dissabte, 31 de març de 2012

Trifle de llimona amb coca {de Perafort}



A Perafort hi ha un forn, el Ribas, que fa unes coques boníssimes. En trobareu de dolces, de farcides de xocolata, de recapte amb ceba, amb espinacs, de vidre i d'altres. Tots els que som dels pobles del voltant les coneixem molt bé, perquè complementen qualsevol àpat, bé de casa bé d'amics. Es fan quasi obligatòries a les calçotades.
Fa uns dies va aparèixer darrere de la panera del pa un tros de coca dolça oblidada de feia uns dies. A casa no llencem res i tocava aprofitar-la. Us proposo un trifle de llimona, que normalment el faig amb melindros o bescuit, avui amb coca de Perafort. I a més l'hem guarnit amb physalis. Per a sis persones

Necessitarem:
 - 1 sobre de gelatina de llimona
 - 1 terrina de formatge tipus "Philadelphia"
 - 200 g de nata líquida per a cuinar
 - 4 cullerades soperes de sucre
 - trossos de coca dolça (o 1 paquet de melindros o bescuit)

Farem:
Desfarem la gelatina de llimona en aigua bullent (tal com indica el fabricant).
Barregem tots els ingredients -excepte la coca- amb la batedora.
Posarem la coca ben atapeïda en el fons d'un motlle i aboquem la barreja per sobre.
Deixem refredar i ho posem a la nevera.
No us amoïneu quan vegeu que la coca puja i sura, quan desemmotllem quedarà a sota.
Serà més bo si el preparem el dia abans.

Aquest tipus de pastís no necessita cocció, només la preparació de la gelatina.
El resultat és fantàstic i d'una gran vistositat.
Al Regne Unit el trifle, que es pot fer de diferents maneres, és típic del dia de Nadal.
També és ideal per acabar els àpats d'estiu.
Posem-hi una cançó de Anthony & The JohnsonsHope there's someone de la banda sonora del film d'Isabel Coixet La vida secreta de las palabras...

El repte d'aquest de Film& Food ens fa pensar en una recepta anglesa donant-nos unes pistes. Era un trifle?


dilluns, 26 de març de 2012

Bolinhos de chuva {chove chuva..}



Feia dies que pensava què faria pel recull de bunyols de la crida mensual de Memòries d'una cuinera.  Anava bastant despistada. Fins que avui ha arribat la tan esperada pluja i amb ella la inspiració. 
La idea ha vingut de part de la meva amiga brasilera Eliane: Bolinhos de chuva! Aquests bunyols ens porten a la infantesa, als fogons de les àvies i a aquella flaire dels dies de pluja, quan estàs a casa i et ve de gust posar-te a la cuina a fer alguna cosa per a berenar. Aquí els teniu.

Necessitarem:
 - 1 1/2 tassa (llet) de farina
 - 1/2 tassa (llet) de sucre
 - 1 ou
 - 2 tasses (cafè) de llet (si veieu que queda massa espessa 1 més)
 - 1 cullerada (postres) de llevat
 - sucre i canyella per a empolvorar-los
 - boletes de trufa cuita congelades per a farcir-los
 - 1 plàtan
 - 1 poma
 - oli d'oliva verge extra per a fregir

Farem:
Treballarem els ingredients en un bol: farina, sucre, llevat, ou i llet, fins a fer una massa homogènia.
Posarem l'oli al foc i quan estigui calent, sense que fumegi, anirem passant per la pasta, amb l'ajut de dues culleres, les boletes de trufa i les fregirem.
Quan estiguin daurades les posarem al plat on haurem posat el sucre amb la canyella i les arrebossarem.
Servirem tot seguit, perquè la xocolata se'ns desfarà a la boca.
Plaer? Moltíssim.
Si ens agrada, també podem trossejar un plàtan i una poma com a farciment: bunyols amb fruita. Han triomfat!

Avui que m'he posat a fer-los, des del dia que vaig decidir-me, fa un sol que bada les pedres...
Bolinhos de chuva vol dir bunyols de pluja. Hi ha una cançó que quan la sento em porta directament a un dia de pluja i no sé perquè: quan el grup Crowded House canta Don't dream it's over... i tot que avui no plou em menjo aquests deliciosos bunyols pensant que encara falta més aigua...





divendres, 23 de març de 2012

Fregitel·la {d'un llibre tarragoní}



Tinc un llibre de cuina de fa molts anys del tarragoní Antoni Adserà Martorell (1926-1983) que es diu El Romesco- Platos de romesco y romasquets de las comarcas tarraconenses. També està en català, però jo en conservo la primera edició. Aquest llibre m'agrada perquè és tota una referència en el món romescaire. De totes les receptes he triat la Fregitel·la de peix i us afegeixo la recepta juntament amb la del romesco i els calamars a la romana:

Fregitel·la
Necessitarem per a cada persona:
 - 1 tall de rap
 - 1 tall de lluç
 - 1 llenguado mitjà
 - 3 o 4 anelles de calamar
 - oli d'oliva
 - sal
 - farina
 - ou
 - 1 llimona

Farem:
Una vegada net el peix se sala i es deixa escórrer.
Els calamars es preparen a la romana. (*)
Els altres peixos es remullen en llet, i es passen per farina i ou batut.
L'oli de la paella ha d'estar ben calent quan comencem la fregitel·la.
Tan aviat com el peix és daurat, s'escorre i es col·loca en una plàtera formant files de les diferents varietats, i s'envolta amb les anelles dels calamars. He fet la fotografia d'un plat individual.
S'adorna amb talls de llimona i se serveix calent acompanyat de les salses maionesa i romesco.
(*) Els calamars a la romana: Netegem els calamars traient-ne la pell, el cap i les aletes.
La bossa es talla a rodanxes que es deixen en maceració en suc de llimona i oli durant dues o tres hores, remenant-los de tant en tant. Quan s'hagin de fregir els salarem una mica. En un plat hi posarem farina i en un altre hi batrem un ou, afegint-hi sal. Posarem una paella al foc amb oli i quan comenci a fumejar fregirem les rodanxes de calamar, que abans haurem passat per la farina i després l'ou. Es serveixen calentes i guarnides amb trossos de llimona.

Romesco:
Ingredients per a cinc racions:
 - 1 o 2 pebrots de romesco, segons la mida (o una cullerada de pebre vermell)
 - 3 alls (jo només n'he posat un)
 - 12 avellanes torrades
 - 12 ametlles torrades
 - 1 llesqueta prima de pa blanc fregit
 - 1 branqueta de julivert
 - 1 rodanxa de bitxo
 - 125 g de tomàquet madur (un sol si és gran o dos petits)
 - vinagre i sal

En una paella petita fregim el pebrot sec de "romesco", un cop net sense llavors i rentat, i el bitxo, vigilant de que no es cremin. Al mateix oli hi fregirem el pa. Si sobra oli l'abocarem al morter i picarem els alls, els pebrots i el bitxo, tot molt ben picat. Afegirem el julivert, els fruits secs i el pa fregit al final. Ara ja podem posar el tomàquet, un raig de vinagre, sal i una mica d'oli cru. Ho triturem amb la batedora. Si queda massa espessa hi afegirem més oli que anirem remenant amb una cullera. Hem de tastar el punt de sal i vinagre. Llestos! Us heu fixat en els panets llamàntols? La meva amiga Carme pensa en mi quan viatja...Gràcies Carme pels motlles.

Feia un dia de primavera, teníem un cava fresc i el sol ens donava vida. De fons cantava Randy Crawford amb One day i'll fly away. S'hagués pogut aturar el temps...




dilluns, 19 de març de 2012

El pastís d'aniversari de la Violeta {quatre anys!}


El temps passa molt ràpid. Sembla ahir que va néixer i la Violeta ja ha fet quatre anys. Ho hem celebrat amb un pastís que la seva vovà, o sigui jo, li he fet. 
Està fet amb dos cocs diferents per dintre, tallats i intercalats per capes, aquestes farcides amb melmelada de pastanaga i violetes per dins. Un cop sobreposades, es cobreix tot amb ganache de xocolata i quan la xocolata queda eixuta es folra amb fondant de color rosa. El lateral es tapa amb núvols del mateix color del fondant. Un llaç de seda i una espelma de la Kitty, que a la Violeta li agrada molt, posen el detall.
Els cocs molt senzills: un d'iogurt que tothom en coneix la recepta i l'altre de xocolata amb la mateixa recepta però afegint-hi 50 g de Cola-Cao, copiant una idea de la meva amiga Dolça. Queden molt bons.
Ho va celebrar amb els amiguets i s'ho van passar d'allò més bé. Ara ja anirem pensant amb l'any vinent... Un any més per a tots.
La Violeta és la meva passió i el seu somriure ho és tot. Parlant de somriures, heu sentit Can't Smile Without You de Barry Manilow? És tan bonica!



dijous, 15 de març de 2012

Les llenties de la meva mare {i que bones}



La meva mare feia les millors llenties del món. Us ho podeu creure. La meva amiga Dolors venia a dinar quan en feia, es delia per un plat de les de casa. Sempre explico que la meva mare tenia un repertori de pocs plats, no li agradava gaire experimentar, però els que feia eren boníssims: espectacular el seu fricandó, l'ensalada russa inigualable, una carn d'olla que jo no he aconseguit que em surti com ella i així tot allò que feia. Avui he fet les llenties com em va ensenyar, senzilles, i que podem posar a l'apartat cuina per a mandrosos, no cal perdre temps per a fer-les.
Per a quatre persones

Necessitarem:
 - 400 g de llenties
 - 150 g de xoriç ibèric
 - l fulla de llorer
 - 1 all sense pelar
 - 1 tomacó madur
 - 1 ceba petita pelada
 - sal i pebre
 - oli d'oliva
 - 1 pastilla de brou concentrat
 - verduretes al gust (opcional)

Farem:
Posem les llenties en remull 1 hora (el temps que necessiten les que compro que són petites i rodones).
Les escorrem, les posem en una olla i les cobrim amb aigua freda amb un parell de dits per sobre.
Salpebrem i afegim el tomàquet, la ceba sencera, l'all, la pastilla de brou, el llorer i el xoriç tallat a trossos.
Hi afegim un rajolí d'oli d'oliva.
Deixem coure uns 25/30 minuts a foc mig.
Si us ve de gust hi podeu afegir unes verduretes tallades a daus.
Comprovem que estiguin al punt i servim.
El meu pare tenia el costum de posar-s'hi un rajolí de vinagre. He llegit en llibres de cuina estrangers que és un costum espanyol.

Sí, sí, aquestes llenties de tan senzilles resulten un plat exquisit. Si les acompanyem amb arròs blanc em quedo sense paraules per a definir-les.
Lucio Dalla se'n va anar fa uns dies. Heu sentit Felicità? Feu-ho, val la pena.




divendres, 9 de març de 2012

Un pom de núvols {benvingut Oriol!}



L'Oriol va néixer el diumenge. El seu germanet Gerard, que és molt entremaliat, ja l'esperava. Tot va anar molt bé i la mama està molt cofoia amb els seus nens. I per a ells és aquest pom de núvols per a endolcir una mica més la seva vida.
El podeu fer per a qualsevol celebració, o com en aquest cas la vinguda d'un nadó a la família.

Necessitarem:
 - 1 bola de porexpan
 - 1 tub de cartró (com el que porta el paper d'alumini)
 - 1 torreta blanca
 - porexpan pla doble
 - 2 m cinta de seda
 - sucre fondant
 - núvols de sucre
 - escuradents

Farem:
Foradarem la bola amb un forat de la mida del tub de cartró per a poder inserir-lo.
Folrarem el tub amb la cinta de seda enganxant-la per dalt i per baix amb cinta adhesiva.
Dins a la torreta hi posarem el porexpan tallat a la mida i amb un forat de la mida del tub i l'inserirem.
Treballarem el fondant i l'aplanarem, humitejarem la bola amb aigua i anirem posant els trossos tallats del fondant.
Agafarem els núvols i els mullarem amb l'ajut d'un pinzell, i els anirem posant sobre la bola.
Perquè no llisquin ens ajudarem dels escuradents que anirem clavant al fondant per tal de fer força i que no caiguin els núvols. Quan estigui sec traurem els escuradents.
En el moment de fer el regal l'embolicarem amb paper de cel·lofana amb un llaç del mateix color de la cinta. La vinguda d'un nadó al món bé es mereix un bonic pom de sucre. Mentre el feia escoltava cantates de J.S.Bach. Estava a la glòria i em sentia feliç perquè el preparava per un esdeveniment important...



dilluns, 5 de març de 2012

Cuinant amb... Borja Vilaseca {un coach}



En Borja Vilaseca, periodista, col·laborador d'El País, està especialitzat en temes de responsabilitat personal, lideratge en valors i desenvolupament. És el creador del Màster en Desenvolupament Personal i Lideratge de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona. Com a escriptor ha publicat, entre d'altres, Encantado de Conocerme i El Principito se pone la corbata. I avui col·labora amb nosaltres portant-nos dues receptes pel benestar emocional i de com agafar la cuina amb un estat tranquil. Ens ha preparat dues receptes. Aquí les tenim:

Humus a la Vilaseca:
Temps de preparació: 5 minuts

Necessitarem:
 - 540 g de cigrons
 - 12 cullerades soperes d'oli d'oliva
 - 8 cogombrets agredolços
 - 3 cullerades (cafè) de curri
 - 2 cullerades (cafè) de pebre vermell
 - 1 cullerada (sopera) de mel
 - 1/2 ceba tallada en juliana
 - el suc 1/2 llimona 
Farem:
A l'hora de fer l"Humus a la Vilaseca", és recomanable posar una mica de música reggae. 
Principalment perquè l'elaboració d'aquest plat no entén de presses i aprecia molt la calma i la tranquil·litat. Com més gaudim fent-lo, més gaudirem assaborint-lo. 
Primerament rentarem els cigrons amb aigua tèbia, escorrent-los en un bol suficientment alt per a poder utilitzar la batedora. 
Seguidament hi afegirem l'oli d'oliva, els cogombrets trossejats, el curri, el pebre vermell, la mel i la mitja ceba.
Un cop barrejats, ho triturem fins que quedi en forma de crema.
Dependrà del gust de cadascú: l"Humus a la Vilaseca" es pot acompanyar amb torradetes de pa, formatge curat i un bo vi negre.



Entrepà Conscient:
Temps de preparació: uns 5 minuts

 - 3 cullerades (sopa) de tofunesa
(1 bocí de tofu, 4 cullerades soperes d'oli d'oliva, 1 cullerada sopera de vinagre de poma, sal i  mostassa i es fa com si fos una maionesa)
 - 2 llesques de pa integral
 - 1 hamburguesa de seitan i pastanaga
 - 1 cullerada (cafè) de curri
 - 1 cogombret agredolç
 - 1 cullerada (cafè) de mel
 - espinacs frescs

Farem:
Continuarem escoltant música reggae o qualsevol altre tipus de música que ens convidi a cuinar de forma relaxada.
En primer lloc, fregirem l'hamburguesa de seitan i pastanaga a la paella sense oli.
Mentrestant, posarem la tofunesa en un bol petit, afegint el curri, el cogombret agredolç trossejat i la mel.
Es barregen adequadament, fent així la "Salsa Requetebona".
Seguidament es torren les dues llesques de pa integral.
Un cop torrades les untem amb la "Salsa Requetebona", afegint els brots d'espinacs frescs.
Finalment, posem l'hamburguesa de seitan en mig de les torrades.
En tancar l'entrepà, és imprescindible que es vessi una bona quantitat de salsa, ja que aquest petit detall farà que l'assaborim, encara més, aquest deliciós entrepà.

No cal dir, que hem fet les dues receptes i no sabem quina és més bona. M'agradat molt el toc de mel a l'humus. Això sí, escoltàvem l'harmònic reggae de Bob Marley  i estava totalment predisposada a menjar-m'ho tot amb fruïció.
Moltes gràcies Borja, hi haurà una segona vegada...