dimecres, 29 de febrer de 2012

Fideus d'arròs amb verdures i llagostins {amb palillos}


Les tardes del diumenge eren nostres. Ens reuníem a casa: ens planxàvem els cabells, ens posàvem els texans, el rímel als ulls i cap a la disco. Teníem tota una tarda per a nosaltres i ella, la Dolors, ens comandava a totes les amigues ara cap aquí ara cap allà.
I ara que tornaria a ser àvia, se'n va anar sense saber que tindria un nét preciós i l'altre que està a punt d'arribar.  La recordo avui perquè un dels primers restaurants que vam començar anar quan érem jovenetes va ser un xinès. Film & Food ens repta aquest mes amb una proposta oriental i que a més porti un producte de temporada. Com que parlen d'amor li vull dedicar aquesta entrada a una amiga que vaig estimar.
Per a 4 persones

Necessitarem:
 - 1 pebrot verd
 - 1 pastanaga (l'ingredient de temporada)
 - 1 ceba
 - una branca d'api
 - oli de sèsam
 - sal i pebre
 - gingebre en pols
 - salsa de soja al  gust
 - 100 g de xampinyons
 - 4 llagostins grans i nets i obert pel mig
 - 400 g de fideus d'arròs (dels que ja vénen cuits i envasats al buit)
 - 2 tasses (cafè) d'arròs

Farem:
Utilitzarem un wok, del que en sóc una fan.
El posarem a escalfar a foc fort i acte seguit hi abocarem una tassa (cafè) d'oli de sèsam.
Quan comenci a fumejar hi abocarem el pebrot, la pastanaga, l'api i la ceba (tots tallats en juliana).
Hi afegirem els xampinyons i els fideus d'arròs.
Salpebrerem.
I també posarem el gingebre i la salsa de soja.
Anirem saltejant a foc fort uns 3 minuts.
Mentre continuem movent el wok afegim els llagostins a l'últim minut.
I ja podem servir.
Ho acompanyarem d'arròs blanc fet al vapor.
Resulta un plat lleuger i que es paeix molt bé.
El fideus d'arròs són sucosos.
Prop de casa tinc un supermercat xinès i m'agrada entrar per a xafardejar una mica.
Sempre es troba alguna cosa diferent.

Brindarem per la Dolors amb un vi blanc ben fresquet.
Hi ha una cançó que em recorda quan anàvem a ballar: Satisfaction pels Rolling Stone.
Mare meva, d'això ja fa molt de temps...


dilluns, 27 de febrer de 2012

Pa amb tomàquet i pernil {una manera de servir}



No sé si a vosaltres us passa el mateix, però quan marxo a fora i estic dies a tornar a casa, vinc amb moltes ganes de menjar-me un bon pa amb tomàquet, una bona truita de patates i beure'm una copa de cava ben fresqueta. A casa ens agrada molt.
I em direu perquè poso avui aquesta menja tan nostrada, doncs resulta que la meva família brasilera em segueix i els encanta anar veient allò que mengen quan vénen. Em truquen i em diuen com els hi ha sortit la recepta que han fet i a mi m'agrada. Així que avui: pa amb tomàquet.

Aquest rotllet queda molt bé servit com aperitiu i el faig amb el pa congelat que venen per a coure a casa.
Es deixa descongelar uns 10 minuts i es talla a tires amb el tallador elèctric d'embotits. Si es vol el podem posar un parell de minuts al forn. Jo el faig tal qual queda. Passo el tomacó i l'amaneixo amb oli. Quan hi poso pernil no el salo. A sobre hi posem el pernil tallat prim i enrotllem. Passem un punxó i servim.

Durant aquest any Tarragona serà la capital de la Cultura Catalana. Fem uns quants rotllets i obrim una ampolla de cava ben fresqueta per a celebrar-ho. De fons el pasdoble Amparito Roca, quasi quasi l'himne oficial de la gresca tarragonina...
Tarragona 2012, Capital de la Cultura Catalana!



divendres, 24 de febrer de 2012

Senzillament: blat de moro {una de tropical}



M'agrada cuinar. Bé, no cal que ho digui. També m'agrada menjar bé. Tampoc cal que ho digui. Però de vegades la cosa més senzilla et pot deixar un aura de felicitat, sense que et compliquis massa la vida.
Avui he menjat panotxes cuites de moresc, també blat de moro o milho cozido al Brasil. A les platges brasileres és fàcil trobar el venedor d'aquest cereal, que el porta cuit i només cal afegir-hi mantega i sal i es converteix en una menja senzillament bona. Us convido a tastar-lo.

Necessitarem:
 - panotxes de moresc
 - oli o mantega
 - flor de sal

Farem: 
Normalment les panotxes es venen netes i envasades al buit. 
Les podrem coure: al microones, bullides o a la barbacoa.
Avui n'he cuit una al microones (3 minuts a potència màxima) i l'altra a la barbacoa.
Un cop fetes hi posem oli o mantega (a mi m'agrada més) i després salem.
Poden servir per acompanyar algun plat que ens vingui de gust o sense res més, només com entrant.

Em traslladaré a qualsevol platja brasilera, bé aniré a Saquarema, una platja preciosa que es mereix una menció i mentre passa "o moço do milho cozido" i l'Amaro dels gelats, sentiré la música que ve del xiringuito: Seu Jorge cantant É isso aí. Quina veu,  quina calor...  



dilluns, 20 de febrer de 2012

Pastís d'aniversari de xocolata {molt bo!!!}



A mi sempre m'ha agradat celebrar l'aniversari i per més anys que passin em continua fent il·lusió. La qüestió és anar complint, per molts que siguin, i fer-los acompanyada de la persones que estimes.
Aquest mes Memòries d'una cuinera ens convida a una festa d'aniversari, bé a fer un pastís de celebració.
I aquí us presento el pastís que sempre queda bo i no falla mai: un de xocolata fet amb la TMX. Us poso l'enllaç d'on vaig treure la recepta, de la meva subministradora de l'aparell, la Roser. L'he repetit moltes vegades i sempre queda bé. Només caldrà afegir les espelmes que calguin.

Un cop fet el pastís es cobreix amb trufa cuita de xocolata i encenalls fets ratllant la rajola de xocolata amb un ganivet. La trufa cuita la faig amb la recepta del Sr. Arimany de Tarragona, que es fa barrejant 400 g de nata líquida i 600 g de xocolata amb un 60% de cacau aproximadament. Posem la nata en un cassó i al foc. Hi afegim la xocolata ben trossejada i amb un batedor manual anem remenant fins que la trufa estigui emulsionada. Deixem refredar i la posem al frigorífic. Si quan l'hem de treballar està molt dura li podem donar un toc de microones i s'estova. Si amb aquesta trufa cuita fem boletes i arrebossem amb xocolata ens surten unes fantàstiques trufes. 

Pum! Obrim una ampolla de cava ben fresqueta i brindem per l'any que ens espera fins el proper, tot menjant un tros de pastís. Mentrestant Rufus Wainwright ens distreu amb Cigarettes and Chocolate Milk...  A casa: xocolata forever!



divendres, 17 de febrer de 2012

Arròs de conill a l'estil murcià {de la Lluïsa}



Tinc una companya de feina, la Lluïsa, que està casada amb un murcianu, com diria ell. Li vaig demanar una recepta de Múrcia i ella me la va dictar tal qual. Només diré que va sortir boníssim, perquè el brou que va fer el conill li va donar a l'arròs un gust exquisit. Aquest cop vaig comprar un conill d'ulls negres criat amb plantes aromàtiques que em va recomanar la Pili de la polleria. Per a 5 persones

Necessitarem:
 - 1/2 conill a trossos petits
 - 5 tasses (cafè) d'arròs
 - 200 g tomàquet trossejat
 - 1 pebrot vermell escalivat
 - fulles de julivert
 - sal i pebre
 - oli d'oliva
 - 18 tasses (cafè) d'aigua

Farem:
En una cassola fregirem el conill ben fregit.
El traurem i el posarem en una olla amb l'aigua, calculem tres tasses per persona més tres de més, deixant bullir durant uns 30 minuts.
A la mateixa paella hi sofregirem el tomàquet.
Afegirem l'arròs, el courem un parell de minuts i abocarem l'aigua i el conill.
Passats 5 minuts ja hi podem posar els trossos de pebrot escalivat (ens havia sobrat del dia abans) i les branquetes de julivert.
Salpebrem.
Quan estigui cuit el tapem i deixem reposar 3 minuts.
Servim.

Un dinar amb fills. Mengem i parlem, ens ho passem bé.
Acompanyem l'arròs amb un vi blanc del Penedès i molt bé. Mentrestant anem sentint Lou Reed amb Walk on the wild side...



dimarts, 14 de febrer de 2012

Kibe {la kibbeh}



Aquest mes la recepta del 15 d' Els Fogons de la Bordeta  i  Xocolata desfeta ens tira de cap a les croquetes. Així que aquesta vegada farem un màster en croquetamania. En veurem de tots els colors, gustos, formes i ingredients. I l'anècdota ve quan les volem fotografiar. Com fer que quedin apetitoses i cridaneres? No us ho explicaré, però n'he fet moltíssimes i m'he quedat amb l'última. Potser la grip m'ha deixat sense inspiració, però aquí les teniu: unes croquetes de blat. Perquè en surtin unes 15,

Necessitarem:
 - 250 g de blat triturat
 - 250 g de carn picada  (molt passada per la màquina)
 - 2 cullerades (sopa) de ceba ratllada
 - 1 cullerada (sopa) de julivert esmicolat
 - 1 cullerada (postres) de menta picada
 - 1 cullerada (postres) comí
 - 1 cullerada (cafè) de canyella en pols
 - 1 cullerada (cafè) de clau d'olor en pols
 - 1 cullerada (cafè) de pebre negre mòlta
 - 1 cullerada (postres) de sal
 - oli d'oliva verge extra per a fregir

Farem:
Posarem el blat en remull en aigua en un bol gran, més o menys unes tres hores.
L'escorrerem amb les mans, esprement bé perquè perdi tota l'aigua.
Barregem tots els ingredients, ben barrejats.
Farem les croquetes donant una forma una mica allargada.
Fregirem en oli i posarem sobre un plat amb paper de cuina.

Aquestes croquetes normalment es fan farcides  d'un sofregit que es fa amb els mateixos ingredients anteriors, excepte el blat, i amb la carn picada no tan fina. Al fer les croquetes es posa al mig el sofregit i es tornen a tancar.  També es pot menjar la barreja dels ingredients en cru. O fer-les  al forn. Hi ha moltíssimes maneres de preparar-les. Al Brasil, en trobes en quasi tots els bars, es diuen kibe i tenen origen libanès (la kibbeh). Salah Jamal en parla d'aquestes croquetes en el seu llibre Aroma àrab, on n'explica la procedència.

Podem fer un aperitiu amb un bon vermut i ens mengem aquestes croquetes, tot sentint Sting amb Cheb Mami que ens toquen Desert Rose... No cal sortir de casa, ens transportem allà on sigui.


diumenge, 12 de febrer de 2012

El meu hort urbà {un plaer de la vida}



Avui us parlaré del plaer de tenir un hort urbà a la ciutat. Viure a Tarragona, amb un clima força agradable, és una sort. Tenim temperatures moderades tot l'any i això fa que puguem gaudir de l'exterior molta part del temps. Si a més tens una terrassa on pots cultivar quatre verduretes, la felicitat és total. Mireu com una marieta es passeja per l'enciam!

Fa uns tres anys vam comprar unes taules de cultiu a la Fundació Areté, fundació dedicada a la inserció laboral i social, i hi plantem enciams, bledes, cols, ràvens i tot allò que ens ve de gust. Aquest fet ens apropa a la natura. Ens vénen marietes, vespes, caragols, cucs, moixonets, etc. 

Ara hi tinc bledes, cols, enciams que estan al punt, sàlvia, romaní, farigola, api, cebes. Més endavant vindran els pebrots i les albergínies. He de dir que encara estic aprenent a fer cultius, però és tota una experiència. Et lleves pels matins i et mires l'hort. Els dissabtes i els diumenges el cuides. És gratificant. Us animo, encara que sigui en torretes petites i al bacó, aprendre a plantar llavors i a seguir el ritme del temps. És un estat d'ànim ben bo tenir-lo.


dijous, 9 de febrer de 2012

Biscoitos da Belmira {unes galetes de mantega}



Fa molt de fred i això fa que vingui de gust engegar el forn i fer qualsevol cosa. Així que he anat a la meva superllibreta de receptes, de quan tenia 10 anys, i n'he rescatat una que ens va donar una veïna que treballava a casa seva fent dolços i pastissos de gran qualitat. Unes galetes de la infància. Perquè ens surtin unes 60 galetes (segons la mida),

Necessitarem: 
 - 600 g de farina
 - 200 g de sucre
 - 250 g de mantega pomada
 - 3 ous
 - 1 sobre de llevat 
 - sucre de llustre

Farem:
En un bol gran, o si tenim amassadora, posarem els ingredients segons l'ordre de la recepta.
Anirem pastant fins que ens quedi una massa amorosa.
La deixarem reposar una hora en un recipient tapat amb paper film i al frigorífic.
Passat aquest temps engegarem el forn a 190º i prepararem dues safates amb paper de forn.
Aplanarem la massa amb un corró i tallarem les galetes amb les formes desitjades.
Les courem entre 12 i 15 minuts, fins que quedin daurades.
Les traurem i amb una espàtula les reposarem en una reixa fins que es refredin.
Empolvorarem amb el sucre de llustre i llestos.

Ens podem fer un cafè, una xocolata calenta o el que ens vingui de gust, aquestes galetes ens entraran molt bé. Mentres parlem amb les amigues que ens acompanyen sentim Norah Jones amb Sunrise. Pot continuar fent fred perquè tenim l'ànima calenta...



dilluns, 6 de febrer de 2012

Sagu amb llet {l'heu tastat mai?}








L'altre dia veient com la Violeta feia bombolles vaig recordar que tenia un paquet de sagu per estrenar. El sagu s'obté dels tubercles de la iuca i no conté gluten. I quan es cuina queden unes boletes transparents com petites bombolles que esclaten a la boca. És conegut a tota Amèrica del Sud. Serveix per a fer postres i es cuina moltes vegades amb vi, però jo no l'he fet ni l'he menjat mai així. Només amb llet. Per a vuit persones

Necessitarem:
 - 200 g de sagu
 - 1/2 l de llet
 - 4 claus d'olor
 - 1 branqueta de canyella
 - 1 tros de pela de llimona
 - 1 pot petit de llet condensada

Farem:
Posarem el sagu en remull en aigua durant una hora i l'escorrerem.
El posarem en una cassola i el courem amb la llet, els claus, la canyella i la pell de llimona a foc mig durant uns 30 o 40 minuts, anant remenant perquè no s'aferri i fins que veiem que les perles es tornen transparents.
Si calgués, per quedar espès, podem afegir una mica més de llet.
Un cop cuit, traiem del foc i ho barregem amb llet condensada al gust.
Ho posem, en un motlle o en copes, i al frigorífic.
Si es vol, podem empolvorar amb canyella.

No sabria descriure el gust del sagu, però és molt bo i sa. El podem comprar en botigues de menjar afroamericà. Podríem sentir avui Damien Rice amb la cançó de The Blower's Daughter i acabarem llepant la cullera dolçament...mentre la Violeta fa bombolles de sabó.



divendres, 3 de febrer de 2012

Coca de calçots {dels nostres}



El diumenge passat van fer la Gran festa de la calçotada a Valls. Els que som de la zona gaudim molt dels calçots. A casa els plantem i els agafem al moment de fer-los. Com que som pagesos aficionats ens en surten de totes les mides. Què fem amb els més petits? Els prenem a casa i els preparem de totes les maneres possibles. Tenia un pot de la salsa que fan Els Fruits Saborosos (van guanyar el 2n premi de salses), vaig fer una coca que va quedar boníssima. Per a quatre persones 

Necessitarem:
 - 150 g de calçots nets
 - salsa de calçots
 - oli d'oliva
Per la coca:
 - 350 g de farina
 - 25 g de llevat de pa
 - un xic de sucre 
 - 1/2 cullerada sopera de sal
 - 40 g de sagí
 - 1/2 got d'oli d'oliva
 - 1/2 got d'aigua
 - 2 cullerades soperes de mantega en pomada

Farem:
En un bol gran hi anirem afegint els ingredients de la coca i els pastarem fins a aconseguir una massa modelable. 
La partirem en quatre boles, posarem en un recipient i taparem amb un drap, deixant que reposi durant una hora.
En una taula enfarinada aplanarem la massa en la forma desitjada.
Posarem el forn a 180 º i quan ja estigui calent courem les coques, sobre paper de forn, uns 15 minuts (cal controlar).
Mentrestant prepararem els calçots que haurem tallat longitudinalment per la meitat i els courem al microones uns 3 minuts a màxima potència.
Els assequem amb paper de cuina.
En una paella hi posarem oli i fregirem els calçots perquè quedin cruixents.
Emplatarem les coques posant la salsa i a sobre els calçots.
Una altra manera de menjar-los és coure'ls al microones i després passar-los per la planxa amb una mica d'oli, servint-los amb la salsa.
Receptes per a urbanites, perquè si estem al camp els courem al foc!

Sentirem Els Pets amb l'avi Martí.  Tot queda a casa.



dimecres, 1 de febrer de 2012

Batida de lima {é fevereiro}



Fevereiro é Rio de Janeiro. Febrer acostuma ser carnaval. Febrer és calor i festa. Febrer és Rio de Janeiro. Quan arriba aquest mes és pensar en marxar a Rio.  
I un cop allí és oblidar-se del món. Si estem aquí farem alguna cosa que ens traslladi lluny. Podem provar de fer una caipirinha diferente, més fluida. Per persona

Necessitarem:
 - 1 tassa (cafè) de suc de llima verda
 - 1/2 tassa d'aiguardent de canya (cachaça brasileira)
 - 2 cullerades (soperes) de sucre o al gust
 - 4 glaçons esmicolats

Farem:
Es barreja tot en una coctelera i es serveix immediatament.

Aquesta beguda al Brasil es diu "batida de lima" i és una caipirinha més fluixa i fàcil de fer. 
Es serveix com aperitiu ben fresquet. L'acompanyarem de "petiscos" variats: aipim frito, bolinhos de bacalhau, provolone frito, etc.
No ens deixarem la música per a fer una trobada amb els amics: poseu Gonzaguinha amb O que é, o que é, i no parareu de ballar...com a la fotografia: relax a Copacabana.