divendres, 29 de juny de 2012

Sardines de Tarragona {amb patates de Prades}

Fish'n'chips III

Com ja us he dit d'altres vegades la combinació de patates i peix m'agrada molt. I aprofito per a dir-vos que de l'1 al 17 d'aquest mes s'han celebrat les I Jornades gastronòmiques del Peix Blau de Tarragona, així que em poso a fer  fish & chips ben tarragoní. Avui us proposo: sardines de Tarragona i patates de Prades. Apa aquí!

Necessitarem:
 - patates de Prades
 - sardines de Tarragona
 - oli d'oliva
 - sal
 - farina
 - maionesa
 - 1 mango
 - 1 cullerada sopera de mostassa


Farem:
Netegem les sardines i les escatem.
Barregem la farina amb un polsim de sal en una bossa de plàstic i hi posem les sardines.
Sacsem fort i quedaran enfarinades totes per igual i espolsades.
Les fregim amb l'oli a foc mig.
Traiem i deixem reposar sobre un paper de cuina.
Pelem les patates i un cop netes les anirem tallant amb el pelador pel voltant, com si les tornéssim a pelar. A la Violeta li han agradat molt tallades així.
Les fregim amb oli ben calent i un cop fetes les posem sobre paper de cuina per a treure l'excés d'oli.
Salem.
Fem un puré de mango amb la batedora i el barregem amb la maionesa i la mostassa, ens quedarà una salsa d'acompanyament molt bona.

Ens servim una cervesa ben fresca. De fons escoltem Batiscafo Katiuscas d'Antònia Font, que m'agraden molt i en aquesta cançó parlen de sirenes, de blaus marins, de balenes, d'algues...així que estem ambientats.

Les caixes de peix blau de Tarragona estan pintades per l'artista Carles Arola de Tarragona i formen part de les pintures externes que ornen el Mercat Central provisional de Tarragona.



dilluns, 25 de juny de 2012

Núvol de mató, estrelles de mel {i pluja de maracujà}



Aquesta vegada he de dir que participar al Memòries d'una cuinera d'aquest mes m'ha reconciliat amb el el meu sifó de mousses. Feia un any que l'havia comprat i no acabava de sortir-me'n quan l'usava.
Després de diversos intents ja me'n surto i us presento el núvol de mató que ha quedat deliciós.
Per a quatre persones 

Necessitarem:
 - 200 g de nata per a muntar
 - 250 g de mató "Pastoret"
 - 100 g de caramels de mel
 - licor de maracujà
 - 1 sifó de fer mousses
 - 2 càrregues de gas 

Farem:
Posem la nata en un cassó i l'escalfem a foc mig.
Afegim el mató i remenem fins que veiem que es desfà.
Ho passem per un tamís per tal que quedi ben fi.
L'aboquem al sifó, que haurem tingut a la nevera perquè estigui fresc, i tanquem, deixant anar les dues càrregues de gas.
Els sacsem ben fort tres o quatre vegades.
El refrigerem al frigorífic per més d'una hora. Jo l'he preparat d'un dia per l'altre.
En el moment de servir posem el sifó boca avall i pressionem la palanca per deixar anar la mousse.
Per a fer les estrelles de mel posarem els caramels al forn, preescalfat a 200º, sobre un paper de forn, deixant-los un parell de minuts o fins que veiem que s'han desfet. Us he de dir que he anat fent les estrelles d'una en una perquè quan surten del forn se solidifiquen ràpidament. Tallem amb la forma d'estrella. 
Finalment reguem amb una mica de licor de maracujà.

Això d'observar la natura és un gran relax, de la mateixa manera que menjar-nos aquestes postres mentre escoltem Stevie Wonder que ens canta You are the sunshine of my life...




dijous, 21 de juny de 2012

Les móres d'esbarzer {sortim al camp}



Si durant el proper cap de setmana passegeu pel camp encara podreu veure les flors dels esbarzers que aviat es convertiran en móres i després en melmelada.
Com cada any, a l'agost les tindrem a l'abast.


dilluns, 18 de juny de 2012

Verdures saltades {amb llagostins i crema de ceba}



La meva llibretera, l'Anna, coneix molt bé els meus gustos de lectura. No fa gaires dies em va recomanar un llibre que m'ha agradat molt: Sal de vainilla de l'Ada Parellada, publicat per l'Editorial Planeta. Només començar-lo vaig veure que seria distret. Trobant-me a la pàgina 14 em va fer molta gràcia veure com narrava una recepta com si res. Més endavant n'hi ha d'altres però aquesta vaig trobar que resultaria molt bona. Aquí la teniu tal qual està al llibre, que a més us recomano. L'he llegit en dos caps de setmana.

...L'Òscar té trenta-cinc anys, quinze menys que l'Àlex, i gaudeix com un cavall cuinant amb ell. Per això l'amo de l'Antic Món sempre li du "renillem una mica?".
Avui cuinaran unes verdures saltades amb llagostins i crema de ceba. Tirabecs, pastanaga i espàrrecs, tot tallat ben prim. Un fil d'oli, la paella roent, les verdures sacsejades perquè tornin, uns quants cops de canell i a fer-les saltironar, perquè tornin a caure a la paella, torrades lleugerament per fora, cruixents i tendres per dins. Després toca el torn als llagostins, ben nets i, sobretot, sense intestí; només els cal un toc de calor i deixar que els sucs amb aroma de mar impregnin les verdures, que guanyen sabor amb un rajolí de soja. Finalment, la crema de ceba de Figueres. Ceba saltada amb brou de verdures i un punt de nata. Es deixa coure fins que s'intercanvien els sabors i es redueix perquè la nata perdi l'aigua i en quedi la textura cremosa. S'ha de triturar bé fins que en resulti una crema lleugera i perfumada.
Mengem plegats els saltat de verdures i l'Àlex s'acaba gairebé tot una ampolla de vi de la Terra Alta....

La música la trobo a la pàgina 9:
...Sona el telèfon. Just ara que està tan feliç cuinant i cantant L'estaca... 
                                                                                  



divendres, 15 de juny de 2012

Còctel de Chartreuse de Tarragona { i ginger ale}



Com cada mes ens trobem el 15 per a fer la proposta i aquesta vegada tindrem: còctels a dojo! 
Estem a les portes de l'estiu i això es nota a l'ambient, així que en farem un de ben refrescant, a més de preparar-lo amb un licor que a Tarragona, que com ja he dit d'altres vegades, és venerat i begut amb delit: el Chartreuse.

Necessitarem:
 - 1/3 part de Chartreuse verd o groc
 - 2/3 parts de ginger ale (refresc de gingebre)
 - gingebre (un pàmpol sencer i dauets)

Farem:
Abocarem el licor i el ginger ale directament a la copa de còctel.
Decorem la copa amb un tros de gingebre.
No l'he volgut fer fort: només he posat una part de licor.
Si us ve de gust podeu invertir la proporció.
Tallarem dauets de gingebre i els posarem a la copa junt als glaçons.

Com que estem drets prenent el còctel mentre fem vida social, ohhhhhhh quin glamur, escoltem una música de fons que ens fa moure els peus amorosament: Qui n'ha begut de Mishima, del disc Set tota la vida, però us puc dir que amb aquesta copa no en passarem pas de set...



dimarts, 12 de juny de 2012

El camp avui... {bellesa natural}

     
     

L'albercoquer, la morera, el caquier i el garrofer.
Sense paraules ni comentaris. Així està el camp avui...

divendres, 8 de juny de 2012

Brandada de bacallà {amb textura}

Fish'n'chips II


Al Regne Unit tenen un plat típic que consisteix en menjar peix arrebossat amb patates fregides i que li diuen "fish and chips". A mi m'agrada molt aquesta combinació de patates i peix, per això he decidit que dins de les meves receptes tindré un apartat per anar fent unes combinacions a la meva manera, i encara que no siguin massa ortodoxes, les batejaré amb aquest nom. La primera ja la vaig fer, avui us presento la segona: una brandada sense llet ni nata, només amb oli d'oliva i textura tal qual, no massa fina. Per a dues persones

Necessitarem:
 - 4 patates mitjanes bullides
 - 2 talls de bacallà remullat i dessalat a punt de sal
 - oli d'oliva
 - sal i pebre

Farem:
Bullim les patates amb aigua i les escorrem, reservant l'aigua, on hi posarem el bacallà que es cogui dos minuts des de que torna a bullir.
En traiem la pell.
Ho aixafem, salpebrem, tenint en compte la sal del bacallà, i reguem amb força oli d'oliva.
Resulta una brandada diferent, o si li voleu dir: patata amb bacallà, però una bona combinació.
Emplatem bonic i cap a taula!

Un vi blanc fresc de la Terra Alta ens anirà de meravella. I de fons? Podem escoltar Georges Brassens amb La mauvaise réputation, perquè ens importarà ben poc el que pensin de nosaltres mentre ens mengem aquest plat deliciós. I que bé s'està quan s'està bé...



dilluns, 4 de juny de 2012

Pollastre Nora Walker {d'una sèrie de TV}



M'agraden les sèries americanes: The good wife (em distreu molt), Frasier (rèiem amb ganes), Friends (aire fresc i divertit i tinc gravat l'últim capítol que em va emocionar), Mujeres desesperadas (que s'acaba aquest dimecres), Sexo en Nueva York (amb glamour) i la tan esperada nova temporada de Mad Men (que em fascina). Però hi ha una, Cinco Hermanos, on una de les protagonistes era Nora (Sally Field), una mare que tenia una cuina que és el somni de qualsevol i ella s'hi passava moltes estones. En un capítol una de les seves filles, Kitty (Calista Flockhart), li deia que ningú feia el pollastre al forn com ella i explicava el secret: posar mantega fosa per sota de la pell del pollastre i al forn. Quedava cruixent. I així l'he fet i realment ha quedat cruixent per fora i tendre per dintre. Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 1 pollastre de gra net i polit
 - espàrrecs
 - tomàquets sherry
 - patates petites
 - escalunyes
 - 1 branca de farigola
 - 1 llimona petita
 - 4 cullerades (sopa) de mantega
 - 1 tassa (cafè) de brandi
 - sal i pebre
 - oli d'oliva verge extra

Farem:
Posarem el pollastre en una olla amb aigua que el cobreixi i el bullirem durant 1/2 hora, amb el foc amb poca ànima perquè no es desfaci.
El traurem amb cura i el posarem en una safata de forn.
El farcirem amb la llimona partida per la meitat i la branca de farigola.
Omplirem una xeringa, amb una agulla gran, amb el brandi. Punxarem el pollastre per tot el cos deixant anar el líquid.
Fondrem la mantega i la posarem a la xeringa.
Anirem punxant la pell i introduint la mantega.
Salpebrem i l'enfornem a 180º durant una hora, o fins que el veiem daurat.
Jo l'he posat en una cocotte de ferro colat i per això ha quedat en un to diferent.
A l'hora de servir-lo l'acompanyarem amb uns tomàquets sherry i espàrrecs passats per una paella amb oli. Les patates les he cuit al microones (són de les bosses que es couen així) i també les he passat per la paella amb l'oli d'oliva. Les escalunyes sense pell cuites al microones durant 3 minuts i també passades per la paella. M'agraden les verdures al dente, però si us ve de gust podeu afegir tots aquests ingredients mitja hora abans i es fan conjuntament amb el pollastre. De qualsevol manera queda molt bo. Jo l'he batejat Nora Walker perquè la protagonista va explicar el secret. La cosa de bullir-lo ho he fet jo perquè quedés més tendre.

La frase final de l'últim capítol i dit per la mare de la família Walker: "Sempre hi ha temps per a ser allò que sempre has desitjat"...

Un bon cava fresc ens ha animat el dinar. De fons els Beatles. A l'últim capítol de Friends la Phoebe es casa amb una música de fons preciosa Here, there, and everywhere d'ells. Emocionant...



divendres, 1 de juny de 2012

Semifred de cireres {de La Riera}



Em declaro seguidora de La Riera. Sí, després de dinar m'agrada fer un descans i veure allò que ens prepara l'episodi del dia. També he de confessar que de vegades em quedo dormida, però l'endemà em torno a posar al dia. D'aquesta novel·la es va fer un llibre La Riera Orígens i secrets de la família - Les receptes del restaurant- editat per Cossetània Edicions, que la meva filla Zoe em va regalar quan va sortir. Vaig fer les famoses Estrelles de La Riera i em van sortir molt bones. Però avui he cuinat el Semifred de cireres, ja que estem em plena temporada. Com que la Mireia i la Bet d'Els Fruits Saborosos em van convidar a collir-ne, les he aprofitat i aquí les teniu.

Necessitarem:
 - 150 ml de nata líquida
 - 50 g de mel
 - 50 g de sucre
 - 50 ml d'aigua
 - 300 g de cireres
 - 3 fulls de cola de peix
 - 100 ml d'aigua

Farem:
Bateu la nata fins que formi pics flonjos. Reserveu-la en fred.
En un cassó, barregeu-hi el sucre, la mel i 50 ml d'aigua.
Deixeu-ho coure a foc fluix fins que bulli.
Afegiu-hi 200 g de cireres, sense pinyol i triturades, i reserveu les altres per a decorar les postres.
Deixeu-ho bulli 2 minuts.
Tritureu amb la batedora.
Barregeu la nata amb les cireres cuites que heu preparat.
Remulleu durant 10 minuts les fulls de cola de peix.
Escorreu-los bé i deixeu-los fondre amb 100 ml d'aigua al foc, vigilant que no bullin, perquè amarguen.
Diluïu la gelatina amb la nata barrejada amb les cireres.
Remeneu-ho delicadament de sota a sobre, emmotlleu-ho i poseu-ho a congelar.
Traieu-lo del motlle, el poseu sobre una base (la mateixa que vaig posar sobre el pastís de mousse de xocolata, unes quantes galetes més perquè el motlle era més gran) i, per sobre, decoreu-ho amb cireres fresques picades i la salsa de cireres reservada.
Jo he decorat el pastís amb cireres senceres passades per la paella amb mel.
Que bo!

I com us ho podria dir: cullerada va, cullerada ve aquest semifred va desaparèixer ràpidament. El dia era lluminós, de plena primavera, i es delectàvem amb la música de The Mamas & The Papas, Dream a little dream of me, com si d'un somni és tractés...