dilluns, 28 de maig de 2012

Balas de doce de leite {anem al circ}



Imagineu que m'entrevisten i em pregunten:
- Nani, què és el que t'agradava més de quan eres petita?
Jo respondria sense pensar-m'ho: 
- O doce de leite! (el dolç de llet). 
Em delia per aquest dolç, sec o en pasta. Així que quan Film&Food ens van reptar a fer un petit caprici individual ho tenia clar, perquè aquesta llaminadura em continua agradant molt. 
Balas = Caramels

Necessitarem:
 - 3 litres de llet
 - 1 kg de sucre
 - 1 cullerada (cafè) de bicarbonat

Farem:
Aboquem tots el ingredients en una cassola alta i la posem a foc mig.
Anirem remenant amb una cullera de fusta, de tant en tant perquè no s'aferri, de dues a tres hores fins que es vagi tornant una crema pastosa. 
Traurem del foc i remenarem fins que el dolç es torni opac. 
Ho escamparem sobre una superfície llisa, humitejada amb aigua i deixarem refredar.
Tallem a quadrets.
Emboliquem amb paper de cel·lofana.
Són una delícia, no s'aferren a les dents.
Queden cruixents.

El circ. També m'agrada la màgia del circ, del circ de qualitat, sense feres. Per això us ho presento en aquest ambient. M'atabalo quan posen música de fons en un bloc, perquè acostumo escoltar la meva música mentre estic a l'ordinador, però avui us hauria posat de bon grat Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi amb El rei de la màgia,  ho percebríeu d'una altra manera...

I per art de màgia, mentre li fèiem la fotografia a la intrèpida Balinha voadora estrella del trapezi, va aparèixer un borinot, ben bé no sé si ho era, que ens va fer companyia, com si volgués fer part de l'atrezzo. Al meu hort urbà hi passa de tot!



dijous, 24 de maig de 2012

Tapa d'ou farcit de musclos del Delta de l'Ebre {i gambes de Tarragona}



Diu el Memòries d'una cuinera d'aquest mes que bé estima qui mai oblida i jo em sento molt afortunada per no haver oblidat els ous farcits que ens trobàvem al frigorífic quan tornàvem de la platja. La meva mare els preparava pel matí, mentre els fills esmorzàvem i ja ens els miràvem amb gana. Els feia senzills, amb tonyina i maionesa, els clàssics, però com n'eren de bons! Jo els faré de la mateixa manera però amb uns musclos del Delta i unes gambes de Tarragona, per a donar-li un toc diferent. Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 4 llesques de pa o panets petits
 - 12 gambes vermelles cuites de Tarragona per a decorar
 - 2 gambes cuites per a trossejar
 - 250 g de musclos del Delta de l'Ebre
 - maionesa
 - 4 ous bullits

Farem:
Bullim els ous durant 12 minuts i els refredem amb aigua freda.
Els pelem i els partim per la meitat.
Obrim els musclos al vapor i en traiem la closca.
Bullim durant dos minuts les gambes, refredem amb aigua freda i les pelem.
Traiem els rovells dels ous i els posem en un bol, els barregem amb els musclos trossejats, dels que n'haurem reservat vuit per a decorar.
Hi afegim les gambes trossejades i la maionesa que calgui.
Farcim els ous i decorem amb tres gambes i dos musclos.
Els muntem sobre el pa.
Entraran com si res. Que no falti un bon vi blanc del Priorat, ben fresc, per a acompanyar.

M'agrada moltíssim Sílvia Pérez Cruz. Quina veu! A mi m'encanta i mentre escric la tinc posada en les meves receptes musicals de l'Spotify. Treballar així és un plaer. Heu sentit Ella y yo? Sense paraules.


dilluns, 21 de maig de 2012

Fideus negres amb sípia i gamba vermella {de Tarragona}




A la ciutat de Tarragona s'ha creat la marca Tarragona Gastronòmica que agrupa les tres associacions de restaurants de la ciutat: ARCS (El Serrallo), Tarracogust (Centre) i ARPA (Part Alta). I és que quan es tracta de menjar amb qualitat a Tarragona tenim una bona matèria primera. Si partim del peix blau o de la gamba vermella ho fem amb paraules majors...
Per a celebrar-ho hem fet uns fideus negres sense tinta de calamar (només l'hem emprat per a decorar el plat), partint d'una pasta negra que ja la porta. Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 250 g de fideus de tinta de calamar
 - 1 litre de fumet de peix
 - 4 gambes vermelles de Tarragona cuites per a decorar
 - 8 gambes vermelles de Tarragona pelades (els caps serviran pel fumet)
 - 1 sípia mitjana neta
 - 1 ceba mitjana
 - 4 cullerades soperes de tomàquet triturat
 - 2 alls
 - oli d'oliva 
 - sal i pebre
 - allioli per a acompanyar

Farem:
En una paella posarem a enrossir amb oli d'oliva la ceba a foc mig.
Hi afegirem els alls esmicolats sense que es cremin i el tomàquet.
Tallarem la sípia a trossets i l'afegirem al sofregit.
Quan estigui tot cuit hi abocarem els fideus i les 8 gambes pelades i trossejades.
Salpebrem.
Ho remenem un parell de minuts i aboquem el fumet bullent.
Deixem coure fins que es beguin el suc.
Emplatem i ornem amb una gamba i un tros gros de sípia.
Una bona manera de menjar fideuada per a qui no li agradi la tinta de calamar.

Si no coneixeu Tarragona us convidem a visitar-la. Us agradarà poder passejar i gaudir d'esplèndids monuments, i com no de menjar en bons restaurants. De música avui us recomano Carmina Canere, el primer disc de música romana que ha fet el grup Thaleia, amb composicions, entre d'altres, de l'amic i company de feina Xavi Martin (a la foto de Nicolas Moulin).




divendres, 18 de maig de 2012

Sopa amb brossa {una recepta de familia}



Quan vaig preparar aquesta sopa ho vaig fer pensant en un recull per a un llibre que està fent el Centre d'Estudis Mont-rogencs de receptes del poble de Mont-roig del Camp, el poble del meu pare i d'on em sento. Dies després, quan vaig veure que els d'Olleta de verdures preparaven la celebració del seu cinquè aniversari de bloc i ens animaven a participar en un concurs, la vaig enviar per a participar de la festa. La meva sorpresa fou que la Sopa amb brossa dels Nolla, va ser triada com una de les cinc guanyadores. Això em fa molt feliç perquè a casa nostra aquesta recepta significa quelcom més." 

A cada casa hi ha una recepta que és la insígnia de la cuina familiar. Avui us presento la de la meva família, la que ens mou a reunir-nos i recordar la que feia la meva padrina Sisqueta, després la meva mare i posteriorment el meu pare: la sopa amb brossa. Ara ja som els germans que intentem fer-la com ells.
Per a quatre persones (aproximadament, perquè sempre la faig a ull i val més que sobri, sempre acabem repetint i repetint)

Necessitarem:
pel caldo
 - 6 l d'aigua
 - 1/2 pollastre
 - 1/4 k de jarret
 - 1 tros de botifarra negra
 - 100 g de cansalada fresca
 - 1 os de pernil
 - 2 ossos de l'espinada
 - 1 branca d'api
 - 1 pastanaga
 - 1 patata
En una olla gran hi posarem tots els ingredients de carn nets i polits a bullir amb l'aigua i anirem escumant per a treure tot allò impur.
Deixarem en un foc amb no massa ànima, per anar veient que es mou, durant una hora.
Després afegirem les verdures i ho farem bullir un parell d'hores més.
Colarem el caldo i separarem les carns.

Per a fer la sopa
 - 3 ous bullits trossejats
 - 100 g de pa torrat
 - les carns del pollastre i del jarret del caldo ben trossejades
 - 4 l de caldo
per les pilotetes:
 - 250 g de llonganissa de porc
 - 1 ou
 - pa ratllat
 - farina de blat
 - sal i pebre
 - oliv d'oliva verge extra
En una olla hi posarem el caldo. Afegirem el pa torrat esmicolat.
Deixarem una hora perquè s'estovi.
Ara hi abocarem les carns trossejades.
Els ous bullits trossejats.
Al final hi afegirem les pilotetes que haurem fet amb la llonganissa (o carn trinxada porc), l'ou i el pa ratllat que anirem afegint fins a trobar el punt de pilota desitjat.
Fem les pilotetes i les passem per la farina de blat i les fregim, no massa, que quedin suaus.
La sopa queda molt bona feta el dia abans, però cal tenir en compte de no tapar-la perquè fermenta.
Quan la faig el dia 24 de desembre la deixo a fora, a la terrassa, tapada amb un colador i un drap. 
És la millor manera de conservar-la, perquè l'escalfor de casa la pot trencar.
Us puc dir que no parlem mai del segon plat. La sopa és l'estrella.

Aquesta sopa és més que una sopa. Era pensar la setmana abans què hauríem de comprar, on i quina quantitat. Era reunir-nos per a fer les pilotetes, era el torrar el pa, era tot un esdeveniment. I ara escric i veig els meus pares ballar. Eren dels que ballaven a casa. Tanco els ulls i sento Aquellos ojos verdes de Nat King Cole... 

diumenge, 13 de maig de 2012

Pepito de bou amb pebrots {quin entrepà!}



A casa tenim un entrepà que és una exquisidesa per a quan volem menjar ràpid, però bo. I no és ni més ni menys que un pepito de carn. L'acompanyem amb una cervesa ben fresca i fem festa major. 
Aquest cop, com que es tracta de posar un entrepà a la recepta del 15, aquí el teniu.
Per persona

Necessitarem:
 - 1 entrecot de bou
 - pebrots del Padrón
 - sal i pebre
 - oli d'oliva
 - 1 llonguet 

Farem:
Fregim els pebrots en una paella amb oli i els salem al gust.
Farem el mateix amb la carn en una altra paella, oli ben calent i salpebrat al gust.
Acostumo a fer la carn a tires i així és més mengívol.
A la paella on l'hem fregit hi posem més oli i passem el llonguet obert pel mig i el fregim una mica per la part de dins.
Muntem i servim.

El dia era esplèndid, teníem ganes d'anar a la platja i a Tarragona la tenim a cinc minuts. Apa a fer una bona caminada i en arribar a casa aquest exquisit entrepà ens preparàrem. 
Quina música?  Els Manel: Al mar!




divendres, 11 de maig de 2012

Cordero patagónico {anant a la fi del món}



Quan l'Alba d'El taller de cuina va proposar la recepta viatgera per a celebrar l'aniversari del seu bloc,  em van venir al pensament els plats que he menjat viatjant, però hi havia un que feia temps que volia preparar i aquí el teniu. És una versió que em recorda de com estava fet, però a la meva manera.
Aquest xai el vaig menjar a Ushuaia i us puc dir que és una menja deliciosa.
Per a dues persones

Necessitarem:
 - Una peça de xai (cuixa, espatlla o llonzes)
 - 1 got generós de vi negre
 - 2 pastanagues
 - 1 ceba mitjana
 - 1 branca d'api
 - 1/2 porro
 - unes branques de romaní
 - sal i pebre
 - salsa chimichurri 
 - 4 cullerades d'oli d'oliva

Farem:
En una paella amb oli d'oliva hi passem les verdures tallades a trossos i salpebrem.
Un cop cuites les posem en una safata que pugui anar al forn.
Per sobre hi posem la peça de xai que haurem pinzellat amb oli d'oliva i salpebrat.
Aboquem el got de vi i tapem amb un full d'alumini.
Ho enfornem durant una hora a 150º.
Traiem i pinzellem la peça amb la salsa chimichurri (tinc pendent posar-la i aquesta vegada l'he comprat feta), tornant a tapar la safata amb l'alumini i enfornant una hora i mitja més. 
Si veiem que no hi massa suc hi podem afegir un altre got de vi o d'aigua.
Traiem el full d'alumini i posem 5 minuts al gratinador fort.
El corder fet d'aquesta maner queda cruixent per fora i tendre per dintre.
De totes maneres cal que controlem perquè com sempre recordo cada forn és diferent i ens pot sortir diferent.
Servim amb les verdures i unes patates fregides.

Com passa en qualsevol viatge, sempre hi ha alguna anècdota per explicar. En aquest viatge l'avió que ens havia de portar de Ushuaia a Calafate portava retard i teníem com a companys de vol el grup musical argentí Quilla Huasi i quan portàvem 1/2 hora d'espera i anava per llarg, sense pensar-s'ho dues vegades van desenfundar els instruments i ens van fer un concert a tots els que esperàvem. Una d'aquelles coses que et fan veure la vida d'una altra manera. A la parada final a Buenos Aires vaig entrar en una botiga de música i vaig demanar un CD d'ells i me'l van donar ràpidament. Són molt coneguts a l'Argentina. He triat Paisajes de Catamarca.

De pas, ja que parlem de viatges us vull recomanar un bloc que en parla i els explica molt bé, d'una parella mallorquina (ella és de Reus, de Reus) i que es diu Ni en tu casa ni en la mia. Doneu-hi una un cop d'ull i ho veureu.



dilluns, 7 de maig de 2012

Crocants per a gossos {guau!}



A casa sempre hem tingut gossos. Som família de tenir-ne i ens agraden molt. Sempre són un membre més. I avui toca que tornem a pensar en ells. Ja havíem publicat unes galetes molt bones, però avui hem fet unes de crocants que els enamorarà. Perquè surtin les que veieu a la foto 

Necessitarem:
 - 400 g fetge de porc
 - 500 g de farina de fajol
 - 2 ous
 - 40 g de sagí
 - 300 g d'arròs bullit
 - 1 pastilla de caldo
 - 50 g d'api triturat
 - 2 dents d'alls esmicolades
 - 50 g de retalls de pernil salat
 - 100 g d'aigua

Farem:
Tallem el fetge a daus petits i els posem a bullir en aigua durant 1/2 hora a foc mig.
Escorrem i els posarem al forn 20' a 180º, en una safata amb paper de forn, fins que estiguin secs.
Els triturem, jo li he donat dos cops de turbo de la Thermomix, i barregem amb la resta d'ingredients fins a fer una pasta consistent.
Si veieu que queda massa espessa hi podeu afegir una mica d'aigua.
En una safata folrada amb paper de forn hi anirem fent boles de la mida apropiada pel nostre gos i enfornarem uns 25' a 180º. Cal que controlem fins que veiem que estan daurades.
Les traurem i deixarem refredar en una reixa.
Les podem posar en una llauna hermètica que es conservaran uns dies.

Veureu com remenen la cua quan els premieu amb aquests crocants.
Mentre les feia escoltava Chris Botti amb Make someone happy (fer feliç a algú).
Qui ens fa feliços a canvi de res? Ells...
Aquí podeu veure el Lucas de la Cósima




divendres, 4 de maig de 2012

Mousse de xocolata i perles de maracujà {exquisidesa!}



M'agrada tastar productes nous i aquesta vegada l'he encertat. Vaig comprar el nou Philadelphia de xocolata i unes perles de maracujà, que han donat com a resultat unes postres exquisides. La combinació ha funcionat molt bé. Per a sis persones

Necessitarem:
 - 1 motlle desemmotllable de 15 cm.
 - 10 galetes Napolitanes Cuétara
 - 2 cullerades (cafè) de canyella en pols
 - 3 cullerades soperes de mantega en pomada
 - 1 sobre gelatina neutre
 - 200 g d'aigua
 - 250 g de formatge fresc
 - 1 Philadelphia de xocolata de 150 g
 - 100 g de perles de maracujà

Farem:
Triturem les galetes i les barregem amb la mantega i la canyella, formant una base que posarem al motlle, prèviament folrat amb paper de forn.
La posarem al frigorífic un parell d'hores.
Passat el temps podem preparar la gelatina segons les instruccions del proveïdor.
Barregem amb la batedora la gelatina, el formatge fresc i el Philadelphia.
Aboquem la pasta dins el motlle i el posem al frigorífic.
Millor si ho preparem el dia abans.
Desemmotllem i ho guarnim amb les perles de maracujà.

Mentre ens el menjàvem sentíem Al Green que ens cantava How can you mend a broken heart? (Com pots reparar un cor trencat?). Xocolata, canyella, maracujà... una explosió de sensacions. Us puc garantir que amb una mousse així es pot reparar qualsevol cosa...