divendres, 31 d’agost de 2012

Salmó fumat a la llauna {ben diferent}

Fish'n'chips IV



Fa uns anys, el meu marit i jo, vam fer un curs de cuina en un hotel del Matarranya. Va resultar una experiència magnífica: aprendre en directe d'uns professionals de categoria i en un entorn privilegiat. Allí ens van ensenyar a fumar un salmó en un forn especial. Sempre em vaig quedar amb ganes de fer-lo a casa, però no tenia aquell forn. L'any passat, veient un programa del Jamie Oliver, vaig obtenir la solució: una llauna de galetes daneses! Sí, ell el va fumar com si res en una d'aquestes llaunes i jo he fet el mateix. El resultat: genial! Amb un fort gust de fumat i diferent. No us espereu el fumat de sempre,  gust de fum.
Per a dues persones

Necessitarem:
 - un tall de salmó net d'espines
 - oli d'oliva
 - unes branques de romaní
 - serradures especials per a fumar
 - una llauna de galetes amb la tapa foradada
 - tela metàl·lica
Per a fer el puré de patates d'acompanyament:
 - 600 g patates cuites al vapor
 - 70 g mantega/oli d'oliva
 - sal i pebre
 - 2 cullerades soperes d'anet

Farem:
En aquest cas les fotografies seran de gran ajuda.
Foradem la tapa de la capsa de les galetes.
Posem serradures i branques d'herbes aromàtiques a la llauna i per sobre a una distància d'uns quatres centímetres la tela metàl·lica.
Untem el salmó amb oli d'oliva i el deixem sobre la tela.
Tapem i deixem la llauna directament sobre el foc de la cuina, no massa fort i les serradures s'encendran amb l'escalfor.
Els forats de la llauna els he fet més grans que els de la fotografia (el fum s'estancava molt, millor que corri).
Deixem uns quatre o cinc minuts.
Si ho feu a la barbacoa és millor perquè fa fum i també ens fumem nosaltres.
En aquest cas l'acompanyem amb un puré de patates fet amb les patates al vapor, salpebrat i mantega o oli d'oliva, al gust de cadascú i l'anet.
Com que m'agrada molt la barreja de peix i patata, aquest el batejo com a Fish & chips IV.
Avui ens venia de gust un cava ben fresc: Pum!

Tenim música de fons, com sempre. Presteu atenció a la línia de baix que acompanya a Ornella Vanoni mentre canta Perduto (Procuro olvidarte), no oblidareu aquests moments.





dimarts, 28 d’agost de 2012

Entrepà de llom arrebossat {My favorite things}



Hi ha dies que et lleves i tens el cos i l'ànima en un altre temps. El dissabte em va passar. Volia descansar de tantes notícies i en posar-me a l'ordinador la primera cançó que va sonar fou My favorite things (Les meves coses preferides) per Andy Williams, que tan li agradava a la meva mare, i per una associació d'idees recordava les meves filles cantant-la davant el televisor veient Sonrisas y lágrimas, la pel·lícula amb la que feien teatre. Això em va animar el dia, com diu: ...jo simplement recordo les meves coses preferides i llavors no em sento tan malament...

Com a totes les cases, hi ha plats i menjars que es bategen amb noms molt  peculiars. Així nosaltres al llom de porc arrebossat sempre li hem dit carn d'excursió, que era el que fèiem quan les nenes hi anaven. Ens llevàvem aviat i preparàvem els entrepans amb la carn recent feta. Ben embolicats i apa a gaudir del dia.

Els he tornat a fer, però aquesta vegada en lloc de pa ratllat he utilitzat els coneguts fritos de maíz triturats. Uns talls de llom de porc, farina, ou, fritos triturats per a arrebossar i oli d'oliva per a fregir. Una recepta per a qui vulgui prendre un entrepà a la feina, o com nosaltres, per a anar d'excursió. Una Rosita ben fresca, la cervesa de Tarragona, ens traurà la sed.




divendres, 24 d’agost de 2012

Pa de pessic de la Reina Victòria {amb móres}



La meva amiga Dolça del bloc No tot són postres... a la cuina ha fet quatre anys de bloc i ens convida a fer un coc per a completar els seus 59 publicats. Estava una mica perduda pensant quin havia de fer que ella no tingués i de sobte la resposta em venia del programa de cuina del Canal 33, Què en sabem del menjar? Ensenyaven a cuinar un Victoria's sponge sandwich (diuen que és el que prenia la Reina Victòria amb el te). En aquell moment no tenia paper a ma ni les ulleres, però no em podia perdre cap detall de la recepta, així que agafo un tros de paper de forn i un llapis, quasi sense punta, i començo a prendre nota de tot el que anaven dient, més o menys. Un detall important que vaig anotar: no s'ha de batre la porta del forn per no espatllar el pa de pessic. La vibració no li va bé. O sigui, l'hem de mimar. Utilitzen la regla del 8/8/8, 8 unces (1 equival aprox. 28,35 g). Per a 8/10 persones

Necessitarem:
 - 225 g de farina passada pel sedàs
 - 225 g sucre glacé
 - 225 g de mantega en pomada
 - per a perfumar: taronja ratllada, vainilla, espígol
 - 4 ous
 - 2 motlles de 23 cm

Per a farcir i decorar
 - melmelada de móres (em quedava un pot de l'any passat)
 - un grapat de móres
 - nata muntada (uns 200 ml)
 - sucre glacé

Farem:
Posem el forn a escalfar a 180º.
Deixatem els ous en un bol i anem afegint la resta d'ingredients poc a poc i amorosament.
Quan tinguem la massa feta la repartim entre els dos motlles i enfornem uns 25/30 minuts, dependrà del forn i dels motlles que useu.
Un cop trets i desemmotllats els farcim amb la nata, la melmelada i unes móres.
Per sobre el decorem amb sucre glacé i unes móres.
Els del programa el van decorar diferent.
Ens servim un bon tros de pastís i l'acompanyem d'un vi dolç fresc.
Amb aquesta aportació desitjo que la Dolça ens regali moltes més receptes, tan bones com les que ha fet fins ara.

No sé si heu vist la pel·lícula Se acabó el pastel (1986), amb guió de Nora Ephron que ens va deixar fa poc. La van protagonitzar Meryl Streep i Jack Nicholson. Tracta d'una infidelitat que està basada en la vida de la guionista. La banda sonora és de Carly Symon i m'agrada molt la cançó del final Coming Around Again. 





dilluns, 20 d’agost de 2012

Suflé de poma {de la pomera}


La pomera verda, l'anomeno així perquè les pomes són d'aquest color, n'està farcida i no donem abast de menjar-les. Els fills en prenen, en donem i encara en tenim, així que toca fer quelcom més. Estem de vacances i el temps condeix, fem un suflé!
Per a 4 persones

Necessitarem:
 - 1/2 kg de pomes pelades i trossejades
 - 1/2 l d'aigua
 - 100 g de sucre
 - 2 cullerades soperes de suc de llimona
 -1 cullerada sopera de ratlladura de llimona
 - 1 cullerada (cafè) canyella en pols
 - 2 cullerades (sopa) d'orujo de mel
 - 50 g de sucre en pols
 - 3 rovells d'ou
 - 3 clares d'ou
 - 1 motlle de suflé amb capacitat de litre i quart (el que he usat és molt antic)
 - mantega per a untar-lo
 - sucre en pols per a empolvorar

Farem:
Posem a bullir les pomes amb l'aigua i el sucre durant uns 25 minuts.
Un cop cuites les escorrem i en fem un puré, reservant uns quants trossos sencers per a posar al fons del motlle.
Al puré hi afegim la canyella, la ratlladura i el suc de la llimona.
Deixem que es refredi i hi barregem l'orujo, els rovells d'ou i el sucre, remenant ben bé.
Escalfem el forn a 180º.
Muntem les clares a punt de neu i ho barregem amb el puré que hem fet.
En el motlle, que haurem untat de mantega, hi posem els trossos de poma sencer al fons i hi aboquem la barreja preparada, ho enfornem durant uns 30/35 minuts, dependrà del forn.
Cal que no obrim el forn mentre es cou i ho vigilem per fora, ja que el canvi de temperatura fa que baixi de volum.
Un cop tret l'empolvorem amb sucre en pols per sobre i servim: deliciós!
De totes maneres us he de dir que l'he fet amb quantitat per a 4 persones, però n'érem dues i el que ha sobrat ens el menjat el dia següent, fred de frigorífic i m'assembla que encara era millor.

Coneixeu algú a qui no li agradi l'Elvis Presley? Jo no. Entro a la cuina agafo les dos mans de morter que tinc i l'acompanyo mentre canta Surrender...Si l'escolteu us assemblarà que sóc jo qui pica.



divendres, 17 d’agost de 2012

La Sindriada {arriben festes}




Des de dimarts que a Tarragona estem celebrant la festa del copatró de la ciutat, Sant Magí. I un cop més aquesta nit es farà la Sindriada: una revetlla fresca on es menja síndria. El cartell de Sant Magí d'enguany en porta una de ben grossa. Així que tothom que tingui ganes de passar-s'ho bé està convidat a gaudir de la festa tot passejant per la nostra ciutat.

Nosaltres també hem plantat síndries. Hem anat fent seguiment i és tot una experiència veure com surten i van creixent. De pas us he de dir que tenen una fulla preciosa i que recordo haver vist esculpida en algun capitell, però no sé on.
La Violeta ha collit la primera i  ha sortit molt bona.
Una bona manera de fer que els nens mengin fruita és posar-hi imaginació i això hem fet nosaltres: uns polos de síndria. Només necessitem tallar-la, hi clavem uns palets de gelats i apa a refrescar-se.

Tarragonins, tarragonines: Toca menjar síndria!




dimarts, 14 d’agost de 2012

Tallarines amb carabassó {i les seves flors}



Aquest mes la recepta del 15 que organitzen la Sandra, el Xavi i la Marina ens diuen de preparar plats amb carabassons. A casa en som consumidors d'aquesta hortalissa: truites, al vapor, a la planxa, cremes i mil maneres més surten a taula. Ja havíem preparat anteriorment uns espaguetis amb verdures al pesto de pipes, però avui l'hem cuinat al vapor i després l'hem afegit a la pasta. Una bona manera de menjar-lo i fer que la canalla en mengi sense adonar-se'n (per si no els agrada). Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 1 paquet de tallarines
 - 2 carabassons mitjans tallats a daus i cuits al vapor
 - 8 flors de carabassons
 - 6 anxoves
 - 4 fulles d'alfàbrega
 - 2 alls
 - sal i pebre
 - 4 cullerades soperes de mantega
 - parmesà ratllat

Farem:
Bullim la pasta segons les indicacions del fabricant, escorrem, reservant mitja tassa de l'aigua.
En un morter xafem els alls, l'alfàbrega i les anxoves.
En una paella on haurem posat dues cullerades de mantega hi afegirem la pasta obtinguda anteriorment.
Ho coem un parell de minuts i hi aboquem la pasta.
Si cal, hi posarem una cullerada més de mantega i una mica de l'aigua de la pasta.
Afegim les flors, que haurem rentat prèviament.
Ho remenem un parell de minuts perquè tot agafi el gust de les anxoves.
Salpebrem amb cura perquè les anxoves ja hi donen el seu punt.
Servim amb parmesà ratllat.

Vam anar a comprar fruita i verdura a Mas Capestany, ho tenim molt a prop, i en aquell moment estaven tallant les flors dels carabassons per a envasar-les: un espectacle sense paraules i amb molt de color.

Descansem, llegim i mentre sentim Eartha Kitt que ens diu C'est si bon... sí, sí, sí!



divendres, 10 d’agost de 2012

La bajoquera {les seves flors}



Un dels avantatges d'estar al camp és veure com flueix la vida. Plantes les llavors o el planter que has comprat i al cap d'un dies veus com va sortint un brot, que si una flor, després una fulla, que si una altra i quan te n'adones ja tens allò que volies. En aquest cas han estat les bajoques i us ensenyo la seva flor que és d'una bellesa sublim. Si cerquem al diccionari ens diuen que la mongetera de flors un xic rosades (les que tenim) són originàries d'Amèrica del Sud i el seu nom és Phaseolus vulgaris, però us puc dir que de vulgaris no en tenen res. Ens han sortit unes bajoques fines i molt bones.

Preparades al vapor juntament amb unes patates, unes pastanagues i uns carabassonets, dos minuts abans d'acabar la cocció afegim dos trossets de bacallà, ho servim tot ben regat d'un oli d'oliva DO Siurana i sal d'herbes i tindrem una menja exquisida. La taula ben parada, un vi blanc ben fresc que ens acompanya i ja està, no cal res més.

De fons Basia canta Baby youre mine...


dimarts, 7 d’agost de 2012

1r any de La Cuina Violeta {estem contents}



La cuina violeta avui fa un any. I durant aquest temps hem anat publicant receptes, pensaments, estats emocionals, música i sobretot compartint comentaris que ens han fet estar molt bé.
Hem creuat una amistat, diguem que virtual, entre nosaltres i que ens porta a fer participar d'allò que més ens agrada: la cuina. 

D'entre tots els blocs que ens visitem i participem, n'hi ha un que m'ha fet arribar un obsequi molt dolç: una capsa de caramels (per cert, la Violeta ha fet bona feina amb ells). La Lídia de la Cuina útil ha demostrat tenir unes bones mans, tant per la cuina com pels treballs manuals, en concret pel washitape. És un bloc que m'agrada visitar i jo us convido a que ho feu i veureu que sap fer-ho bé. Moltes gràcies Lídia, un dia no molt llunyà ens coneixerem i gaudirem parlant de les nostres receptes i de les peripècies per la que tots i totes passem cuinant.

Aprofito per a recordar que encara esteu a temps d'enviar-nos la vostra recepta de la cuina amb melmelada, fins el 15 d'aquest mes. Hi ha en joc un magnífic lot de productes d'Els Fruits Saborosos

Mentre us escric Ten Sharp em canta You, una de les meves cançons preferidesLa música també ocupa una part important en aquest bloc.
Que per molt de temps puguem continuar compartint les nostres dèries i sensacions a la cuina.
Moltes gràcies!
Nani



divendres, 3 d’agost de 2012

Dolces nits de somnis curts {Violeta, bigoti vermell}



A casa som fans de l'Anna Roig i ens agraden totes les seves cançons. La Violeta se sap la del Bigoti vermell i se n'ha dibuixat un. Avui una recepta musical: Dolces nits de somnis curts


Jo que no sé fer una truita, ni un pastís, ni uns canelons
per un noi així em faria sa majestat dels fogons,
cuinaria tot el dia olles plenes d'il·lusions,
i mai no ens atiparíem de menjar entre passions.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres.

Crearia una recepta ideal pels mals de cor,
no es prendria amb cullereta, sinó amb grans cullerots,
al rebost del nostre temple guardaria un pot amb sort,
per poder-la cuidar sempre i viure fins a la mort.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres.

Quin plaer el de la cuina, quin plaer poder cuinar,
una vida sense espines, una vida al punt de sal.
També somnis, nits divines per poder-la acompanyar,
i amb unes postres ben fines fer sentir el paladar.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres,
nits calentes, somnis verds, cuinats amb molta tendresa,
somnis que calmin la sed, beguts amb delicadesa.

Ja m'hi veig jo gran cuinera i ell el millor del gurmets,
fent uns àpats de primera, procedents de mil indrets,
plans d'hivern de primavera, plats tebis, calents o freds,
i algun dia sense espera, menjar ràpid a peu dret.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres,
nits calentes, somnis verds, cuinats amb molta tendresa,
somnis que calmin la sed, beguts amb delicadesa.

I si un dia mengem sopa sense sal, sense sabor,
i contem amb conta gotes els nostres desigs d'amor,
haurem madurat les vides, potser no podrem cuinar,
però durant les nits divines, sempre podrem recordar.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres.

Dolces nits de somnis curts, nits tendres llamineres,
nits intenses, nits picants, nits cremoses, nits lleugeres,
nits calentes, somnis verds, cuinats amb molta tendresa,
somnis que calmin la sed, beguts amb delicadesa.

Una bonica cançó de l'Anna Roig i L'Ombra de ton chien.
La trobareu a la nostra carpeta de Receptes musicals per a llepar-se els dits.