dimarts, 31 de juliol de 2012

Mostassa de poma {pomes i pomes}



Ara toca menjar pomes. El pomer, del que us vaig ensenyar la flor, ha sigut generós. En tenim moltes i ens va bé menjar-ne en tot moment. Per a fer alguna cosa diferent, a més dels pastissos, hem cuinat unes quantes fent una salsa d'acompanyament molt bona: mostassa de poma.

Necessitarem:
 - pomes
 - 1 pot de mostassa

Farem:
Posem a coure les pomes al forn, ja escalfat, a 200º durant uns 30 minuts (sempre dependrà de com siguin de grans i del forn), o sigui, fins que veiem que ja estan toves i cuites.
Les deixem refredar i en traiem la polpa.
Triturem amb la batedora fent un puré.
Barregem amb la mostassa en proporció de una part de mostassa i tres de puré, o segons ens vingui de gust més un ingredient que l'altre.
Pel meu gust hauria posat menys poma i més mostassa, la resta els ha agradat tal com ha quedat.
S'haurà de consumir al dia, perquè el puré de fruita s'oxida.
Quedarà una salsa agredolça per a acompanyar carn o qualsevol plat que acostumem a menjar amb mostassa.

Avui hem fet barbacoa: escalivada i entrecot de bou marinat amb mel i llimona. La salsa hi ha posat la seva gràcia. Un vi blanc ben fresc ha fet el seu paper mentre Chavela Vargas i Joaquin Sabina estaven romàntics amb el Nosotros...



divendres, 27 de juliol de 2012

Xips d'albergínia amb gorgonzola {i melmelada}



És temps d'albergínies i ens hem d'empescar  les mil maneres de gastar-les com sigui: escalivades, fregides, melmelades, conserves. Només cal que hi posem imaginació i ganes. A més, com que les hem cultivat al nostre hort us ensenyo la flor de l'alberginiera com és: una autèntica meravella. Es pot veure d'on surt la tija des d'un principi. També us faig partícip de com em va visitar un petit insecte mentre fotografiava la flor. Per a fer l'aperitiu d'avui

Necessitarem:
 - albergínies
 - oli d'oliva per a fregir
 - farina
 - gorgonzola en crema
 - melmelada d'albergínia o de qualsevol altre gust

Farem:
Tallem les albergínies en rodanxes molt fines.
En una bossa de plàstic hi posem farina i les rodanxes.
La sacsem i ens quedaran ben enfarinades.
Amb l'oli ben calent a la paella les fregim fins que quedin cruixents i les posem sobre paper de cuina.
Salem i servim amb la melmelada i el formatge.
Us garanteixo que és un bon aperitiu.

La cervesa fresca i la música suau: Fly me to the Moon per Djavan (un dels millors cantants brasilers), una molt bona i sensual versió.
No podem demanar res més...


dimarts, 24 de juliol de 2012

Macedònia tèbia amb vi dolç {fruita & vi}



A casa sempre hem fet la macedònia amb vi dolç. La meva mare hi posava moscatell, sempre hi havia una garrafeta, i aprofitava aquelles fruites que anaven perdent lluïssor per a treure a taula unes postres que feien festa. Aquesta vegada Memòries d'una cuinera ens proposa fer-la. Jo no he volgut trencar la tradició familiar però li he donat un toc de wok. A més, he fet servir un vi dolç que us recomano que tasteu perquè veritablement és una petita joia: El vi del vent del celler Mas Vicenç de Cabra del Camp (nord de l'Alt Camp). Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 2 peres
 - 1 préssec
 - aranyons
 - 6 prunes
 - 4 pometes
 - 4 figues
 - un grapat de cireres
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - vi dolç

Farem:
Netegem la fruita i la tallem a daus.
En un wok ben calent hi posem la mantega i la fruita.
A cops de canell amb el wok anirem fent que es dauri, no la remenem perquè es desfaria.
Un cop daurada la posem en bols i reguem amb un rajolí de vi dolç.
Si us ve de gust hi afegiu una bola de gelat. Unes postres delicioses que han arrodonit el dinar. De fons: Escolta-ho en el vent per Gerard Quintana i Jordi Batiste...




divendres, 20 de juliol de 2012

Cuinant amb...Juan Diego {cuiner}




Ara mateix a Tarragona tenim un cuiner d'aquells predestinats a brillar a la constel·lació gastronòmica que tots coneixem. I tenim la sort de tenir-lo aquí per a fer-nos un senzill còctel preparat amb melmelada (recordeu que estem fent un recull de receptes amb aquest ingredient).
Avui cuinem amb Juan Diego el cuiner del Gastrobar 20 a la Rambla, un dels restaurants que està present a Tarragona Gastronòmica, que ens prepara un mojito que ens fa tocar el cel.

Necessitarem:
 - rom anyenc
 - melmelada de llimona d'Els Fruits Saborosos (és la que ell utilitza a la seva cuina)
 - sucre morè
 - liquat de cogombrets
 - sifó
 - glaçons
 - fulles d'alfàbrega o de menta

Farem:
Posem les fulles i el sucre en el got i aixafem amb un morter, juntament amb la melmelada.
Aboquem els líquids i els barregem en la mesura que ens agradin uns més que els altres.
Afegim els glaçons i fet!

Pregunto per una cançó que li agradi i em diu que My way de Frank Sinatra.
Sí senyor, a la seva manera, que va molt bé...una cuina exquisida.




dimarts, 17 de juliol de 2012

Peres al vapor, xocolata {i peta crispies}



Tenim una perera que ens dóna moltes peres i quan maduren ens fem un fart de menjar-ne. M'assembla que són ercolines, no n'estic del tot segura. Dies enrere les vam fer al vi, tant blanc com negre, i van quedar molt bones. Però avui les hem fet al vapor i us puc garantir que han superat amb molt les altres. Són més sanes i amb la combinació de xocolata i  petezetes la sensació gustativa ha sigut insuperable. Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 4 peres
 - el suc d'una llimona petita
 - 100 g de xocolata fondant
 - 75 g de peta crispies xoco

Farem:
En una vaporera hi posem aigua i el suc de la llimona.
En veritat jo hi he posat un got petit de llimoncello que quedava a la nevera i li ha donat un toc ben bo.
Pelem les peres deixant que en quedi la cua i les tallem planes per baix perquè s'aguantin dretes a l'olla.
Quan comenci a bullir l'aigua les deixem un quart d'hora (les punxarem per a veure que estiguin fetes).
Les traiem i les deixem en un colador, perquè perdin el suc, una mitja hora.
Fondrem la xocolata en un bol al bany maria.
Passem les peres per la xocolata i arrebossem amb les peta crispies xoco.
Servim, fredes o al natural.

Han resultat unes postres delicioses i la sobretaula molt agradable, corria l'aire i el temps acompanyava.
Escoltàvem Jane Birkin i Caetano Veloso amb O leãozinhodolços com la xocolata...



divendres, 13 de juliol de 2012

Ragú de xai amb magrana* {i patates gratinades}




Acostumo a cuinar productes de proximitat i de temporada, això no vol dir que pugui caure en alguna temptació si s'escau, però tinc un gran respecte pels productes de la terra. Avui, excepcionalment, encara que el títol porti magrana (ara no és el temps) l'he substituït per cireres (en plena temporada) tallades de manera que semblin granes vermelles, perquè el que realment us vull recomanar és el llibre "La sonrisa de las mujeres" de Nicolas Barreau, editat per Espasa en castellà i en català per Columna Edicions "El somriure de les dones". Estem en època de vacances i ens distraurà una bonica història d'amor. Aurélie, la protagonista, prepara un menú d'amor al seu restaurant "Le temps de cerises".
Un dels plats és el ragú que avui he fet. Per a dues persones

Necessitarem:
 - 400 g de carn de cuixa de xai
 - 2 pastanagues
 - 2 branques d'api
 - 1 ceba vermella
 - 200 g de tomàquets
 - 1 albergínia gran
 - 2 magranes*/250 g de cireres
 - 2 alls
 - 3 cullerades de mantega
 - 1 branca de farigola
 - 1 cullerada de farina
 - 1/4 l de vi blanc sec
 - 400 g de patates petites
 - 2 ous
 - 1/4 l de nata

Farem:
Primer es retira el greix a la carn de xai i es talla a daus.
Després es pelen les pastanagues i es renten les branques d'api i l'albergínia.
Es talla tot a daus.
Pelem la ceba i els alls i els triturem finament.
Partim les magranes per la meitat, traiem les granes i reservem. (Desossem les cireres i les tallem imitant les granes de la magrana)
Escaldem els tomàquets en aigua bullent, refresquem i pelem.
Traiem les llavors i tallem a daus.
Ofeguem les verdures (excepte el tomàquet i la magrana/cireres) en una paella amb mantega.
Amanim amb sal, pebre i farigola.
Daurem la carn de xai en una cassola amb oli, assaonem amb sal i pebre.
Empolvorem amb farina, remenem tot molt bé i reguem amb el vi blanc.
Afegim les verdures, inclosos els tomàquets i ho introduïm tapat al forn durant unes dues hores a temperatura baixa (150º).
Si cal, afegirem més vi.
Les granes de la magrana*/cireres s'afegeixen al final.
Mentre es cou el xai, rentem les patates, les pelem i tallem en làmines molt fines.
Untem amb mantega una safata de forn, posem les làmines de patata i assaonem amb sal i pebre.
Batem la nata amb els ous, salpebrem, ho aboquem sobre les patates i afegim uns daus de mantega per sobre.
Gratinem uns 40' a 180º. Queden molt bones.

Aprofito per a presentar-la com a recepta del 15, encara que el títol no porti cireres, després s'entén perquè. També us recomano unes postres: Semifred de cireres i tindrem un bon sopar.

De música podem sentir una de les que la protagonista en parla: Le temps des cerises cantada per l'Yves Montand. C'est l'amour...




dilluns, 9 de juliol de 2012

Fa un any {com passa el temps!}



Fa gairebé un any que vaig començar la meva caminada en aquest món dels blocs i aquest fet el vull celebrar amb tots vosaltres.

La Mireia i la Bet d'Els Fruits Saborosos m'han fet arribar un excel·lent lot dels seus productes per a endolcir-me aquest moment i jo us el vull regalar.

Per aquest motiu hem pensat, no us podeu creure com en són d'actives aquestes noies, de demanar-vos una pluja de d'idees: receptes que portin o es cuinin amb melmelada. Una d'elles guanyarà el lot, que us farem arribar encara que sigueu a l'altra punta del món.

Podran ser de les que hàgiu publicat anteriorment, però si les feu expressament estarem molt contentes.
Només cal que deixeu els vostres enllaços a la pestanya de dalt on diu: Farem un any!
Si no teniu bloc no passa res, podeu participar igualment: ens envieu la recepta amb una fotografia al nostre correu i també seran publicades.
Com que estem en període de vacances, tindreu temps fins el 15 d'agost. Posteriorment publicarem el resum i el resultat.

Animeu-vos a entrar al món de la melmelada amb els vostres experiments.

Moltes gràcies per haver compartit tants bons moments amb les vostres visites i els comentaris.

Us espero,
Nani



dijous, 5 de juliol de 2012

Canapès de xampinyons {sortint a la natura}



Dies enrere el programa Quins fogons! de Ràdio Castellar, que fan la Marina i la Clara, va organitzar amb el repte Enfogona't una crida per a fer receptes dedicades al blat. No vaig arribar a temps però avui faig el meu petit homenatge, perquè val la pena pensar en aquest ingredient que fa la farina del principal aliment de tot el món: el pa. A la cuina violeta hem preparat uns canapès fets amb pa de pagès i una pasta de xampinyons que resulta molt fàcil i gustosa. Perquè surtin 12 canapès

Necessitarem:
 - 150 g de xampinyons
 - 30 g de mantega
 - 1 llimona petita
 - 1 cullerada sopera de mantega
 - 1 cullerada sopera de parmesà rallat
 -  sal i pebre
 - 4 llesques de pa de pagès

Farem:
Netegem els xampinyons i els coem en una paella amb mantega i el suc de la llimona.
Passats uns 10 minuts els traiem i els triturem amb la batedora, en trossos no massa petits, fent una pasta.
Salpebrem i afegim la cullerada de mantega i de parmesà, ben barrejat.
Amb un motlle de bolet tallarem els canapès i afegirem la pasta en el motlle, perquè quedin ben contornejats.
Servim com aperitiu.

Mentre els preparàvem ha vingut el barrufet cuiner i ens ha dit que saludéssim a la Judit de Cal Bolet, perquè segur que podrà fer alguna cosa amb aquests bolets.
Podríem escoltar de fons Mazoni amb Ei, que surt el sol, aquest sol que daura els preciosos camps de blat...

I recordant amb un tros d'un poema de Salvador Espriu dedicat a Salvat-Papasseit:
...
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
...




dilluns, 2 de juliol de 2012

Cuinant amb... Dona Glòria {recepta emocional}



Hi ha persones que et marquen molt a la vida i per a mi una d'elles és la Glòria, dona Glòria com li diuen al Brasil. Els meus records d'infància van units a ella i a tota la seva família. El primer dia d'escola, aprendre a llegir i escriure, ser la dama d'honor del seu casament, els Nadals i tantes altres celebracions em porten a pensar sempre en ella. Quan creixes lluny de la família, els que t'envolten són la teva família. I la meva família va ser la Glòria, la Maitena i els seus pares: dona Carmen i el "seu" Arturo. Aprofitant que ha vingut a visitar-nos un cop més li he demanat que ens preparés alguna de les coses que fa tan bones i també he anotat unes quantes més que aniran sortint mica en mica. Ahir ens va preparar un Púding de melmelada i clares d'ou, i que tal com em va explicar, aquest dolç va guanyar un primer premi en una de les revistes més importants del Brasil  fa uns quants anys. Per a vuit persones

Necessitarem:
 - 6 clares d'ou
 - 18 cullerades rases (soperes) de sucre glas
 - 6 cullerades generoses (soperes) de melmelada de taronja amarga d'Els Fruits Saborosos
Per guarnir:
 - 500 ml de nata muntada
Per a fer el crocant:
 - 150 g d'avellanes torrades
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - 300 g de sucre glas
 - oli de gira-sol per a untar

Farem:
Muntem les clares a punt fort i afegim el sucre que es barregi bé i també la melmelada.
Mentre haurem escalfat el forn a 200º amb una safata d'aigua que tingui aigua ben calenta.
Posarem la barreja en un motlle de púding (amb forat al mig) que haurem untat amb mantega.
Abaixarem la temperatura a 180º i ho deixarem al bany maria.
El mantindrem uns 40' amb el forn una mica obert (més o menys un dit).
Traiem i deixem refredar.
Desemmotllem en un plat i guarnim amb la nata i el crocant d'avellanes.
Per a fer el crocant posem la mantega que es desfaci lentament en una cassola i un cop desfeta afegirem el sucre.
Remenarem fins que quedi daurat i sense que s'arribi a cremar. 
Hi afegim les avellanes que haurem esmicolat amb el morter.
Aboquem la barreja en una safata untada amb oli de gira-sol i deixem que es refredi.
Ara ja el podem esmicolar per a posar-lo per sobre.
El crocant que sobri es pot guardar en un pot de vidre per altres vegades.
Servim amb la seguretat que dóna saber que ha quedat molt bo.
Resulta un púding molt esponjós i flonjo.

A casa ens agrada molt rebre la visita de la Glòria i se'ns fa llarg quan fa temps que no la veiem, així que quan ens agafa saudade l'anem a veure i ens fa molt feliços.
Preguntada per quina cançó li agrada em diu: Emoções de Roberto Carlos.
Torna aviat Glòria...