divendres, 28 de setembre de 2012

Pennoni alla puttanesca {bons, molt bons}



Sempre m'ha fet molta gràcia llegir a la carta d'alguns restaurants pasta a la puttanesca. He cercat l'origen de la paraula i sembla que ve de les dones que exercien la prostitució. Com que és un plat bo i ràpid de coure, el feien entre cita i cita. Quan vaig veure que Memòries d'una cuinera ens incitaven a fer macarrons ho tenia en ment: Pennoni alla puttanesca. Una amiga que va estar a Itàlia aquest estiu em va portar un paquet de pennoni i l'he aprofitat. Per a dues persones

Necessitarem:
 - 250 g de macarrons pennoni
 - 6 anxoves 
 - 2 alls
 - 4 tomàquets pelats i sense llavors
 - 12 olives negres sense pinyol
 - 1 cullerada sopera de tàperes
 - 20 g de mantega
 - 2 cullerades soperes d'oli d'oliva
 - sal per a bullir la pasta
 - julivert

Farem:
En un morter hi aixafarem els alls i les anxoves fent una pasta.
En una paella hi posarem l'oli i la mantega afegint la pasta del morter i remenem perquè l'oli n'agafi el gust.
Seguidament hi aboquem els tomàquets tallats a daus, les tàperes i les olives esmicolades.
Ho deixem coure uns 10 minuts a foc mig.
No cal salar perquè les anxoves ja li donen el punt de sal necessari.
Mentre haurem bullit la pasta segons indicacions del proveïdor i escorrem.
La barregem amb la salsa i servim empolvorant amb julivert.
Ens agrada molt menjar la pasta amb formatge ratllat, però portant anxoves no li hem volgut treure el seu sabor. 
Us podeu creure que estaven boníssims?
No n'ha sobrat ni un. 
Una copa de cava rosat ens ha donat la nota final.

I per a moltes de les noies de carrer que esperen el seu príncep, Manu Chao canta Me llaman Calle.




dimarts, 25 de setembre de 2012

Amanida tèbia de tardor {colors}




Fa uns dies a Tarragona es va celebrar, dintre de les festes de Santa Tecla, la Santa Teca 2012 amb la presentació del moviment Slow Food Tarraco. Jo m'hi vaig passejar, l'ambient era de festa, i vaig comprar en algunes parades. Entre elles: la de verdures i productes agroecològics I un rave i la de l'oli d'oliva 100% arbequina d'Orgànic Fruit, una de Valls i l'altre de La Canonja. Els tomàquets xerry boníssims i l'oli no us el puc definir, s'ha de tastar. I com que ja la tenim aquí. Ha arribat sense baixar les temperatures i sense soroll. La meva estació preferida ha tornat i els que som "amanideros" no volem baixar la guàrdia, li donem la benvinguda a la tardor amb una amanida tèbia.

Necessitarem:
 - espàrrecs blancs de conserva
 - tomàquets xerry
 - cibulet
 - flor de sal
 - oli d'oliva

Farem:
En una paella plana i amb foc fluix escalfarem els espàrrecs en la seva pròpia aigua de conserva.
No cal que l'aigua bulli, ho farem amorosament només perquè agafin tebiesa.
En una paella petita hi posarem oli en una quantitat per a cobrir els tomàquets i l'escalfarem fins a una temperatura de que hi posem el dit i no ens cremem.
Apaguem el foc i hi aboquem els tomàquets partits per la meitat, deixant que es confitin uns 10 minuts.
Muntem el plat amb els espàrrecs escorreguts de l'aigua, els tomàquets sense l'oli, amanim amb oli, el cibulet i la sal. No patiu per l'oli on hem confitat els tomàquets, l'aprofitarem per a cuinar altres plats. L'oli cru dona més gust al plat.

M'agrada el color de les fulles seques i no puc estar-me de fotografiar-les. Passejar sota la pluja tardoral,  un racó d'un parc o un ull de bou de carrer que les il·lumina m'inspiren, mentre pels auriculars escolto Leon Russell que em canta A song for you, una cançó per a mi i no em puc creure un moment de tanta felicitat...




divendres, 21 de setembre de 2012

Emperador a la romana {i patates suflés}

Fish'n'chips V



Pot semblar políticament incorrecte que des de Tarragona presentem avui una recepta d'emperador a la romana, a la nostra ciutat que va ser capital de l'Hispània Citerior Tarraconensis, però deixem-ho. En un principi aquesta recepta havia de publicar-se com a "patates suflés i emperador a la romana", però un cop fetes he decidit que el peix sigui el protagonista i les patates passin a un segon terme. Resulta que aquestes patates s'han de fer i servir ràpidament, perquè si no passa el que passa, es desinflen i quan vaig fer la fotografia ja no ho eren.
Estem de Festa Major de Santa Tecla a Tarragona i abans de dinar preparem un aperitiu. La Violeta, a qui tot li entra per la vista, també en vol però després no dina així que li preparo un aperitiu/dinar i ella es queda tan contenta.

Necessitarem:
 - emperador tallat a daus
 - 1 llimona
 - sal
 - 1 ou
 - farina
 - oli d'oliva per a fregir el peix
 - patates tallades a làmines de 2 mm
 - oli d'oliva per a fregir les patates

Farem:
Per a fer l'emperador el netegem de pell i el tallem a daus.
El posem en un bol i el reguem amb el suc de la llimona i que es marini una mitja hora.
Escorrem, assequem amb paper de cuina i salem.
Passem per l'ou batut i després enfarinem.
Fregim amb l'oli ben calent i el posem sobre paper de cuina per a treure l'excés d'oli.
Per a fregir les patates les tallarem a làmines d'uns 2 mil·límetres (si volem podem donar forma) i les posem, no totes juntes perquè han de surar àmpliament, a la paella on haurem escalfat l'oli.
Un cop hagin agafat color les traurem i posarem en un colador.
Tornarem a escalfar l'oli i quan sigui ben calent les tornarem a fregir fins que quedin inflades i buides per dintre.
Les salem i servim seguidament junt amb el peix.

Enguany, per la Festa Major, les Tecletes de Tarragona han fet la Begudeta, la beguda infantil de les festes, tot recordant la Mamadeta dels grans, que es fa amb Chartreuse. La Begudeta és totalment natural, apta per a celíacs i al·lèrgics a la lactosa i a l'ou. Està feta amb granissats naturals, de maduixa i llimona, als que s'hi han afegit anisets de caramel, l'ha creat per l'ocasió Raffa Olivier de Raffa Gelatti. Per a beure-la han fet el gotet, de color lila, amb il·lustració de l'Àliga feta per Albert Duran i amb un cordó perquè la canalla pugui penjar-se'l. Un dels objectius de la Begudeta és reivindicar la sostenibilitat. Els petits podran portar la seva pròpia beguda durant les festes, però també podran reutilitzar el recipient durant tot l'any en repetides ocasions, com s'ha fet tota la vida amb les cantimplores. Us he de dir que ha sigut un autèntic èxit i es van esgotar només en posar-los a la venda.
Us ensenyem els peixets, batejats per la Juno com a Kiro i Kik i amb els nostres colors preferits, que les Tecletes ens han regalat a La cuina violeta, i que són fruit d'un dels tallers d'amigurumis que van organitzar abans de l'estiu. Fan coses molt interessants tot l'any i la Mercè, la seva portaveu, sempre se les pensa totes. Gràcies Tecletes!
Recordant el concert que ens van fer l'any passat els Antònia Font cantarem Wa Yeah!




dimarts, 18 de setembre de 2012

Cuina amb melmelada {moltes gràcies!}




I així com qui no vol la cosa hem arribat a l'any de La cuina violeta amb un recull de receptes amb melmelada. Estem molt contents perquè uns blocs amics ens han fet arribar unes delicioses menges que us delectaran la vista i el paladar:
Varem començar la llista amb la Glòria que ens va visitar fent un dolç Púding de melmelada i clares d'ou. Una recepta del Brasil immensament bona.
La Marta, des de Reus, va fer amb melmelada de taronges de la seva àvia una deliciosa Marquesa de xocolata. Ohhhhhh! El Baix Camp té qualitat.
El Juan Diego ens va dedicar un Mojito amb melmelada de llimona, no ho puc dir amb paraules perquè el vaig beure i només puc transmetre sensacions.
La ganxeta Dolça ens va recordar el seu Carpaccio de figues i encenalls de foie amb vinagreta de figues. Carai amb el Baix Camp...
I l'Eva es va estrenar en un concurs! Gràcies Eva perquè, encara que reticent, ens vas fer un deliciós Pastís de formatge amb melmelada de cireres.
La Rebeca que ens té acostumats a uns dolços molt dolços va enviar un Pastís de mousse de formatge amb melmelada de meló. Uala! com diria la Violeta.
Ah, i com que som internacionals, la Palmira des de Milà ens va fer dues receptes, una de salada i una de dolça: Porc rostit glassejat amb melmelada de taronja i un pastís sense encendre el forn, amb paella (la Palmira és així d'original): Pastís caramel·litzat amb melmelada de cireres. La seva nina Polyanna la inspira...i molt!
Us agraden les pomes? Doncs aquí teniu un Pastís de poma que us podrà acompanyar en qualsevol moment. Qui l'ha fet? La Carmeta Rusquilleta!
La Sandra i el Xavi van celebrar el seu aniversari dedicant-nos un magnífic Pastís de xocolata amb salsa de taronja. Per molts anys vosaltres també! (50% Baix Camp).
Sabeu què són els Tiganites? Voleu un maridatge de vins amb una Llaminera a la sal amb poma, carxofes i gelea de vi? Potser una melmelada amb barreja de fruites de Melmelada de meló i albercoc ?. Tot això ho han  fet l'Alba i el Jordi, molt treballadors...i amb gust.
I la benvolguda Abril ens va dedicar una Melmelada de tomàquet que ens fa tocar el cel...
El meu crític més crític de tots el crítics, l'Albert de La cuina de sempre ens va deixar tres: Franxipa, un català Pastís de la Diada i un Assortiment de pintxos que us alegrarà el dia. Albert, continua així. M'agraden el teus comentaris.
I des d'un bloc dedicat als celíacs Glutoniana ens arriben uns exquisits Canapés de brie o camembert amb melmelada de tomàquets. Gràcies per tenir un bloc amb sensibilitat!
La Marta, amb un toc valencià que a mi m'agrada molt, ens ha fet un Llobarro amb botifarra i melmelada de gerds que deu n'hi do!
I la Conxita que ens va enviar la recepta tot tenint les maletes de les vacances a la mà, una deliciosa pasta de full amb formatge de cabra i melmelada de tomàquet.
La Cósima, recent tornada de vacances, ens va enviar una Galette de figues, formatge gorgonzola i melmelada de ceba i escalunyes al romaní, una barreja d'ingredients boníssims, amb una flaire espectacular.
Nosaltres hi afegim al recull el nostre Bescuit de cervesa negra cobert amb xocolata i farcit de melmelada de taronja amarga i una recepta de cuina d'aprofitament amb melmelada Pa d'ahir amb melmelada de taronja.

I de la mà de la Violeta n'ha sortit  el guanyador del lot de melmelada d'Els Fruits Saborosos:  L'Abril, del bloc April's Kitch. Felicitats!!!!!!!!

Moltes gràcies a TOTS per la vostra participació, i fins la propera.
Nani


Fotografies:  Blocs participants

dissabte, 15 de setembre de 2012

Bescuit de cervesa negra, escuma de peta crispies xoco i llimona de macarons {i aniversaris}



Recepta del 15 amb xocolata, el meu aniversari el dia 7, el del Xavi de la Bordeta avui, el recull del meu bloc de cuina amb melmelada, la convocatòria de la revista Cuina d'una recepta amb cervesa, alguna cosa més? No. Així que ho he unificat tot i d'una tirada m'ha sortit un bescuit de cervesa negra, amb cobertura de xocolata, farcit de melmelada de taronja amarga, amb escuma de peta crispies xoco i uns macarons que fan de llimona. Som-hi, a la feina!

Necessitarem:
bescuit:
 - 160 g de mantega en pomada
 - 160 g de sucre
 - 320 g de farina
 - 4 rovells
 - 4 clares
 - 1 cullerada generosa (cafè) de gingebre en pols
 - 1 cullerada generosa (cafè) de nou moscada en pols
 - 1 cullerada generosa (postres) de canyella en pols
 - pell ratllada de llimona
 - 1 polsim de sal
 - 1/2 sobre de llevat en pols
 - 1 tassa de cervesa negra tèbia
 - 1/2 tassa de mel
 - 1 cullerada (postres) de bicarbonat
 - 1 paquet de formatge fresc amb xocolata (Philadelphia)
 - 1 motlle de 23 cm.
ganatxe (cobertura de xocolata):
 - 200 g de nata líquida
 - 350 g de xocolata negra al 70%
guarniment i farciment:
 - macarons de llimona
 - peta crispies xoco 
 - melmelada de taronja amarga

Farem:
Posem el forn a escalfar a 180º.
En un bol barregem la mantega i el sucre, i anem afegint, mentre batem, els rovells d'un en un.
Seguidament hi posem les espècies i la pell de la llimona.
Ara ja afegim la farina, la sal i el llevat.
Ho remenem perquè quedi esponjós i hi aboquem la cervesa, la mel, el bicarbonat i el formatge fresc de xocolata.
Finalment incorporem les clares muntades a punt de neu.
Ho posem en un motlle que haurem untat de mantega (en el meu cas tinc un de silicona desemmotllable que no ho necessita) i al forn uns 25 minuts. Cal vigilar perquè cada forn és diferent.
Quan el traiem deixem refredar, el partim en tres parts i el farcim de melmelada de taronja amarga. 
El cobrim amb el ganatxe que haurem preparat el dia abans posant a bullir la nata i quan bulli apaguem el foc i hi aboquem la xocolata trossejada, remenant fins que quedi ben desfeta i homogènia. Com que encara fa calor ho posem a la nevera i quan haguem de cobrir el bescuit el posem un minut, minut i mig al microones fins que estigui tou.
La barreja de cervesa, espècies i mel fa que resulti un bescuit força interessant. 
Com que estem cuinant amb cervesa, per sobre guarnirem amb les peta crispies xoco que faran el paper de bromera i els macarons de talls de llimona. 
Els Manel ens canten Aniversari

dilluns, 10 de setembre de 2012

Violeta en terra de melmelades {com l'Alícia}




Actualment a Barcelona hi ha una exposició al Museu d’Història de Catalunya, que estarà fins el 24 de setembre, de l'escriptora i il·lustradora Lola Anglada, de qui guardo molts llibres. Un d’ells i que més m’agrada és el de Lewis Carroll: Alícia en terra de meravelles, traduït per Josep Carner, editat per Editorial Juventud i evidentment il·lustrat per ella. 
En el primer capítol succeeix que mentre Alícia cau per la llodriguera veu en un dels prestatges un pot de “melmelada de taronja” . Nosaltres aprofitem aquesta part de la història per a preguntar-nos que si l’autor, el Sr. Carroll,  hagués viscut actualment probablement hagués dit que la melmelada estava feta amb les taronges dels tarongers de la Via Augusta de Tarragona, perquè sabria que és boníssima. Cada any, quan les taronges estan ja madures, l’Ajuntament de Tarragona avisa  la Mireia i la Bet, sí les d’Els Fruits Saborosos, perquè les cullin i puguin fer la seva melmelada de taronja amarga.
Una deliciosa melmelada que forma part del lot que sortejarem entre tots els que ens hàgiu enviat una recepta cuinada amb aquest ingredient. Estem fent el resum i la setmana vinent el publicarem i us en direm el resultat.

La ma innocent serà la de la Violeta a qui podeu veure amb un vestit meu de quan era petita, que va fer la meva mare amb organdí rosa i brodar amb fils de seda. Amb ella surt el seu gos Xingu.
Dels llibres només us diré que són un petit tresor. El Narcís és el més llegit perquè era el preferit de les nenes abans de dormir. Un costum que no s'hauria de perdre amb els menuts de casa...





divendres, 7 de setembre de 2012

Verrines de feijão preto {receita brasileira}





Els verrines són els gots petits de vidre (petits verres en francès) on es serveixen aperitius, sopes, postres, etc. en petites porcions. Avui és el meu aniversari i m'he auto-regalat uns de vidre italià i que sortiran més d'una vegada. Resulta que avui també és festa al Brasil, perquè  celebran la seva independència de l'Imperi Portuguès. Així que estem de festa.
A casa ens agrada molt la Feijoada, el principal plat de la gastronomia brasilera i que ja vaig posar la recepta l'any passat. També és un bon plat la sopa que es fa amb els fesols negres (feijão preto). Es poden cuinar fent la feijoada i es trituren els fesols sols -sense la carn de preparació- per a fer una sopa/crema com la que he fet avui. O bé es poden bullir només amb aigua, sal, pebre i oli d'oliva (tal com es cuinen els fesols negres de Tolosa) i triturar-los fent un deliciós puré i servit així en verrines o en gots. Guarnim amb cibulet picat i apa, a triomfar.

Sobre el nom del país, Brasil, hi ha dues versions: una que ve del pau-brasil, un arbre de l'Amazones i que és de color vermell, de brasa i l'altre d'una illa anomenada Brasil que estava a prop d'Irlanda i que era com un paradís, tal com era Brasil quan el van descobrir. Jo us ensenyo un collaret fet amb fusta vermella de pau-brasil i que és d'un color preciós. De totes maneres, les dues versions del nom m'agraden molt, perquè vingui d'on vingui, us puc dir que Brasil és un país preciós de nord a sud, d'est a oest. Coneixeu Seu Jorge? És un cantant brasiler amb una veu que enamora. Escolteu en la seva veu la cançó de David Bowie: Life on Mars? Me la dedica, gràcies...





dimarts, 4 de setembre de 2012

Conill amb verdures a la Gordon {i un llibre}



El meu pare llegia molt. Quan anàvem a casa seva/casa nostra sempre el trobàvem llegint. Segons el fill que hi anava li aconsellava el llibre que tenia entre mans en aquell moment. Coneixia bé els gustos de cadascun. Quan ens vam repartir els seus llibres jo em vaig quedar, entre d'altres, "El celler" de Noah Gordon, editat en català per Rocaeditorial. Al meu pare li va agradar molt i li va fer molta gràcia que tot un escriptor com el Sr. Gordon escrivís un llibre on la trama passa al nostre país. Em va contagiar el seu entusiasme i me'l vaig llegir a pleret i molt a gust. Ara, l'he rellegit durant les vacances i com que estem en plena verema va bé recordar una recepta amb vi que el protagonista, en Josep, ens prepara a la pàgina 180. Us puc dir que ens ha sortit molt bona i hem pogut sucar força pa. L'hem acompanyat d'un Priorat: el Llicorella, vi que ens va recomanar l'Alba d'El Taller de Cuina, i encara que el coneixíem l'hem tornat a beure en honor seu. De fons, fem-ho bé, sentim les gralles que acompanyen els castellers de la colla del Josep. Un llibre, com tots els de Noah Gordon, que no decep, ans al contrari, demostra conèixer la nostra cultura.

....
    - Em pots aconseguir un conill? - va preguntar en Josep, i en Jaumet li va somriure tranquil·lament i va assentir. L'endemà a la tarda, es va presentar a la masia amb un conill jove al qual havia encertat al coll. Va semblar complagut amb les monedes que li va donar a canvi i el van ensenyar a pelar-lo i netejar-lo.
    - Tu com el cuines? - va preguntar-li en Josep.
    - Jo els fregeixo amb llard - va respondre en Jaumet, i va marxar amb un regal: el cap i la pell del conill.
    Però en Josep va recordar com el feia el seu pare. Així doncs, va anar a la botiga de queviures i va agafar all, una pastanaga, una ceba i un pebrot vermell dels llargs. En Nivaldo va arrufar les celles mentre en Josep li pagava.
    - Cuinarem una mica, eh?
    De nou a casa, va amarar un drap amb el seu vi agre, va fregar la petita carcassa de l'animal per dins i per fora, i en acabat, el va fer a quarts. El va ficar dins una cassola amb vi i oli d'oliva, hi va afegir mitja dotzena de dents d'all esclafades i les verdures tallades, i ho va posar a bullir a foc lent.
    Quan hores més tard se'n va menjar dos quarts, la carn era tan tendra i tan bona que li va semblar una benedicció. Va sucar pa dins la salsa especiada, deixant estovar els trossos de pa sec fins que es van convertir en una massa semilíquida exquisida que gairebé es podia xarrupar.
    Després de menjar, va dur la cassola a la botiga, on en Nivaldo estava tallant una col per ficar-la a l'estofat.
    -Té, perquè ho tastis - va dir.
    Mentre en Nivaldo menjava, en Josep es va posar a llegir El Cascabel.
                                                                                                                   ....