibre de receptes amb farina de garrofa, editat per Onada Edicions i amb una introducció de Jaume Fàbrega, em va picar la curiositat. I aquí teniu una d'elles, la que de seguida em va cridar l'atenció: els pans de pita per a fer una clotxa-kebab de garrofa. La clotxa és un plat tradicional de les Terres de l'Ebre que es fa amb pa de pagès, escalivada variada i s'acompanya d'una arengada o llonganissa a la brasa. Així que avui substituirem el pa de pagès per aquest pa de pita amb farina de garrofa. Per a 10 pites

Necessitarem:
 - 300 g de farina de força
 - 25 g de farina de garrofa
 - 20 g de llevat fresc
 - 5 g de sal
 - 5 g de sucre
 - 100 ml d'aigua*
* mentre mesurava l'aigua s'ha trencat el got mesurador i l'he posat a pes: 170 g.

Farem:
En un bol, hi abocarem l'aigua tèbia i hi incorporarem el sucre, les farines i el llevat esmicolat.
Treballarem tots els ingredients.
Tot seguit, hi afegirem la sal i ho continuarem pastant fins aconseguir una pasta llisa i fina.
Seguidament, la deixarem fermentar uns 30 minuts.
Un cop fermentada la pasta, en farem boles de 50 grams, que aplanarem amb un corró.
Cada clotxa-kebab tindrà un gruix d'uns 3 mil·límetres.
Tot seguit, les disposarem en una safata de forn calenta i les enfornarem a 200º.
Quan augmentin de volum i canviïn una mica de color, ja estaran a punt.
Nota: el resultat és molt semblant a una pita feta amb farina integral. Combina molt bé amb salats.

Us he dir que m'ha agradat molt aquest pa i fins i tot serveix per a fer-lo com a barra. La clotxa ha quedat molt bona. Per acompanyar-la podem triar un vi negre de la zona, que té tres D.O. molt importants: D.O.Q. Priorat, D.O. Montsant i D.O. Terra Alta.
I continuem passejant per les terres que fan aquests vins tan bons mentre escoltem Lluis Llach cantant Porrera. Ja no puc dir res més...